<$BlogRSDUrl$>

dimecres, d’agost 26, 2009

Una empresa ofereix rutes nocturnes per Ciutat Vella explicant llegendes sobre Barcelona

S’hi expliquen mites sobre la catedral i la plaça de Sant Just



Si la majoria dels barcelonins coneguessin la història de la dissortada santa Eulàlia, segurament lluitarien per tornar-li la titularitat de patrona primera de la ciutat. La vintena de persones que divendres a la nit van passejar pel Gòtic seguint la ruta La Barcelona màgica en van sortir convençudes, després que la historiadora de l’art Emma Fernández els expliqués les desventures de la màrtir de la ciutat. «El que pretenem és descobrir Barcelona als barcelonins», resumeix Pere Esteve, soci fundador d’Itinera Plus, empresa especialitzada a organitzar rutes culturals per la capital catalana.
L’olor d’orina que al caure el sol s’apodera de certes parts del Gòtic ajuda els vianants a viatjar en el temps, seguint les explicacions de la jove i entusiasta guia. «Aquest és un dels punts més màgics de la ciutat», explica Fernández a la plaça de Sant Just. «Aquí es reunien els seguidors del mitraisme per organitzar els seus rituals», prossegueix la jove guia.
«¿Però què fa màgica la plaça?», pregunta una interessada participant. «Just en aquest punt es noten les forces tel·lúriques. És una plaça màgica per la confluència dels corrents de les aigües freàtiques, que conflueixen sota els nostres peus», respon Fernández, que té una altra llegenda per explicar la presència d’aquestes aigües. «Diuen que va ser precisament Eulàlia la que va crear el riu de sota, com es coneixien les aigües freàtiques, després de trobar unes nenes molt tristes perquè havien anat a buscar aigua al pou i estava sec», afegeix.
Una altra de les parades que desperten més interès en la concurrència és la de la catedral, font inacabable de llegendes a tot Europa, que, lògicament, té els seus mites propis a Barcelona. Davant d’un dels laterals del temple, Fernández explica que a l’edat mitjana les bruixes acostumaven a sobrevolar la ciutat, i la seva afició favorita era tirar pedres i cridar obscenitats cada vegada que passaven per sobre de la catedral. «Per espantar-les i evitar que espantessin els feligresos, els càrrecs eclesiàstics van decidir col·locar campanes a la part més alta de l’església», explica somrient la jove, davant la mirada interessada dels participants, una mica atabalats davant l’allau d’informació sobre la ciutat que els estaven brindant. I les històries fantàstiques es barregen amb les reals sense que ningú sàpiga on és la frontera, seduïts ja per la màgia de la ruta.
La casa del botxí
És precisament una història real com la vida mateixa la que més sorprèn. Fernández explica que en una petita casa de la plaça del Rei hi vivia a l’edat mitjana el botxí de la ciutat, a dos segons de la feina, ja que les execucions públiques es feien precisament en aquesta cèntrica plaça, lloc que després acollia el tràfic de peus dels condemnats, «ja que s’assegurava que portaven bona sort».
El botxí era un dels personatges empestats en aquelles èpoques, però, això sí, el poble creia que tenia propietats curatives. «Quan algú estava malalt anava a veure el botxí perquè el toqués amb les mans. Era l’única persona, després de Déu, que podia matar sense rebre càstig», explica.

Elena López. El Periódico

diumenge, d’agost 23, 2009

El fals cas de telepatia del submarí Nautilus

La Unió Soviètica es va llançar a la investigació parapsicològica a conseqüència d’un reportatge publicat en la revista francesa Science et Vie el febrer de 1960. El firmava el periodista Gerard Messadié i tractava d’un experiment secret realitzat a bord del primer submarí nuclear, el nord-americà Nautilus. Durant l’estiu de 1958, mentre el submergible es trobava sota el gel del pol Nord, un tripulant - identificat com el tinent Jones - s’havia comunicat telepàticament amb una base militar de Maryland des d’on un cert Smith, estudiant de la Universitat de Duke, li havia transmès mentalment cartes a l’atzar. El tinent Jones havia encertat el 70% de les vegades quina carta havia eixit de la manoll a milers de quilòmetres.

Segons Messadié, a principis de 1957 la Rand Corporation, un grup d’experts en estratègia militar, havia recomanat a Eisenhower la telepatia com a forma de comunicació amb els submarins sota el gel. L’experiment del Nautilus demostrava més enllà de tot dubte la seva viabilitat. "Per primera vegada en la història de la ciència, s’havia obtingut la prova indiscutible de la possibilitat que els cervells humans es comuniquen a distància. L’estudi de la parapsicologia entrava finalment en la seua fase científica", explicarien poc després Louis Pauwels i Jacques Bergier a Le Matin des Magiciens (1960).
Així ho van entendre també a l’altre costat del Teló d’Acer. A l’URSS, Stalin havia prohibit en 1937 l’experimentació paranormal per considerar-la contrària als principis del materialisme, però allò ho canviava tot. "És la telepatia una nova arma secreta? Serà la percepció extrasensorial un factor decisiu en la guerra futura? Han aprés els militars americans els secrets del poder mental?", es preguntava Messadié a Science et Vie. Washington ho va desmentir, però el KGB i la intel·ligència militar soviètica es van témer el pitjor.

La 'visió remota'
Moscou es va bolcar a partir d’aquest moment en l’anomenada guerra psíquica amb l’esperança de trobar l’arma definitiva. L’URSS i EUA van mantenir fins a finals del segle passat costosos programes de busca d’armes psíquiques com la telepatia i la visió remota, la possibilitat que un espia dotat de poders extraordinaris vera el que ocorria a milers de quilòmetres de distància. Els protagonistes dels experiments eren psíquics, com Nina Kulagina i Ingo Swan, que recorrien a l’il·lusionisme per a simular les capacitats paranormals. Els satèl·lits espia i els equips de ràdio de qualsevol vehicle militar actual són la prova evident de que tot va ser un bluf.
Dos dècades després de l’experiment del Nautilus, l’escriptor Martin Ebon preparava un llibre sobre la guerra psíquica quan va visitar a París a Gerard Messadié. El periodista francès li va dir que l’episodi telepàtic del submarí nuclear havia estat un invent de Jacques Bergier que ell s’havia engolit pel seu entusiasme juvenil. Una bola d’un dels autors de l’increïble Le Matin des Magiciens havia portat a la materialista URSS a participar en la cara i inútil carrera de la guerra psíquica.

Alfonso Gámez, El Correo digital (títol canviat)

divendres, d’agost 21, 2009

L'OMS adverteix contra l'ús de l'homeopatia

Experts en tuberculosi de l’OMS han assenyalat que l’homeopatia no serveix per a tractar aquesta malaltia.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit contra l’ús de tractaments homeopàtics per a tractar diverses malalties amb un alt índex de mortalitat, com la tuberculosi, el VIH/SIDA, la malària, la grip comuna i la diarrea infantil.
L’advertència de l’OMS es produeix en resposta a una carta oberta que li va fer arribar un grup de joves investigadors britànics i africans que temen que la promoció de l’homeopatia en països en via de desenvolupament estigui posant en risc la vida dels malalts.
Els metges i investigadors integrants de Voice of Young Science (VoYS, per les seves sigles en anglès) – una xarxa que promou el debat científic - s’han posat en contacte amb els ministres de Salut de tots els països per a difondre el punt de vista de l’OMS sobre els tractaments homeopàtics.
"Fem un crida a l’OMS perquè condemni la promoció de l’ús de l’homeopatia per a tractar la tuberculosi, la diarrea infantil, la grip, la malària i el VIH", es podia llegir en la carta que els integrants de VoYS van enviar a l’OMS al juny.
"L’homeopatia no protegeix d’aquestes malalties ni les cura", afirmaven en la missiva.
"Aquells que treballem amb la gent més pobra del món tenim dificultats per a oferir l’ajuda mèdica necessària. Quan l’homeopatia es posa en el lloc de tractaments efectius, es perden vides", assenyalaven en el document.
Diversos experts en tuberculosi de l’OMS han assenyalat que l’homeopatia "no té lloc" en el tractament d’aquesta malaltia.
Un dels autors de la carta, Robert Facen, va indicar a BBC World que els joves investigadors se sentien satisfets per la resposta de l’OMS a les seves reivindicacions, ja que eren resultat de molt de treball i observacions sobre el terreny.

"Potencialment desastroses"
El doctor Robert Hagan, investigador biomolecular de la Universitat de Saint Andrews, al Regne Unit, i membre de VoYS va assenyalar: "Necessitem que els governs de tot el món reconeguin els perills de la promoció de l’homeopatia per al tractament de malalties mortals".
"Esperem que difonent la postura de l’OMS respecte a l’homeopatia estarem ajudant a la gent que està lluitant contra estes pràctiques potencialment desastroses", va afirmar el científic.
Per la seva banda, el doctor Mario Raviglione, del departament 'Stop a la Tuberculosi' de l’OMS va dir: "Les guies de l’OMS per al tractament de la tuberculosi que estan basades en evidències, així com els estàndards internacionals per al tractament de la tuberculosi no recomanen l’ús de l’homeopatia".
Els investigadors i metges de VoYS també es queixen de que l’homeopatia està sent promocionada per al tractament de la diarrea infantil.
Segons Joe Martines, portaveu del Departament de Salut i Desenrotllament del Xiquet i de l’Adolescent de l’OMS, "no s’han trobat proves fins avui que l’homeopatia tingui cap efecte beneficiós".
"L’homeopatia no se centra en el tractament i prevenció de la deshidratació, i açò entra en total contradicció amb les bases científiques i amb les nostres recomanacions per a tractar la diarrea", va assenyalar Martines.
Mentrestant, el Doctor Nick Beeching, especialista en malalties infeccioses d’Hospital Universitari de Liverpool, al Regne Unit, va ressaltar que "infeccions com la malària, el VIH i la tuberculosos tenen unes altes taxes de mortalitat, però poden ser controlades amb una varietat de tractaments amb eficàcia demostrada, sobre els quals hi ha una àmplia experiència i dades d’estudis científics".
"No hi ha evidències objectives de què l’homeopatia tingui cap efecte en aquestes infeccions, i crec que és irresponsable per a un treballador de la salut promoure el seu ús en compte de tractaments eficaços", va concloure Beeching.

Tractament popular
No obstant això, en països com el Regne Unit l’homeopatia continua sent molt popular i compta amb defensors il·lustres, com el Príncep Carles d’Anglaterra.
"Necessitem adoptar el millor de la ciència i la tecnologia moderna, però no a costa de perdre el millor que poden oferir les teràpies complementàries", va comentar en una conferència en 2005.
En aquest estat -on un de cada cinc pacients assegura haver recorregut alguna vegada al tractament de "medicines alternatives"- fins i tot el sistema públic de salut (el NHS per les seves sigles en anglès) ofereix tractament homeopàtic.
"En el Regne Unit, hi ha uns quants hospitals homeopàtics públics i alguns metges del sistema de salut públic ofereixen aquest tipus de tractament", pot llegir-se en la pàgina web del NHS.
A pesar d’això, l’homeopatia continua sent motiu de debat en el país. En 2007, un grup de 40 destacats experts metges va escriure una carta al NHS demanant que retirés un tractament sobre el qual, segons asseguraven, "no existeixen proves que funcioni".
En la mateixa línia es va manifestar Robert Hagan, membre de Voice of Young Science.
"No crec que s’hagin de destinar fons públics a teràpies l’efectivitat del qual no està demostrada", va comentar l’investigador a BBC World.

BBC World

dilluns, d’agost 03, 2009

Les teletransportacions

Un fenomen aparentment inexplicable que, segons informacions de la premsa hispanoamericana, havia ocorregut a l’un i l’altre costat de l’Atlàntic repetidament des de 1968. La primera vegada va succeir a Argentina; després, a Brasil; i, a finals dels anys 70, a Espanya, on va haver-hi els que es van traslladar, literalment en un obrir i tancar d’ulls, de Sevilla a Còrdova, de Sevilla a Santiago de Xile, de Madrid a Lima...

El cas Vidal
Tot va començar al maig de 1968 quan l’advocat Gerardo Vidal i la seva esposa viatjaven amb cotxe entre Txascomús i Maipú, a la província argentina de Buenos Aires. De sobte, l’automòbil va entrar en un banc de boira, i la parella va perdre el coneixement. Van despertar 48 hores després, sense recordar res d’allò que s’ha succeït durant aquest temps, i van comprovar que la pintura del sostre del cotxe estava cremada. Es trobaven prop de Ciutat de Mèxic, a 7.500 quilòmetres de sa casa. Segons la premsa argentina, després d’acudir a la legació diplomàtica del seu país, van ser repatriats i l’automòbil, traslladat a Estats Units per al seu estudi.
El cònsol argentí a Mèxic va negar els fets en el diari Clarín, actitud que altres mitjans van atribuir a un intent de protegir la intimitat de la parella, amb la que ningú aconseguia parlar cara a cara. "Els Vidal no apareixien. I, sense els Vidal, l’experiència era inverificable. L’extraordinària història es convertia en un trist rumor sense ancoratge en el món real", destaca en el seu llibre Invasores. Historias de extraterrestres en Argentina (2009) el periodista Alejandro Agostinelli, qui va intentar durant anys donar amb el matrimoni o amb algú que els coneguera. Va ser impossible: mai havien existit.
Els Vidal i la seva increïble experiència, va descobrir Agostinelli el 1996, van ser inventats pel cineasta argentí Anníbal Uset per a promocionar la seva pel·lícula Che ovni, estrenada el 7 d’agost de 1968 - dos mesos després de la difusió del cas en la premsa - i en la qual els protagonistes pateixen una teletransportació. El realitzador va comptar amb la complicitat d’un guilopo periodista, els mitjans van caure en el parany, es van engolir la història i, amb el temps, bromistes i escriptors sense escrúpols van clonar l’episodi al voltant del món presentant-ho com un fet real.

Estracte d'un article d'Alfonso Gámez a El Correo

This page is powered by Blogger. Isn't yours?