<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de juny 30, 2008

L'explosió de Tunguska compleix 100 anys plens d'interrogants

Els científics no troben proves que un asteroide impactés a Sibèria el 1908 Els experts analitzen si el llac Cheko, possible cràter de la col·lisió, es va formar abans

Cent anys, mil indicis, alguna hipòtesi i poques proves. El catastròfic fenomen que va assolar la regió de Tunguska (Sibèria, Rússia), el 30 de juny de 1908 segueix sense explicació. La incertesa persisteix, tot i que una alta probabilitat apunta a l'impacte d'un cos extraterrestre, segurament un asteroide o cometa. Els científics han arribat a aquesta doble hipòtesi al descartar les altres per estranyes. Però fins avui no han trobat restes de cap meteorit, només un possible cràter de l'impacte.
Avui fa un segle, la conca del riu Tunguska es va despertar amb una ensordidora explosió que molta gent va poder sentir des de 800 quilòmetres de distància -la distància entre Barcelona i Jaén-. L'ona expansiva va arrasar 2.150 quilòmetres quadrats de bosc, una extensió equivalent a l'illa de Tenerife. Uns 80 milions d'arbres van sucumbir a l'envestida i es van desplomar en la direcció d'avanç del front. La deflagració va cremar la flora i la fauna de la regió, i va devastar Vanavara, un petit poblat situat a 60 quilòmetres. Un bolet de pols i cendres es va alçar fins als 15 quilòmetres d'altitud i va originar una pluja de foscos flocs a tota la zona. A la nit, un cel 100 vegades més brillant del que és habitual va permetre als habitants de centenars de ciutats europees com Londres, Berlín o Bordeus llegir la premsa o fer fotografies sense llum artificial.
Les convulsions polítiques de Rússia en aquella època van endarrerir 19 anys la primera expedició a la regió. Aquesta va estar capitanejada pel mineròleg Leonid Kulik. "Quan Kulik va veure per primera vegada la magnitud del fenomen, va sentir tanta angoixa que va retrocedir per anar a buscar més ajuda", narra Salvador Ribas, investigador del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i director científic del Parc Astronòmic Montsec. "El mineròleg va atribuir el desastre a la caiguda d'un asteroide, però no va trobar mai restes de ferro meteòric", afegeix.

A 70.000 quilòmetres per hora
La falta de proves en les nombroses expedicions posteriors va fer que els científics especulessin entre asteroides, cometes, antimatèria, forats negres, plats voladors i algunes hipòtesis molt més esotèriques. Les més acceptades són les dues primeres. Segons Ribas, "la velocitat del bòlid era d'uns 70.000 quilòmetres per hora". "El fregament amb els gasos de l'atmosfera a aquesta velocitat li van causar la incandescència i la desintegració de la superfície".
L'orientació dels arbres arrencats ha permès als experts calcular algunes característiques del fenomen. Per exemple, el cos feia entre 60 i 100 metres de diàmetre i va penetrar a l'atmosfera amb un angle de 15 a 45 graus". A una altitud de vuit quilòmetres, l'energia que havia adquirit el bòlid era tan alta que va esclatar, cosa que va donar lloc a la catàstrofe. "L'explosió va ser equivalent a 1.000 bombes d'Hiroshima", afegeix Ribas.
El 2007, físics de la Universitat de Bolonya van trobar un possible cràter creat per un fragment del meteorit. Segons Ribas, "els italians afirmen que el llac Cheko -el presumpte cràter- no apareixia en cap mapa anterior al 1928". El descobriment dels italians ha suscitat nombroses crítiques, entre d'altres, que la taxa amb què s'acumulen els sediments en aquest llac indica que ja existia fa 1.000 anys. Aquests dies, Longo i els seus col·legues han tornat al llac Cheko per esbrinar-ne l'antiguitat. Si verifiquen que té 100 anys, els científics hauran trobat la primera peça del trencaclosques. Si és més antic, l'enigma continuarà, potser, 100 anys més.

Octavi Planells, El Periódico de Catalunya


dimecres, de juny 11, 2008

Malifetes d'un Troll (i 2): Grieg va musicar les llegendes noruegues

Ahir comentàvem com la troll del vent Ysätters-Kajsa manipulava els fenòmens meteorològics al seu gust per fer la guitza als habitants de la regió sueca de Närke. Quan el vent reunia les seves forces al mar Bàltic, penetrava cap a l'interior fins a Närke i allà topava amb els turons situats al nord, després amb els de l'est i finalment amb els de l'oest, i es formava un remolí enorme. El nostre troll veia la plana com una sala de ball enorme i es posava a ballar arrossegat pel vent arremolinat. Malgrat les nombroses malifetes i bromes, algunes una mica pesades, els habitants de la regió no li tenien gaire antipatia, ja que gastava bromes meteorològiques tan sols a la gent deshonesta i busca-raons, mentre que a la gent honesta i als nens els deixava tranquils.
Passem de Suècia a Noruega i en aquest país hi trobem imatges de muntanyes boiroses, cels borrascosos i trolls camuflats en forma de roques, arbres o amagats darrere les cascades o dins de coves. El compositor noruec Edvard Grieg (1843-1907), nascut a Bergen, que és la ciutat més plujosa d'Europa, plasma en diverses de les seves composicions l'ambient plujós, màgic, carregat de llegendes de la seva regió. En la seva obra més coneguda, Peer Gynt, basada en l'obra homònima de Henrik Ibsen, es pot submergir en aquest ambient, però entre les seves delicioses Peces líriques per a piano us recomanem que escolteu Dansa de la primavera, Capvespre a les muntanyes, Calma als boscos o la Marxa dels Trolls. Per cert, la casa on habitaven Grieg i la seva dona es deia Troldhaugen, que es pot traduir com el turó del troll.

Alfred Rodríguez Picó, El Periódico


dimarts, de juny 10, 2008

Malifetes d'un troll (1): Les llegendes li atribueixen les tempestes

Durant quatre caps de setmana consecutius hem tingut pluges i tempestes, cosa que ha provocat l'anul.lació d'actes, l'ajornament d'excursions, casaments i comunions remullades. Si això té lloc en algunes zones d'Escandinàvia, força normal pel temps més insegur que acostumen a tenir-hi, ja tenen a qui donar-li la culpa: a algun troll amb ganes de jugar i fer males passades. Ja al segle IX el poeta suec Bragi Baddason ens dóna unes primeres referències d'aquests éssers màgics: "Em diuen Troll, rosegadora de la Lluna, gegant dels vendavals, maledicció de les pluges-". Els trolls tenen la facultat de poder-se fer invisibles i viatjar sobre els vents. A la regió de Närke, al centre de Suècia, expliquen que continua habitant-hi la Troll del vent, anomenada Ysätters-Kajsa. És feliç i juganera i viu en una plana tota envoltada de muntanyes. Els dies en què el vent bufa fort, cavalca sobre ell i és aleshores quan comença una llarga llista d'entremaliadures: a l'hivern, observa la gent en els trineus i acostuma a provocar tempestes de neu que impedeixen que arribin a casa seva a temps.
A l'estiu, quan els pagesos ja han carregat els seus carros de fenc, provoca tempestes de pluja i vent només per molestar. També té la facultat de fer més espesses les boires perquè els pagesos es perdin. Si la dona del vicari prepara un berenar al seu jardí, provocarà un vendaval que aixecarà les estovalles i farà caure a terra tot el menjar i, si acaba d'estendre la roba, el vent aixecarà una polseguera per embrutar-la. Però demà els explicarem el seu passatemps favorit.

Alfred Rodríguez Picó, El Periódico


diumenge, de juny 08, 2008

Construiran un segon hotel Llegendes en un solar del carrer Mercaders, al Barri Vell

La compra de la finca i les obres per obrir l'establiment costaran uns 3,7 milions d'euros

La Fundació 60 ha adquirit recentment un solar al Barri Vell de Girona per construir-hi el que serà el segon hotel Llegendes de Girona. El primer, situat al carrer Portal de la Barca del sector del Pou Rodó, obrirà aquest estiu. El solar que ha adquirit ara la Fundació 60 està als números 8 i 10 del carrer Mercaders i al carrer Ferreries Velles, número 5.
Aquest hotel, segons consta en el projecte, serà de quatre estrelles, tindrà dos soterranis, planta baixa, cinc plantes i altell, amb un global de 25 habitacions, de les quals cinc seran júnior dúplex. La resta seran dobles. A la planta baixa podria obrir-s'hi un restaurant, que se cediria en explotació a tercers. La compra del solar ha costat més d'1,9 milions d'euros i la construcció de l'hotel té un pressupost estimat d'1,8 milions d'euros Aquesta important inversió econòmica respon a "una aposta de la Fundació 60 pel Barri Vell i per la ciutat de Girona, desinvertint en altres municipis", segons ha explicat la directora de l'hotel Llegendes de Girona del Pou Rodó, Alla Macksimova.
El nom de l'establiment del carrer Mercaders serà hotel Llegendes de Girona-Rambla, ja que està a escassos metres del citat passeig. Mentre que el del Pou Rodó es dirà hotel Llegendes de Girona-Catedral, ja que des de les finestres de l'immoble es distingeix el monumental edifici. Aquest primer equipament turístic té quinze habitacions, de les quals cinc són júnior dúplex i la resta són cambres dobles.
Abans d'adquirir el solar del carrer Mercaders, la Fundació 60 ha fet gestions davant l'Ajuntament de Girona, els Bombers i Turisme de la Generalitat, entre altres institucions, segons ha explicat Alla Macksimova, per comprovar que el projecte podia tirar endavant i com a estudi previ de tota la reglamentació que cal aplicar a la nova construcció.
El nou hotel es construirà en la mateixa línia i acabats del que s'està acabant de construir al carrer Portal de la Barca, amb banys de vidre, teulada de fusta tractada i escales de pedra, entre altres elements.
A cada habitació de cadascun dels dos hotels s'hi recrearà una llegenda (per exemple les mosques de Sant Narcís, el vampir de la Rambla, el pont del Dimoni o el cul de la Lleona). Els establiments aniran complementats amb estances medievals, a les rodalies del mateix hotel, que s'anomenaran Medieval suites, com la que ja es projecta al carrer Portal de la Barca, 12.

Un tercer establiment amb vistes a l´Onyar
Els estudis de mercat que té la Fundació 60 preveuen l'obertura d'un tercer -i últim- establiment que donaria al riu Onyar. Amb aquest tercer hotel, la Fundació disposaria d'unes seixanta habitacions al Barri Vell de Girona.
L'arribada d'aquesta xarxa d'hotels ha estat anunciada de diferents maneres, sempre amb el rerefons de les llegendes. La fundació va editar fa un any el llibre 42 històries màgiques. Llegendes de Girona, del qual n'és autora Nuri Ros i que explica llegendes de la ciutat de Girona (moltes de Sant Narcís) i de diferents poblacions de les comarques gironines, com Caldes de Malavella, Anglès o Banyoles. L'edició de 1.700 exemplars del llibre en català està pràcticament esgotada, pendent d'una nova edició. Hi ha editats exemplars del primer llibre de les llegendes en deu llengües diferents.
Actualment, s'està preparant un segon llibre amb 58 llegendes noves. Del total, 14 seran de la capital gironina i la resta d'altres municipis de la demarcació.
Coincidint amb la propera obertura de l'hotel del Pou Rodó, s'han embotellat, amb una edició numerada, un total de 2.000 ampolles de vi negre de l'Empordà, a través de Bodegues Sinyol. A més a més, es preveu comercialitzar peces de bronze del que simbolitza una de les llegendes, la petjada de Sant Narcís, i figures romanes i medievals. Tot obra de l'escultor d'Anglès Gerard Roca i Ayats.

Tapi Carreras, Diari de Girona


dissabte, de juny 07, 2008

Un text de 1778 detalla el suposat miracle de Daroca (Saragossa)

És un document que ha passat de reis a reis. Un tresor que permet traçar els passos de Jaume I en la seua conquesta del Regne de València. Se centra en l’ultima campanya, la que va portar al monarca a les portes de València per a prendre la ciutat en 1239. Ara el Manifiesto de Daroca (Manifest de Daroca) forma part de la col·lecció privada de la immobiliària valenciana Grup0 90 que durant dècades ha anat alimentant el president de la firma, Carlos García Zaragoza.
El volum té gairebé 15 centímetres d'alt i està compost per poc més de 150 pàgines, però el seu valor és incalculable, encara que el col·leccionista Que li'l va vendre a García Zaragoza fa 15 anys no va saber veure-ho o, a pesar de saber-ho, no va poder conservar-lo i es va desprendre d'ell per 150.000 pessetes de l'època.
El col·leccionista per vocació i agent immobiliari de professió Carlos García Zaragoza el va recuperar del Rastre de València, així com altres centenars de documents i peces adquirides gràcies a un treballat olfacte artístic en mercats ambulants de Barcelona, Madrid o Nova York i en prestigioses sales de subhastes com Christie'S o Sotheby's.
La ingent col·lecció forma part del llegat cultural de la immobiliària valenciana, una forma de contribuir a conservar la història comuna dels valencians. Pròximament es crearà una Fundació que gestione estos fons.
El document que atresora Grup 90 Cultural és un Compendio de la Historia de los Santísimos Corporales y Misterio de Daroca (Compendi de la Història dels Santíssims Corporals i Misteri de Daroca), recopilat pel canonge Tomás Orrios de la Torre i imprès en 1778. Daroca, a Saragossa (Espanya), és el lloc on afona les seues arrels la tradició que parla d'un miracle manifestat a les tropes al servici de Jaume I en la reconquista de València.
El Manifest va ser un regal del capítol de l'Església de Daroca al rei Carles III, tal com s'havia realitzat amb els seus antecessors els reis Carles i Isabel. Un altre fet dóna mostra de la importància d'este document i del misteri que relata. En les seues últimes pàgines es reprodueixen dos cartes dictades per la reina Margarida d'Àustria i Baviera, esposa de Felip III, datades a l'agost i octubre de 1601 a Valladolid. En eixes dates la reina estava a punt de donar a llum al seu primer fill -Ana María Mauricia- i agraeix al capítol de l'església de Daroca que li envie del tresor que custodien per a pal·liar els intensos dolors que pateix.
Més enllà del miracle de Daroca, el document exalça les gestes de Jaume I davant del rei Carles III. Del fundador del Regne de València es diu que d’apel·latiu de "conqueridor" bé podia ser substituït per "rellamp" ja que "sabuts havien de ser els efectes del seu braç tan executius com els dels llamps i tan veloços en l'operació com els volcans".
El valor del volum radica que relata amb detall l'estratègia de Jaume I en la campanya de València. S'identifiquen els nobles que van participar en la contesa, les màquines d'atac que van utilitzar les tropes cristianes i les banderes i estendards que portaven.
Així, després de prendre València, Jaume I va haver de viatjar a Montpeller (Montpelher). "Va deixar ben guarnida a València, nomenant per Generalíssim de les seues armes al seu oncle el senyor Berenguer d'Entença, Senyor de Mora i De Falset, a qui es van ajuntar els dos grans Mestres del Tremp i de Sant Joan, amb altres cavallers d'allò més il·lustre d'Aragó com van ser el senyor Fernán Sánchez d'Ayerbe, el senyor Pedro de Luna, el senyor Pedro Jiménez Carroz, el senyor Ramon de Cardona i el senyor Guillen d'Aguiló. Bé va ser necessari s'ajuntaren tan grans cavallers i tan grans mestres per a suplir l'absència d'un Rei tan gran", arreplega el document.

El miracle de Daroca
Berenguer d'Entença va encaminar les tropes cristianes cap al castell de xio (castell vell), a Llutxent. Era el 23 de febrer de 1239 i, abans que els militars aragonesos iniciaren la batalla, el capellà de Daroca va celebrar missa, en la que va consagrar sis formes destinades a la comunió dels capitans de les tropes. Un atac per sorpresa de l'enemic va obligar a suspendre l'Eucaristia i el capellà va decidir guardar les formes ja consagrades, envoltades en el corporal -peça quadrada de tela sobre la qual es realitza l'Eucaristia i sobre la qual es posa la patena i el calze durant la missa- en una cova. A l'acabar la batalla, amb la victòria cristiana a pesar del desigual de les forces -cent a u, especifica el document-, els comandants van demanar al sacerdot que els donara la comunió, per a sorpresa de tots al trobar les formes amerades en sang i pegades al corporal.
"Després de 520 anys -arreplega el document- encara s'adverteixen penetrats els seus teixits fils d'aquella admirable impressió".
Els comandants ho van prendre com un senyal de victòria i van demanar al sacerdot que alçara el corporal a manera d'estendard. Després de reconquistar el castell de Xio, els generals -cada un d'una regió- van discutir on portar la relíquia i, al no arribar a acord, van decidir lligar el corporal una mula àrab i que la relíquia es quedaria on la mula parara. L'animal va caminar durant 12 dies i va parar davant de en l'hospital de Sant Marc Entre Daroca i Calataiud. Allí es va alçar l'església que custòdia la relíquia.

E Pérez, Las Províncias (Títol canviat)


dimarts, de juny 03, 2008

El Sudari de Torí s'exposarà de nou

El papa Benet XVI va autoritzar ahir que el Sant Sudari, amb el qual, segons la tradició, va ser embolcallat el cos de Jesús després de baixar-lo de la creu, sigui de nou exposat al públic la primavera del 2010. La relíquia, que la custodia la catedral de Torí, va ser exposada al públic per últim cop l'any 2000, amb motiu del Jubileu. La mortalla és una de les relíquies més famoses i discutides de la cristiandat. El 1353 va ser descoberta a França després que, presumptament, la portessin uns croats de Terra Santa.

Avui (Títol canviat)

This page is powered by Blogger. Isn't yours?