<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de juliol 25, 2009

Mostren novament que la Lluna no influïx sobre la psique humana

Que la lluna plena té influència en els licàntrops és una llegenda que roman en el cine de terror, però que el mite que la Lluna pot influir en l’estat psíquic dels hòmens ha quedat descartada.
Almenys això reflecteix un estudi realitzat per l’Hospital de La vila joiosa a la Marina Alta. El treball d’investigació, per sorprenent que sembli, tenia com a objectiu conèixer "si la fase creixent o minvant de la lluna influïx en el nombre d’Urgències psiquiàtriques ateses".
Doncs bé, els resultats obtinguts per l’Hospital Comarcal de la Marina Baixa, determinen que "els casos psiquiàtrics assistits no guarden relació algunes amb les fases lunars". Tal i com constata este estudi, elaborat pel servici d’Urgències de l’esmentat centre hospitalari, les persones que patixen problemes mentals "no veuen accentuada la seua patologia en les nits de lluna plena".
"Lluna minvant, bogeria creixent" és el títol d’este treball d’investigació que, segons els seus responsables, ha aconseguit "desvincular la relació entre l’home i la Lluna", tal com han assenyalat des de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat.
Per al seu desenrotllament, els facultatius van analitzar les 661 urgències psiquiàtriques ateses en 2008 tenint en compte el calendari lunar del mateix any. Els resultats van ser: en la fase creixent lunar es van atendre un total de 323 urgències psiquiàtriques, mentres que en la fase minvant va haver-hi un registre de 306 casos.
Segons l’informe, la mitjana d’assistències psiquiàtriques va ser de 2,33 casos en dies de quart minvant, de 2,08 assistències en lluna nova, 1,66 casos a quart creixent i 1,33 en lluna plena. Primera conclusió per als investigadors d’este estudi: la fase lunar "no té una clara influència sobre el comportament del pacient psiquiàtric i que, les diferències entre unes fases i altres són ínfimes per a ser preses en compte".
Segona conclusió, potser la més important per als cinèfils del gènere de terror: en dies de lluna plena és si més no casos es van presentar, ja que l’estudi revela que el dia amb més urgències coincidix amb la lluna en quart minvant, seguida de la lluna nova.
D’esta manera, queda descartada la llegenda urbana.

EFE

divendres, de juliol 24, 2009

El Ministeri de Sanitat israeliana ha demanat als hipnotitzadors que evitin fer als seus clients explorar suposades vides passades, perquè l’experiència pot generar danys psicològics.

La decisió es basa en un dictamen del comitè ministerial, que prepara una llei sobre hipnosi arran de diverses protestes de clients d’aquesta peculiar teràpia, que en comptes de curar els seus traumes o dolors, van patir greus danys emocionals, segons informa d’això aquest divendres el diari Haaretz.
Les autoritats no han volgut prohibir la pràctica completament en considerar que pot suposar un remei, encara que no estigui acceptada per la medicina moderna.
El diari es fa ressò un dels casos que ha portat a Sanitat a demanar als hipnotitzadors autocontrol en el recurs a aquesta pràctica: es tracta d’un jove de 23 anys que, deprimit per la ruptura amb la seva parella, va seguir el consell d’un psicòleg de sotmetre’s a hipnosi per a conèixer les seves reencarnacions, el psicòleg va pensar que el seu pacient potser havia tingut una mala experiència sentimental quan ocupava un cos anterior, la qual cosa ara li feia poc suportable la seva actual ruptura.
Durant la sessió, el jove va començar a hiperventilar-se en sentir-se com si estigués en un taüt i, després de la fallida sessió hipnòtica, va viure repetits atacs de pànic i problemes respiratoris.
A pesar de la polèmica, Lianna Sofer, experta en la matèria, defèn l’ús de la hipnosi per a corregir problemes "que van començar en una vida anterior".
Sofer assegura que una dona va dir adéu per sempre als seus dolors crònics de coll quan va descobrir que "havia estat decapitada en una vida anterior".
El director del comitè ministerial, Alex Aviv, del centre de salut mental Abarbanel de Bat Yam (prop de Tel Aviv), titlla en canvi aquest tipus d’hipnosi de "pràctica mística per a gent que creu en la reencarnació" i recorda que en diversos casos "ha eixit malament".

EFE


dijous, de juliol 23, 2009

Eclipsi: fascinació i pors ancestrals

Foto: Agència EFE

Àsia va gaudir ahir de l’eclipsi total de Sol més llarg del segle. Durant uns minuts, el dia es va fer nit i del Sol només va quedar la seva corona, un anell de llum blanca que s’estén un milió de quilòmetres per sobre de la seva superfície. No hi haurà un eclipsi tan llarg fins a l’any 2132. Es calcula que més de 2.000 milions de persones van poder seguir en directe l’eclipsi, que va cobrir zones de la Xina i l’Índia, els països més poblats del món. El fenomen va ser visible a través d’un passadís de 250 quilòmetres que s'estenia també a través de Bangla Desh, el Nepal, Bhutan i Myanmar (Birmània) abans de dirigir-se al Pacífic. A les illes Bonin, al sud del Japó, l’eclipsi va arribar a la durada màxima: sis minuts i 39 segons. Però les pors ancestrals encara no s'han esvaït. Els eclipsis formen part de la mitologia xinesa. És famosa la llegenda del gegant Kua Fu perseguint el Sol a través del cel per acabar amb la sequera. I se’ls relaciona amb desastres i caigudes de dinasties. Per acabar amb aquestes mentides, els científics s’han prodigat aquests dies a donar explicacions en els mitjans de comunicació xinesos.
També a l’Índia es desconfia dels eclipsis. Segons una vella creença, mentre el Sol està tapat, els aliments i l’aigua es tornen perjudicials per a la salut. Milers de dones índies han avançat el part amb cesàries per evitar que coincidís amb l’eclipsi.


dimecres, de juliol 08, 2009

A un home de Bristol (Anglaterra) li cau un tros de gel d'avió al damunt.


Un home de Bristol, ha descrit a BBC News la manera en què va ser colpejat per un bloc de gel que va caure d’un avió quan ell estava assentat en el seu jardí. David Gammon viu sota la trajectòria de vol a l’aeroport internacional de Bristol. Va explicar que “escoltàrem un avió que passava per damunt i, a continuació, un so sibilant i de sobte un tros de gel de la grandària d’una bresquilla caigué sobre la meva cuixa”. El senyor Gammon, de 76 anys, està ferit però es recupera. L’aeroport Internacional de Bristol diu que no hi ha proves que el gel hagi caigut des d’un avió utilitzant l’aeroport. En una declaració, l’aeroport va dir: “Bristol Internacional proporcionarà tot el suport possible a l’Autoritat d’Aviació Civil en la investigació d’aquest assumpte. “No obstant això, variables com l’altura de l’avió, la força del vent, temperatura de l’aire i altres factors indiquen que el gel podria haver vingut de qualsevol avió que sobrevolés una zona d’aproximadament cinc milles. “Això inclou els vols transatlàntics que entren a Heathrow, els vols a Alemanya i el nord d’Europa i les aeronaus que volen cap a o des de Bristol International”. “M’han dit que si m’hagués colpejat el cap, jo ja no estaria amb vostès”, va afegir el senyor Gammon.

BBC News

Els falsos records

Sovint podem crear falsos records de situacions —sobretot de la infància— que, tot i que són reals, acabem recordant-les perquè se’ns han explicat molts cops. La creació de falsos records és una àrea d’estudi ben coneguda i caracteritzada, especialment des de l’àmbit judicial per l’impacte que suposa sobre declaracions de testimonis i víctimes en els judicis en casos per exemple de suposats abusos sexuals. També tenen gran importància en falsos casos de rituals satànics i de preteses abduccions per extraterrestres.
Un estudi publicat al
Journal of Neuroscience apunta que l’origen dels records falsos i verdaders depèn de diferències estructurals en vies de connexió entre diferents zones del cervell que processen aquestes funcions cognitives. L’estudi el lidera Antoni Rodríguez-Fornells, professor de recerca de la ICREA al Departament de Ciències Fisiològiques II (Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge — IDIBELL), i hi participen Luis Fuentemilla i Estela Camara, dels grups de recerca Cognition and Brain Plasticity i Neurodinàmica Cognitiva i dels Trastorns Mentals (NECOM) de la UB i l’IDIBELL, entre altres autors.
L’objectiu de l’estudi era relacionar diferències individuals en la manera de crear els nostres records amb la microestructura del cervell. Per aconseguir-ho, l’equip científic va escanejar 48 voluntaris amb ressonància magnètica estructural (MRI). Concretament, utilitzant una nova tècnica, Difusion Tensor Imaging (DTI), van estudiar l’estructura de la substància blanca (majoritàriament l’estructura axonal) d’aquests voluntaris.
A cada participant, abans d’entrar a l’escàner, li passaven una prova de memòria consistent a recordar llistes de paraules per les quals se li preguntava posteriorment. Per exemple, una llista podia consistir en «sofà», «taula», «asseure’s», «pupitre», «balancí», «cames», «tamboret», «fusta», etc. (14 paraules per llista). Immediatament després d’escoltar la llista d’aquestes paraules, el participant havia d’escriure totes les que recordava. Després d’escoltar totes les llistes, hi havia un qüestionari de reconeixement en què es presentaven les paraules que s’havien escoltat a les llistes anteriors (per exemple, «sofà»), juntament amb paraules totalment noves (per exemple «camisa»), i també amb paraules que no s’havien presentat però que estaven relacionades semànticament amb el contingut de la llista (per exemple, «cadira»).
La tasca del participant era dir si la paraula havia aparegut o no durant l’experiment, així com el grau del seu record (si la recordava bé i acuradament, o no). Curiosament, en el 75 % dels casos els participants deien que la paraula del tipus «cadira» (falsa memòria) havia aparegut a la llista. En altres casos, alguns participants fins i tot comentaven que recordaven haver escoltat una paraula que mai s’havia presentat. De fet, aquest efecte és molt robust (paradigma de Deese-Roediger-McDermott, DRM) i parla de la mal·leabilitat de la nostra memòria, de com el record es va construint de manera progressiva i de com és susceptible a distorsions o records falsos.
Segons l’estudi, la tendència a generar records verdaders i falsos està relacionada amb les diferències individuals pel que fa a substància blanca cerebral. És a dir, la tendència a tenir records autèntics està associada a un feix de substància blanca (vies axonals cerebrals que connecten àrees de l’escorça cerebral) que connecta les zones de l’hipocamp i el parahipocamp, que són estructures vinculades al record i a l’emmagatzematge de memòries. En canvi, la tendència a generar falsos records està relacionada amb un altre feix de substància blanca (el fascicle longitudinal superior), que connecta estructures frontoparietals; estructures que, en altres estudis de ressonància magnètica funcional, han estat relacionades amb les falses memòries.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?