<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de març 13, 2010

El basc que no va matar una cabra amb la mirada

Michael Echaris i el seu equip de forces especials


No va ser un guerrer jedi perquè no li va donar temps. Michael Echanis va morir a Nicaragua en misterioses circumstàncies el 8 de setembre de 1978. Tenia 27 anys i ensenyava als comandos antisandinistes i a la guàrdia personal d’Anastasio Somoza tècniques de combat esotèriques. Pocs anys després, el Pentàgon va posar en marxa el Projecte Jedi, un programa d’ensinistrament de soldats amb superpoders en el que hauria encaixat a la perfecció. El centre de formació estava en el Fort Bragg (Carolina del Nord), on a mitjan anys 70 ell havia donat classes d’invisibilitat. Michael Echanis va nàixer el 16 de novembre de 1950 en Ontàrio, una comunitat llauradora d’Oregon. El seu pare, Frank, regentava una taverna amb una taula de billar i una altra de pòquer. Era el més gran de tres germans i, com altres descendents de bascos, de xiquet va fer els seus temptejos com dantzari. Va ser un adolescent difícil, expliquen Tank Todd i James Webb en el seu llibre Military combative màsters of the 20th century (Mestres del combat militar del segle XX). A més d’estavellar cada dos per tres els cotxes de son pare, fabricava bombes amb què va convertir en ferralla, almenys, un automòbil. Tot just acabar l’ensenyança secundària el 1969, es va allistar en l’Exèrcit. I, al març de 1970, va arribar a Vietnam amb el 75é Regiment Ranger, una unitat d’operacions especials. No va estar molt en el front. El 7 de maig, un camió en què viatjava va patir una emboscada, va resultar ferit quatre vegades i encara així no es va rendir. "A pesar de les seves nombroses ferides, l’especialista Echanis va continuar disparant fins que el camió atacat va ser alliberat", es llegeix a l’informe de la concessió de l’Estrella de Bronze per heroisme sota foc enemic. Va tornar a casa amb 29 baixes enemigues atribuïdes a ell i va ser llicenciat com a sergent major el desembre de 1970. Després de la seva recuperació en un hospital de San Francisco, es va bolcar en l’aprenentatge del Hwa Rang Do, un art marcial coreà que inclou el control mental, la percepció extrasensorial i el desenvolupament del sisè sentit. "Puc projectar amb els meus ulls que no et vaig a apunyalar o atacar, i després fer-ho". El 1975, ensenyava tècniques de lluita i d’invisibilitat a les Forces Especials al Fort Bragg.


Formant jedis


"Si estàs davant d’un mur amb les rajoles disposats en horitzontal, no mantinguis una postura vertical. Si et puges a un arbre, intenta semblar un arbre", acostumava a dir, segons un reportatge publicat el 1988 per la revista d’arts marcials Black Belt. Echanis volia que els seus alumnes dominessin el ki, una suposada força interior que li permetia resistir com si res el pas d’un tot terreny per damunt de l’abdomen i girar un galleda amb aigua penjoll del coll per una corda. El militar d’origen basc semblava el candidat ideal per a fer realitat un projecte de supersoldat com el desvelat pel periodista Jon Ronson en Els homes que miraven fixament les cabres. Aquest llibre, origen de l’última pel·lícula de George Clooney, va traure a la llum el 2004 la mania d’un sector de l’Exèrcit nord-americà convençut de que podia formar guerrers jedi, Obi Wanes al servei de la bandera de les barres i estrelles. Serien homes capaços de levitar, travessar parets, veure des de barracons el que fa l’enemic a milers de quilòmetres gràcies al poder de la ment, fer-se invisibles... A Ronson li van explicar al principi de la seva investigació que un d’aquests jedis havia sigut Echanis. I no un qualsevol, sinó el que va aconseguir amb la mirada, assegut en el Fort Bragg enfront d’una cabra, que a l’animal se li parés el cor i es desplomés. Certament, d’haver-se assegutt Echanis enfront d’una cabra per a matar-la amb la mirada, més li hagués valgut a la bestiola morir-se de l’esglai que enfrontar-se a la ira d’algú a qui Bob Dugan, col·lega instructor de Hwa Rang Do, considerava "sempre a la vora de fer una barbaritat". Echanis es va fer famós en les pàgines de Black Belt, que el va qualificar del primer ninja americà, va ser col·laborador de Soldier of Fortune, la revista dels mercenaris, i va publicar tres manuals de combat cos a cos. Va acabar treballant per a Somoza perquè el 1977 li va reclutar el primogènit del dictador quan estudiava en el Fort Bragg perquè formara els seus comandos. "Per raons de seguretat, no els ensenyaré les tècniques superavançades de control mental", va explicar poc abans de la seva mort. Oficialment, va perdre la vida al setembre de 1978 quan el seu helicòpter va ser derrocat pels sandinistes. No obstant això, hi ha qui sosté que se’l va carregar la CIA i també hi ha versions menys dignes del final del primer ninja americà, com que l’accident aeri es va deure a l’explosió d’una granada amb què jugaven ell i els seus homes, o que li va rebentar un vehicle que, en una de les seves bestieses, li va passar per damunt massa ràpid. Fos quin fos el cas, no va poder matar una cabra amb la mirada en el Fort Bragg perquè aquests experiment es va fer a mitjan anys 80, després de la seva mort.

Extret d'un article d'Alfonso Gámez a la revista en espanyol Territorios.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?