<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de gener 27, 2008

Noves bestieses sobre Mart


Segons publica avui el Bloc del prestigiós Centre d'Estudis Interplanetaris de Catalunya, corren noves històries sobre figures a la superfície de Mart, com la que mostra la imatge que adjuntem extreta del mateix bloc. Només els babaus poden creure en aquestes coses.

dissabte, de gener 26, 2008

Els maçons de les illes obren les portes en una cerimònia simbòlica

Música de Mozart, i un espai recreat per a l'ocasió a la Sala Magna del Poble Espanyol, han sigut avui els punts d’inici de l’esdeveniment.
Passades les cinc de la vesprada, els maçons de Balears han obert les seves portes a la societat explicant amb l’escenificació de dues cerimònies -blanca i fúnebre- què succeeix a l’interior d’una lògia quan es reuneixen els maçons en les seves reunions.
La trobada s'ha dut a terme com a colofó als actes del XV aniversari de la Gran Lògia Provincial de Balears i en el mateix han participat representants de les deu lògies que existeixen a Balears i que reuneixen a més de 400 maçons.
La distribució de la sala, ha intentat reproduir parcialment un temple maçó, amb part dels símbols i ornaments de la maçoneria com l’escaire, el compàs, la maça, el cisell i el llibre sagrat, a més de nombrosos ciris blaus, rojos, negres i blancs.
Un dels moments més teatrals de la cerimònia ha sigut l’entrada dels membres de la lògia, els aprenents, els companys, els mestres i el gran mestre, i, posteriorment, d’un en un la sortida dels grans mestres de les deu lògies de les Illes, a més dels invitats maçònics pertanyents a un fraudulent orde del Temple - desaparegut realment fa segles- o als Cavallers de Malta, amb les seves vestidures d’època.
En un altre moment també força dramàtic, s'ha brindat un homenatge als 22 maçons que van ser afusellats durant la Guerra Civil a les Balears i a tots els germans maçons difunts fins ara.
Durant la setmana que acaba també s'ha organitzat un cicle de conferències sobre la maçoneria.
La maçoneria és una institució teista, que utilitza un conjunt de símbols que volen recordar els constructors medievals.


divendres, de gener 25, 2008

Vuit detinguts a Palma per una estafa de santeria

Vuit persones d’origen brasiler han sigut detingudes a Palma per la seva participació, entre altres fets, en vuit estafes realitzades en una consulta de santeria instal·lada a Mèrida, segons ha informat la Delegació del Govern espanyol a Extremadura.
En un comunicat remés a l’agència EFE, aquest organisme recorda que en els passats mesos de setembre i octubre es va instal·lar en la capital extremenya una dona que es presentava com a vident i com a tal es va anunciar en octavilles que es repartien en la via pública.
La dona es va instal·lar en la ciutat junt amb un grup de col·laboradors i per a això va habilitar una consulta en un cèntric carrer en què rebia a tot tipus de persones que la requerien perquè li solucionés els seus problemes.
La suposada vident realitzava als que visitaven la seva consulta diferents tipus de ritus, però finalment els proposava, per a solucionar els seus problemes, purificar les joies i els diners que posseïen, per a la qual cosa havien de deixar-los una nit en el seu poder.
No obstant això, lluny de realitzar allò que havia promès, una vegada que va acumular la suficient quantitat de joies i diners, van abandonar precipitadament la ciutat amb el seu botí.
Iniciades les investigacions per agents de la Policia de Mèrida, es va poder determinar que es tractava de dos grups de delinqüents d’origen brasiler, que havien actuat de la mateixa manera en ciutats de Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia.
Darrere d’aquestes investigacions, segons la dita Delegació del Govern espanyol, es va aconseguir identificar els nou membres que formaven ambdós grups i que tenien vincles de parentiu.
Vuit d'ells foren detinguts a Palma per agents de la policia de la capital baleart, els que van aconseguir recuperar una gran quantitat de diners i multitud de joies, entre les que es van trobar algunes de les sostretes a Mèrida.


Mallorca Diario


dissabte, de gener 12, 2008

Feng Shui al Departament d'interior de la Generalitat catalana?

El diari Público s’ha fet ressò avui, en un article d’un plana de caràcter absolutament propagandístic a favor de les bestieses del Feng Shui, que les oficines centrals del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya es van a decorar segons aquesta espècie de conjunt tècniques i creences màgiques xineses que es basa en inexistents i absurdes energies positives i negatives de la Terra i els objectes.
Si realment és veritat que el Departament d’Interior es va gastar els diners en això, és una qüestió molt repudiable. És evident que dóna igual pagar a uns o altres per tal que facin la decoració d’un edifici, però l’exemple que es transmet és horrorós ja que implica un suport tàcit del Govern de Catalunya a la bruixeria. Més val que la conselleria es dediqui a perseguir als indesitjables.


dilluns, de gener 07, 2008

Dos científics, entre ells un de l'Institut Català de Paleontologia, asseguren que l'home de Flores era un individu amb malformacions i no una espècie nova

Meike Köhler, del Peabody Museum, i Salvador Moyà, investigador de l'Institut Català de Paleontologia (IPC), asseguren que les restes aparegudes l'any 2004 a l'illa de Flores, conegudes com "homo floresiensis", no corresponen a una espècie nova sinó que és un individu amb malformacions. En un article a la revista científica, Trends in Ecology and Evolution, els dos científics expliquen que les característiques de l'esquelet aparegut a Flores "no segueixen els patrons propis de les espècies de mamífers adaptades a viure en illes". Les restes fòssils trobades a Flores es tracta d'un grup d'individus amb un cos i un crani molt menuts i d'un metre d'alçada i vint-i-cinc quilos de pes en el cas dels adults.


Els Reis Mags i els seus mites

Les majestats d'Orient són pura al·legoria, una història que s'ha anat recreant i adornant amb el temps

Ahir, festa major dels Reis Mags, el món infantil de diverses geografies va celebrar la presa de possessió del paradís. El màrqueting dels grans centres comercials contribueix molt a multiplicar la llegenda, però també a vertebrar- la segons els seus interessos. La dels Reis Mags és una d'aquelles llegendes amables i boniques que va anar prenent cos a Europa, i que va arrelar de manera especial al sud.
En els ritus de la cultura europea sempre hi va haver personatges pintorescos que portaven regals als nens en les dates de la commemoració del Nadal, herència cristiana de les festes saturnals romanes en què s'oferien regals als nens i als esclaus. El més popular d'aquests personatges va ser sant Nicolau, un piadós bisbe que va viure a l'Àsia Menor al segle IV i, cada any, a finals de desembre, abandonava la seva residència al cel per recórrer diversos regnes d'Europa muntat en un ruc i deixant regals als nens en un viatge intens i esgotador.
El primitiu sant Nicolau va patir diverses transformacions i canvis de nom fins a convertir-se en el Santa Claus o el Pare Noel dels nostres dies. Al Pare Noel li va posar cara –la d'un vellet somrient i venerable–, per primera vegada fa 75 anys, un anunci de Coca-Cola que va tenir una enorme projecció en l'imaginari col·lectiu. Santa Claus es va globalitzar amb la Coca-Cola.
Als nostres espectaculars pessebres de mula i bou, els Reis Mags van ser una incorporació tardana. Forma part de la tradició, amb lleugers suports en la veracitat històrica, assegurar que va ser sant Francesc d'Assís qui, per primera vegada, va decidir posar figures en un estable imaginari per commemorar la Nativitat de Jesús. En l'escena pessebrista, els Reis Mags apareixen el primer dia a la cantonada més llunyana del paisatge i es van acostant a poc a poc al portal, fins que els trobem fent les seves ofrenes al nounat al pessebre de Betlem davant de les mirades sorpreses de Maria i Josep.
Els tres Reis Mags són pura al·legoria imaginativa. És una història que s'ha anat creant i recreant amb el pas del temps, i s'ha anat adornant amb dades pintoresques. L'únic Evangeli que ens parla d'aquests personatges és el de Mateu. Però el que no ens diu és quants eren, només ens informa que uns mags vinguts de l'Orient es van presentar a Jerusalem, preguntant per la casa on havia nascut el rei dels jueus. I ho van anar a preguntar ni més ni menys que a Herodes. Això explica l'enuig del vell rei al saber que li havia nascut un rival.
Sobre aquests personatges s'han escrit milions de paraules, entre aquestes algunes de molt profundes amb pretensions científiques i fins i tot teològiques, emparades per certs sectors de l'Església catòlica. L'Evangeli de Mateu, que no resisteix una anàlisi racional mínima, parla únicament de mags, i d'aquí sorgeixen diverses interpretacions del que significava ser mag a l'Orient, a la Judea d'aquells temps. Ningú es posa d'acord en quina és la realitat històrica d'aquest significat.
El que era més freqüent era definir-los com a endevins pel coneixement que tenien de les estrelles. Hi ha contradiccions sobre si encasellar-los entre els savis o entre els endevins i vidents. El pas del temps va anar fixant-ne el nombre fins a arribar a tres, i fins i tot els van donar els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. Sobre els tres reis es van anar acumulant anècdotes i històries, una de les quals els fa reis de Pèrsia, de l'Índia i d'Etiòpia. Aquests tres països sempre van tenir, en l'imaginari col·lectiu europeu i d'una manera especial en el món medieval, un gran perfum exòtic. D'Etiòpia era el rei negre Baltasar, a Melcior el situaven a Pèrsia, i de l'Índia venia Gaspar.
Segons l'Evangeli de Mateu van oferir a Jesús or, encens i mirra. Els ascetes, els escripturistes i els místics van acumular milions de pàgines sobre la simbologia dels tres regals. La còlera d'Herodes es va transformar en gelosia assassina per evitar que un nen dels que acabaven de néixer a Betlem li disputés el regne en el futur: per això va ordenar matar tots els nens de menys de 2 anys nascuts a Betlem i els voltants. Jesús no va estar entre els nens morts perquè un àngel es va aparèixer en somnis a Josep per ordenar-li que s'aixequés i agafés el nen i la mare i fugís a Egipte. Històricament, el relat d'aquella barbàrie no se sosté, encara que, segons sabem per Josep Flavi i altres historiadors jueus, Herodes era un sanguinari. Però això dels Innocents pertany a la mitologia, no a la història.
La realitat màgica va omplir dissabte molts carrers i places de reis, camells i carrosses en cavalcades plenes de color. I veient-les, milions de nens enfervorits d’il·lusió que després van passar la nit en vetlla esperant la matinada per veure els regals que els havien deixat a les sabates. Els nens aquest dia són ciutadans del regne on el que és fantàstic no té límits. Jo sempre apostaré per un mite que fa feliços els nens, perquè en aquests anys, la felicitat i la joia són una cosa real i tangible, encara que es recolzin en un mite.
Després, quan un dia diguin "ja no crec en els Reis", aquell dia abandonaran la gran veritat del que és màgic per entrar en les falses supersticions dels adults.

Alfonso S. Palomares, el Periódico de Catalunya


diumenge, de gener 06, 2008

Els mags d'Orient van poder ser tres, sis i fins i tot seixanta

Vejam si saps quants són els Reis Mags? La pregunta és aparentment ingènua, ja que en els primers temps del cristianisme el nombre dels Reis d'Orient era imprecís: a les catacumbes de Roma tant en són dos com tres o com sis; els coptes havien arribat a creure que uns 60. Ni tan sols estava clar de quins personatges es tractava. Fins que Tertulià va concretar que eren reis i Orígens, que eren tres. Tampoc com es deien: després d'especular diferents noms, finalment es van quedar en Melkon (després Melcior), Gaspar i Baltasar, representats amb vestimenta persa i capa i gorra frígia.
Segons el monjo Beda el Venerable (segle IV), Melcior tenia una llarga barba blanca; Gaspar era en canvi un jove imberbe de pell blanca i rosada, i Baltasar, més aviat moreno. No va arribar a ser negre fins al segle XVI, a fi de simbolitzar la diversitat de la seva procedència: Europa, l'Àsia i l'Àfrica.
No pertanyien, doncs, al poble escollit i no es van assabentar del naixement del Messies per les Escriptures, sinó que ho van fer per la ciència, és a dir, pel moviment dels astres. ¿Una altra via de revelació? Un tema fora dels esquemes dogmàtics que podria provocar un debat teològic d'una certa envergadura.
¿Quin va ser l'origen de la seva festa? En els primers segles de la nostra era, algunes comunitats gnòstiques celebraven a principis de gener l'Epifania o Manifestació del Crist diví, figurada en el baptisme de Jesús. Aquella secta no feia més que donar versió cristiana a una festa dedicada a Dionís, coincidint amb una festa egípcia anterior en honor a Osiris, que tenia lloc el 6 de gener a la nit, quan les aigües del Nil adquirien virtut regeneradora. La litúrgia oriental va integrar aquesta celebració gnòstica en un cicle que incloïa, a més del baptisme de Jesús, la celebració del naixement, l'anunciació de l'estrella als mags i el miracle de les bodes de Canà. Després aquest cicle va ser assumit per l'Església romana, que va establir l'adoració dels Reis el 6 de gener i mantenint el nom gnòstic d'Epifania.
Reis dóna per a molt. Encara faltaria parlar dels patges reials, de tradició més recent: Xiu-xiu, a Terrassa; Faruk, a Igualada; Hassuan, a Sant Vicenç de Castellet; el Camarlenc, a Lleida; el Mag Maginet, a Cornellà... I també de la tradició dels regals, que antigament es reduïen a llaminadures i estris o a roba d'ús quotidià, i que actualment va més enllà de les consoles de videojocs, en plenitud de l'afany consumista que la publicitat no para d'estimular aquests dies.
Els Reis segueixen sent tres, encara que la seva vocació desborda avui, en plena globalització, la dels evangelis. Ja ho havia denunciat Pere Quart:

"Sou els tres, sou els tres viatjants de comerç.
El Ros, xampany i capons del Prat.
El Negre, perles i abrics d'astracan.
El Blanc, cotxes cromats i artefactes. ... Resarem un parevostre
pels que van errats de comptes
i per llur conversió
a la sagrada àrea del dòlar"

Joan Soler Amigó, el Periódico de Catalunya


dissabte, de gener 05, 2008

Volen regular les teràpies alternatives al Regne Unit

L'oscurantisme regeix el món

El Govern britànic es disposa a regular per primera vegada l'aromateràpia, la reflexologia, l'homeopatia, l'acupuntura i altres teràpies alternatives, cada vegada més populars al Regne Unit, segons ha publicat avui el rotatiu “The Times”. El nou Consell per a la Sanitat Natural, que gaudeix del suport del diletant príncep de Gal·les, podrà així prohibir l’exercici d'aquest tipus de pràctiques a eventuals xarlatans, així com a professionals incompetents o desaprensius. Aquests organisme s'encarregarà d'establir estàndards mínims capaços de garantir que els que practiquen eixes medicines alternatives estan degudament qualificats per a la seva pràctica.
Els pacients podran traslladar queixes a aquest Consell, inspirat en el ja existent Consell Mèdic General. Encara que el sistema serà en un principi voluntari, les autoritats confien que tots els practicants ho accepten perquè serà una garantia de qualitat que tindrà en compte el públic. L'organisme en qüestió només acceptarà el registre dels professionals que hagin completat un curs reconegut oficialment, estiguin assegurats i subscriguin un codi de conducta.
Actualment, els britànics inverteixen més de 180 milions d'euros en tot tipus de teràpies alternatives i es preveu que eixa xifra augmente fins a 290 milions d'euros en els pròxims quatre anys. Segons alguns sondejos, un 68 per cent dels ciutadans del Regne Unit creuen que les teràpies alternatives són tan vàlides com les tradicionals. No obstant això, des de fa temps les autoritats estan preocupades pel fet que actualment qualsevol persona pugui dedicar-se a l'acupuntura, l'homeopatia i altres pràctiques d'aquests tipus.
En el Regne Unit tres de cada quatre persones creuen que els que practiquen aquestes teràpies alternatives estan degudament formats i autoritzats per a fer-ho. Entre les pràctiques que regularan les autoritats sanitàries, figuren, a més, els massatges, l'osteopatia cranial, la digitopuntura (shiatzu), l'imposició de mans (reiki) i les anomenades tècniques d'Alexander (massatges) i de Bowen (correcció de postures).
El Consell per a la Sanitat Natural, impulsat per Carles d'Anglaterra, l'integraran una sèrie de persones nomenades en un procés independent. Hi haurà una clara divisió entre aquest organisme i els ens professionals representatius de les teràpies regulades.


dijous, de gener 03, 2008

Nous experiments contraris a l’existència de la PES

Psicòlegs de la Universitat de Harvard han desenvolupat un nou mètode per a estudiar la percepció extrasensorial que, segons argumenten, pot resoldre el debat d'un segle d'antiguitat sobre l'existència del fenomen. D'acord amb els autors, el seu treball no sols il·lustra un nou mètode per a l'estudi de la percepció extrasensorial, sinó també la prova més contundent obtinguda fins a la data en contra de l’existència de la percepció extrasensorial o PES.
La investigació va ser liderada per Samuel Moulton, estudiant graduat en el Departament de Psicologia en la Facultat d'Arts i Ciències de la Universitat de Harvard, junt amb Stephen Kosslyn, professor de psicologia a Harvard i s'ha publicat a l'exemplar de gener del 2008 de la revista Journal of Cognitive Neuroscience. Els científics van usar un escàner cerebral per a comprovar si els subjectes tenien coneixements que no podien explicar-se a través del processament perceptual comú.
“Si hi ha algun d'estos processos de PES, llavors els cervells dels participants haurien de respondre de forma diferent dels estímuls PES i a els no-PES”, explica Moulton. “En compte d'açò, els resultats mostren que els cervells dels participants van respondre de forma idèntica als estímuls PES i als no-PES, tot i reaccionar amb força a les diferències de com eren els estímuls i mostrant efectes subtils relacionats amb els estímuls.”
Quasi la meitat dels adults dels Estats Units creu en l'existència de la PES, els quals inclouen la telepatia (coneixement directe dels pensaments d'una altra persona), clarividència (coneixement directe d’esdeveniments llunyans), i precognició (coneixement directe del futur). La gent informa comunament de coneixement inexplicat de la mort d'un ser vVolgut o la identitat d'una telefonada de telèfon, per exemple, i atribuïxen este coneixement a un processat mental paranormal.
El govern dels Estats Units va donar crèdit a tals afirmacions quan va revelar que havia gastat milions de dòlars en el reclutament i entrenament d'espies psíquics durant la Guerra Freda. A més, s'ha Informat d'estudis d'investigació que recolzen l'existència de la PES, incloent una sèrie d'estudis influents analitzats pel psicòleg Daryl Bem de la Universitat de Cornell. Estos estudis, no obstant això, van donar poques pistes sobre els mecanismes — normals o paranormals – que produïen els resultats anòmals. Potser el més revelador siga que altres van fallar al replicar estos resultats.
Per a un millor test de la PES, els autors van decidir desenrotllar un nou mètode, el qual es dirigia directament a la presumpta font de la PES: a saber, el cervell. Argumenten que atés que el cervell proporciona i emmagatzema informació – fins i tot esdeveniments que no percebem de forma conscient o informació que no podem recordar de forma conscient – Pot oferir una prova molt més exhaustiva per a la PES que el comportament o els informes subjectius.
“El cervell mostra una supressió de resposta als estímuls que una persona ha percebut abans, inclús quan eixos estímuls es presenten subliminalment, pel que la persona no té consciència d'haver-los vist; a més, mostra una resposta millor als estímuls que una persona espera”, diu Moulton. “Atés que el coneixement i l'expectació tendixen a una activació cerebral, la neuroimatge ens oferix una prova d'una potència única per a els subtils processos cognitius o perceptuals”.
Per a estudiar si hi ha la PES o no, Moulton i Kosslyn van presentar als Participants dos tipus d'estímuls visuals: un estímul de PES i un altre No-pES. Estos dos tipus d'estímuls eren idèntics amb una excepció: el estímul PES no es presentava només visualment, sinó també telepàticament, clarividentment i precognitivament als participants.
Per a presentar els estímuls de forma telepàtica, els investigadors van mostrar fotografies als participants del seu bessó, parent, company Sentimental, o amic, que estava assentat en una altra sala. Per a presentar el estímul de forma clarivident, els investigadors van mostrar les fotografies en un monitor d'ordinador llunyà. I per a presentar els estímuls de forma precognitiva, els investigadors van mostrar als participants les fotografies de nou en el futur.
Açò és una prova concloent que la PES no existix? “No”, diu Moulton. “No es pot afirmar la hipòtesi nul·la. Però al mateix temps, alguns Resultats nuls són més concloents que altres. Esta és la millor prova fins a la data contra l'existència de la PES. Tal vegada més important encara, este estudi oferix als científics una nova forma d'estudiar la PES que evita els obstacles de les anteriors aproximacions”.
Esta investigació ha sigut patrocinada per la Fundació Bial i la Beca Memorial Richard Hodgson Memorial.

Amy Lavoie, Harvard Science (títol canviat)


Un festí d'aus de corral

Des de fa segles, galls, capons i galls dindis formen part del menú nadalenc

Els quatre ordes mendicants que constitueixen l'escudella tradicional de Nadal són: el xai de sant Joan Baptista, el bou de sant Lluc, el porc de sant Antoni Abat, i el gall de sant Pere. Segons Josep Pla, "una carn d'olla monumental", que inclou, a més, la pilota, patates, col, mongetes i cigrons. Però el protagonista és, indiscutiblement, el gall, au solar que amb el seu cant ordena al Sol sortir i pondre's. Antigament, en la celebració solsticial, els pobles pirinencs sacrificaven un gall fer o gall de foc, del qual la Missa del Gall és l'actual versió litúrgica.
El 21 de desembre, per Sant Tomàs, tenen lloc les típiques fires de galls. La de Vilafranca del Penedès, amb els seus pollastres de ploma negra i lluent, les gallines de Penedès i els ànecs muts. I la del Prat de Llobregat, amb els seus pollastres de pota blava i els seus capons de raça catalana. Tots amb denominació d'origen pròpia.
Fa un parell de segles, el baró de Maldà descrivia així la de Barcelona: "En lo dia 20 de desembre, entren ja moltes manades de galls i polles de India, per menjar-se en taules en les pròximes festes de Nadal, eixint molta gent per los Portals Nou, de l'Àngel i de Sant Antoni, per veure’ls entrar, amb tot aquell "glue-glue"... conduint els indiots amb canyes llargues pagesos i pageses dels pobles comarcants".
Avui, a part de qualsevol menú, el gall --capó i gall dindi, sobretot-- s'ha consolidat com a plat fort. La castració de galls ja existia a l'illa grega de Kos en l'època clàssica, però la introducció del capó arrenca d'un decret del concili d'Aquisgrà (817) considerant que el gall capat no trencava el dejuni de la vigília. També el gall dindi, au sagrada dels asteques, importat de Mèxic, es va incorporar amb tots els honors a la nostra cuina nadalenca, tot i mantenint per la forma d'anomenar-lo, el seu exotisme: indiot o gall dindi en català, d'inde o dinde en francès; en anglès, turkey; però en turc hindi. En àrab és el dik hanashi o dik rumi, au etíop o grega.
Les nadales citen tot tipus d'aus de corral. Fins i tot el Cant dels ocells . ¡Qui hauria dit que, més enllà de la poètica ingenuïtat dels seus versos, s'acaba exalçant l'exquisidesa del rostit!: "Les gallines i galls, també tenen treballs, i els tremolen les crestes. Los ànecs i capons, becades i tudons, temen aquestes festes. La perdiu en un plat, llança suavitat, amb la taronja i pebre, que tot ha d'ajudar, a més solemnitzar, lo Minyó del pessebre".
Segons Joan Amades, quan els reis es trobaven per Nadal a Barcelona convidaven a taula els consellers municipals. La documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó anota el que es va consumir en el convit de Jaume el Conqueridor del 1267: 31 xais, 350 ous, 30 parells de conills, 12 parells de perdius, 36 parells de capons, cinc parells d'oques, cinc quarteres de pa, 228 quartans de vi, 10 sous de neules i altres coses. Si bé en el dejuni de la vigília tan sols es van menjar "cols amb panses, cigrons, castanyes, nous i neules". Com diu el refrany, "un bon dinar fa de bon esperar".

Joan Soler Amigó, el Periódico de Catalunya


dimecres, de gener 02, 2008

Qui res no estrena, res no val

La tradició de regalar en aquestes dates és presagi de sort i bona ventura

No és el mateix consumisme que abundància: la compra compulsiva no té res a veure amb aquest devessall, requisit indispensable de les festes: "Per Nadal, qui res no estrena, res no val".
Les "strenae" provenien d'un ritu augural en honor de la deessa Strenia. Eren regals que els romans es feien per les calendes de gener, primer dia del mes i de l'any, que presagiaven sort i bona ventura. Una ocasió de refer o reforçar amistats malparades o oblidades. De strenae n'ha derivat estrenar, utilitzar per primera vegada una cosa, prendre'n possessió. I estrena, inaugurar una obra de teatre, una pel.lícula, una peça de música...
Encara perviu el costum infantil de "fer estrena", és a dir, de trepitjar unes sabates noves, de fúmer una clatellada a l'amic que s'ha tallat els cabells... Una propina també és una "estrena" o "estreneta". El significat del francès "étrenne" s'estén a la primera venda d'un negoci. El castellà "aguinaldo" s'ha imposat sovint al català "estrena", de vegades convertida en "guinald". Encara que l'Església va prohibir aquesta pràctica pagana ("Us dic que no doneu estrenes, sinó que doneu als pobres", predicava Cesáreo de Arle), tant la paraula com l'ús van perdurar. Al segle XIV consten les estrenes a infants i criats. I els substanciosos lots que rebien els càrrecs i funcionaris de la Casa de la Ciutat de Barcelona per Nadal: fruita seca, pomes, torrons, neules, moscatell i altres llaminadures.
Els forners donaven coques d'estrena; els fideuers, pasta per a l'escudella; els hostalers, un trago de vi... Els padrins, l'usual pa i nous als seus fillols. Els rectors, als seus escolans; els amos, als seus servents; i a l'inrevés, els parcers, als seus terratinents: un parell de capons, expressió de servitud. Els adults donaven pans, panses i figues als nens, que recorrien disfressats per carrers i masies cantant els captiris: els nicolaus per Sant Nicolau; les llucietes per Santa Llúcia, i els que s'engalanaven amb mantells i corones la nit de Reis.
El veïnat afluixava estrenetes a fanalers, escombriaires, serenos, carters, enllustradors, bombers i repartidors, que trucaven a les portes de les cases repartint les seves dècimes amb el desig de "Feliç Pasqua de Nadal i Bon Any Nou". I els urbans, a les cruïlles --abans d'inventar-se els semàfors--, apilaven als seus peus xampany i torrons dels magnificents automobilistes.
Per Nadal i per Cap d'Any començaven o acabaven molts tractes: "Qui vulgui criats, per Nadal en lloguen"; "Any nou, vida nova" (nova feina); "Per Nadal i per Ninou (any nou), muda d'amo i muda el sou"; "Nadal passat, malhaja qui ens ha atipat" (rescabalant-se de les males condicions de treball).
Encara persisteixen les estrenes als lots d'empresa, a les pagues dobles i a les cistelles, com a gratificació pels serveis prestats. A les postals que s'envien per correu postal o per internet a amistats i clients, com a desitjos augurals. I a les loteries de Nadal i del Nen per Reis. Però el temps de les estrenes o propines és a les acaballes: ja no es donen ni a cambrers, acomodadors, cobradors d'autobusos, taxistes ni missatgers. Poca cosa hi ha avui dia que es doni "de propina", tret dels músics de carrer. Abans, un "Bon Nadal" amb la seva estreneta no es negava a ningú (exceptuant-ne Mr. Scrooge, del Conte de Nadal de Dickens).

Joan Soler Amigó, el Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?