<$BlogRSDUrl$>

dijous, d’agost 12, 2010


Les falses baies tibetanes, sense demostrar les seves virtuts, captiven el consumidor

S’associa a puresa i senzillesa; la informació arriba al marge de les vies oficials, mentre que La Casa del Tibet a Barcelona afirma que mai les han certificat


No les has provat? No les coneixes? Són roges, seques, no saben ni bé ni mal i van genial per a dormir. Escolta, són pura energia". Milers de persones han pogut sentir o llegir en el seu Facebook aquest tipus de comentari en els últims mesos. I si estan més al dia, potser en els últims dos anys. Les baies de Goji han superat totes les expectatives. La recomanació entre amics ha recorregut Occident i als Països Catalans és el producte estrella de molts supermercats d’alimentació biològica. També en la xarcuteria del cantó és possible emportar-se un paquetet, a vegades a granel, entre els 100 grams de paté i els 300 del chopped.
Són el fruit d’un arbust que creix en l’Himàlaia a molta altura, que no han de tocar mans humanes perquè no perden el seu color i les seves extenses propietats, com regular el flux d’energia vital i enfortir la ment, o augmentar la immunitat i posar fi als signes d’envelliment, millorar la vista, regular tant la son com la gana, cuidar els ronyons i el fetge.
Les més prestigiades porten un segell de "Tibet Authentic" i les garanteix el Col•legi de Metges Tibetà, que, segons es pot llegir a Internet, és una entitat sòcia d’una les principals empreses dedicades a l’aliment. "Els lames tibetans no les coneixen, així que no sabem qui les certifica", explica amb calma Thubten Wangchen, director de la Casa del Tibet a Barcelona. "Tampoc han estat mai part de la dieta del Dalái Lama". El mateix comenten viatgers habituals del Tibet. Allí no es veuen, excepte en les botigues xineses. "Va venir gent ací (a la Casa del Tibet) a ensenyar-nos les baies, inclús ens van regalar uns paquets. Crec que tenen moltes vitamines i no sé què més. Els xinesos han trobat un bon negoci, sembla. I com el xinés no significa per a molts qualitat, crec que diuen que provenen del Tibet perquè els pareix que té més prestigi", raona Wangchen.

L’OCU va denunciar a principis d’estiu excés de pesticides i metalls pesats en algunes marques i va demanar a les autoritats sanitàries la seva retirada. "És cert que totes les analitzades eren xineses, però estan en el mercat igual que les tibetanes", comenta el responsable de comunicació de l’OCU, Antonio Joia. "Que no es deixen entabanar per un preu tan alt (costen 24 euros el quilo)", demana als consumidors el representant de l’OCU.
L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) va decidir no actuar: "Amb relació als metalls pesats, tenint en compte que es presenta com a producte dessecat i d’acord amb els límits establerts a la legislació europea vigent, no se sobrepassen els valors permesos. Amb relació als plaguicides, es troben dins dels límits legals, a excepció d’una mostra que supera el límit establert per a un plaguicida en una centèsima". Van aclarir també en la seva resposta que no hi ha cap risc immediat per a la salut i, de pas, " que no hi ha evidències científiques que avalen la publicitat sobre els efectes saludables".
"Nosaltres vam saber d’elles (de les baies) i del problema de contaminació per preguntes de pacients", reconeix la doctora Ana Alesón, secretària de la secció de metges naturistes del Col•legi de Metges de Barcelona. "És un potent antioxidant, però tampoc hi ha tants estudis seriosos. Són en aquest sentit com els nabius i altres fruits rojos dels nostres boscos. Recomanem que, si els agraden, opten, almenys, per les baies de cultiu biològic".

Aquest és un altre problema. "No hi havia manera que et garantiren res sobre el seu origen i cultiu", admet Tomás Redondo, directiu de Natursoy, una de les principals empreses d’aliments biològics d’Espanya. "Així que no les vam portar". En algun paquet hi ha algun aval biològic. En la majoria, per a sorpresa dels propis venedors, res.

Com explicar en l’època del màxim control i de qualsevol classe de garanties (les cremes anticel•lulítiques i els iogurts anticolesterol han de demostrar que funcionen si volen dir-ho en la seva publicitat) que uns fruits rojos, secs, llunyans i sense garanties comprovables triomfen entre la població millor informada?
Les baies van adornades de puresa, senzillesa, origen natural, "La vida és cada vegada més complexa, hi ha menys temps lliure, no és sorprenent que ens atregui quelcom que ho soluciona tot, que et promet beneficis. A més ,ho saps per Internet, no a través dels desprestigiats experts i mitjans oficials", reflexiona el filòsof Jordi Pigem. Al seu parer, sumen ambdós corrents: la del desig de coses pròximes, sense tecnologia, sense intermediaris, pures, orientals, autèntiques i la de l’actual desprestigi dels mitjans oficials, "que comprèn des de la grip A fins a la justícia passant pels polítics. Per això també la societat s’apunta cada vegada més al tai-txi, al ioga o als aliments naturals. Fa 20 anys era impensable", recorda Pigem.
"Quan portes dos anys de crisi, el consumidor està desitjós de novetats", afegeix Carles Torrecilla, professor de direcció de màrqueting d’Esade. "Fins llavors, tot eren llançaments i amb la crisi es va reduir el personal, els preus, els estocs i els nous productes. El consumidor havia viscut en una espiral d’innovació i estava desitjós; terreny abonat".
I també ho explica el que Torrecilla denomina màrqueting viral: "Fins fa deu anys només comunicaven amb el consumidor les marques i de manera massiva. L’explosió de comunicació per Internet multiplica cada consell d’amic, el boca orella i sense mediació, sense cap filtre. L’expansió té un impacte brutal". resumeix l’expert.


Original de Ana Macpherson a La Vanguardia, amb petites modificacions. Títol canviat.




This page is powered by Blogger. Isn't yours?