<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de març 29, 2009

La Barcelona de la maçoneria
Una nova guia descobreix als no iniciats els principals escenaris pels quals transcorre l'activitat de la societat secreta

La societat secreta de la maçoneria ha tingut una notable implantació a Barcelona a pesar, fins i tot, de la malvolença de Franco, l'obsessiva policia del qual va arribar a obrir expedient fins i tot al president Roosevelt. Més discret que secret, el club reuneix a Barcelona uns 2.000 maçons (a la resta d'Espanya n'hi ha 2.000 més) que s'agrupen en quatre lògies, una d'elles femenina. Una nova guia de la maçoneria, Passejades per la Barcelona maçònica, escrita per Xavi Casinos i editada per l'ajuntament, planteja un recorregut pels llocs on els signes de la societat es revelen al no iniciat, no sense un halo de misteri.
Un grup d'Amics de la Fundació Miró va seguir la ruta a peu, guiats per Casinos, a la recerca del compàs i l'escaire, l'emblema universal de la maçoneria (maçon i mason signifiquen en francès i anglès paleta). El màster accelerat comença a la Biblioteca Arús del passeig de Sant Joan, el llegat d'un lliurepensador i maçó a què invita a entrar una versió reduïda de l'estàtua de la Llibertat. Entre les parets entapissades de llibres sobre el moviment obrer, l'anarquisme i la maçoneria s'exhibeixen alguns mandils de maçó, petits davantals blancs que identifiquen amb rivets de color els diferents graus del germà i que s'usen en les seves cerimònies privades.

Policies a la porta
La biblioteca, que va estar tancada entre el 1940 i el 1967, es va salvar miraculosament de l'odi del franquisme cap als maçons. Algú de molt amunt va mediar perquè dos policies fessin guàrdia a la porta. Abel Pascual, un dels visitants, porta l'expedient maçònic del seu avi, Joan Ventosa, militant de la Lliga, que va ser conseller de la Generalitat i que va morir exiliat a Mèxic, on va seguir practicant.
Casinos ha rastrejat maçons des de la Casa Blanca fins a Hollywood. Van ser maçons Arthur Conan Doyle (el creador de Sherlock Holmes), el president Lincoln, els fundadors de Chrysler, Ford i Citroën, el propietari de Toblerone (sembla que no és cap casualitat la forma triangular de la xocolata), el fundador de la Creu Roja i fins i tot John Wayne. En la seva indagació, Casinos fins i tot ha caçat la foto d'un indi d'un western ¡amb un mandil de maçó! I encara que es tracta d'una hipòtesi, una aquarel.la de la biblioteca exhibeix un escut amb els colors del Futbol Club Barcelona, els mateixos que tenia la lògia Avant. A falta de cap confirmació, Casinos aporta la teoria que un parent de Joan Gamper formava part d'aquesta lògia, la mateixa a la qual pertanyia Rossend Arús, i es va inspirar en els seus colors blaugrana.
La ruta continua davant la façana del Castell dels Tres Dragons (Museu de Ciències Naturals), el convent de Sant Agustí i la catedral, on es detecten signes visibles de la maçoneria. Al carrer de Portaferrissa, 11, sobre una llinda, hi figura un grup escultòric on dos nens sostenen una paleta i un compàs. Al carrer d'Avinyó, al costat d'una portalada de fusta, el porter automàtic té al costat d'un dels timbres un signe en clau amb tres punts. Es tracta de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que es troba exactament al mateix edifici on hi va haver la Lògia Lleialtat a la qual va pertànyer Lluís Companys.
Fundada l'any 1980, la sala principal de la Gran Lògia mostra un interiorisme maçònic: el terra en forma d'escaquer, parets entapissades de vermell i el sostre pintat com una volta celeste. L'amfitrió és Jordi Farrerons, gran mestre de la lògia, per a qui la maçoneria "és un mètode actiu de creixement personal". En les seves sessions no es parla de política partidista i es defensen els ideals de la revolució francesa. Una habitació negra i estreta com un armari espera ple de símbols l'aspirant a maçó. Si supera la prova serà iniciat en una cerimònia privada on s'usen espases i antifaços, aigua i foc.
Com a remat a la intensa jornada, Casinos condueix el grup als porxos de Xifré. Allà hi ha el restaurant Set Portes, fundat el 1838. Potser els comensals que degusten les seves típiques paelles ignoren que el terra en escaquer blanc i negre o les franges de ceràmica que representen fulles d'acàcia són antics símbols maçònics.

Rosario Fontova, El Periódico

This page is powered by Blogger. Isn't yours?