<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de març 30, 2011

La Girona de les llegendes es plasma en un llibre

El professor de la UdG Ramon Girona ofereix un passeig per la ciutat a través dels seus mites.

En el cabalós riu de les llegendes, sempre fluents i canviants, Girona hi té un lloc preeminent; i és que els carrers estrets del Barri Vell, la pedra sobre la qual (i amb la qual) s'ha construït i els seus orígens gairebé mítics són una base immillorable per a la proliferació de personatges fantàstics, de la immersió de la història en àmbits menys científics i en definitiva, per deixar volar la imaginació.
De segles d'existència (i també, de la màgia de creadors contemporanis com Carles Vivó) n'han sorgit les llegendes de Sant Narcís i les mosques, el Tarlà, la Cocollona, Gerió i la Lleona. Tots ells es donen la mà a Llegendes de Girona, un llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i escrit per Ramon Girona (Olot, 1965), doctor en Teoria i Cultura Contemporània i professor de llenguatge audiovisual de la UdG.
Aquest és el novè volum de la col·lecció Contes i llegendes d'aquesta editorial, que anteriorment ja s'ha centrat en els mites del Montseny de la mà d'Apel·les Mestres, del Penedès i les valls del Garraf, de Barcelona i Mallorca, València i Andorra. I és clar, també de la mateixa muntanya de Montserrat, un indret també molt propens a la fascinació.
En aquest nou volum centrat en la ciutat dels rius, l'autor explica que s'ha tingut una voluntat monogràfica, més que d'innovació: "Hem fet una mirada àmplia a tot el que ja s'ha explicat sobre les llegendes de Girona, que és un tema que ha donat molt de si, i a partir d'aquí hem volgut oferir-les de nou al lector sense cap més pretensió que el fet de redescobrir-les-hi", explica. "Si d'aquí a uns anys algú vol tornar a escriure sobre el tema, imagino que es remetrà tant a la tradició en la qual m'he basat jo com en aquest mateix llibre", apunta l'escriptor, que se situa així "dins d'una cadena de transmissió de la història".
Sobre la fascinació que existeix encara ara per llegendes que es remunten a segles ençà, Girona explica que tot i que "la societat de consum i dels grans mitjans de masses" hagin pogut arraconar-les, "fer volar la imaginació" continua sent, gairebé, una necessitat humana.
Apunta que aquest és un dels orígens de les llegendes, en tant que tenien una funció d'entreteniment, però apunta que els motius poden ser més profunds: "Conscientment o no, aquesta mena d'històries tenien una voluntat cohesionadora, en tant que expliquen des d'un punt de vista fantàstic algun fet concret de la població i la ciutat, o d'una estàtua o un relleu per al qual no hi ha explicació científica o lògica". A partir d'aquí, prenien una "dimensió mítica" i des de trobadors fins a àvies a la vora del foc començaven a difondre-les (i tot sovint, afegint-hi ingredients propis). I a partir d'aquí la resta, com es diu popularment, és història.

Marta Pallarés. Diari de Girona

dissabte, de març 26, 2011

Judicis a tres suposades sectes en el País Valencià

Congregació de l'Olivera

Vist per sentència. Dotze dirigents de la Congregació de l'Olivera encapçalats pel seu líder, Joaquín LF -Conegut com «El Pastor" o pel nom hebreu de Iehuda-, s'han assegut aquesta setmana a la banqueta de l'Audiència Provincial d'Alacant, acusats dels presumptes delictes d'associació il•lícita, estafa i lesions.
La Fiscalia sosté que "El Pastor", que es va instal•lar a Ondara el 1993, s'ha apropiat durant els últims anys de més de 265.000 euros dels seus seguidors, davant dels quals es presentava com «un líder espiritual i una divinitat dotada de poders sobrenaturals» .
Encara que el tribunal ho tindrà difícil per dirimir si la Congregació de l'Olivera era efectivament una «secta destructiva» -com sosté el Ministeri Públic- que sotmetia als seus membres mitjançant tècniques de manipulació psicològica. En principi, les forces de seguretat han acreditat que almenys una desena dels adeptes van patir danys psicològics com ara trastorns ansiosodepressius, sentiments de culpa i aïllament social.


Les sectes al País Valencià

Aïllar els seguidors del món exterior, trencar tots els seus vincles familiars i d'amistat, és una de les eines bàsiques de les sectes, que avui experimenten un nou ressorgir després de l'auge que van viure en els anys 70 i 80. L'associació Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS) estima que prop de 10.000 persones estan «enganxades» a la regió a mig centenar de grupuscles sectaris.
El fenomen abasta des dels grups que s'inspiren en filosofies orientals, com Meditació Transcendental, Nova Acròpolis i els Moviments Gnòstics, fins a les sectes satàniques, com els Fills de Llucifer o Els adoradors de Seth. La crisi i els problemes econòmics han fet que alguns busquin en el «pensament màgic» una sortida a la seva situació personal. D'altra banda, les onades d'immigració han atret a comunitats que practiquen ritus vinculats al vudú o creences africanes, assenyalen els experts.
Aquestes organitzacions recorren sovint a l'organització de conferències sobre esoterisme o cursos de relaxació i medicina natural per captar adeptes.

Amba
Així actuava el grup Amba, que des d'un xalet de Llíber (Marina Alta) oferia sessions de Reiki, una teràpia oriental basada en unes inexistents forces psíquiques. El seu líder, Victòria AR, va ser detinguda el juny de 2006 al costat d'altres quatre dirigents d’Amba. Aviat haurà de seure a la banqueta, acusada d'associació il•lícita i estafa. El fiscal demana contra ella una condemna de nou anys de presó.

El vident de la Verge
A Ángel Muñoz Bartrina, conegut com el pare Àngel, les aportacions econòmiques dels seus feligresos van ajudarlo a acumular un envejable patrimoni: és titular d'una finca a Picassent (Horta Sud), on la Junta de l'Esclavitud del Sagrat Cor de Jesús va erigir el seu temple, tres apartaments a Galícia, cinc a Gandia, dos habitatges a València, una casa a Benaguasil (Camp de Túria), nou terrenys amb tarongers i garrofers ...
Encara que l'Església no el reconeix com a tal, el pare Àngel assegura que va ser ordenat sacerdot el 1988 a Tolosa de Llenguadoc per l'arquebisbe Lefebvre, que va ser excomunicat per Joan Pau II. Acusat de frau a la Hisenda Pública, Ángel Muñoz diu parlar en nom de la Mare de Déu del Remei i ha llançat missatges apocalíptics sobre l'arribada d'una nova guerra civil que acabarà amb l'Església.

Basat en un article del diari espanyol ABC

dimarts, de març 22, 2011


Una pel·licula va ajudar a crear el xuclacabres

La porto-riquenya que va assegurar haver vist l’estrany ésser havia vist en el cinema la pel·lícula Species segons Discovery News.

Un recent llibre de l'investigador escèptic Benjamin Radford, editor en cap d’Skeptical Inquiry revela que el xuclacabres (chupacabras) no és més que fruit de la imaginació d'una dona de Canòvanes, Puerto Rico.
En el llibre, titulat Tracking the Chupacabra: The Vampire Beast in Fact, Fiction, and Folklore (Seguint el rastre del xuclacabres: la bestia vampir a la realitat, la ficció i el folklore), l'autor explica que Madelyn Tolentino va inventar la criatura després d'haver vist la pel•lícula de terror Species, on apareix monstre que posseix característiques similars a les que va creure veure en un animal estrany rondant casa seva un dies més tard.


Els successos es remunten a l'any 1995. A Puerto Rico, el xuclacabres és esmentat cada vegada que apareixen animals morts de manera misteriosa, particularment si mostren petits orificis pels quals sembli que hagin estat dessagnats. Però des de 1995 s’han denunciat observacions similars en altres parts del món. Per exemple, Radford va realitzar estudis a Texas i Nicaragua.
Dels anàlisis genètics practicats a supòsits xuclacabres l'escriptor va concloure que es tractava essencialment de gossos i coiots afectats per una malaltia dermatològica que els feia mostrar la pell tensa, exposant més les seves dents i ullals.
Sobre els animals morts, segons informació publicada per Discovery News en el seu portal electrònic, l'investigador indica que usualment els gossos i coiots ataquen a les seves preses quan aquestes estan en grup, i les solen mossegar pel coll.
Va aclarir que com que no tots són consumits o destrossats i poden morir a causa de d’hemorràgies interns o sufocació, es crea la falsa impressió de vampirisme.

El monstre d'Species


This page is powered by Blogger. Isn't yours?