<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de febrer 18, 2009

Fracassos en els intents de suavitzar els vents

La Unió Soviètica, a la dècada dels anys 70, va fer l'experiment següent en aigües de l'oceà Pacífic: van abocar quantitats ingents d'oli sobre la superfície de l'oceà, poc abans que hi passés un tifó. L'oli interrompria el procés d'evaporació i el tifó no podria obtenir més energia i moriria en poques hores. L'experiment va ser un fracàs rotund i el tifó va seguir el seu curs sense immutar-se. Hugh Willoughby, del Centre d'Investigació d'Huracans a Miami, va comandar el projecte Stormfury, entre el 1962 i el 1983. Consistia a inseminar els núvols tempestuosos de l'huracà amb enormes quantitats de iodur de plata i accelerar el procés de desgast del fenomen abans que toqués terra. Tampoc hi va haver èxit, i es va dir que el projecte era un joc de nens.
Posteriorment, Hugh Willoughby va proposar repetir l'experiment que havia realitzat la Unió Soviètica anys enrere, així que el 2002 es van abocar grans quantitats d'oli a l'oceà abans del pas d'un huracà: de nou, no es va obtenir cap símptoma de debilitament del fenomen i a més a més van provocar una marea negra. L'empresa Dynomat de Florida té el producte Dynogel, que és una pols biodegradable que absorbeix el vapor d'aigua i el transforma en gel. Es va proposar introduir-lo en els núvols d'un huracà, la pluja es transformaria en un gel tipus blandiblu que arribaria a la superfície del mar, el refredaria i impediria que hi hagués més aportament d'energia a l'huracà... Quin horror!
Deixem-ho aquí. Ja explicarem els motius pels quals no podem intervenir en aquests fenòmens.

Alfred Rodrígez Picó, El Periódico (Títol canviat)

This page is powered by Blogger. Isn't yours?