<$BlogRSDUrl$>

divendres, de juny 11, 2010

Salut i ciència
El món científic no és perfecte, però basar-se en fets i no en paraules és l´únic camí per acostar-se a la certesa.

Les persones malaltes o que miren per la seva salut haurien de seguir les prescripcions dels professionals sanitaris que es basen en l'evidència científica, però cada vegada n'hi ha més que fan cas de fonts d'informació errònies, cosa que comporta un augment de l'automedicació no adient, el seguiment de règims dietètics originals o el consum de productes miraculosos. Mai no havíem disposat d'uns mitjans de comunicació tan potents, però amb freqüència les dades o notícies que circulen sobre salut no tenen fonament o promouen pràctiques perjudicials. Si el paper ho aguanta tot, internet ho aguanta tot i més.
Torna a circular, per exemple, una informació sobre la fruita (atribuïda, això sí, a un savi doctor) en la qual, a més d'errors sobre la seva digestió, es diuen bajanades com que només es pot menjar amb l'estómac buit, o que és l'únic aliment que fa treballar el cervell. Fa unes setmanes, una revista de quiosc que tracta temes de salut qüestionava l'origen de les malalties infeccioses i les teràpies convencionals per combatre el càncer, i afegia que cal substituir els fàrmacs antiinflamatoris actuals per, només faltaria!, productes naturals. Que hi ha medicaments amb efectes secundaris que cal controlar és evident, i que la naturalesa és una font de principis actius, també, però gràcies a molts fàrmacs de síntesi s'han assolit èxits en terapèutica, inabastables amb l'anomenada medicina natural. ¿Costa tant d'entendre que si ens passen els nervis amb til·la o valeriana, que alguna cosa fan, vol dir que no estem gaire nerviosos, però que sense els fàrmacs de síntesi per tractar trastorns de la conducta humana encara aplicaríem molts electroxocs i tindríem els hospitals psiquiàtrics més plens?
Fa poc que un personatge líder de la campanya antivacunes ha perdut, per males pràctiques, el permís per exercir de metge, però mentrestant alguns que s'haurien protegit enfront de malalties, han deixat de fer-ho. I ja no parlem dels braçalets que asseguren l'equilibri vital. Les decisions sobre què convé menjar o com ens hem de curar han d'estar basades en dades científiques, no en opinions o creences. Com diu Ramon Folch, «la ciència tracta de comprendre més que de descriure, es basa en la verificació o desestimació experimental d'una hipòtesi sobre la qual no hi ha cap prejudici ideològic. La ciència dubta i conclou, les creences afirmen i pressuposen. La ciència genera coneixements, no valida creences».
El món científic no és perfecte, pot haver-hi equivocacions i fraus, però basar-se en fets i no en paraules és l'únic camí per acostar-se a la certesa. Fora d'aquest àmbit, on s'instal·len els que opinen sense coneixements i raonaments sòlids, és l'embolica que fa fort, encara que hi hagi bona intenció. Molt il·lustratives d'aquest tarannà són les paraules de José Ramón Olarieta, de la iniciativa popular Som lo que sembrem contra els transgènics: «La ciència no té criteri per valorar els possibles riscos enfront dels possibles beneficis; fins i tot decidir què és un risc i què és un benefici, és una decisió política. A més, hi ha aspectes dels transgènics que entren dins el camp de la incertesa i no es poden tractar mitjançant la ciència convencional.» Com ho hem de tractar, doncs? Les incerteses se superen amb més recerca, no opinant tothom, els que en saben i els que no en saben. Enric Rimbau, a la revista El Temps, opina, amb raó, que la participació democràtica no es pot basar en gestos de format democràtic, perquè és un concepte més profund i permanent. Efectivament, la ciència no és democràtica, són fets, i un Parlament té capacitat per votar si permet o no un producte o una teràpia, o pot cedir davant de pressions o prejudicis, però no sobre la seva validesa real.
En la salut o la nutrició no val tot. El que no té fàcil solució és el control de les informacions errònies o perjudicials en una societat lliure i democràtica, ja que com ha dit Scott Rubin, de Google, Youtube no existiria si s'haguessin de revisar els vídeos a priori. No fa gaire el govern català ha demanat a una editorial que retiri un llibre de text de primària per les seves afirmacions absurdes sobre els mètodes actuals de producció de carn, que no contribueixen a formar en els alumnes un correcte criteri científic. Com afirma Salvador Cardús, «la sacralització de l'opinió individual, presentada com a convicció, podria arribar a fer trontollar les lleis establertes i portaria cada ciutadà a acabar fent la seva pròpia llei». El que no pot ser, com també diu Cardús, és que «si la veritat és escassa i costeruda, la solució sigui generalitzar la ignorància, que és abundant i generosa». Això també és vàlid en el camp de la salut, encara que sembli elitista.

Abel Mariné, El Punt

This page is powered by Blogger. Isn't yours?