<$BlogRSDUrl$>

divendres, de maig 30, 2008

Stonehenge va ser un mausoleu del neolític

La National Geographic Society va presentar ahir a Washington les conclusions d'un estudi arqueològic sobre Stonehenge segons les quals el famós cercle de pedra situat a prop d'Amesbury a Wiltshire, Gran Bretanya, es va utilitzar com a cementiri durant més de 500 anys, durant tot el temps en què l'estructura va estar en ús. Fins ara la finalitat que havia tingut la construcció d'aquest gran monument s'ignorava i s'especulava amb el seu ús com a temple religiós, monument funerari o observatori astronòmic.
Un equip d'investigadors encapçalat pel professor Mike Parker Pearson, de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), va fer noves proves de radiocarboni i ha revelat l'enigma. El jaciment es va utilitzar com un mausoleu monumental des de l'any 3000 aC fins molt després de la col·locació dels enormes blocs de pedra en cercle, al voltant del 2500 aC.
Fins ara els arqueòlegs consideraven que els enterraments s'havien portat a terme abans de l'erecció de les pedres monumentals. "És molt difícil pensar que la gent corrent fos enterrada a Stonehenge. Tot apunta en l'existència d'una elit. Així, els caps d'una tribu del neolític no només serien els responsables d'erigir el monument, a més a més hi van ser enterrats", afirma Pearson. L'escàs nombre d'enterraments (uns 250) de forma ininterrompuda durant tant de temps suggereixen un ús dinàstic.

El Periódico de Catalunya

dimecres, de maig 14, 2008

Una creença per ingenus que ni tan sols els creients han de creure

Com i per què reconeix l'Església les suposades aparicions de la Mare de Déu

El passat 4 de maig, durant una missa celebrada en la ciutat occitana de Laus (Llac), als peus dels Alps en el Delfinat (Daufinat, Dalfinat) el bisbe de Gap, monsenyor Jean-Michel di Falque, va notificar l'aprovació oficial de l'Església de les aparicions de la Mare de Déu a Benôite Rencurel, de 17 anys, entre 1664 i 1718.
Entre els assistents estaven el cardenal mexicà Javier Lozano Barragà, president del Consell Pontifici per a la Pastoral de la Salut, el cardenal Sergio Sebastiani, president de la Prefectura d'Assumptes Econòmics de la Santa Seu, el cardenal Jorge Maria Mejía, arxivista i bibliotecari emèrit de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, el bisbe Renato Boccardo, secretari general de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, i altres cardenals, bisbes i abats francesos, i el nunci apostòlic a França, l'arquebisbe Fortunato Baldelli.
Monsenyor di Falque va recordar que estes són les primeres aparicions marianes reconegudes oficialment en el segle XXI per l'Església a l’Estat francès i per la Santa Seu. És la primera vegada que un esdeveniment tan singular ocorre des de les aparicions de Lorda (Lurda) el 1862.
Monsenyor di Falque va recordar que «ningú està obligat a creure en les aparicions, fins i tot en aquelles reconegudes oficialment; però sí que són una ajuda en la nostra fe i la nostra vida diària per què caldria rebutjar-les?».
El santuari de la Mare de Déu de Laus atrau uns 120.000 pelegrins a l'any.
Arran del reconeixement de les aparicions el pare Salvatore M. Perrella, expert professor de dogmàtica i mariologia en la Pontifícia Facultat Teològica Marianum, a Roma, ha aclarit els criteris que utilitza l'Església per a determinar la legitimitat de les Aparicions marianes.
En un article aparegut en «l'Osservatore Romà», explica la diferència entre visió i aparició. La primera és d’índole espiritual, mentre que la segona és d’orde físic, és a dir que hi ha l'experiència real i sensible de qui s’apareix.
Actualment se'ls demana «al bisbe diocesà, a l’arquebisbe metropolità –en temps més recents a les conferències episcopals del territori – i al papa el discerniment sobre la veracitat dels fets presentats».
Va indicar que «la Congregació per a la Doctrina de la Fe, després de quatre anys d'estudi des de novembre de 1974, va redactar, el 25 de febrer de 1978, un document intern i supersecret, amb la firma del cardenal prefecte Franjo Šeper, per a ser utilitzat per les autoritats eclesiàstiques competents que porta per títol: "Normae S. Congregationis pro Doctrina Fidei de mode procedendi in iudicandis praesumptis apparitionibus ac revelationibus" (Normes de la Congregació per a la Doctrina de la Fe sobre el mode de procedir per a jutjar les presumptes aparicions i revelacions)».
L'expert va assenyalar que aquest document vaticà estableix que per a procedir amb la verificació, s'obtingi «informació precisa sobre els fets baix observació i la reunió de testimonis dels signes de fe, examen del missatge subjecte en el fet sobrenatural, que no ha d'estar en contra de la fe cristiana, diagnòstic medicopsicològic per a garantir la salut i normalitat del vident, i també per a descartar la possibilitat de fenòmens al·lucinatoris; nivell d'educació del vident, el seu coneixement de la doctrina, la seva vida espiritual, el seu grau de comunió eclesial, fruits espirituals, com el retorn de la fe dels allunyats; moralitat i eclesiastialitat de l'existència, cooperació en l'evangelització del món, cultura i costum, eventuals curacions miraculoses que es reben quant a la referida revelació privada, el judici de l'Església».
Després de minuciosos exàmens dels fets referits a una aparició, va dir el sacerdot, l'Església «va aprovar durant el curs de la història 11 aparicions de 295 propostes per a la seva indagació, entre les quals la 12a és la referida a la Mare de Déu de Laus».
«Una vegada verificades i autenticades per l'autoritat eclesiàstica, les manifestacions extraordinàries consenten la llibertat d'adhesió, perquè la fe es presta només a la revelació pública de Déu conclosa amb la mort de l'últim dels apòstols», va precisar l'expert italià.
Després d'explicar que les aparicions són una gràcia «donada gratuïtament del Cel», el pare Perrella va recordar que si bé estes ajuden a incrementar la fe de les persones, «no amplifiquen la Revelació donada amb la Sagrada Escriptura a l'Església, sinó que ajuden a fer-la actual en un determinat temps».

ZENIT (Títol canviat)


Desclassificació de documents ovni a Gran Bretanya


"Hi ha coses estranyes al cel". Amb aquesta frase el Ministeri britànic de Defensa reconeixia, en documents del 1983, que s'havien vist ovnis, un material classificat en aquell moment i que avui, per fi, ha vist la llum.
No es tracta d'un episodi d'Expedient X, sinó d'un cas real. El mateix Ministeri de Defensa ha documentat que es van veure suposades figures extraterrestres i objectes voladors no identificats en diferents llocs del país, segons uns informes divulgats avui pel departament d'Arxius Nacionals.
Per primera vegada, vuit documents redactats entre el 1978 i el 1987 estaran des d'avui disponibles per al públic, encara que Arxius Nacionals espera desclassificar-ne 150 més durant els pròxims quatre anys.

Testimonis sorprenents

Entre els textos figura el cas d'un home que va explicar amb tot detall els seus contactes "físics i psíquics" amb extraterrestres des que era petit.
Segons va explicar aquest home, un dels extraterrestres, al qual anomenava Algar, va ser assassinat el 1981 per altres "éssers estranys" quan estava a punt de posar-se en contacte amb el Govern britànic.
En un altre cas, clients i el personal d'un bar, ubicat a la localitat de Tunbridge Wells (al sud-est d'Anglaterra), van dir que havien vist un objecte amb llums verdes i vermelles que es dirigia a l'aeroport londinenc de Gatwick.
En un text de l'any 1984, diversos testimonis van assegurar que havien vist un plat volador sobre el pont de Waterloo, mentre que, en un altre del 1986, un pilot va informar que havia vist un objecte difícil de descriure a prop de la seva aeronau, a unes 1,5 milles nàutiques.

L'interès ocult

Aquesta informació va ser considerada tan important que les autoritats van demanar a la policia i a les bases militars aèries que registressin qualsevol observació d'objectes inexplicables. Però el personal d'intel·ligència de la cartera de Defensa estava més interessat a saber si els casos de suposats ovnis eren, en realitat, missions d'espionatge encobertes d'altres països.
Un document del 1983 assenyala que "l'únic interès del Ministeri de Defensa en informes sobre ovnis és establir si revelen alguna cosa interessant per a la defensa". "Els informes són elevats al personal d'operacions, que els estudien com a part dels seus deures normals", encara que "el Ministeri de Defensa no nega que hi ha coses rares al cel".

Llums difícils d'explicar

Nick Pope, que va treballar per a Defensa durant 21 anys i s'encarregava d'investigar aquestes observacions, ha dit que, "si bé no hi ha evidència de petits homes verds en aquests arxius, són d'un interès immens per a escèptics i creients".
"El fet de veure ovnis es deu possiblement a una mala identificació de llums d'aeronaus i meteorits, però alguns casos són més difícils d'explicar, i hi ha ovnis vistos per agents de la policia i pilots, i casos d'ovnis registrats en radars", segons Pope.
El departament d'Arxius Nacionals assegura que el nombre de denúncies sobre ovnis es va duplicar després que s'estrenés, el 1977, la pel·lícula Encontres a la tercera fase, del director Steven Spielberg.

El Periódico de Cataluna. Títol canviat.

diumenge, de maig 11, 2008

El centre d’Estudis Interplanetaris de Barcelona celebra 50 anys


L’estranya barreja d’escèptics, científics i crèduls que és aquesta organització dedica a l'estudi del Ovnis i la possible vida extraterrestre ha arribat a 50 anys. Hi ho va celebrar ahir a l’Ateneu barcelonès.

Fotografies i ressenya en el bloc del CEI.


dijous, de maig 08, 2008

Científics venuts i periodistes poc cultivats

Diuen que han descobert el palau de la reina de Saba

Sobre la reina de Saba, fora de la literatura i el cinema, només consta una referència bíblica breu: "Va arribar a Jerusalem amb un seguici molt nombrós", segons explica el Primer Llibre dels Reis. Més endavant indica que la reina ja s’havia acomiadat d'Israel carregat amb una mercaderia indeterminada: "Per la seva part, el rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot allò que ella li va demanar, a més del que li havia regalat del seu tresor reial. Després, ella se’n tornà al seu país amb el seu seguici".
Això és tot el que diu l’Antic Testament que és una font històrica gens fiable.
Però, d’existir, on hauria tornat la reina? "La reina va tornar al Iemen", afirmen al Iemen. "La reina va tornar a Etiòpia", asseguren també a Etiòpia. I segons un nota de premsa de la Universitat d’Hamburg la disputa hauria quedat finalment resolta.
Els arqueòlegs diuen que un palau anterior va ser traslladat pel presumpte fill de la reina i Salomó, Menelik I, al seu enclavament actual perquè estigués orientat cap a Sirià. Menelik, especulen els científics, hauria abraçat llavors el culte a Sotis, que venerava l'estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra. Anys abans d'aquesta nova conversió, segons el Kebra Negast o Llibre de la Glòria dels Reis d'Etiòpia, la seva mare havia comparat el savi monarca amb "l'estrella del matí en la nit".
Hom es pregunta com poden estar tan segurs de la troballa quan no existeix cap constància històrica de l’existència de la suposa reina que forma part de la llegenda. És clar que per a acabar d’amanir la cosa s’afegeix que hauria albergat l'Arca de l'Aliança. Quina, la d’Indiana Jones?
Suggerim als arqueòlegs que la propera vegada diguin que han trobat la tomba de la Blancaneus.


dilluns, de maig 05, 2008

La policia de Catalunya investiga des de final d'any la llegenda de les avionetes antipluja

Un Ajuntament del Solsonès va denunciar els fets el mes d'agost


L'alcaldessa de Castellar de la Ribera (Solsonès), Teresa Canal, és una de les persones que han observat el vol d'aquestes avionetes en episodis de tempestes i com els núvols es trenquen. «El que demanem és que s'investigui què fan i com ho fan», assenyala l'alcaldessa, a qui preocupa la inquietud que s'ha creat entre la ciutadania. «No sabem si el que llencen és iodur de plata o altres productes perquè no hem trobat proves», admet. La pràctica, assegura, fa gairebé dos anys que va començar al Solsonès. La primera denúncia pública data del juliol del 2006, si bé era una activitat bastant habitual a la Noguera, on fins i tot hi havia canons terrestres que llençaven aquests productes. «Però llavors la sembra afectava territoris més petits i ara l'afectació és molt més gran perquè agafa diverses comarques», diu. Canal assegura que des que a l'abril es van tornar a denunciar els vols ha minvat la freqüència d'avionetes però continuen reclamant que s'investigui. Per això ja ha demanat una entrevista amb el conseller d'Interior, Joan Saura per exposar-li els fets. La conselleria d'Interior va rebre tot just la setmana passada la carta de diversos ajuntaments del Solsonès per reclamar que s'investiguin els fets. Fonts d'Interior han assegurat que obtindran una resposta.


ELS MOSSOS JA HO VIGILEN

La unitat d'investigació de la comissaria dels Mossos d'Esquadra al Solsonès, de fet, ja ha visitat els aeròdroms i escoles de vol de les tres comarques a la recerca del tipus d'avioneta que, segons la denúncia, dispersen els núvols de tempesta quan hi ha amenaça de pluja. Es tractaria d'un model més gran i més potent que els que acostumen a utilitzar les escoles de vol. El seguiment dels Mossos es va iniciar a finals del 2007, i des de llavors no s'ha detectat cap avioneta que practiqués la sembra, tot i que, segons els seus portaveus, la tasca és complexa, atesa la dificultat de capturar-ne alguna imatge. Segons les mateixes fonts, des del 2007 s'han anat recopilant dades i de moment no s'ha tancat la investigació. «Estem obtenint informació i no es descarta que hi pugui haver alguna cosa», assenyala el portaveu.

LES HIPÒTESIS
Les primeres hipòtesis sobre l'origen dels vols apuntaven les asseguradores com a sospitoses, per evitar pagar els danys per pedregades. Altres creuen que l'objectiu seria el contrari, i el que s'intentaria és redistribuir millor les tempestes.
Segons Armengol Riart, de l'ADF Sol Verd, durant els treballs de seguiment es va poder fotografiar la matrícula d'una avioneta que després es va correspondre amb la d'una escola d'avió d'Osca. Ara, i com que continuen els vols, l'Ajuntament de Castellar i l'ADF han contractat un fotògraf per captar més imatges.


UN PRODUCTE TÒXIC
Els vols van provocar que a principi d'abril el Consell Comarcal del Solsonès convoqués una jornada per tractar la situació. Un dels participants, el doctor en ciències químiques de la UPC Josep M. Casas, va reconèixer la pràctica anys enrere per salvaguardar les collites de les pedregades, i va alertar que si ara això es reproduís seria molt greu, atesa la toxicitat del producte. I és que segons els denunciants, les avionetes sembrarien el cel amb iodur de plata per trencar els núvols. Durant molt anys es van utilitzar coets i cremadors de iodur de plata per combatre les tempestes, però aquests instruments van ser arraconats a principi del segle XXI per la seva escassa incidència.


Emma Ansola, El Punt (Títol canviat)



dissabte, de maig 03, 2008

Cremades per bruixes

Una aldea de Papua tortura, decapita i crema a dues dones culpables de matar un taxista mitjançant bruixeries

Dues dones de la regió muntanyosa de Papua Nova Guinea van ser maltractades, decapitades i després cremades per "bruixes" després d'un judici popular, ha informat avui la ràdio neozelandesa. Una dona era casada, tenia quatre fills i residia a Simbu, mentre que l'altra pertanyia a la Serralada Occidental, era mare d'un fill i estava divorciada.
Segons dos testimonis, els fets van ocórrer aquesta setmana en el llogaret de Togoba, on la família d'un taxista suposadament assassinat, encapçalada pel primogènit del mort, va acusar les dues dones d'haver matat al conductor amb bruixeries.
Les presumptes fetilleres van ser detingudes, tancades en una casa i torturades.
Trobades culpables del crim i d'altres que els van atribuir, dijous passat el fill major del taxista va entrar en l’habitatge i les va decapitar, per a després incendiar la casa.
"Acabem de tornar d'allà, on estàvem fa una hora. La casa encara cremava i els cadàvers seguien en l'interior. Tota la població presenciava el drama", van declarar Paulus Tepra i Kuri Kuimbil.
Els assassinats per suposada bruixeria són freqüents en zones de Papua Nova Guinea, particularment en les províncies de Simbu i de Serralada Meridional.


Agència EFE


This page is powered by Blogger. Isn't yours?