<$BlogRSDUrl$>

dissabte, d’abril 26, 2008

Torturen a suposat bruixots a La Índia

Huit pobletans d’un poble de l’estat indi oriental de l’Orissa van ser colpejats i obligats a ingerir excrements en un tortuós ritual dins d’un temple per part de veïns que els acusaven de practicar la bruixeria, va informar una font policial.
Un dels presumptes agressors va ser detingut, mentres que la resta roman no localitzada, va dir l’oficial de Policia Jyoti Prakash Mohapatra a l’agència IANS.
Segons la font, els agressors van colpejar els seus conciutadans, els van arrancar dos dents a cada un emprant martells i els van forçar a menjar excrements humanes.
El succés va tindre lloc dilluns passat en el municipi de Gereda, en el districte de Ganjam, una zona poblada per tribus a uns 185 quilòmetres de la capital d’Orissa.
Diversos habitants de Gereda havien caigut malalts en les últimes setmanes pel que alguns pobletans, convençuts de que l’origen de les malalties estava en la bruixeria, van demanar a un guaridor tàntric que identificara als “responsables”.

Agència IANS

dijous, d’abril 24, 2008

La màscara del Pare Pius

Milers de fidels visiten les restes del frare exposats 40 anys després de la seva mort

Dos mesos de treball han sestat necessaris perquè les restes del Sant Pius de Pietralcina, més conegut com a Pare Pius i un dels sants més venerats d'Itàlia, pogueren ser exposats 40 anys després de la seva mort. El seu cos fou exhumat el 2 de març i des de llavors ha estat sotmès a tractaments especials.
El seu rostre es mostra cobert per una màscara de cera realitzada per experts del museu londinenc Madame Tussaud. La túnica que vesteix fou confeccionat per les monges clarisses de clausura de Sant Giovanni Rotondo, encara que els guants són els mateixos que portava el Pare Pius i usava per a cobrir els estigmes en les palmes de les mans, unes nafres semblants a les de la crucifixió Crist.
Milers de fidels han pelegrinat fins al santuari de Santa Maria de la Gràcia, a Sant Giovanni Rotondo, per a veure de nou al sant. Amb una cerimònia a la qual van assistir prop de 10.000 persones, les restes mortals de Pare Pius foren col·locades en una urna de vidre en la cripta del santuari, per a la visita de la qual han fet ja reserves 750.000 persones que acudiran durant els sis mesos en què estaran exposats.
El frare caputxí, conegut perquè mostrava estigmes en les mans i perquè s’assegurava tenia el do de la bilocació -poder estar en dos llocs al mateix temps-, és un dels sants més venerats a Itàlia, i molts catòlics porten la seva imatge en la cartera, la guarden en els seus despatxos o l’exhibeixen en el cotxe.
L’arquebisbe de Sant Giovanni Rotondo, Domenico d'Ambrosio, va demanar que el papa Benet XVI visiti el santuari on ha quedat exposat el cadàver de Pare Pius, però el Vaticà ha dit que no està prevista de moment una visita papal.
Segons els seus seguidors, durant la seva adolescència el Pare Pius va tenir visions i al complir 31 anys van aparèixer en el seu cos diversos estigmes, que van desaparèixer sense deixar empremta poc abans de la seva mort, el 23 de setembre de 1968, cosa que ha provocat informes i llibres que dubten de la seva veracitat. Entre aquets figuren les declaracions d’un farmacèutic que va assegurar que en 1919 el Pare Pius adquiria àcid fènic, una substància fortament irritant, amb la que es provocava les ferides.

Agència EFE


diumenge, d’abril 20, 2008

L'ombra de Sant Jordi abriga a Jaume I

Llegenda mítica i fets provats. Són termes que els historiadors distancien per a evitar qualsevol tipus de toxicitat a l'hora de recuperar fidelment el passat. La seua fusió pareix inevitable quan la mirada retrocedeix a l'Edat Mitjana. El camí de l'ahir remot es tornarà a recórrer dimecres que ve, quan se celebre el dia de Sant Jordi.
Esta data té una major repercussió a Catalunya, patró del País, i a Alcoi, on les filaes de Moros i Cristians commemoren la victòria de les milícies cristianes de Jaume I davant dels musulmans el 23 d'abril de 1276 gràcies a la intervenció de Sant Jordi, segons conta la tradició.
En el País Valencià, la història del rei Conqueridor s'entremescla habitualment amb l'empremta imaginària del sant medieval. La unió no deixa de ser paradoxal ja que Sant Jordi, segons pareix, "no va existir i Jaume I és un Personatge real", va destacar el professor d'Història Medieval de la Universitat de València (UV), Rafael Narbona.
La permanència pretèrita de l'empremta de Sant Jordi és una herència de la devoció cristiana exportada des de Grècia a la resta del vell continent durant els segles XI i XII, va explicar Narbona. És un altre llegat judeocristià. "L'arquebisbe de Gènova, Jacobo de la Voràgine, va realitzar la primera compilació de la vida dels sants en el llibre Legenda sanctorum, que es va difondre per tot Europa. En eixe volum va recuperar la figura de Sant Jordi com un soldat sant que lluita contra el mal. A partir d'ací es converteix en un símbol devocional per a les monarquies que combaten contra els regnes musulmans", va argumentar el professor de la UV.

Mort per decapitació

De la Voràgine arreplega que, segons la tradició popular, el Sant va ser un militar romà nascut en el segle III en la Capadòcia (Turquia). Servia sota les ordes de Dioclecià, quan es va negar a executar un edicte de l'emperador que l'obligava a perseguir els cristians en tot el territori de l'Imperi romà. Sant Jordi va ser martiritzat i decapitat. La seua tràgica mort va originar no sols una veneració com a sant en la zona oriental de l'Imperi romà, sinó l'aparició d'històries fantàstiques lligades a la seua figura.
En l'època medieval, la de les croades i els cavallers que lluiten contra els heretges, la referència a Sant Jordi és permanent. No sols simbolitza la guerra contra l'infidel en la Corona d'Aragó, sinó pràcticament en tot Europa.
"En les seues Cròniques el Conqueridor escriu que un cavaller vestit de blanc encapçala l'avanç de les tropes cristianes en la conquesta de Mallorca. El fundador del Regne de València arreplega estes paraules com un testimoni que prové del bàndol dels vençuts", va comentar Narbona.
Esta és l'única referència escrita que el rei nascut fa 800 anys a Montpeller fa al sant medieval. No obstant això, la tradició i la llegenda influeixen en la recreació posterior dels fets històrics. Un exemple que ressalta Narbona és el retaule El Centenar de la Ploma, una obra creada per Marçal de Sax en el segle XV (dos cents anys després de la gesta bèl·lica) que simbolitza la batalla d'El Puig. En la peça gòtica que conserva en el Victòria & Albert Museum de Londres, es representa a Jaume I amb les seues milícies i just al costat del monarca apareix Sant Jordi, "tot i que en les Cròniques del Conqueridor del 15 d'agost de 1237, el rei no estava en el front", va matisar el professor d'Història Medieval.
El cavaller Jaume I entronca amb Sant Jordi que ambdós simbolitzen la lluita contra l'infidel, contra els musulmans, contra el mal. El primer entaula la seua particular croada i el segon arrossega la glòria antiquíssima de sacrificar la seua vida abans que causar una ferida a les seua fe cristiana.
Amb el temps, el sant medieval es va erigir com el patró de les gents d'armes al qual honraven les milícies plebees, com la de València i el seu Centenar de la Ploma. Segons el Diccionari d'Història Medieval del Regne de València, la milícia urbana es va constituir inicialment per una companyia de ballesters fundada per Jaume I. La seua missió era la guarda i servici de la ciutat junt amb la custòdia de la Senyera (sempre que esta haguera d'eixir de València amb exèrcit d'armes).
"El Conqueridor va voler que la companyia tinguera per patró al mateix que ho era de l'exèrcit d'Aragó, Sant Jordi, Per la qual cosa també es denominava la Companyia el Centenar del gloriós Sant Jordi", detalla la publicació.

La Ploma, en el Teatre Principal

Els ballesters van fundar, posteriorment, una confraria en els temps de Pere IV el Cerimoniós la residència del qual era l'església de Sant Jordi. Contigu a la casa-confraria es va destinar als ballesters per a la pràctica dels seus exercicis un pati descobert, que correspon en l'actualitat a la part del Teatre Principal que recau al carrer de les Barques, per on passava l'antiga muralla de la ciutat. Tant este local per a exercicis, com l'església de Sant Jordi donaven Al carrer anomenada encara per esta circumstància, carrer de Ballesters.
Tot i que la fundació de la companyia datava de temps de Jaume I, no va ser militarment organitzada, ni com a milícia ciutadana va prendre part en cap acte. La vertadera raó que va portar a la ciutat a disposar d'una milícia ben preparada, segons el Diccionari d'Història Medieval, va ser la necessitat comptar amb una força urbana permanent, prompta i disposada a complir les ordes dels jurats. Va ser cap al segle XIV i als ballesters es va sumar la cavalleria.
Els membres de la milícia urbana eren gents de conducta impecable i gaudien de grans prerrogatives, com la de poder portar armes ofensives i defensives, com les ballestes i l'arcabús.
La indumentària dels ballesters del Centenar consistia en una sobrevesta blanca de llenç o tafetà, amb dos creus vermelles de Sant Jordi, col·locades una sobre el pit i una altra sobre l'esquena; al cap portaven el cabasset adornat pel plomall, vistós adornament d'on procedix el nom de la Ploma, com vulgarment es denominava a la Companyia del Centenar.
Com a defensora de la bandera de la Companyia havia d'assistir a totes les guerres on anava la Senyera, la qual cosa li va permetre participar en destacats episodis de la vida valenciana. "També concorria a altres actes de caràcter pacífic i solemne, com eren les processons, sobretot les del 9 d'octubre, data en què es commemorava l'entrada de Jaume I a València, i la del 23 d'abril, dia de Sant Jordi, en record de la batalla miraculosa del Puig", segons la publicació.
El Centenar va ser suprimit en 1707 per Felip V, junt amb els furs. L'única forma per a recuperar la milícia apunta a Londres: a la tornada quasi utòpica del retaule El Centenar de la Ploma a terres valencianes. Però eixa és una altra història.

C. Velasco, Las Provincias


dissabte, d’abril 19, 2008

Una directiva de la UE terroritza el gremi britànic de mèdiums

Mèdiums, psíquics, lectors del tarot i altres membres de la germandat britànica de la bola de vidre prediuen aquests dies que s’acosten els problemes. Problemes per a ells, no per als seus clients, que al Regne Unit són molts. Vaticinen, i ho encerten, que una directiva de la UE que obliga els estats membres a homogeneïtzar la regulació dels seus gremis tindrà un curiós efecte sobre ells: els equipararà a lampistes, electricistes i a la resta de professionals que es dediquen a prestar serveis, de manera que els qui els hagin contractat podran demandar-los si no han quedat contents amb el resultat. És a dir, si el vident o la pitonissa no els han posat en contacte, per exemple, amb els seus pares morts. Fins ara, a la Gran Bretanya, no era així.
D’acord amb la llei de mèdiums fraudulents, que data del 1951, el demandant sempre ha de demostrar, si vol que el jutge li atorgui la raó, que el bruixot ha volgut estafar-lo. Amb la directiva, anomenada de pràctiques comercials injustes, serà al revés: la responsabilitat de provar que no hi ha hagut ànim d’engany recaurà sobre el psíquic en qüestió.


RELIGIÓ O PRODUCTE

Tal com ho veu el col·lectiu afectat – que ahir es va desplaçar fins al número 10 de Downing Street per entregar al primer ministre un escrit amb 5.000 firmes contra el canvi legal –, la nova normativa converteix l'espiritualisme, que segons ells és una religió, en un producte més de consum. Els mèdiums podrien evitar futures demandes si al costat de l'ouija o la baralla posessin un cartell del tipus "això és un experiment científic, el seu resultat no està garantit" però això, diuen, els faria semblar ridículs.
La premsa britànica, amb títols com "No haurien d'haver-ho vist venir?", s’ha acarnissat amb el col·lectiu en els últims dies, però als bruixots no els fa cap gràcia. "La nova llei és un atac contra el dret a practicar la nostra religió. La legislació actual ja és suficient per perseguir els defraudadors i xarlatans", deia ahir, davant la residència del premier britànic, David McEntee-Taylor, que es fer anomenar reverend, porta alçacoll de capellà, es dedica a fer "cures espirituals, exorcismes, benedicció de vivendes i contactes amb els morts" i és membre de l'Organització de Treballadors Espirituals, convocant de la protesta, un organisme que es va fundar fa a penes quatre mesos.
Altres ens del ram amb bastant més antiguitat, en canvi, aplaudeixen la nova normativa que s'aplicarà. La Unió Nacional d'Espiritualistes, a la qual pertanyen prop de 400 esglésies, fa dies que manifesta que és feliç pel canvi legal. El seu portaveu, el reverend Steven Upton, prediu: "La directiva serà bona per als espiritualistes i ajudarà aquelles persones amb qui els farsants s'han comportat com autèntiques aus de rapinya".

Begoña Arce, Períodico de Catalunya


diumenge, d’abril 13, 2008

Troben un gran dibuix del deu còndor d'uns 2.800 anys d'antiguitat a Perú

Un immens dibuix de la silueta d'un còndor amb les ales esteses d'uns 2.800 anys d'antiguitat va ser trobat a la localitat d'Ocucaje, en la regió costanera d'Ica, va publicar hui la premsa de Perú.
La figura, de 137 metres de llarg per 87 metres d'ample, que es presumix és la representació més gran del món d’una au, va ser trobada a mitja setmana per l’expedició científica 'Ulls de Còndor' i un grup de redactors del diari peruà 'El Comercio'.
Es creu que la figura del còndor pertany a Paraques Caverna, el període de formació de la cultura precolombina Paraques que es va estendre entre els anys 800 i 600 abans de la nostra era.
El còndor va ser un dels principals déus dels Paraques i la seua presència com a divinitat va perdurar fins als Wari (400 D.C.), per a ser reemplaçat després pel sol pels Inques, va recordar el rotatiu.
"Es tracta d’un de les més importants troballes realitzades en els últims anys en esta regió. Per les seues característiques es tractaria d'un dels primers dibuixos que haurien realitzat els hòmens de la cultura Paraques Caverna en el seu procés d'expansió a les valls d'Ica i Nasca", va dir el cap de l'expedició Eduardo Herrán.
Rodejant l'immens còndor també es van detectar les figures quasi imperceptibles i més xicotetes del que podrien ser un insecte, un mol·lusc i una au. "És un conjunt de dibuixos que es mantenen quasi units en relació al còndor. Serà necessari investigar per a determinar la representativitat que van tindre per a la cultura Paraques", va plantejar Herrán.
El director de l'Institut Nacional de Cultura (INC) d'Ica, Alfredo Gonzáles, va confirmar que l'organisme declararà la zona on es troba la imatge del còndor com a àrea intangible.

Agència EFE


dissabte, d’abril 12, 2008

L’Edat Mitjana entra amb força a Internet per Internet

Un exorcista de la diòcesi de Roma ensenya a combatre el dimoni en una sèrie d’Internet

El famós exorcista de la diòcesi de Roma, Gabriele Amorth, comparteix en un minisèrie setmanal, emesa en vuit idiomes per canals catòlics de televisió i a Internet, els seus més de 21 anys de coneixements sobre esta pràctica religiosa, amb consells sobre la manera de combatre el dimoni en el dia a dia, segons informa l'agència catòlica Zenit. En la primera de les tres entregues 'penjades' fins al moment, en el portal , el sacerdot respon a la pregunta inicial sobre l'existència del dimoni.
Amorth narra que molts bisbes "no creuen" en la figura de Satanàs, quelcom que l'exorcista censura citant unes paraules de Joan Pau II: "qui no creu en el diable, no creu en l'Evangeli". Segons Amorth, a Satanàs "li agrada" la forma amb què la tradició tendix a representar-ho, amb peüngles, ales, banya i cua, perquè "al ridiculitzar-ho, afavoreix que no es cregui en la seva existència".
En aquest sentit, el pare indica que el Maligne adopta formes distintes en funció de l'efecte que vullga provocar. Una gamma de disfresses en què, atenent a l’explicació d'Amorth, també poden entrar la Mare de Déu i Jesucrist.
Així mateix, en el segon capítol, el pare Amorth relata, en general, com és un dels seus exorcismes: "Vaig a una església del centre de Roma, una parròquia que durant el dia està tancada. Hi ha una missa al matí, després la tanquen i allí faig els exorcismes forts. Tinc vàries persones que m’ajuden i poso un llit petit. A vegades hem de lligar les persones o simplement les subjectem".
Per a Amorth, no és el mateix un "problema psiquiàtric" que un "mal malèfic". Així, a la seva manera de veure, es torna "necessari" que en cada diòcesi hi hagi almenys un expert en exorcisme, "per a derivar els casos". Com a expert en la figura de Maria, el pare revela que Satanàs li té "terror" a la Mare de Déu. Per a això, el sacerdot recorda l’anècdota d’un exorcista amic seu que li va preguntar al diable que era el que més li 'molestava' de la mare de Crist. Segons pareix el dimoni va respondre: "És la més obedient de les criatures i jo sóc el més rebel, ella no ha comés mai el més mínim pecat, per això em venç sempre".

Agència Europa Press


dimecres, d’abril 09, 2008

Estacions fantasma de metro a Barcelona

Fa uns mesos, en el programa d'Iker Jiménez [en el canal espanyol “Cuatro”] sortia un reportatge sobre una estació abandonada del metro madrileny. Segons el reporter, en ella es veien figures que posaven els pèls de punta als usuaris. Ara, l’ajuntament de la capital ha decidit treure a la llum l’assumpte inaugurant el flamant museu del Metropolità, ubicat en l’estació de Chamberí, la mateixa on suposadament s’apareixien els esperits.
Aquí a Barcelona, per a no ser menys, hem descobert que també tenim les nostres estacions perdudes, els noms de les quals no diran res als actuals transeünts del metro. Des de l’any 2006, la companyia de transports compta amb una unitat de patrimoni històric. I es parla ja de la creació del Museu de la Mobilitat, la seu del qual estarà situada en la Sagrera. Però, mentre arriba aquest dia fem un repàs del que queda.
Segurament, la parada més enigmàtica per als barcelonins corrents sigui la de Ferran, entre Liceu i Drassanes, tancada al 1968. Aquí acabava la línia 3, fins que es va decidir prolongar-la pel Paral·lel. Constava d’un sola andana i a l’actualitat està tapiada sota La Rambla, encara que en el cantó amb el carrer de Ferran encara pot veure’s una gran reixa de ventilació que correspon al seu accés. Idèntic rastre ha deixat l’estació de Correus, al final de la Via Laietana. A l’actualitat només queda un gran enreixat —junt amb l’edifici de Correus—-, que tanca el que va ser la seva entrada. Era el final de la línia 4 i va estar en funcionament entre 1934 i 1972.
Encara més desconeguda és l’estació de Banc, també en la Via Laietana, cantó amb l’avinguda de la catedral. Va ser construïda en 1911 i estava tancada al públic. Servia per a arreplegar les recaptacions diàries i dipositar-les en el Banc d'Espanya (avui Caixa de Catalunya), als soterranis del qual tenia accés directe. Segueix tapiada, encara que a vegades pot veure’s de gairó, baixant d’Urquinaona a Jaume I. Més recentment, al 1983, es va tancar una estació històrica, la de Bordeta, de la que queda un tros d’andana utilitzada per a canvis esporàdics de vagó. I com a anècdota, cal ressenyar la parada de Travessera, entre Diagonal i Fontana, que mai va ser inaugurada.
La millor conservada de totes és l’estació de Gaudí, entre els carrers de Marina i Llepant. Encara que no va arribar a funcionar, té intactes les andanes, dos dels seus accessos i el vestíbul, hui seu de l’associació de treballadors jubilats de TMB. Baixem —Joan Sànchez i jo— junt amb tres representants de la companyia, que ens van donar qualsevol classe de dades sobre la seva història. S’entra en ella per l’actual estació de Sagrada Família.
Allà, darrere d’una porta amagada, s’accedeix a un submón de corredors amb poca ventilació on conviuen vestidors de personal, habitacions de la neteja, instal·lacions de la ONG Conductors Solidaris i una societat de col·leccionistes.
Primera constatació: abans la gent havia de ser més prima. Encara que va ser construïda en els anys seixanta, tant l’andana com les escales són molt estretes; i regna un forta olor, barreja d’humitat i claveguera. Actualment, la parada forma part del túnel. Així que, quan encenen les llums, els passatgers que passen a tota velocitat per aquí ens miren absorts des de les finestretes, com si fóssim espectres eixits del passat.
Això no és tan estrany perquè, a l'utilitzar-se per a distints fins, s’ha creat una llegenda urbana semblant a la que antany va tenir la madrilenya estació de Chamberí. Qui sap si —en aquest mateix instant— algú jura haver vist uns sers fantasmals en una estació desconeguda. Per si les mosques, cal aclarir que érem nosaltres.

Xavier Theros. Traducció de l’original “Estaciones Fantasma”, El País.


dimarts, d’abril 08, 2008

Rescatats més de 400 nens d'una secta mormona a Texas

Les autoritats nord-americanes han acollit la custòdia legal dels 401 nens que han sigut rescatats d'una secta mormona que practica la poligàmia a Eldorado, relacionada amb el 'profeta' de l'Església Fonamentalista de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, Warren Jeffs
Les autoritats nord-americanes han acollit la custòdia legal dels 401 nens que han estat rescatats d'una secta mormona que practica la poligàmia a Eldorado, relacionada amb el profeta de l'Església Fonamentalista de Jesucrist dels Sants del Darrer Dia, Warren Jeffs, segons ha informat la cadena de televisió nord-americana CNN.
Els nens han estat evacuats i 133 dones han abandonat de forma voluntària un ranxo a la ciutat pròxima de San Angelo, on la setmana passada va haver-hi una batuda després que una noia va denunciar que havia estat obligada a casar-se, quan tenia 15 anys, amb un home del qual va tenir un fill.
Marleigh Meisner, dels Serveis de Protecció al Menor, ha manifestat que un nombre no determinat continua a l'interior del complex i que els nens rescatats encara no són amb els seus pares.
Els procediments judicials han començat i la vista judicial està prevista per al dia 17 d'abril.

Europa Press


diumenge, d’abril 06, 2008

Rescatats 137 menors d'una secta polígama de Texes

Funcionen protegint-se amb l'aïllament. Construeixen opacs complexos als afores de llocs com Eldorado, una petita localitat de menys de 2.000 habitants a les planes de l'oest de Texas. En aquestes ciutats pròpies imposen la seva llei, que oblida la prohibició de l'incest, la poligàmia i l'abús de menors. I només quan alguna de les seves víctimes aconsegueix superar la desconfiança en el món exterior que se li ha inculcat i denunciar-ho, la realitat de les sectes salta a la llum.
Això acaba de succeir als EUA, on, arran de la denúncia d'abusos sexuals i físics realitzada dilluns per una menor de 16 anys, les autoritats texanes van iniciar dijous una intervenció a Anhelant Sion, un ranxo de gairebé set hectàrees que el 2003 va començar a construir a Eldorado l'Església Fonamentalista de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies, una secta escindida fa un segle de l'església mormona i que compta amb 70.000 membres.

Cases d'acollida
En total, la policia va rescatar 137 menors, la majoria d'ells nenes. Els més petits tenen sis mesos, i els més grans, 17 anys. Molts d'ells presenten signes d'haver patit abusos o d'estar en imminent perill, i per això els serveis socials de l'Estat han assumit la seva custòdia. Per a la resta dels nens es buscaven ahir cases d'acollida. Molts d'aquests menors no coneixen cap altra vida al marge de la que han tingut al ranxo de la secta.
De moment no hi ha hagut arrestos, o almenys no han transcendit, però l'operació suposa un cop a una secta que havia aconseguit esquivar una intervenció similar quan el seu líder, Warren Jeffs, de 52 anys, va ser detingut. El novembre passat, Jeffs va ser condemnat a Utah a dues condemnes d'entre cinc anys i cadena perpètua com a còmplice de violació. Aquell cas es va originar el 2001, quan va arreglar el matrimoni d'un home de 50 anys amb la seva cosina de 14 anys a qui, segons el testimoni de la menor, va obligar a mantenir relacions sexuals. Jeffs està empresonat a Arizona, on l'espera un altre judici per diversos càrrecs de complicitat en dos casos en què dues menors més van ser obligades a casar-se amb adults.
Segons sembla, la condemna de Jeffs --un antic director d'institut que va assumir el lideratge de la secta després de la mort del seu pare, el 2002– no ha tingut impacte en el funcionament del ranxo. "Al contrari --ha explicat Randy Mankin, propietari del diari local d'Eldorado–. La construcció d'edificis es va accelerar i han construït un poble fora del poble".
En la seva batuda, les autoritats buscaven partides de naixement dels nadons. Intenten identificar si alguns són fills de les menors.

Idoya Noain, El Periódico


dissabte, d’abril 05, 2008

El diari "20 minutos" dóna entrada a les creences supersticioses


El diari 20 minutos ha publicat un breu article en el que es fa eco de la investigació parapsicològica del de la SEIP, una organització que ha oferit tot tipus de cursos sobre bestieses, des de xacres fins a llicenciatures en Parapsicologia sense contar, per descomptat, amb cap autorització oficial. El líder del tot este assumpte, Pedro Amorós, demande sense èxit al periodista Javier Cavanilles del periòdic espanyol "El Mundo", per dir que les noves cares de Bélmez de la Moraleda (Andalusia, Espanya) són un frau, anomenar-lo caçafantasmes i altres epítets. Ací està el text del periòdic que és molt desafortunat en donar cabuda a individus com el tal Amorós.


"Els parapsicòlegs busquen fantasmes en 260 enclavaments de València

La imatge de València s'associa al sol, al turisme... però, per a alguns, la ciutat també és molt rica en fenòmens paranormals.
El president de l'Associació Espanyola de Parapsicologia, Pedro Amorós, coneix al detall quins són els fenòmens més destacats que s'han registrat i que estan arreplegats en l'últim anuari de l'associació.
Així, segons conta, «els vigilants d'una empresa de vàlvules del polígon industrial La Yutera (Foios) van assegurar haver viscut una manifestació fantasmal. Van contar que van escoltar passos, colps en la paret, que les màquines s'encenien soles i que les làmpades es movien. Vam anar a investigar-ho, però no vam trobar evidències».
No obstant això, el cas més sonat va ser un referit a la presó de dones que hi havia a València: «Un dels guàrdies que feia torns en la garita assegura que notava com si algú es penjara de la seua arma, ja que de sobte sentia que pesava més. Després que este guàrdia fera públic el cas, ens van arribar altres testimonis que deien que allí es percebien presències».
Estos són tan sols dos exemples dels 260 casos que es van investigar l'any passat en les comarques de València: 27 van tindre a veure amb fenòmens poltergeist i fantasmals. La resta van ser falses alarmes.

Carlos Navarro"


dimarts, d’abril 01, 2008

Una excavació intenta aportar llum a l'enigma de Stonehenge

Una versió neolítica del santuari de Lurdes. Aquesta és la hipòtesi que un equip d'arqueòlegs dirigit pel professor de la Universitat de Bournemouth Tim Darvill i el professor de la Societat d'Antiquaris Geoff Wainwright ha construït al voltant del conjunt monumental de Stonehenge, a Wiltshire (sud d'Anglaterra), potser el més cèlebre dels vestigis arquitectònics que ens han arribat de l'edat de bronze. Per intentar validar la seva teoria, els investigadors van iniciar ahir uns treballs d'excavació, els primers que es porten a terme dins l'anell de pedra des de l'any 1964.
Amb les seves colossals roques, d'un pes que varia de dues tones a 35, disposades en quatre cercles concèntrics, Stonehenge és una construcció fascinant que ha alimentat moltes fantasies i llegendes des de temps ben remots. El seu nom ha estat sovint associat, sense cap mena de fonament, als rituals dels druides celtes i als aquelarres satànics de les més diverses sectes paganes. El segle XII, l'historiador Godofredo de Monmouth va recollir en les seves cròniques artúriques la creença popular que va ser el mag Merlí qui va traslladar fins allà les pedres des d'Irlanda.

250 quilòmetres
En realitat, les pedres no van arribar d'Irlanda, però es creu que algunes sí que van ser portades des de la pedrera gal·lesa de Preseli, que està situada a més de 250 quilòmetres del monument. Es tracta d'unes pedres arenoses de color blavós a les quals, segons la teoria de Darvill i Wainwright, els habitants de la zona atribuïen propietats curatives. Això, afegit a la troballa als voltants del monument d'un nombre inusualment elevat de restes humanes amb algun tipus de patologia (especialment, fractures i deformacions òssies), és un dels elements que sustenta la hipòtesi dels investigadors que Stonehenge constituïa una es-pècie de lloc de pelegrinatge on els malalts anaven a buscar ajuda sobrenatural.
Fins aquest moment, les suposicions més acceptades sobre la finalitat del conjunt megalític han estat les que consideraven que era un temple religiós, un monument funerari o fins i tot un observatori astronòmic, teoria que es fonamenta en el fet que el primer dia d'estiu el sol surt just travessant l'eix de la construcció.
Les tasques d'excavació que ahir van començar, i que duraran unes dues setmanes, ajudaran també, gràcies a les noves tecnologies de datació, a precisar la data en la qual va ser construït aquest monument, una tasca complicada perquè es dóna per fet que el cercle de pedra que es pot veure en l'actualitat no és l'original, sinó una reconstrucció posterior. S'estima que la primera fase del conjunt es va aixecar entre l'any 3000 i el 2600 abans de Crist, però les rudimentàries tècniques utilitzades per datar els materials extrets en anteriors excavacions no han permès fins a l'actualitat aportar més llum sobre aquest enigma mil·lenari.

Rafael Tapounet, El Periódico


This page is powered by Blogger. Isn't yours?