<$BlogRSDUrl$>

dilluns, d’abril 20, 2009

Involució científica a Catalunya
Un Centre d'Assistència Primària de Barcelona oferirà acupuntura, flors de Bach i homeopatia

El Centre d'Assistència Primària (CAP) de la Sagrada Família ha inclòs en el catàleg de prestacions sanitàries tractaments de teràpies naturals com acupuntura, flors de Bach i homeopatia. Aquests serveis, no obstant, no seran gratuïts, sinó de pagament.
Actualment, cap dels centres d'assistència primària dependents de l'Institut Català de Salut (ICS) ofereixen aquests serveis de teràpies alternatives, ja que no estan compresos dins de la cartera de serveis.
El CAP de la Sagrada Família forma part del Consorci Sanitari Integral, un ens públic participat pel Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut, els ajuntaments de Sant Joan Despí i l'Hospitalet de Llobregat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Creu Roja.
Amb aquestes teràpies, que es començaran a prescriure a partir d'aquest mes, es vol complementar la prestació pública amb altres tractaments que fan els professionals sanitaris, com metges, infermeres i fisioterapeutes, titulats en les diferents teràpies.
L'acupuntura consisteix a aplicar unes agulles especials als denominats punts energètics per aconseguir els efectes terapèutics desitjats i està indicada per al tractament de dolors generalitzats i reumàtics, artritis, dolors gàstrics, cefalees, vertigen, asma bronquial, depressions, tabaquisme i obesitat, entre altres patologies.
El tractament amb flors de Bach es basa en 38 essències florals, que treballen amb l'energia de les persones i ajuda a restablir la salut i harmonitzar les disfuncions físiques, emocionals, mentals i espirituals.
La medicina homeopàtica està basada en la persona, la seva globalitat i la relació entre ella i el seu entorn, ja que considera que la malaltia provoca un desequilibri que s'expressa amb uns símptomes, i per això al metge homeòpata li interessa el tot del pacient.
Cap d'aquestes teràpies té cap fonament científic i es mera superstició.

Agències

dimecres, d’abril 15, 2009

El setè seminari sobre els orígens del cinema del Museu del Cinema analitza el seu vessant màgic

Tindrà lloc avui i demà a l'auditori Narcís de Carreras i hi assistirà el prestigiós Laurent Mannoni


El 7è Seminari sobre els Antecedents i Orígens del Cinema, organitzat pel Museu del Cinema i la UdG, tindrà lloc avui i demà a l'auditori Narcís de Carreras de Girona, amb el títol Un art d'espectres: màgia i esoterisme en el cinema dels primers temps. El seminari mostrarà, a través de cinc ponències i disset comunicacions, com «tot i que la modernitat va ser fruit del racionalisme, al mateix temps es va posar de moda l'esoterisme i el cinema –i ja abans el precinema– va utilitzar la pantalla per crear espectres i fantasmagories», afirma Àngel Quintana, coordinador del seminari amb Jordi Pons, el director del Museu del Cinema.
La regidora de Cultura, Lluïsa Faxedas, va destacar ahir el prestigi assolit pel seminari gironí en els seus deu anys d'història i set edicions –va néixer amb periodicitat anual, però actualment és biennal–, durant les quals s'han presentat un total de 37 ponències i 88 comunicacions: unes 2.000 pàgines de recerca sobre el precinema i el cinema del primer temps que s'han anat publicant regularment en els volums que compilen els materials de cada edició l'any següent; per tant, el 2010, pel que fa a les jornades que ara comencen i que, a través de la col·laboració amb el Centro Galego de Artes da Imaxe (CGAI), tindran també una versió reduïda a Galícia, a finals d'any.
Un total de 66 inscrits participen des d'aquest matí en el seminari, que s'obrirà amb la ponència Fantasmagoría y pintura, de José Díaz Cuyás, professor d'estètica de la Universitat de La Laguna, i la sessió del matí es completarà amb diverses comunicacions, amb títols com ara El placer del miedo: los espectáculos de espectros hasta la llegada del cinematógrafo i Érase una vez la magia representativa. La historia de la linterna mágica en el contexto español en cinco actos. Ahir, Quintana i Pons, coordinadors del comitè científic assessor que selecciona les ponències i comunicacions, van destacar el fet que aquestes han estat preparades per experts provinents d'arreu de l'Estat espanyol, i també la circumstància que, tot i que es poden presentar comunicacions de tema lliure, la majoria tenen a veure amb el tema fantasmagòric d'aquesta edició.
Aquesta tarda, hi participarà el ponent més esperat, Laurent Mannoni, conservador de la Cinemateca Francesa i tota una institució en la investigació sobre els orígens del cinema, amb obres fonamentals com ara Le grand art de la lumière et de l'ombre (1994) –que, segons va reconèixer ahir Pons, li va ser de gran utilitat per inventariar la col·lecció Mallol, base del Museu del Cinema–, que l'any passat va comissariar una exposició sobre Méliès en el setantè aniversari de la seva mort. De fet, avui parlarà sobre aquest pioner del cinema, que de seguida va veure en la pantalla un espai idoni per a l'esoterisme i la màgia. Després de més comunicacions, sobre la restauració de l'últim diorama de Daguerre o El Quijote de Luis de Ocharan, Tomàs Mallol presentarà al Museu del Cinema l'última peça incorporada al seu fons: el praxinoscopi de projecció de Reynaud.
La jornada de demà inclourà les ponències Movimiento / inmobilidad: de la ciencia a la fantasmagoría, de la investigadora d'origen català Maria Tortajada (Univ. de Lausana); El doble sentido (antitético) del esoterismo y su efecto en el cine primitivo, d'Alberto Luque, i Sombras o reflejos: el misterioso poder de las imágenes más allá de sus tecnologías, de Bernardo Riego.

Projecció de pel·lícules «de fantasmes» amb piano

Per complementar la dimensió més erudita i tancada als investigadors del seminari, avui també tindrà lloc al cinema Truffaut una sessió especial oberta al públic en general titulada Mites, mags i prestidigitadors en el fons de la Filmoteca de Catalunya (20.30h, gratuït). Amb acompanyament al piano a càrrec de Joan Pineda, per recrear l'ambient de les antigues sessions de cinematògraf, s'hi projectaran diversos films distribuïts en tres blocs: el mite de Faust, entès com a home modern i individualista que ven la seva ànima al dimoni a canvi dels seus desitjos i ambicions, quedarà representat per Metamorphose de Faust et apparition de Marguerite (1897), de Georges Hatot. Després hi haurà un bloc d'«enfrontament» entre les productores de Méliès (Star Films) i Segundo de Chomón (Pathé), amb films respectius sobre els mags clàssics, els fenòmens paranormals i les aparicions sorprenents. El programa es tancarà amb Le spectre rouge (1907) una joia atribuït a De Chomón, ple de dimonis, màgia, esquelets i trucs.

El Punt, Xavier Castillón

dissabte, d’abril 11, 2009

El govern d'Espanya estudia donar asil a un albí que va fugir de Benín pels rituals de bruixeria

Cizany, una nena de 6 anys, i els seus pares van fugir l'octubre passat de casa seva, a Tanzània. Es van refugiar en una zona fronterera de Burundi, en un centre habilitat per les autoritats d'aquest país per donar acollida a aquells albins que són perseguits per caçadors de cossos. Juntament amb aquesta família hi havia 50 albins més de totes les edats, però els pares de Cizany van decidir retornar. Van tornar a casa seva el diumenge 16 de novembre, però poc després d'arribar quatre homes armats amb fusells van entrar al seu habitatge, van lligar els pares i van matar la nena. Els van tallar el cap i les cames i se'ls van emportar com a preats trofeus.
Aquest és només un exemple del tipus d'amenaces que van portar Moszi a embarcar en una piragua amb què va arribar a Tenerife (Illes Canàries) fa 12 dies. Moszi viatjava amb 63 immigrants més, però va ser dels primers a ser atesos. El seu albinisme --una anomalia que origina l'absència de pigmentació a la pell-- va agreujar els danys que el sol i el salnitre causen en els tripulants de les pasteres. La seva pell estava clapejada per cremades que s'estenien pel 80% del seu cos.
Una vegada aplicada la cura d'urgència, Moszi, que va dir tenir 18 anys, va començar a explicar la seva història als equips de la Creu Roja. Amb una estranya barreja de francès i espanyol rudimentari va explicar que havia fugit de la República de Benín --una excolònia francesa encaixonada entre Togo i Nigèria-- perquè havia estat objecte de persecucions pel color de la seva pell. Salvant mil perills va aconseguir arribar a Mauritània i des d'allà va embarcar amb destí a les illes Canàries en una travessia en què va ser objecte de tot tipus d'atencions per part dels seus companys. Creien que els proporcionaria bona sort.
En alguns països africans trobar-se amb un albí és un bon auguri, mentre que en altres les seves extremitats són preats ingredients per a la preparació de muti, unes pocions que atorguen la facultat de fer-se rics d'un sol cop als que les ingereixen, segons una creença difosa per guaridors i bruixots de Tanzània.
La creença és antiga. El que és una novetat és el comerç internacional que s'ha generat a partir d'ella. Els albins --es calcula que aproximadament una de cada 4.000 persones de raça negra pateix l'anomalia-- són perseguits per caçadors professionals que poden arribar a cobrar fins a 3.000 euros per cada extremitat. Els dits també es cotitzen com a talismans en algunes àrees.
Només a Tanzània, l'epicentre del negoci, entre 40 i 60 persones van ser assassinades l'any passat pels traficants de cossos tot i que el Govern d'aquest país, pressionat per la comunitat internacional i les associacions de defensa, ha iniciat una ferotge persecució de la pràctica. En pocs mesos s'ha detingut un centenar de persones relacionades amb el negoci, mentre se suspenien les llicències de tots els guaridors tradicionals del país, que atenen aproximadament el 40% de tota la població. Les víctimes dels traficants són enterrades amb làpides de ciment per evitar ulteriors mutilacions del cadàver.
El primer ministre, Mizengo Pinda, ha donat exemple a l'adoptar un nen albí. La seva oposició a la pràctica és tan radical que en unes polèmiques declaracions va advocar per executar a l'acte els agressors que siguin sorpresos in fraganti. "Vull enviar un missatge clar als assassins, que haurien de saber que si són detinguts s'enfrontaran al mateix patiment que pretenien infligir a les víctimes", es va justificar. La seva tasca és ingent perquè fins ara cap dels arrestats ha estat condemnat. La corrupció policial i judicial juga a favor dels traficants, que usen els seus quantiosos beneficis per aconseguir la immunitat.
Per evitar el retorn a l'infern, Moszi ha demanat a les autoritats espanyoles asil polític. L'administració competent ha admès a tràmit la demanda en un temps rècord, fet que ha paralitzat immediatament la seva expulsió. Quan compleixi 40 dies d'internament al centre d'estrangers d'Hoya Fría, el jove de Benín serà alliberat mentre espera la resolució de l'executiu espanyol.

Basat en un article de Manuel Lérida, El Periódico de Catalunya


diumenge, d’abril 05, 2009

València mostra les perles ocultes del món conspiratori

Hi ha una teoria que circula des de fa un parell d'anys per internet segons la qual Jordi Hurtado està mort. Les persones que han examinat a consciència les emissions de Saber i guanyar (un programa d'un canal espanyol de televisió) animats per la sospita que "ningú que estigui en el seu seny presenta un programa així durant 10 anys seguits", han descobert detalls com que Hurtado "no ha canviat gens" al llarg d'una dècada, que "no ha perdut ni un pèl" ni "ha guanyat arrugues", i que en tot aquest temps ni tan sols "ha canviat d'ulleres". I el que és més estrany: no comparteix pla amb ningú. Mai. "És evident que a aquest senyor, sabent que desapareixeria del mapa, li van fer gravar totes les respostes i preguntes possibles, amb tots els vestits i corbates possibles, sobre un fons neutre, i que fa anys que estan tallant i enganxant aquestes intervencions amb les dels concursants".
La inusitada teoria sobre la mort d'Hurtado va ser una de les que més bé van arrelar entre el públic que fins ahir es va donar cita al Centre de Cultura Contemporània de València, on va tenir lloc el segon Simposi Mundial sobre Teories de la Conspiració. I no, evidentment, perquè se la creguessin. És perquè, com va explicar Mike Ibáñez, organitzador de la trobada i reconegut "agitador cultural", un apassionat d'aquest relliscós món on la frontera amb el deliri és com a mínim ambigua, reuneix tots els ingredients d'una bona teoria. De fet, després d'exposar-la i repassar fins i tot un vídeo del programa per demostrar que, encara que al.al·lucinant, no enganya, Ibáñez es va quedar mirant el públic amb un gran somriure, i després d'una breu pausa va dir:
"¿No us sembla magnífic?".

LUCIDESA EN EL DELIRI
És tal com sona: hi ha individus que són especialistes en teories de la conspiració, hi ha un simposi sobre teories de la conspiració i hi ha un públic interessat a saber què s'hi diu. És un món. La major part dels ponents, com Javier Cavanilles --encarregat d'obrir la ronda de conferències parlant sobre El costat fosc d'Obama-- es van cuidar de distingir entre ser un "conspiranoic" i ser un entès en "teories conspiranoiques", que en part significa mirar els bojos des de la barrera. Amb un respecte, això sí, pels bojos. "És veritat que aquest és un terreny relliscós, i que dóna peu a discursos absolutament delirants --diu Ibáñez--. Però a vegades en el deliri més extrem, en la paranoia, hi ha un hiperconeixement que ens porta a conclusions a les quals d'una altra forma no hi arribaríem".
Cavanilles, periodista i creador de Conspiranoia Times, un bloc ple d'informació fascinant sobre l'univers conspiracionista, va començar recordant que "EUA és el regne per excel.·ència de les conspiracions", i va deixar anar, sense subscriure-la del tot, la tesi que actualment fa furor entre els paranoics: que Obama "és el cop mestre dels que volen dominar el món". Va parlar del grup Bilderberg --aquesta plèiade de peixos grossos que es reuneixen una vegada a l'any, es diu que per decidir els destins del planeta--, i va cridar l'atenció sobre el fet (i és un fet) que Hillary Clinton retirés finalment la seva candidatura just la mateixa setmana en què es van reunir per última vegada "els amos del món".
"Obama no canviarà aquesta estructura, si és que existeix --i jo crec que alguna cosa hi ha--, en què una elit decideix les coses, perquè probablement els deu molt", va assegurar Cavanilles. Ho diu, això sí, qui afirma que és gairebé una bogeria interpretar el gest que Michelle, la seva dona, fa amb la mà a la portada del març de la revista Vogue --una cosa així com unes banyes-- com "el signe del diable", una espècie de "missatge criptosatànic" dirigit a la secta dels totpoderosos Illuminati. Això és de conspiranoics.

ELS OVNIS I L'11-S
Van ser tres dies de simposi en què es va parlar d'ovnis, de la conspiració neonazi i de l'11-S (orquestrat, diuen alguns, pel mateix Govern dels EUA); es va projectar la ultrapolèmica Fitna (la pel.lícula en què el diputat d'Holanda Geert Wilders carrega contra l'islam), i es van repassar breument les teories de Theodor Vergil Kershman, més conegut com el Doctor TV, un convençut que els televisors van ser dissenyats per produir efectes psicotrònics: per modificar l'electrònica dels cervells.

Mauricio Bernal, El Periódico de Catalunya

This page is powered by Blogger. Isn't yours?