<$BlogRSDUrl$>

dilluns, d’agost 03, 2009

Les teletransportacions

Un fenomen aparentment inexplicable que, segons informacions de la premsa hispanoamericana, havia ocorregut a l’un i l’altre costat de l’Atlàntic repetidament des de 1968. La primera vegada va succeir a Argentina; després, a Brasil; i, a finals dels anys 70, a Espanya, on va haver-hi els que es van traslladar, literalment en un obrir i tancar d’ulls, de Sevilla a Còrdova, de Sevilla a Santiago de Xile, de Madrid a Lima...

El cas Vidal
Tot va començar al maig de 1968 quan l’advocat Gerardo Vidal i la seva esposa viatjaven amb cotxe entre Txascomús i Maipú, a la província argentina de Buenos Aires. De sobte, l’automòbil va entrar en un banc de boira, i la parella va perdre el coneixement. Van despertar 48 hores després, sense recordar res d’allò que s’ha succeït durant aquest temps, i van comprovar que la pintura del sostre del cotxe estava cremada. Es trobaven prop de Ciutat de Mèxic, a 7.500 quilòmetres de sa casa. Segons la premsa argentina, després d’acudir a la legació diplomàtica del seu país, van ser repatriats i l’automòbil, traslladat a Estats Units per al seu estudi.
El cònsol argentí a Mèxic va negar els fets en el diari Clarín, actitud que altres mitjans van atribuir a un intent de protegir la intimitat de la parella, amb la que ningú aconseguia parlar cara a cara. "Els Vidal no apareixien. I, sense els Vidal, l’experiència era inverificable. L’extraordinària història es convertia en un trist rumor sense ancoratge en el món real", destaca en el seu llibre Invasores. Historias de extraterrestres en Argentina (2009) el periodista Alejandro Agostinelli, qui va intentar durant anys donar amb el matrimoni o amb algú que els coneguera. Va ser impossible: mai havien existit.
Els Vidal i la seva increïble experiència, va descobrir Agostinelli el 1996, van ser inventats pel cineasta argentí Anníbal Uset per a promocionar la seva pel·lícula Che ovni, estrenada el 7 d’agost de 1968 - dos mesos després de la difusió del cas en la premsa - i en la qual els protagonistes pateixen una teletransportació. El realitzador va comptar amb la complicitat d’un guilopo periodista, els mitjans van caure en el parany, es van engolir la història i, amb el temps, bromistes i escriptors sense escrúpols van clonar l’episodi al voltant del món presentant-ho com un fet real.

Estracte d'un article d'Alfonso Gámez a El Correo

This page is powered by Blogger. Isn't yours?