<$BlogRSDUrl$>

divendres, de setembre 26, 2008

Un vídeo penjat a Youtube mostra com un pastor de Kènia beneeix Palin per protegir-la de la bruixeria

La que serà vicepresidenta de McCain en cas que els republicans guanyin les eleccions americanes, Sarah Palin, continua donant pintorescos titulars. La darrera anècdota ha estat un vídeo en què Sarah Palin, de fortes conviccions religioses, és beneïda per un pastor kenià per protegir-la de la “bruixeria”.
El vídeo mostra la candidata republicana Sara Palin dempeus davant del bisbe de Kènia Thomas Muthee a una església d’Alaska. El bisbe en qüestió obre les mans al cel per demanar que la possible número dos del Govern d’Estats Units quedi lliure de “qualsevol forma de bruixeria”.
"Som-hi, parlem amb Déu sobre aquesta dona. Declarem, hem de salvar-la de Satanàs", diu Muthee mentre dos assistents fan una imposició de mans sobre Sarah Palin. Al vídeo s’implora la figura de Jesucrist per demanar bons resultats polítics per Sarah Palin, uns precs que van obtenir resposta divina quan, Palin va presentar els documents d'una campanya uns mesos més tard, a l'octubre de 2005, i va ser escollida governadora l’any següent.
En una visita a l'església el juny de 2008, Palin va parlar amb afecte del pastor de Kènia, explica el diari britànic The Independent, i va dir a un grup de joves missioners que les oracions de Muthee l’havien ajudat a convertir-se en governadora. El ritual sacre per esdevenir vicepresidenta de la primera potència mundial pot ser lleugerament més complicat.

El Debat

dimecres, de setembre 24, 2008

Jesús Malverde, un llegendari bandit generós, és venerat pels traficants de droga mexicans

A Sinaloa s'alça una capella al lloc on va ser executat



Un nen amb el tatuatge d'un narco mort, davant del bust de Malverde a la capella de Culiacan.
Foto: REUTERS


"¡Oh, Malverde, mi Señor!, concédeme este favor". Amb aquesta oració, tres parenostres, tres avemaries i un parell d'espelmes, els narcotraficants fervorosos sol.liciten que passi el carregament de droga, que no fallin els policies subornats, que detinguin el capo enemic, que decapitin molts dels seus sicaris. Resen i demanen al davant de la imatge de guix del seu patró, Jesús Malverde, un sant laic amb pinta de cantant de boleros que està a punt de fer 100 anys a Sinaloa. El recolzen amb la verge de Guadalupe als altars de les seves horteres mansions i a les capelles que li aixequen, de Mèxic a Colòmbia i els Estats Units.
Al costat de la carretera que condueix al luxós centre turístic de Los Cabos, algú ha alçat un rudimentari altar amb aquesta imatge de bigotet i, a sota, l'oració: Hoy ante tu cruz postrado, ¡oh, Malverde!, te pido misericordia y que alivies mi dolor. El fiscal de Baixa Califòrnia Sud, Fernando González, s'afanya a negar que "el narcotràfic hagi contaminat" aquest estat, que, afirma, "és l'únic que està exempt d'execucions i segrestos".

Defensor dels pobres
La capella original és a Culiacán, no amagada, sinó a quatre passes del palau de Govern de Sinaloa, l'estat dels grans capos del cultiu i tràfic de drogues. Diuen que just en aquest lloc va ser penjat, el 1909, un bandit generós, el nom del qual va canviar a Malverde perquè es tapava amb fulles de plàtan per camuflar-se. Diuen que la seva "ànima miraculosa" va continuar ajudant els pobres i els desprotegits. El sant i la gent van impedir que el palau de Govern s'ampliés fins al venerat lloc.
A la porta de la capella, un trio desgrana alguns dels 60 corridos dedicats al sant. Allà mateix es venen els discos, amb interpretacions de grups com Los Ángeles de Malverde, Los Serranitos de Malverde, El Cordero de Sinaloa, Los Jilgueros de Malverde, Los Cadetes de Linares i Los Incomparables de Tijuana. Al voltant, els homes buiden ampolles de cervesa marca Malverde. Dins el temple, les parets són plenes d'exvots, fotografies de plantacions de marihuana, pistoles, cartes d'agraï- ment, làpides firmades per famílies de pes als seus respectius pobles o als càrtels de la droga: Agradesiendo los favores resibidos...
A l'altar, davant d'imatges catòliques com la de la Guadalupana i la de sant Judes Tadeu --patró dels casos difícils o desesperats--, hi ha el bust de sant Jesús Malverde. Un home gran jura que fa mig segle va encarregar la imatge a un escultor, aquest li va preguntar com la volia i ell li va respondre: "Ja que no se sap com era, faci-li cara de galant, una cosa així com entre Pedro Infante i Jorge Negrete". Fa més de 20 anys, els artistes de Sinaloa van debatre sobre l'aspecte de la principal icona de l'estat, i un altre escultor va acabar perfilant-ne la faç amb les faccions d'un polític local anomenat Carlos Mariscal.
Per la seva marginalitat i pel nom, molts sembradors i traficants es van posar també sota l'advocació de Malverde. Van sorgir noves capelles: com a mínim, a Badiraguato --fortí conegut com la mera mata del narco--, a la fronterera Tijuana, a la carretera de l'aeroport de Xihuahua, a la ciutat colombiana de Cali i a la nord-americana Los Angeles. Fins i tot l'expert Robert Graves considera que el de Malverde és "un mite ben establert"..

Símbol de poder
Com ja ho és el de la Santa Mort, la calavera que en altres capelles està escortada també per aquest sant penjat. L'antropòloga Silvia Ortiz afirma que aquests cultes tenen "substrat en ritus ancestrals" i "s'expressen com un símbol de poder de les classes subalternes". Els narcotraficants expressen últimament el seu poder de manera sagnant, i encara li encenen més espelmes al sant a l'acabar la seva oració: "Dame salud, Señor, dame reposo, dame bienestar. Y seré dichoso".
Però la imatge que envaeix ara els mercats d'herbes, sortilegis i conjurs, i es ven molt més que les tenebroses, tant com a amulet contra el crim com per atraure l'a- mor, és la de Pancho Villa. L'heroi revolucionari cavalca com culte esotèric, en bustos d'alabastre i resina, però també en medalles, polseres, espalmatòries i altres amulets. La venedora d'un local del gran mercat de Sonora, a la capital de Mèxic, explica com s'ha d'invocar: "A un costat se li posa una copeta de rom, a l'altre l'espelma i un pergamí amb les peticions. Quan l'espelma es consumeix, Pancho Villa concedeix tot el que se li ha demanat".

Toni Cano. El Periódico de Catalunya,

dimarts, de setembre 23, 2008

Stonehenge té tres segles menys i va poder ser un santuari miracler del neolític

Stonehenge es va començar a construir l'any 2300 abans de Crist, d'acord amb la datació més actual, realitzada després d'excavar la base on van estar col·locades algunes de les grans pedres i analitzar el material amb carboni 14. El resultat apunta que el monument es va erigir tres segles més tard del que es creia. La datació posa fi a la discussió sobre el moment en què les pedres blavoses portades del sud de Gal·les, a 240 quilòmetres de distància, van ser instal·lades a Stonehenge. Segueix oberta la incògnita de per a què servia el monument, encara que els arqueòlegs que han realitzat la Investigació creuen que esta reforça la seua hipòtesi que el lloc va ser un «Lorda del neolític», a què acudien gents amb malalties i minusvalideses amb l'esperança de ser curats.
Per als Professors Tim Darvill i Geoff Wainwright, l'existència d'un elevat nombre de restes humanes en tombes pròximes a Stonehenge, amb ferides i mostres físiques d'algunes malalties, indicaria la pretensió guaridora del monument. L'anàlisi de les dents dels que van ser soterrats indica que la mitat d'ells no eren de la zona, sinó que havien pelegrinat a Stonehenge. Esta teoria no és incompatible amb altres hipòtesis, que suggereixen que el cercle de pedres era un lloc d'adoració o una mena de calendari solar.

Agències


dimecres, de setembre 17, 2008

El museu de la superstició


No se sap quan ni com va començar la tradició, però la gent del lloc expliquen que ja fa uns quants anys el tripulant d'un veler fondejat al port d'Horta, a l'illa d'Angra d'Heroismo (arxipèlag de les Açores), va decidir deixar un record del seu pas per allà i va fer un dibuix al mur de la dàrsena.

Ell va ser el primer, però el van seguir molts més. Tants, que avui totes les parets i terres de l'immens port esportiu d'Horta s'han convertit en un gran mural, un museu a l'aire lliure en què les obres d'artistes anònims que travessen l'Atlàntic han substituït el fosc i fred gris del ciment de les parets del moll.
Entre dibuix i dibuix va néixer la superstició següent: els vaixells que, per una raó o una altra, no van deixar testimoni del seu pas per la Marina de Horta, que és com es coneix el port, van tenir accidents. Per això, obedientment, tots els mariners agafen els pinzells i acaben pintant un dibuix a la paret o a terra. També escriuen paraules al.lusives als seus vaixells, a ells mateixos i a les seves nacionalitats. N'hi ha que fins i tot estampen la seva firma. Del que es tracta és de deixar constància que s'hi ha estat.
De fet, no és gens estrany passejar-se pel moll i trobar aquests artistes pintant. Al final del moll, al costat de la paret, hi ha Matthew, un irlandès que va arribar amb el seu vaixell fa cinc dies i que demà salpa rumb a la seva terra. Per això ara està treballant en la seva obra. Un trèvol verd, símbol del seu país, amb el nom del seu vaixell i la data. "Havia sentit parlar de la tradició, però no en vaig fer gaire cas, fins que vaig arribar aquí. Quan vaig veure tot això, no vaig dubtar. No em podia arriscar. A més, és divertit deixar la teva empremta al final de la teva estada", explica.
Les obres es compten per milers i es pot trobar de tot, tot i que a la majoria hi ha una bandera. "És com un mapamundi", explica Manuel Nunes, un veterà mariner jubilat que passa les tardes contemplant els vaixells que van i vénen. "Conec gairebé tots els dibuixos i gràcies a ells sóc capaç de distingir les banderes de molts països. Per exemple, d'Espanya no coneixia les de Catalunya, Galícia, València o el País Basc. Ara ja sóc capaç de diferenciar-les totes", afirma.
Alguns, explica, només firmen, però n'hi ha d'altres que treballen molt i fan dibuixos realment complexos: "Allà n'hi ha un que representa la badia d'Horta amb tota mena de detalls. Un altre és un vaixell pirata. Fins i tot n'hi ha un que és una reproducció de la torre Eiffel".
El problema d'aquest museu espontani és que totes les obres són a l'aire lliure. I això fa que la gent les trepitgi, perquè moltes són a terra. A més, el sol i la brisa del mar les van espatllant a poc a poc. "Però tant és", assenyala Manuel, perquè la gran majoria dels seus autors tornen i les tornen a pintar, i si no, quan estan molt deteriorades altres pinten a sobre. "L'important --diu-- és deixar un record del pas per aquí". I, per descomptat, tornar a Horta, que és la quarta marina oceànica més visitada del món, en què una superstició ha donat lloc a un museu d'artistes anònims.

Patrícia Ameijeiras, El Periódico de Catalunya

L´hotel Llegendes de Girona obrirà a principis d´octubre

Girona disposarà d'un nou establiment turístic al Barri Vell a partir del mes vinent. L'hotel Llegendes de Girona, situat al sector del Pou Rodó, obrirà a principis d'octubre. Els treballs estan molt avançats i només queden quatre retocs abans de l'obertura. L'objectiu és obrir abans de les Fires de Sant Narcís, però ja podria estar obert la primera quinzena d'octubre.
L'hotel Llegendes de Girona, de quatre estrelles, consta de tres plantes i altell i la seva inversió ha estat de 3,2 milions d'euros. Té quinze habitacions, de les quals, les cinc de la planta superior són dúplex i les altres deu, dobles. Cadascuna rep el nom d'una llegenda (per exemple el vampir de la Rambla, la campana Beneta, les mosques de Sant Narcís, el cul de la Lleona o la presència dels jueus a Girona) i han estat pensades i decorades de manera diferent per aconseguir un espai amb caràcter propi.
Cada una de les habitacions incorpora una representació de la llegenda amb què s'inspira feta en pedra per l'escultor anglesenc Gerard Roca. Els mobles de l'establiment seran moderns combinats amb peces úniques antigues, caixes de núvia i quadres, entre altres elements, amb més de 400 anys d'història. Els passadissos, les escales interiors i la planta baixa de l'hotel també tindran plaques de pedra amb altres representacions de llegendes de Girona i les comarques gironines.
L'edifici, amb entrada al carrer Portal de la Barca, conserva les parets originals de pedra i una escalinata original que s'ha datat en el segle XIII. A la planta baixa de l'immoble turístic hi ha l'anomenat "Pou del Capricis", una zona destinada als serveis d'esmorzar, on se serviran xuixos i bisbalencs, entre altres.
L'hotel, propietat de la Fundació 60 (de la família Mallart), té diferents línies d'actuació per captar clients: promocions especials per les dates més importants del calendari gironí; oferta de paquets en èpoques de menys demanda (per exemple el conegut com a "paquet romàntic" on es posarà a disposició del client una habitació especialment decorada); esdevenir un referent a nivell d'allotjament pels que segueixen la ruta dels orígens medievals; també ser un referent pels turistes jueus o amants de la cultura i el patrimoni hebreu; compromís amb el turisme cultural i literari; l'hotel està catalogat com a "Gayfriendly" i també aposta per les parelles sense fills; és patrocinador de la Via Verda facilitant tots els serveis als ciclistes que s'hi allotgin; aposta pel turisme gastronòmic; la troballa de dues petxines enganxades al dintell d'una finestra de la façana del Portal de la Barca, indica que un antic morador de la casa havia estat peregrí del camí de Sant Jaume i per això, l'hotel seguirà l'evolució de la iniciativa i l'acollida que tingui pels peregrins; es donaran facilitats en els trasllats de l'aeroport a la ciutat i en el lloguer de cotxes tenint en compte la importància dels vols de baix cost, l'arribada del Tren d'Alta Velocitat i la irrupció del turisme "city break"; i a més, s'oferirà informació d'activitats per als discapacitats.

T.Carreras, Diari de Girona

El museu de la superstició

No se sap quan ni com va començar la tradició, però la gent del lloc expliquen que ja fa uns quants anys el tripulant d'un veler fondejat al port d'Horta, a l'illa d'Angra de Heroismo (arxipèlag de les Açores), va decidir deixar un record del seu pas per allà i va fer un dibuix al mur de la dàrsena.
Ell va ser el primer, però el van seguir molts més. Tants, que avui totes les parets i terres de l'immens port esportiu d'Horta s'han convertit en un gran mural, un museu a l'aire lliure en què les obres d'artistes anònims que travessen l'Atlàntic han substituït el fosc i fred gris del ciment de les parets del moll.
Entre dibuix i dibuix va néixer la superstició següent: els vaixells que, per una raó o una altra, no van deixar testimoni del seu pas per la Marina de Horta, que és com es coneix el port, van tenir accidents. Per això, obedientment, tots els mariners agafen els pinzells i acaben pintant un dibuix a la paret o a terra. També escriuen paraules al.lusives als seus vaixells, a ells mateixos i a les seves nacionalitats. N'hi ha que fins i tot estampen la seva firma. Del que es tracta és de deixar constància que s'hi ha estat.
De fet, no és gens estrany passejar-se pel moll i trobar aquests artistes pintant. Al final del moll, al costat de la paret, hi ha Matthew, un irlandès que va arribar amb el seu vaixell fa cinc dies i que demà salpa rumb a la seva terra. Per això ara està treballant en la seva obra. Un trèvol verd, símbol del seu país, amb el nom del seu vaixell i la data. "Havia sentit parlar de la tradició, però no en vaig fer gaire cas, fins que vaig arribar aquí. Quan vaig veure tot això, no vaig dubtar. No em podia arriscar. A més, és divertit deixar la teva empremta al final de la teva estada", explica.
Les obres es compten per milers i es pot trobar de tot, tot i que a la majoria hi ha una bandera. "És com un mapamundi", explica Manuel Nunes, un veterà mariner jubilat que passa les tardes contemplant els vaixells que van i vénen. "Conec gairebé tots els dibuixos i gràcies a ells sóc capaç de distingir les banderes de molts països. Per exemple, d'Espanya no coneixia les de Catalunya, Galícia, València o el País Basc. Ara ja sóc capaç de diferenciar-les totes", afirma.
Alguns, explica, només firmen, però n'hi ha d'altres que treballen molt i fan dibuixos realment complexos: "Allà n'hi ha un que representa la badia d'Horta amb tota mena de detalls. Un altre és un vaixell pirata. Fins i tot n'hi ha un que és una reproducció de la torre Eiffel".
El problema d'aquest museu espontani és que totes les obres són a l'aire lliure. I això fa que la gent les trepitgi, perquè moltes són a terra. A més, el sol i la brisa del mar les van espatllant a poc a poc. "Però tant és", assenyala Manuel, perquè la gran majoria dels seus autors tornen i les tornen a pintar, i si no, quan estan molt deteriorades altres pinten a sobre. "L'important --diu-- és deixar un record del pas per aquí". I, per descomptat, tornar a Horta, que és la quarta marina oceànica més visitada del món, en què una superstició ha donat lloc a un museu d'artistes anònims.

Patrícia Ameijeiras, El Periódico


diumenge, de setembre 14, 2008

Va fer màgia negre en un partit de futbol al Congo, que va acabar amb 13 morts

Tretze persones van morir i 35 més van resultar ferides en una desbandada produïda diumenge passat en un estadi de futbol de la localitat de Butembo, a l'est de la República Democràtica del Congo, on un dels jugadors va ser acusat d'utilitzar màgia negra per a guanyar un partit.L'incident es va produir quan el porter del club visitant Nyuki Sytem es va dirigir al centre de la pista i va tractar de fer "passis màgics" al damunt de davanters de l’equip local Socozaki, que anava guanyant el partit.Tot seguit, els jugadors d'ambdós equips es van començar a repartir-se cops i quan la policia va tractar de separar-los, els simpatitzants de l'un i l'altre bàndol van apedregar als membres de les forces de seguretat, que van disparar llavors gasos lacrimògens contra la multitud.En la desbandada cap a les eixides de l'estadi, moltes persones van caure a terra i la majoria de les víctimes van ser joves d'edats compreses entre els 11 i els 16 anys, que van morir asfixiats.Un centenar de xiquets, entre 10 i 15 anys, s’han manifestat avui pels carrers de la localitat en protesta per la mort dels seus companys, però no s'han produït nous incidents de violència.Aquesta província congolesa és l'epicentre dels combats que sostenen des de fa unes quantes setmanes a l'àrea les tropes de l'Exèrcit, amb es suport d’efectius de la Missió d'Observació de l'ONU, i milícies rebels, el que significa una violació de l’armistici signat el Gener passat.

Agències


Una donar atemoreix els seus veïns fent vudú i conjurs de bruixeria a Andratx (Mallorca)

El 1996, la ‘vident’ va ser detinguda por disparar un arma per a «espantar els esperits»


«En menys de quinze dies nosaltres marxem de la casa i de Mallorca. Aquesta situació no la puc aguantar més. Vivim atemorits. El meu fill petit dorm a la meva habitació amb nosaltres i jo m'he comprat una pistola de pilotetes de goma d'aire comprimit per si esta dona intenta entrar a casa meva», així de clar i rotund es mostrava Riki, un veí del carrer Tords, en Costa de la Calma.
La història es remunta al mes de setembre de 1996, quan una dona de nacionalitat alemanya i que es defineix ella mateixa com ‘l'astròloga de Calvià', va ser detinguda per la Guàrdia Civil per disparar una arma «per a espantar esperits».
Ingrid Naumann, en declaracions realitzades fa quasi dotze anys deia: «no estic boja ni sóc una bruixa, com volen creure alguns veïns. El que jo faig és art i no bruixeria».
Transcorreguts els anys, la dona, segons consten en les nombroses denúncies presentades pels veïns de Costa de la Calma, ha tornat a molestar. «Les amenaces són constants. Ens diu que correm perill perquè l'esperit del seu marit, (ja difunt), està amb nosaltres i que ens atinguem a les conseqüències. Aquesta dona vol que ens anem de la casa en què vivim en règim de lloguer. Fa uns dies ens va dir que si no abandonàvem la casa ens anaven a segrestar el meu fill de poca edat», relata un veí.
Els residents de la zona té constància que la ‘vident' fa bruixeria i pràctica tècniques de vodú.
«A vegades la gent no es pren seriosament les nostres denúncies però viure les 24 hores del dia atemorits és molt dur. Nosaltres ja hem viscut aquesta situació en el passat i no volem que es repeteixi. Ingrid està obsessionada i diu que hi ha presències estranyes. Es posa perruques de colors, es passeja pel jardí i fins i to fa conjurs i encisos de bruixeria i rituals en la piscina. Una vegada inclús va llançar un pot de pintura vermella a l'aigua de la piscina i unes quantes herbes», finalitza un veí atemorit que prefereix mantenir el seu anonimat per por de represàlies.
«Segons sembla, les autoritats tenen algun problema per a localitzar la dona atès que quan els veïns presenten les corresponents denúncies, ella marxa al seu país natal i roman allà fins que les aigües es tranquil•litzen. Després torna i ens diu: «A mi la policia no em pot fer res. Sóc una turista alemanya i no em trobaran mai», Finalitza Riki.
L'any 1996, els agents de la Guardia Civil espanyola per a procedir a la seva detenció van haver d'entrar en el seu habitatge, que no tenia aigua i llum, i va ser localitzada amagada en l'interior d'un armari.
Els veïns clamen justícia i demanen la protecció de les autoritats.

Julio Bastida, Última Hora

dimarts, de setembre 09, 2008

Un tribunal francès jutjarà l'Església de la Cienciologia

Els màxims responsables de l'Església de la Cienciologia a França hauran de seure a la banqueta dels acusats, després que ahir fonts judicials informessin que el Tribunal Correccional de París jutjarà l'organització per presumpta "estafa en banda organitzada i exercici il·legal de la farmàcia". El procés judicial es va obrir arran de la denúncia que una dona i antiga adepta va presentar l'any 1998.
La dona va anar a comissaria en considerar que havia sigut víctima d'una estafa, ja que mesos abans havia sigut abordada per un grup de membres de la Cienciologia que li van oferir una sèrie de material (llibres, tests, suposats medicaments i un estrany aparell per mesurar l'estat mental) que li va costar 200.000 dels antics francs (uns 30.000 euros).
Atès que l'organització es va negar a tornar-li aquests diners, la dona va acudir a la justícia. Finalment, a la seva denúncia se n'hi han unit dues més: la d'una altra dona i una segona del Col·legi de Farmacèutics. L'advocat d'un dels demandants va avançar que "la Cienciologia s'arrisca a una dissolució de l'Església parisenca".
L'Església de la Cienciologia va ser fundada l'any 1954 per Lafayette Ronald Hubbard als Estats Units. En aquest país, Veneçuela, el Japó, les Filipines o Sud-àfrica té l'estatus de religió, mentre que a Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica es considera una secta. A l'Estat espanyol, està inscrita com a entitat religiosa.

Avui

dilluns, de setembre 01, 2008

No van a classe per un "fantasma"

Temors absurds a l'Argentina profunda

En un poble a l'interior de la província de Santa Fe (Argentina), alumnes d'una escola no concorren a ella perquè temen la presència de quelcom sobrenatural: un "fantasma".
Tant pares com a escolars parlen de la presència d’aquest "fantasma" en un dels banys de l'Escola 143 de la ciutat de Ceres, a 300 quilòmetres de la capital Santa Fe. Divendres passat un important nombre de pares – diu el diari "Perfil" – van telefonar a l’emissora de ràdio FM Llibertat contant el terror dels seus fills enfront d’aquesta "presència" inexplicable.
Segons el diari local "El Litoral", la mare d'una alumna va assegurar que la seva filla li va comptar "que va veure una nena vestida de blanc penjada d'una corda amb sang en les seva roba" i que les aixetes del bany s'accionen soles i "les portes s'obren i es tanquen sense impuls humà".
La directora de l'escola, Viviana Quintero, no va voler fer declaracions a la premsa i va acusar al diari de "fer propaganda una barbaritat paranormal, sense tenir cap element de prova". Adjudica la psicosi al comentari d'una alumna de sisé grau.

United Press

This page is powered by Blogger. Isn't yours?