<$BlogRSDUrl$>

dilluns, d’agost 18, 2008

La Catalunya del patrimoni invisible

Huguet presenta el mapa nacional de recursos turístics intangibles. L'estudi troba 40 llocs i fets històrics verídics o llegendaris

Quantes dones van morir a Catalunya acusades de bruixeria fa quatre segles? On actuaven els bandolers, pirates i corsaris catalans? Què en sabem, de la miserable vida que duien els esclaus catalans? Com es va viure la Batalla de l'Ebre? Què hi ha de mitològic i de real en la nostra història? Les respostes es poden convertir en un nou atractiu turístic amb projecció internacional. Aquesta és la intenció del mapa nacional de recursos turístics intangibles de Catalunya, que ahir va presentar el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, a la Universitat Catalana d'Estiu.
Aquest mapa, elaborat amb la col·laboració d'una vintena d'experts del món acadèmic, detecta quaranta indrets i fets històrics verídics o llegendaris succeïts a Catalunya, que han de servir per "revitalitzar el turisme d'una forma sostenible, donant-li projecció internacional i que a la vegada reforci l'autoestima dels catalans, que coneixeran aspectes de la seva història potser desconeguts per ells", va assegurar el conseller. Es tracta d'un turisme cultural que juga amb el patrimoni invisible del país, "tots aquells elements que no existeixen però que han existit, i que si els reexpliquem acaben esdevenint projectes turístics d'interès global". Pel que fa al patrimoni físic, les pedres, l'art i la natura, han de reinventar la seva manera de presentar-se al turista: "Cal una museïtzació intel·ligent, perquè certes formes de museu i de turisme tradicional ja han quedat obsoletes", va explicar Huguet.
La idea, però, no és nova. Escòcia, Gran Bretanya i els Estats Units han estat els referents del govern català per dissenyar el seu pla, que es planteja per d'aquí a vint anys com la columna vertebral del turisme del futur. Aquests territoris són experts a crear parcs temàtics amb les seves llegendes i els seus fets reals, i han sabut convertir-los en visita imprescindible per a turistes locals i forans. El responsable de Turisme va lamentar que "fins ara Catalunya, en trenta anys, no hagi tingut clar cap a on volia anar en aquest sector, que representa l'11% del PIB". L'executiu català espera acabar la legislatura amb trenta de les quaranta fitxes temàtiques del pla en marxa, i si és possible, amb els primers centres d'interpretació inaugurats.

Gemma Aguilera, Avui


dijous, d’agost 14, 2008

Un documental de Canal 9 recrea la història i llegenda del calze de la catedral de València

Un documental televisiu recrearà la història i tradició del calze que es venera en la catedral de València des del segle XV i que segons una supersticiosa tradició va ser l'utilitzat en l'última cena de Jesús de Natzaret.
El reportatge, produït per Canal 9 en col·laboració amb l'Ajuntament de València, porta per títol “El Sant Grial. És realment el calze que va utilitzar Jesucrist en l'última Cena?”.
El muntatge final, de cinquanta minuts constituirà una "aproximació arqueològica i històrica, però també a la tradició i a les llegendes entorn d'esta relíquia", segons Canal 9.
A través d'animacions en 3D, imatges reals dels llocs pels quals, segons es diu, va passar el calze, així com de dramatitzacions d'alguns moments propis de la història, la llegenda o la tradició de la copa.
L'equip de Canal 9 ha realitzat la gravació de la relíquia "en exclusiva i per primera vegada fora de la seua urna protectora de manera que les imatges el mostraran tal qual és", van explicar les mateixes fonts.
Està previst que la gravació s'emeta el primer cap de setmana de novembre, coincidint amb el I Congrés Internacional sobre el Sant Calze, que se celebrarà en la capital del País Valencià del 7 al 9 d'eixe mateix mes, amb motiu del 1750 aniversari de la suposada arribada de la relíquia a l'Aragó.
El congrés pretén realitzar una anàlisi suposadament històrica dels diferents recorreguts i estades que hi ha tingut el grial fins a la seua arribada a València. Alguns especialistes intentaran evidenciar, a través de la versió original del Parsifal en alemany, el fet que les narracions sobre el sant calze, quan es trobava en Sant Joan de la Penya (San Chuan d'a Peña, Osca), és l'origen dels llibres de cavalleries i l'èpica medieval europea.


dimecres, d’agost 06, 2008

El supersticiós poble xinès busca explicacions al cúmul de desgràcies sofertes aquest any

Se'n culpa les cinc mascotes i la sobreexplotació del número vuit


Un eclipsi solar a falta d'una setmana perquè s'encengui el peveter és el corol·lari del fet que alguna cosa falla aquest any. Des que a Pequín li van concedir els Jocs, els xinesos esperaven tones de felicitat el 2008 i han acumulat les pitjors tragèdies en dècades. Per al supersticiós poble xinès hi ha indicis i explicacions rere cada desgràcia.
Per això no sembla casual l'eclipsi, que en l'antiguitat presagiava problemes i empenyia l'emperador a evitar menjar carn, consultar l'oracle, decapitar els astròlegs que no l'havien pronosticat i ordenar al poble que toqués amb força els tambors per espantar el drac abans que mossegués el sol. Els xinesos ja saben que darrere d'un eclipsi només hi ha un creuament de camins entre la lluna i el sol, però el cúmul de desgràcies ha emfatitzat les velles creences.
Les teories s'han multiplicat les últimes setmanes. La més audaç és la maledicció de les mascotes olímpiques. Els seus noms, recitats de memòria, diuen "Pequín et dóna la benvinguda". La seva elecció s'ha revelat premonitòria. Així, el panda Jingjing s'associa al terratrèmol que va causar gairebé 90.000 morts a Sichuan, on campen la majoria d'aquests fòssils vivents. L'antílop Yingying, que corre pels altiplans tibetans, estaria al darrere de les revoltes de Lhasa. El setge global a la torxa olímpica és cosa del foc Huanhuan. El peix Beibei es relaciona amb les inundacions i monsons que van castigar el sud del país. Del pitjor accident de trens de la dècada, que va causar 70 morts a l'abril, se'n responsabilitza l'oreneta perquè recorda un estel. La competició més important d'estels es fa a Weifang, lloc de la tragèdia.
Fins i tot el número vuit desperta dubtes. És el número de la sort perquè la seva pronunciació s'assembla a fortuna. Els números de telèfon o plaques de matrícula s'encareixen a mesura que acumulen vuits. Les forces s'inverteixen quan es forcen, adverteix el seminal Llibre dels Canvis. I és evident que la Xina ha espremut el vuit. Hi ha milers de casaments i de naixements, amb cesària si és necessari, planificats el vuit d'agost. Pequín no va fer cas del COI i va avançar la inauguració olímpica a les 8:08 del 8 d'agost del 2008. Les matemàtiques corroboren la teoria: el temporal va tenir lloc el 25 de gener (25/1); la revolta tibetana, el 14 de març (14/3); i el terratrèmol, el 12 de maig (12/5). Totes les sumes d'aquestes combinacions de números donen vuit. El terratrèmol es va produir a 88 dies de la inauguració dels Jocs.

Un costum antic
Des de fa mil·lennis, els xinesos creuen que els emperadors governaven sota la gràcia dels déus. Terratrèmols, sequeres o inundacions provaven al poble que l'havien perdut. Aquesta creença va perdurar fins a la caiguda de la dinastia Qing, a principis del segle XX.
Parlar de malediccions de mascotes, eclipsis o vuits hauria conduït a la presó durant el maoisme. El gran timoner va prohibir les supersticions medievals per entorpir la modernització del país. Però tampoc llavors els dirigents comunistes van menysprear el poder de les creences populars: el terratrèmol de Tangzhan del 1976, que va causar 240.000 morts, va ser amagat a la població per por que es relacionés amb els abusos previs de la Revolució Cultural. Les supersticions es van mantenir larvades i van ressuscitar durant els últims anys, amb el confucianisme, el taoisme i altres creences també perseguides.
Davant uns auguris tan dolents, convé agafar-se a la teoria de l'equilibri del yin i el yang. Asseguren els experts en fengshui que, al darrere de tanta catàstrofe, només un èxit olímpic sense comparació pot restablir l'ordre còsmic.

Adrián Foncillas, El Periódico


This page is powered by Blogger. Isn't yours?