<$BlogRSDUrl$>

dijous, d’octubre 23, 2008

Els núvols lenticulars: falsos ovnis
Dues curiositats sobre el mateix tipus de núvols: els altocúmulus lenticulars. La seva formació ja l'hem comentat i també hem assenyalat que, en més d'una ocasió, s'han confós amb naus espacials per la seva forma allargada i més o menys ovalada. Una tarda de juliol de l'any 1907, un fotògraf va captar el fiord d'Oslo amb un cel amb pocs núvols, però destacava una formació fosca, més o menys petita, realment curiosa. La fotografia va adquirir protagonisme amb el temps ja que la "formació fosca" se la va relacionar amb un ovni i, a partir del 20 de març de 1967, quan va sortir publicada en un dominical italià, va ser motiu de nombrosos comentaris. Avui dia, encara la veiem en pàgines web relacionant-la amb objectes volants. La podeu observar en la primera imatge adjunta. No cal dir que l'"objecte" és un altocúmulus lenticular en tota la seva regla.


La segona curiositat té a veure amb el món de l'art. Quan els pintors del renaixement, i fins i tot de períodes posteriors, havien de plasmar en els seus llenços alguns núvols, gairebé sempre pintaven cúmulus, núvols cotonosos més o menys desenvolupats. Però el gran pintor renaixentista Piero della Francesca feia aparèixer en els seus cels altocúmulus lenticulars, com podem veure en la segona imatge, fragment de La llegenda de la Vera Creu, que es pot apreciar a les parets de la basílica de Sant Francesc d'Arezzo, a la Toscana. El motiu possiblement és que Piero della Francesca va néixer a la ciutat de Borgo, enmig dels Apenins, on amb freqüència es formen aquest tipus de núvols.


Alfred Rodríguez Picó, El Periódico (Títol canviat)

dimarts, d’octubre 21, 2008


Un grup d'exploradors japonesos asseguren que han trobat empremtes del ieti a l'Himàlaia


Un equip d'aventurers japonesos asseguren que han trobat empremtes del llegendari ieti, l'abominable home de les neus, a la regió de l'Himàlaia al Nepal, segons informa avui l'agència local Kyodo.
Kuniaki Yagihara, subcap del projecte ieti Japó, ha afirmat que el seu equip ha trobat diverses empremtes, cadascuna de 20 centímetres de longitud, a la muntanya Dhaulagiri 4, una muntanya de 7.661 metres on els exploradors van passar 42 dies intentant gravar la misteriosa criatura.

Zona de difícil accés
"S'assemblaven a empremtes d'humans, però és impossible que una persona caminés descalça per la neu en aquesta muntanya", ha declarat Yagihara a l'agència Kyodo a Kàtmandu. En aquest sentit, ha afegit que a aquesta zona no hi arriben els senderistes i que no hi ha cap mena d'emplaçament humà.
Yagihara, que ja va fer una expedició a aquesta muntanya el 2003, ha assenyalat que les empremtes tampoc poden ser d'un ós, un cérvol o d'una cabra de muntanya, ja que el seu equip és expert en rastres d'animals. "Les empremtes que hem trobat són definitivament del Ieti", ha conclòs.

L'origen del mite
No obstant, el grup d'exploradors no van captar cap imatge de la misteriosa criatura a la muntanya del massís Dhaulagiri, situat cap al centre del Nepal.
El mite del ieti segueix sent un misteri des que el 1832 un explorador britànic, B. H. Hodgson, va dir a guies locals que havia vist una criatura de grans dimensions de dues potes amb cabells llargs i foscos.
Des d'aleshores s'han repetit diversos casos de muntanyencs que diuen que han vist empremtes del ieti a les muntanyes del Nepal, tot i que no s'ha aconseguit mai capa prova definitiva de la seva suposada existència.

El Periódico de Catalunya

dilluns, d’octubre 20, 2008

Segueix la desclassificació al Regne Unit i la premsa ho aprofita

El procés de desclassificació al RU continua i la premsa ho aprofita per publicar informació sobre els casos més saborosos sense recórrer en cap cas als autèntics especialistes.
Segon diversos medis de comunicació un avió comercial que es disposava a aterrar a l'aeroport londinenc de Heathrow va estar a prop de xocar contra un objecte volant no identificat el 1991, segons revelen uns documents del Ministeri britànic de Defensa.
El capità d'un vol d'Alitalia es va mostrar tan preocupat per la situació que va arribar a cridar "compte" al seu copilot després de observar sobre el seu avió un objecte de color marró que tenia la forma d'un míssil, indiquen els documents desclassificats avui.
Aquest incident amb l'ovni va tenir lloc al comtat de Kent, al sud-est d'Anglaterra, el 21 d'abril de 1991, i va ser investigat per l'Autoritat d'Aviació Civil (CAA, en la sigla en anglès) i els militars. El Ministeri de Defensa va decidir tancar el cas com a assumpte no resolt després d'arribar a la conclusió que no era ni un míssil, ni un globus meteorològic ni un coet espacial.
Però probablement si que es tractava d'un meteorit que es va cremar a l'atmosfera amb gran intensitat, suficient per a resultar aparatós de dia.
Aquest incidència es va mantenir en secret als Arxius Nacionals de Kew, al sud-oest de Londres, i forma part d'altres casos similars que no han pogut ser aclarits.
L'avió d'Alitalia, un McDonnell Douglas MD-80, completava la ruta entre Milà (Itàlia) i Heathrow (Londres) amb 57 persones a bord quan el pilot Achille Zaghetti va observar l'objecte no identificat, que estava aparentment a uns 300 metres per sobre del seu aparell. Però en realitat això només era una presunció basat en la mida que creien poder assignar a l'objecte.
"Immediatament li vaig dir al meu copilot, compte, compte, i va mirar i va veure el que jo vaig veure", va relatar el pilot. El document desclassificat afegeix que l'emissora de televisió Southern TV va emetre el relat d'un nen de 14 anys que va afirmar haver vist un objecte que tenia forma de míssil i estava a un nivell molt baix abans d'elevar-se i desaparèixer al cel.
Al mateix temps, una investigació del Ministeri de Defensa va arribar a la conclusió que l'objecte no procedia de l'Exèrcit. D'aquesta manera, el Ministeri va decidir arxivar l'assumpte i va assenyalar: "És la nostra intenció tractar aquest assumpte com un altre objecte volant no identificat, i, per tant, no farem més investigacions".
El cert és que els pilots saben força 'avions i molt poc d'altres coses. Però no és cosa que es vagi dient. I no parlem sense motiu. Un de nosaltres fou pilot durant vint anys de les fores aèrees franceses.

dimarts, d’octubre 07, 2008

Els déus Fujin i Raijin, de la mitologia japonesa

Poques vegades hi ha hagut déus tan inseparables com Raijin i Fujin, tots dos pertanyents a la mitologia japonesa. Raijin és el déu del tro i del llamp, i Fujin, el déu del vent. Són amics inseparables, encara que en més d'una ocasió s'han barallat. Raijin té forma de dimoni, amb unes urpes molt llargues, i té un gust culinari realment poc comú: es menja els melics dels éssers humans. Encara avui dia, quan hi ha una tempesta, molts nens japonesos es tapen el melic amb les manetes. Els trons els produeix tocant taikos, que són una mena de tambors que l'envolten com podem veure a la imatge adjunta.
De Fujin expliquen que va fer un treball increïble: antigament la foscor ens envoltava completament, sempre era de nit. Però un dia Fujin va provocar un enorme vendaval, que es va emportar la foscor i va fer que finalment es veiés el sol. Quan el vent és fort, es diu que el provoca Fujin, fent voleiar un enorme llençol que sempre porta al coll. De fet, a l'esquena hi té lligat un sac on guarda tots els vents.
Qui havia de dir que, l'any 1992, aquests déus de la mitologia japonesa acabarien sent coneguts a tot el món occidental gràcies al popular joc d'acció titulat Mortal Kombat. A Raijin se li canviaria el nom pel de Raiden i continuaria vivint sobre els núvols de tro, mentre que Fujin seria el creador de tornados mortífers. També apareixen a Final Fantasy VIII, que és un dels videojocs més populars, i tampoc podien faltar en nombrosos mangues, com per exemple els del famós dibuixant Masashi Kishimoto.

Alfred Rodríguez Picó, El Periódico (Títol canviat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?