<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’agost 23, 2009

El fals cas de telepatia del submarí Nautilus

La Unió Soviètica es va llançar a la investigació parapsicològica a conseqüència d’un reportatge publicat en la revista francesa Science et Vie el febrer de 1960. El firmava el periodista Gerard Messadié i tractava d’un experiment secret realitzat a bord del primer submarí nuclear, el nord-americà Nautilus. Durant l’estiu de 1958, mentre el submergible es trobava sota el gel del pol Nord, un tripulant - identificat com el tinent Jones - s’havia comunicat telepàticament amb una base militar de Maryland des d’on un cert Smith, estudiant de la Universitat de Duke, li havia transmès mentalment cartes a l’atzar. El tinent Jones havia encertat el 70% de les vegades quina carta havia eixit de la manoll a milers de quilòmetres.

Segons Messadié, a principis de 1957 la Rand Corporation, un grup d’experts en estratègia militar, havia recomanat a Eisenhower la telepatia com a forma de comunicació amb els submarins sota el gel. L’experiment del Nautilus demostrava més enllà de tot dubte la seva viabilitat. "Per primera vegada en la història de la ciència, s’havia obtingut la prova indiscutible de la possibilitat que els cervells humans es comuniquen a distància. L’estudi de la parapsicologia entrava finalment en la seua fase científica", explicarien poc després Louis Pauwels i Jacques Bergier a Le Matin des Magiciens (1960).
Així ho van entendre també a l’altre costat del Teló d’Acer. A l’URSS, Stalin havia prohibit en 1937 l’experimentació paranormal per considerar-la contrària als principis del materialisme, però allò ho canviava tot. "És la telepatia una nova arma secreta? Serà la percepció extrasensorial un factor decisiu en la guerra futura? Han aprés els militars americans els secrets del poder mental?", es preguntava Messadié a Science et Vie. Washington ho va desmentir, però el KGB i la intel·ligència militar soviètica es van témer el pitjor.

La 'visió remota'
Moscou es va bolcar a partir d’aquest moment en l’anomenada guerra psíquica amb l’esperança de trobar l’arma definitiva. L’URSS i EUA van mantenir fins a finals del segle passat costosos programes de busca d’armes psíquiques com la telepatia i la visió remota, la possibilitat que un espia dotat de poders extraordinaris vera el que ocorria a milers de quilòmetres de distància. Els protagonistes dels experiments eren psíquics, com Nina Kulagina i Ingo Swan, que recorrien a l’il·lusionisme per a simular les capacitats paranormals. Els satèl·lits espia i els equips de ràdio de qualsevol vehicle militar actual són la prova evident de que tot va ser un bluf.
Dos dècades després de l’experiment del Nautilus, l’escriptor Martin Ebon preparava un llibre sobre la guerra psíquica quan va visitar a París a Gerard Messadié. El periodista francès li va dir que l’episodi telepàtic del submarí nuclear havia estat un invent de Jacques Bergier que ell s’havia engolit pel seu entusiasme juvenil. Una bola d’un dels autors de l’increïble Le Matin des Magiciens havia portat a la materialista URSS a participar en la cara i inútil carrera de la guerra psíquica.

Alfonso Gámez, El Correo digital (títol canviat)

This page is powered by Blogger. Isn't yours?