<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de novembre 18, 2008

La recerca d'albins per a rituals causa l'esquarterament d'una nena a Burundi

Una nena de sis anys va ser assassinada i el seu cos esquarterat a l'est de Burundi, segons han informat avui fonts oficials. Aquest és l'últim d'una sèrie d'atacs perpetrats a la regió contra ciutadans albins, els cossos dels quals són molt preats pels fetillers.
"La jove albina va ser assassinada per dos homes que la van tallar a trossos, aquí al districte de Kinyinyia, a prop de la frontera amb Tanzània", ha explicat un funcionari local. L'assassinat d'albins és comú en algunes zones de l'Àfrica, on els seus braços, cames, cabells, pell i genitals són venuts als fetillers.

30 assassinats a Tanzània
Des de l'any passat, 30 persones albines han estat assassinades a Tanzània i quatre a Burundi segons la Societat Albina de Tanzània, que insta el Govern a utilitzar l'Exèrcit per detenir aquests atacs. "Fa falta fer moltes coses per parar aquesta gent", ha dit el president de la societat, Ernest Kimaya.
Aquest mes, una dona de l'oest de Tanzania va resultar ferida en una baralla amb gent que la seguia a ella i la seva filla albina de camí cap a casa. A més, la policia va arrestar un home al sud-oest del país per intentar vendre la seva dona albina a un empresari de la República Democràtica del Congo per 3,6 milions de xílings tanzans (2.272 euros).
Tanzània té una població de més de 200.000 albins d'un total de 40 milions habitants.

Reuters

dilluns, de novembre 10, 2008

Acabat el congresset de crèduls pomposos sobre el grial

A continuació el lliurament del dia de Las provincias

El I Congrés Internacional sobre el Sant Calze es va clausurar ahir a València amb un important anunci. Els assistents van recolzar amb aplaudiments la conclusió final de les jornades: instar les autoritats competents a què sol·liciten a la UNESCO (Organització de les nacions Unides per a la Ciència, l'Esport i la Cultura) que la relíquia valenciana siga declarada Patrimoni de la Humanitat. Serà el comité científic del congrés l'encarregat de canalitzar la proposta, que es realitzarà de forma immediata.
La petició, realitzada pel president del Centre espanyol de Sindonologia, Jorge Manuel Rodríguez -encarregat de presentar les conclusions del congrés-, se sustenta en el fet que es pot demostrar que el grial valencià va inspirar les narracions medievals que van donar lloc a la literatura èpica europea. Va ser l'escriptor alemany Michael Hesemann qui en la seua ponència del dissabte va mostrar punts de convergència entre les descripcions de llocs i personatges de les llegendes de Perceval de Chrétien de Troyes i Wolfram von Eschenbach (segles XII i XIII) amb entorns com el monestir de Sant Joan de la Penya (Osca) i el rei Alfons II.
La copa que es custodia en la catedral de València des de 1437, a més, no té competidor en cap de les peces que pugnen per l'autenticitat. "Si es va conservar el Sant Calze hauria de ser este", va sentenciar Rodríguez. Entre els fonaments d'esta afirmació, al marge de la datació del grial -entre els segles V i IV abans de Crist i el I de la nostra era-, el material que està fet: pedra d'àgata polida. Entre els seus rivals, n'hi ha de fusta -com el Sacre Catino de Gènova o la Copa de Nanteos-, matèria considerada impura per als jueus per la seua porositat i, per tant, apartada dels ritus sagrats, com ho era la Pasqua, quan Jesucrist va celebrar el sopar amb els seus deixebles.
Altres gots competidors estan fets de metalls com la plata -la Copa de Plata d'Antioquia o el Calder de Gundestrup-, material car i que tampoc gaudia del favor en els rituals hebreus.
No obstant això, l'autenticitat del grial valencià podria reforçar-se delimitant més la seua antiguitat. Per això, les conclusions del congrés van arreplegar la petició del catedràtic de la Universitat de Saragossa Manuel Martín Bueno d'analitzar el calze. Els experts, tot i reconèixer la "vigència" de la recerca realitzada el 1959 pel professor Antonio Beltrán -entre altres aspectes va determinar que el grial estava compost per tres parts-, creuen que amb les tècniques actuals es podria avançar més en la datació i origen de la peça.
No sols animen a continuar investigant en este aspecte, sinó també en altres línies apuntades en el congrés, com l'empremta del calze en la iconografia religiosa. Va ser la ponència del professor d'Història de l'Art Vicent Zuriaga Qui va desvelar l'existència d'un model iconogràfic -la Mare de Déu portadora d'un calze refulgent- que es localitza només en frescos medievals en esglésies i monestirs del Pirineu.

Suport papal
El simposi remarca també que, respecte a la vinculació del grial valencià i el calze de l'Última Cena, "no s'ha trobat cap argument en contra i considera admissible que puga seguir mantenint-se esta tradició multisecular". En opinió del president del Centre espanyol de Sindonologia, fins a les altes autoritats de l'Església han donat valor a la tradició ja que la copa sagrada ha sigut venerada i utilitzada pels dos últims pontífexs (Joan Pau II i Benet XVI).
Així mateix, l'estudi presentat per primera vegada en el congrés sobre la pregària eucarística denominada Cànon Romà que identifica el calze dels papes dels primers segles amb el de Jesús "suposa un avanç enorme amb vista a documentar l'estada del calze de l'Última Cena a Roma en els primers anys del cristianisme, pressupòsit necessari per a donar validesa a la tradició que explica el seu trasllat a Espanya" a la mort de Sant Llorenç (segle III).
Un altre fet que reforçaria la importància del got venerat a València és l'interés que ha despertat en determinats moments. Jorge Manuel Rodríguez va apuntar, per exemple, la intenció dels maçons de fer-se amb el Sant Calze durant els saquejos en la catedral en la Guerra Civil o d'un grup de jueus holandesos, que van oferir set milions de pessetes en or al govern de la República per la relíquia.
També l'art reflecteix la importància del calze. Joan de Joanes, per exemple, el va immortalitzar en 1550 en el quadro sobre l'Última Cena.

diumenge, de novembre 09, 2008

Contínua el culebrot del Grial valencià, però ningú reclama la presència d'Indiana Jones

De nou la crònica de Las Provincias.

L'Arquebisbat de València manté les portes obertes a la proposta llançada el divendres pel catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Saragossa Manuel Martín Bueno d'analitzar el Sant Calze per a ratificar la seua autenticitat. La relíquia custodiada en la catedral de València va ser estudiada Fa mig segle per Antonio Beltrán Martínez, mentor de Martín Bueno i única persona que ha tingut ocasió d'examinar el got d'àgata que es venera com l'utilitzat per Jesús i els seus apòstols en l'Última Cena.
Ara se sap que la copa data entre els segles V o IV abans de Crist i el I de la nostra era. El material amb què està fet és propi d'una àmplia zona, Entre Síria i Egipte. Les noves tècniques -per exemple, els acceleradors de Partícules- podrien delimitar molt més el període, així com determinar si la pedra procedia de Palestina, Egipte O Síria. L'anàlisi permetria a més conéixer la tècnica de tallat del calze.
Tots estos elements hauran de reflectir-se en una memòria del projecte, document que espera rebre el capítol Metropolità de la catedral -institució formada per 35 persones de què depén el destí del Sant Calze- per a poder prendre una decisió. Este informe haurà d'aprofundir en els motius de l'estudi, la Tècnica que s'emprarà, on es realitzarà, quant durarà i què pot aportar, segons va explicar ahir Jaime Sancho, canonge zelador del culte al Sant Calze, membre del capítol de la catedral i president de la Comissió Diocesana de Litúrgia i Art Sacre de l'Arquebisbat de València.
El que pareix una condició indispensable per a l'Arquebisbat és que el calze no isca de València per a sotmetre's a eixe estudi, així com que la intervenció no supose un risc per a la relíquia, que al llarg de la seua història ha suportat continus trasllats.
La marxa fora de València, en principi, no seria necessària, segons Va apuntar en un descans del I Congrés Internacional sobre el Sant Calze el catedràtic Martí Bueno, qui va assegurar que en la província hi ha "excel·lents experts" en la matèria. L'historiador va apostar per crear un grup d'especialistes d'unes quantes universitats de l'antiga Corona d'Aragó entre els que estigueren, per tradició, experts de Saragossa, i de València, bressol actual del calze.
El que de moment no hi ha és pressa. Després de llançar la proposta durant la seua participació en congrés que se celebra fins hui en la Beneficència, el catedràtic Martín Bueno espera que siga l'Arquebisbat el que done el següent pas, així com qualsevol altra institució que vullga unir-se al projecte.
A les veus en favor de l'estudi de diversos estudiosos com la doctora en Literatura Espanyola per la Universitat de Colorado Janice Bennett o l'especialista en relíquies Michael Hesemann, ahir es va unir la de l'alcaldessa de València. Rita Barberá va assegurar (...), que l'Ajuntament recolzarà "absolutament" la iniciativa, que contribuirà "d'una manera definitiva a poder dir, sense cap tipus de complexos i amb tota la força, que som la ciutat del Sant Grial".

Iconografia religiosa
Al marge del possible estudi de la relíquia, el congrés sobre el Sant Calze es va situar ahir en l'Edat Mitjana per a mostrar referències del got sagrat tant en la literatura com en la iconografia religiosa. En este últim aspecte es va centrar Vicent Zuriaga, professor d'Història de l'Art en la Universitat Catòlica de València.L'historiador va presentar unes pintures romàniques "úniques en el món per la seua iconografia" que "podrien ser una prova" de la presència del Sant Grial a Espanya en l'Edat Mitjana. Després de rastrejar els arxius d'uns quants museus, principalment el Nacional d'Art de Catalunya, va arribar a la conclusió que hi ha un model iconogràfic -la Mare de Déu eucarística o portadora del calze- que es troba només en esglésies i monestirs del Pirineu espanyol. L'especialista es va preguntar si era només una casualitat o un poc més.
Com a exemples va donar la Mare de Déu portadora dels frescos de Sant Climent de Taüll (segle XII) o el quadro Apoteosi de la Mercé, de José Obstacles. En ambdós va destacar una qualitat, el calze apareix flamejant, una característica de la relíquia valenciana que també queda reflectida en la literatura medieval sobre el Sant Grial.
Ahir també van participar Eduard Mira, president de la Fundació Jaume II el Just, qui va destacar la forta vinculació dels reis aragonesos amb el Sant Calze, sobretot a partir d'Alfons II; i, Vicente Pons, arxiver-bibliotecari de la catedral de València, qui va analitzar el reliquiari dels reis d'Aragó. Va dir que, tret de l'intent realitzat per Martín l'Humà per concentrar les relíquies sagrades en un únic lloc, els monarques de la Corona d'Aragó les van repartir per diversos ubicacions. A la catedral de València, la copa sagrada va arribar en 1437, després de passar per mans de Martín l'Humà (1399), el Palau Reial de Barcelona (1410) i el de València (1424).

E. Pérez . Las Provincias (Títol eliminat)


dissabte, de novembre 08, 2008

Un antropòleg alemany assegura que les llegendes griàliques medievals europees tenen el seu origen en el Sant Calze de valència

L'antropòleg i historiador alemany Michael Hesemann ha assegurat durant la seua intervenció en el I Congrés Internacional “València, la ciutat del Sant Grial”, que les Llegendes graàliques medievals estan inspirades en el Sant Calze que es venera en la catedral de València.
Per a Michael Hesemann, “a diferència del que molts pensen, les llegendes del graal no tenen el seu origen en els relats anglosaxons del rei Artús, sinó en l'arrelada tradició que diu que el calze de l'Última Cena ja estava a Espanya en l'Edat Mitjana”.
Hesemann, que ha pronunciat la ponència “Els romanços del Grial i el Parsifal. La realitat que s'oculta darrere de la llegenda”, ha assenyalat que hi ha nombroses dades en les primeres llegendes griàliques, sorgides en l'Edat Mitjana, que “s'identifiquen totalment” amb la morfologia del Sant Calze custodiat en la Seu de València, així com amb els llocs on es va custodiar durant l'època medieval i amb personatges històrics de l'edat mitjana que, segons la tradició, “guarden relació amb estos relats”.
Així, el poeta alemany Wolfram Von Eschenbach descriu el Sant Grial en l'obra Parzival que va escriure en el segle XIII, com una pedra en forma de vas “ple de brillantor”, la qual cosa “coincideix amb el Sant Calze de València”, que és una copa d'àgata amb vetes “semblants a flames”, ha indicat Hesemann.
La copa del poema de Von Eschenbach “té, a més, una inscripció en el seu peu”, igual que la relíquia que es venera en la catedral de València, ha precisat l'investigador.

Universitat Catòlica de València

Vicent Zuriaga presenta pintures que recolzen la presència del Sant Grial al Pirineu

El professor d'Història de l'Art de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir i de la Universitat Jaume I de Castelló Vicent Zuriaga ha presentat unes pintures romàniques “úniques en el món per la seua iconografia” que “podrien ser una prova” de la presència del Sant Grial a Espanya en l'Edat Mitjana.Zuriaga ha mostrat les imatges durant el I Congrés Internacional “València, la ciutat del Sant Grial”. Es tracta de frescos romànics, la majoria del segle XII, que es troben en esglésies i monestirs situats en zones pirinenques de la Corona d’Aragó i que representen a la Mare de Déu sostenint un “calze flamejant, la qual cosa ens porta a pensar que és el Sant Grial”.
“Si no aconseguim trobar este tipus iconogràfic en cap altra zona del món, com de moment succeeix, interprete com a hipòtesi de treball que els artistes que van representar estes obres van arreplegar o bé la tradició que subjau en les llegendes Medievals del graal, o bé prenen la referència d'un objecte concret i pròxim”, ha explicat Zuriaga."El professor d'Història de l'Art ha citat, entre altres esglésies on es troben els frescos romànics de la Mare de Déu amb el Sant Grial, les de les localitats ilerdenses de Sant Climent de Taüll, Ginestarre i Burgal o la de Sant Romà de Les Bons, a Andorra.
Els frescos medievals són “representacions esquemàtiques, sense molt de detall, perquè l'objectiu de la pintura romànica és didàctic”, ha indicat.Zuriaga va localitzar les pintures durant la seua participació en un projecte de la Universitat de València per a elaborar una base de dades de tota la iconografia hispànica.

Universitat Catòlica de València

Cailleach Bheur, la bruixa de l'hivern

En la mitologia escocesa i irlandesa trobem Cailleach Bheur, bruixa de les tempestes o bruixa de l'hivern o fetillera blava, ja que té una pell blavosa que transmet molt fred (bheur en gaèlic significa blau). També posseeix una llarga cabellera blanca, com la neu i el gebre. Al nord-oest d'Escòcia hi ha el golf de Corryvreckan, una zona molt perillosa per a la navegació, a causa de poderosos corrents marins i remolins de grans dimensions. És allà on Cailleach Bheur renta la seva manta abans de l'arribada de l'hivern, i provoca grans temporals, amb un rugit que es pot sentir a més de 30 quilòmetres de distància. Una vegada neta és d'un blanc enlluernador, i es converteix en la neu que ho cobrirà tot.
Habita al Ben Cruachan, de 1.126 metres, una de les muntanyes més altes d'Escòcia. Diuen que un dia carregava grans pedres de la muntanya al seu cistell i li van caure, cosa que va fer que es formessin el que avui són les illes Hèbrides. Té una vareta i, a primers de novembre, toca tres vegades la terra amb aquest instrument i immediatament apareixen els primers freds amb les seves nevades. És activa al desembre i gener, quan provoca els freds més rigorosos i les nevades més intenses. És molt dolenta ja que manté la deessa Bride, donzella de la primavera, presonera i la utilitza com la seva esclava. Al febrer, pot aparèixer algun primer dia primaveral i la bruixa dolenta perd els seus poders, però després torna a tenir energia i provoca noves gelades i nevades. No serà fins a primers de maig quan perdrà tots els poders i es convertirà en pedra.

Alfred Rodríguez Picó. El Periódico (Títol canviat)

València acull una trobada Internacional sobre el Sant Grial
Un congrés patètic: L'objectiu no és estudiar la història, sinó construir-la
La presidència d’honor recau en el Rei d'Espanya: a cadascú el que es mereix.

Us deixem amb l’article d’avui de Las Provincias.

"Hem de realitzar un altra anàlisi directa", proposa Manuel Martín Bueno, catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Saragossa i successor de l'únic expert, Antonio Beltrán Martínez, que va tindre en 1959 el "privilegi" de poder desmuntar i examinar el Sant Calze que es venera en la catedral de València.

Este especialista va sostindre ahir, en la seua intervenció en el I Congrés Internacional sobre el Sant Calze, que ja hi ha un "alt grau de coneixement" que reforça la possibilitat que el grial valencià siga el que va usar Jesucrist en l'Última Cena. No obstant això, un estudi amb Els aparells tecnològics Actuals permetrien que les afirmacions de l'autenticitat del bol "puguen tornar a fer-se".

Martín Bueno ja va exposar als organitzadors del congrés -l'Arquebisbat de València i el capítol Catedralici, entre altres- la seua intenció de llançar la seua proposta. Ara, quant acabe esta trobada d'experts, es dirigirà a les "autoritats eclesiàstiques corresponents" per a sol·licitar el seu permís.

La nord-americana Janice Bennett va qualificar anit esta idea com "meravellosa" i va expressar el seu "Suport". Michael Hesemann, alemany especialista en relíquies, va titllar de "molt bona" la proposta. "Li done suport totalment. No invalidarà -les proves a favor del calze valencià-, sinó que les ampliarà", va postil·lar.

Jordi-Manuel Rodríguez, president del Centre Espanyol De Sindonologia, va declarar: "Ens agradaria que s'arreplegara eixe guant" llançat pel catedràtic Martín Bueno.

Darrere de la seua ponència en la Beneficència, l'especialista va aclarir que el seu antecessor en la càtedra d'Arqueologia (Beltrán Martínez) "no va analitzar" el calze de pedra d'àgata, sinó que lo "va comparar". Això sí, va fer "un dels seus millors treballs: extremadament rigorosos". El material semipreciós de la cassoleta de València és el mateix d'altres peces datades en època de Jesucrist i s'ajusta a l'empleat per a un ritual com el de l'Última Cena.

Actualment, es podria "afinar" o "Precisar" l'època a què correspon el got de la part superior del Sant Calze, ja que les altres dos peces -el peu i la base- són ornaments afegits després.

El calze valencià està datat entre els segles V o IV abans de Crist i el I de la nostra era. Un nou estudi podria "Rebaixar esta interval cronològica".

Martín Bueno va argumentar que, amb "tècniques especials", una la presa d'una mostra "mínimament agressiva o no agressiva", inclús microscòpica, es podria determinar "la zona d'extracció del material i identificar el taller". Hui en dia, hi ha més bases de dades i objectes d'eixes èpoques amb què comparar.

Açò permetria aclarir si la copa procedix d'Alexandria, Síria o Palestina. Les dos últimes opcions reforçarien la possibilitat que el Sant Calze fóra l'autèntic, extrem científicament impossible d'assegurar al 100%.

Si resultara d'Egipte no significaria que el bol és fals, ja que podria haver viatjat fins a la casa de la família adinerada que, després de convertir-la en una de les millors peces de la seua vaixella, la va prestar per a l'Última Cena.

De moment, i a falta de la petició oficial, el catedràtic de Saragossa ha rebut de responsables eclesiàstics una bona predisposició. "Em diuen que no han d'oposar-se a quelcom que els interessa", va comentar.

El calze és una de les relíquies més importants de cristianisme. Si s'enforteixen, encara més, les dades històriques i arqueològiques que l'avalen, no hi hauria dubte de l'encunyació de la frase "València, la ciutat del Sant Grial", subtítol Del congrés que conclou demà.

En la seua iniciativa d'analitzar el bol de València, Martín Bueno es mostra partidari d'acordar amb el capítol de la catedral i l'Arquebisbat, propietaris del got sant, les persones i institucions que farien l'estudi. "Tenim aparells a Espanya, sense eixir de la vella Corona d'Aragó, per a No confiar-lo a estranys", va matisar el catedràtic.

Aposta per equips amb especialistes de Saragossa, la Universitat de València, la Politècnica i la d'Alacant. Esta última, pròximament instal·larà un accelerador de partícules amb què es podria analitzar la pedra polida del calze. El catedràtic també és flexible sobre qui s'encarregarien de "desmuntar" les tres parts de la peça. Menciona experts en patrimoni del Govern espanyol, la Conselleria de Cultura valenciana "o de la pròpia Església".

L'estudi gairebé es prolongaria "dos mesos, sense problemes". Manuel Martín, a més, no crega que haguera traves econòmiques: els laboratoris i departaments universitaris "Ho farien fins a gratis, per la publicitat que els suposaria".

Este doctor en Història i especialista en arqueologia, epigrafia i numismàtica va destacar que l'estudi del peu i la base aportaria noves dades sobre el recorregut del calze fins a la seua arribada a València en el segle XV.

En el bol es buscaria "tal vegada alguna incrustació" que oferira una certa llum o empremtes sobre l'ús que se li va donar, encara que se sap que Ja va ser usat pels primers papes com el grial autèntic, abans d'arribar a terres hispàniques l'any 258.


dijous, de novembre 06, 2008

Obra l'hotel Llegendes de Girona

Un centenar de persones van assistir a la inauguració de l'hotel Llegendes de Girona, situat al sector del Pou Rodó, pràcticament al peu de l'església de Sant Feliu. Elegància, història, disseny i mitologia es combinen en aquest nou establiment hoteler propietat de la família Mallart.
L'hotel Llegendes de Girona, de quatre estrelles, consta de tres plantes i altell i la seva inversió ha estat de 3,2 milions d'euros. Té quinze habitacions, de les quals les cinc de la planta superior són dúplex i les altres deu, dobles. Cadascuna rep el nom d'una llegenda (per exemple el vampir de la Rambla, la campana Beneta, les mosques de Sant Narcís, el cul de la Lleona o la presència dels jueus a Girona) i han estat pensades i decorades de manera diferent per aconseguir identitat pròpia. Cada una de les habitacions incorpora una representació en pedra de la llegenda en què s'inspira.
Entre els convidats a la inauguració hi havia el conseller d'Universitats, Innovació i Empresa, Josep Huguet, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, el president de la Diputació, Enric Vilert, el delegat del govern, Jordi Martinoy, el subdelegat del govern de l'Estat,Francesc Francisco-Busquets, la directora General del Patronat de Turisme, Dolors Batallé i el president de l'Audiència, Fernando Lacaba.
La Fundació 6o, que gestionarà l'hotel, va entregar tres distincions a tres personalitats: al conseller Huguet se li va entregar una reproducció de la Petjada de Sant Narcís, obra de Gerard Roca i Ayats, d'Anglès, i un exemplar del llibre 42 Històries màgiques llegendes de Girona, que ha editat Fundació 60 i ha escrit Nuri Ros i Rue. A Dolly Guix, la vídua de Josep Riera, expresident del Col·legi d'Arquitectes de Girona i autor del projecte de restauració de l'edifici, se li va entregar la figura d'un romà, en reconeixement a la seva tasca envers l'immoble en la que pràcticament va ser la seva "última petita gran obra". A l'alcaldessa, se li va lliurar una figura de Sant Narcís, patró de la ciutat.
Com a acte popular de celebració de l'obertura de l'hotel, Marc Mallart va anunciar que es preveu per al 22 de novembre una cercavila que recorrerà les Rambles, amb timbalers i actors disfressats que simularan algunes llegendes.
Carles Mallart va recordar l'història de l'edifici i va explicar que ja treballen en la construcció d'un segon hotel de Llegendes al carrer Mercaders, que tindrà 25 habitacions. El conseller Huguet va afirmar que la construcció de l'hotel és un exemple a seguir perquè s'ha fet "amb estima" i està enfocat a la singularització del producte, fet que el posa en valor. L'alcaldessa va mostar-se satisfeta perquè l'hotel està en un sector que s'ha anat rehabilitant amb els anys amb l'impuls de les administracions i el sector privat.

Tapi Carreras, Diari de Girona (títol canviat)

“Las Provincias” publica un article de tipus sensacionalista amb errors sobre suposat satanisme al País Valencià

Entre les pífies, considerar Aleister Crowley fundador de la Golden Dawn i barrejar esta amb Thelema.

Anys separats dels familiars. Absorbits per l'adoració a un líder a qui se li atorga condició de divinitat. Supeditats a un control mental del que resulta quasi impossible escapar. Són alguns dels símptomes que manifesten les persones absorbides per una secta. Es calcula que en el País Valencià hi ha al voltant de 9.000 adeptes a estos grups, molts d'ells amb tints satànics.

"Tenen la mirada anada, com si estigueren il·luminats. Pateixen una anul·lació completa de la seua personalitat". Este testimoni procedix d'una persona afectada i resident en la Comunitat, que només parla amb la condició de mantindre el més absolut anonimat. És testimoni d'un problema que cada vegada té una major presència entre la societat. De fet, els experts consideren que el País Valencià és una de les zones amb major activitat sectària, especialment de col·lectius satànics.

El debat va prendre relleu ahir des del punt de vista mèdic durant el Congrés Nacional de Psiquiatria que se celebra a València. Leonardo Caseu, psiquiatre i professor de la Universitat de Cadis, va parlar del satanisme dins de la seua ponència sobre trastorns paranoides rars. L'expert va destacar que la Comunitat està al cap en quantitat de grups d'este tipus, especialment en el nord d'Alacant i València.

Caseu va analitzar estes manifestacions des del vessant científica. Tal com va explicar a Las Provincias l'auge d'este fenomen suposarà en els pròxims anys un nombre més gran de casos clínics entre els professionals de la psiquiatria, perquè objectivament es considera que pateixen una esquizofrènia paranoide.

"Els fenòmens de possessió diabòlica i trànsit no són rars i estan arrelats en unes quantes zones del món civilitzat", va dir Caseu. El professor va assenyalar que des dels anys 70 es viu "un renaixement puixant del satanisme". "Tampoc eren rares les possessions i exorcismes en l'Europa de fa 500 anys, però quan la ciència i la Raó van ser capaços de separar endimoniats i malalts, assistim a noves formes d'este fenomen a través del satanisme", va sentenciar.

Hi ha més experts en sectes satàniques que situen el País Valencià com un dels principals focus d'activitat. Misses negres, profanacions de tombes inclús sacrificis d'animals són alguns dels rastres que deixen les seues reunions. I hi ha exemples documentats. En 2001 van aparèixer pintades satàniques en el cementeri de Xàbia i restes d'un ritus. La paraula Thelema, escrita sobre una de les parets dels blocs de nínxols, feia referència a L'orde Thelèmica de l'Aurora Daurada, un grup fundat en el segle XIX per Aleister Crowley, autor de frases com "Pren la meua sang, beu-la, crema-la, perquè només així podràs adorar-me". Per no parlar de l'aparició de galls amb el cap tallat, com va succeir en el vell llit del Túria.

Centres de formació

El secretisme rodeja les informacions relacionades amb sectes satàniques. Una de les fonts consultades per Las Provincias, que també va demanar no ser identificada, porta anys estudiant el món d'estos col·lectius i la seua capacitat per a anul·lar a la persona. De fet, treballa assistint a persones que tracten de superar el seu pas per una secta. Segons assenyala, en la Comunitat existeixen "centres de formació" on determinats grups adoctrinen les persones captades. Inclús hi ha persones que acudeixen des de l'estranger, com per exemple Alemanya, per a participar en estes classes formatives durant diversos dies i tornar després al seu país d'origen. "Qualsevol d'estes persones pateix un trastorn de la personalitat i té episodis obsessius", explica. També apunta la importància de l'ús de drogues al·lucinògenes Per a aconseguir sensacions especials.

Deixant de costat actes vandàlics, que són la majoria, els grups més seriosos fugen de la publicitat, Per la qual cosa resulta complicat establir un llistat. Segons les dades que es maneja el Ministeri de l'Interior espanyol, s'ha detectat l'existència d'un centenar de sectes amb alguna presència en el País Valencià, incloent un elevat grup amb desviacions satàniques. En els últims anys s'han produït tristos exemples, amb morts incloses. Va ser el cas de Natalie C., que en 1999 va perdre la vida en Alfàs del Pi. Pensava que estava endimoniada i que la seua única eixida era participar en un ritu consistent en què diverses persones s'assentaren sobre la víctima. Va morir per ofegament.

Un dels majors experts en sectes d'Espanya és Manuel Guerra. Este sacerdot burgalès, en declaracions a Las Provincias, va assenyalar ahir que la zona mediterrània aglutina una important activitat d'eixe tipus, encara que va rebutjar que la el País Valencià siga el lloc amb major presència.

"Només en la comunitat de Madrid hi ha 30, i a Barcelona hi haurà més", va dir. Guerra és autor del Diccionari Enciclopèdic de les Sectes, on s'ubiquen diversos grups satànics en municipis del País Valencià.

Las Provincias (Títol canviat)

This page is powered by Blogger. Isn't yours?