<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de maig 27, 2009

Penjats i un fantasma a la Creu Coberta de Barcelona

En altres temps, el viatger que arribava a Barcelona rebia només entrar la seva ració d’angoixa o de seguretat, segons si era un lladre o un comerciant. En l’accés a la ciutat, el nouvingut cavalcava entre penjats que es podrien sota el sol i les llunes.
Molt pocs ciutadans saben que el que actualment és la plaça d’Espanya va ser des de l’edat mitjana fins a finals del segle XVII una muntanya plena d’ajusticiats. El Turó dels Inforcats.
El camí de la Creu Coberta, principal accés llavors des de gairebé tot Espanya, era el lloc on s’ajusticiava i s’exhibia, per a escarment i advertència, els cossos dels condemnats a la pena capital. Per més precisió, als terrenys que hi ha entre el que ara són l’avinguda de Mistral i el carrer de la Creu Coberta.
Els viatgers que van deixar memòria i les llegendes que es van construir al voltant d’aquesta via ens proporcionen una bona mesura del temps que ha transcorregut fins avui, i els canvis substancials que van transformar Sants, un petit assentament de campanya, en un dels barris més significatius de Barcelona.
Albert Torras, entusiasta detectiu del passat del barri de Sants, recrea amb la distància necessària «el desgrat que havia de provocar en tots els vianants l’olor de la corrupció i les aus de presa que menjaven els cossos morts».
Sens dubte era un paratge que, imaginat de nit, propicia totes les llegendes possibles. Com la del cavaller i el desconegut que el mateix Torras recull en un llibre de llegendes de Sants que encara està a la recerca d’editor.
Explica que un cavaller, obligat a transitar de nit el camí dels ajusticiats, va ser sorprès per un desconegut que el va desposseir de béns, armes i roba, i li va ordenar a més que esperés en aquell lloc. El cavaller ho va fer, per sentir després de poc temps que una mica més endavant, en plena foscor, s’iniciava un combat del qual li arribaven gemecs mortals.
Poc després, va tornar el desconegut per tornar-li la roba i dir-li que s’havia canviat per ell per fer front a l’emboscada que l’esperava per assassinar-lo. Explica la llegenda que el desconegut era un antic soldat, mort, que havia tornat del més enllà per agraïment, a rebre cinc punyalades destinades al cavaller.

Raül Argemí, El Periódico

dimarts, de maig 12, 2009

Una pitonissa perd un dit i part de dos més en explotar-li la poció que preparava

Els veïns del local del costat van sentir una explosió que "va fer tremolar la taula", van entrar a la botiga i la van trobar ensangonada


Els responsables d'una empresa situada a tocar del número 107 del carrer Güell de Girona van alertar ahir a les sis de la tarda que havien sentit una explosió a la botiga que tenien al costat, un establiment de productes esotèrics. La detonació "va fer tremolar la taula", van explicar. Un dels clients va entrar corrents a l'establiment, Esotèrica l'Estrella, per veure què havia passat i es va trobar la propietària de la botiga, Carme Rabet Roquet, de 47 anys, ensangonada. Tot apunta que la dona, que es dedica a l'astrologia i a vendre productes per afavorir la sort, estava preparant una poció i la mescla li va esclatar. De fet, els Bombers de la Generalitat, que van atendre el succés, van apuntar que la dona estava manipulant pólvora. La barreja, preparada en una cassoleta de fang, podria haver detonat a causa d'un puret que fumava la dona. Els agents de policia s'enduien la cassoleta per estudiar quina substància estava preparant la pitonissa.
Els veïns van avisar els Bombers en pensar que es tractava d'una explosió de gas, però els efectius d'emergències, Mossos d'Esquadra i Policia Local que es van desplaçar cap al lloc dels fets van atribuir la detonació a alguna mena de producte explosiu que la tarotista manipulava. La dona va ser ingressada d'urgència a l'hospital Josep Trueta perquè tenia ferides greus a la mà esquerra. Efectivament, l'explosió li va fer perdre el dit polze d'aquesta mà i li va causar amputacions parcials a dos dits més. La cassoleta va esclatar a causa de l'explosió i el material li va causar ferides i talls a la part dreta de la cara i el pòmul, però no revestien gravetat. Ahir a la tarda va ser intervinguda.

Diari de Girona,

diumenge, de maig 10, 2009

La Barcelona que encara creu en l'existència dels esperits, per increïble que sembli

Els espiritistes catalans van celebrar ahir al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) la setena Jornada Espiritista de Barcelona, que va néixer, expliquen els organitzadors, per "donar empenta a un moviment que havia estat molt important a Catalunya a finals del s. XIX i principis del s. XX i va ser molt perseguit pel franquisme, que pràcticament el va fer desaparèixer". "Hi ha tanta informació negativa sobre l'espiritisme, sobre el que fem nosaltres, que la gent es confon i es pensa una cosa que no és", explica Alfredo Tabueña, un dels responsables del Centre Espiritista Amalia Domingo Soler. Aquest centre, el més important de Barcelona, pren el nom d'una espiritista -que també era mèdium- mítica al món (se l'estudia a tot arreu) que vivia a Barcelona tot i haver nascut a Sevilla i expressava el que li deien els esperits sobretot a través de la poesia. Poesia mediúmica, se'n diu.

Aquesta mèdium va ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX a Barcelona, que era, precisament, una de les ciutats del món on l'espiritisme tenia més empenta, més seguidors i on més s'estudiava (fins al punt que s'hi va celebrar el 1888, coincidint amb l'Exposició Universal, el Primer Congrés Espiritista Internacional, i el 1934 se'n va celebrar un altre, consolidant la ciutat espiritista).

La importància dels espiritistes a Barcelona va lligada a la importància de la ciutat industrial amb un port de primera, que té importants moviments socials i intel·lectuals. Va lligada a la revolució obrera. Fins i tot, a l'anarquisme. I és que l'espiritisme com a moviment va néixer amb la modernitat, en el context de la revolució científica i també del positivisme.


No és fer moure taules

L'espiritisme no és, com molta gent es pensa, fer moure taules o fer moure un got per posar-se en contacte amb el més enllà, fer les ouijas famoses. No. Els espiritistes no van ni amb amulets ni amb boles de vidre ("als centres espiritistes catalans no trobarà ni espelmes, ni pràctiques endevinatòries", expliquen). Les seves creences són profundes i es basen en l'existència dels esperits, en la llibertat individual i, sobretot, en la reencarnació.

"Partint d'una base cristiana, els espiritistes creuen que les persones no naixem ni morim sinó que Déu ens ha creat com a ànimes, o esperits, i el que fem és reencarnar-nos. Quan naixem estem vius i quan morim continuem vius tot i que hem deixat el cos material, que tornem a adquirir quan ens reencarnem", explica Jordi Puig i Martín, sociòleg expert en religions que ha estudiat extensament la creença. Segons Puig, "pels espiritistes, els esperits poden quedar-se sense reencarnar i, mentre no es reencarnen, poden mantenir contacte amb els humans. I aquí és on entren els mèdiums, que són els qui aconsegueixen posar-se en contacte amb els esperits". El Centre Espiritista Amalia Domingo Soler especifica que la mediumnitat és una eina de comunicació amb els esperits però no un mitjà de subsistència i, en cap cas, un modus vivendi per als que es diuen espiritistes. Puig no té cap dubte que l'espiritisme és una religió i argumenta que, entre altres coses, "tenen un cos doctrinal i s'agrupen col·lectivament".

En tot cas, però, no seria una religió emmarcada en el concepte tradicional, precisament perquè va néixer quan les religions tradicionals van començar a ser qüestionades. "No tenen sacerdots ni objectes religiosos i quan es troben, debaten i reflexionen sobre els textos espiritistes", explica Jordi Puig.


'El llibre dels esperits'

L'espiritisme com a moviment en si va néixer a principis del convuls segle XIX quan Allan Kardec, un intel·lectual francès, mestre i pedagog, a partir de l'observació de fenòmens aparentment inexplicables va començar a estudiar la relació entre les persones i el món espiritual i a determinar tècniques per contactar amb aquestes formes espirituals desconegudes. L'abril del 1857 va publicar El llibre dels esperits, que, sobre una base cristiana, recull les revelacions que els esperits li van fer. Aquí neix l'espiritisme com a doctrina.

L'aposta per l'espiritualitat lliure i l'antijerarquia van posar la religió espiritista al punt de mira de la dictadura franquista, que els va voler aniquilar. La repressió va ser tan dura que recuperar-se ha costat uns anys de democràcia. Però el pes de la història a Barcelona mana.

Mireia Rourera. Avui. Títol canviat.

dijous, de maig 07, 2009

La publicitat de les medicines del príncep Carles d'Anglaterra, prohibida

Les autoritats sanitàries britàniques han prohibit al príncep Carles fer publicitat de les seves medicines alternatives al no demostrar-ne l’eficàcia. La companyia Duchy Originals de productes biològics, propietat de l’hereu, promocionava preparats amb plantes com si fossin capaços d’alleujar “els símptomes de refredat i grip” o tractar “malalties comunes, des de refredats fins a trastorns digestius”. Ara ha reconegut que són en realitat un complement alimentari.

B. ARCE, El Periódico de Catalunya

divendres, de maig 01, 2009

L'Audiència conclou que l'escriptor Javier Cercas no ha injuriat la pitonissa que el va denunciar

Girona.- L'escriptor Javier Cercas no va injuriar la pitonissa real Jazmine (Pilar Abel) amb el seu personatge fictici Jasmine (Conxi) de Soldados de Salamina i no haurà de pagar ni un euro a Pilar Abel, que en reclamava 725.000. L'Audiència de Girona ha posat punt i final al litigi desestimant el recurs que va presentar Pilar Abel contra la resolució del jutjat, que ja havia arxivat la causa. L'Audiència ha resolt que Cercas no podia voler injuriar algú que no coneixia de res i conclou que el personatge de la Conxi, que Abel trobava injuriós, entre altres coses perquè anava sense calces, té comportaments tolerats i compartits per la societat.
La interlocutòria de l'Audiència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, comença remarcant que fins ara cap tribunal no s'havia trobat amb cap cas que una persona se sentís identificada amb un personatge de ficció fins al punt que consideri que la seva descripció novel·lesca és injuriosa i que interposi una querella amb la pretensió de ser indemnitzada «pel seu honor malmenat en la no gens menyspreable suma de 725.000 euros». Partint de la base que l'honor és un «concepte jurídic indeterminat» però que empara la reputació d'una persona, el magistrat considera que comportar-se com ho fa el personatge de Cercas no resulta injuriant. «No saber a què es dedica un prehistoriador, expressar-se amb renecs i refranys escatològics, vestir-se sense roba interior o fer manetes per sota la taula són comportaments que en el nostre entorn no només són tolerats sinó que són compartits per gran part de la societat», es diu textualment en la resolució. L'Audiència també posa èmfasi en el fet que Cercas i Abel són «totalment desconeguts l'un de l'altra» i que això fa molt difícil que hi hagués una intenció d'injuriar en Cercas. I dóna per bo que el personatge de la Conxi és pura ficció com va assegurar, Cercas, encara que a l'obra hi hagi busques de realitat. El magistrat remarca que intercalar ficció i realitat és un recurs que l'autor també ha utilitzat en altres obres com El vientre de la ballena o La velocidad de la luz.
L'Audiència admet que «res ni ningú» no pot impedir que la pitonissa se senti identificada amb el personatge de la Conxi però conclou que no hi ha cap element objectiu que provi que una va inspirar l'altra. I es remet a Google per demostrar que apareixen més de 100 entrades si s'acoten els criteris de rastreig amb les paraules pitonisa, Jasmine i televisió. Per tant, cap prova que la Jasmine de Cercas fos la Jazmine de la televisió de Girona, cap prova que Cercas tingués ànim d'injuriar i cap indemnització no li haurà de donar l'escriptor a la pitonissa. L'Audiència ha resol no imposar a ningú les costes judicials del recurs.

La pretesa filla de Salvador Dalí

La querella contra Javier Cercas no és l'únic litigi de gran ressonància mediàtica que ha protagonitzat la vident gironina Pilar Abel. L'agost de l'any passat, va omplir planes a la premsa en anunciar que s'havia sotmès a unes proves d'ADN per comprovar si, com ella es pensava, era filla de Salvador Dalí. Abel va assegurar llavors que sempre havia sospitat que era el fruit d'una relació del pintor surrealista amb la seva mare, que a mitjan anys cinquanta del segle passat treballava de minyona a la casa d'estiueig de Cadaqués d'una acomodada família barcelonina. Nicolas Descharmes, fill de Robert Descharmes, biògraf de Dalí, ja va anunciar en aquells moments que se'ls havia comunicat verbalment que les proves que Abel s'havia fet fer a París havien donat un resultat negatiu. Abel assegurava que quan Robert Descharmes la va veure va dir: «Només en falta el bigoti», de tant que s'assemblava a Dalí.

Tura Soler, El Punt

This page is powered by Blogger. Isn't yours?