<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de novembre 09, 2008

Contínua el culebrot del Grial valencià, però ningú reclama la presència d'Indiana Jones

De nou la crònica de Las Provincias.

L'Arquebisbat de València manté les portes obertes a la proposta llançada el divendres pel catedràtic d'Arqueologia de la Universitat de Saragossa Manuel Martín Bueno d'analitzar el Sant Calze per a ratificar la seua autenticitat. La relíquia custodiada en la catedral de València va ser estudiada Fa mig segle per Antonio Beltrán Martínez, mentor de Martín Bueno i única persona que ha tingut ocasió d'examinar el got d'àgata que es venera com l'utilitzat per Jesús i els seus apòstols en l'Última Cena.
Ara se sap que la copa data entre els segles V o IV abans de Crist i el I de la nostra era. El material amb què està fet és propi d'una àmplia zona, Entre Síria i Egipte. Les noves tècniques -per exemple, els acceleradors de Partícules- podrien delimitar molt més el període, així com determinar si la pedra procedia de Palestina, Egipte O Síria. L'anàlisi permetria a més conéixer la tècnica de tallat del calze.
Tots estos elements hauran de reflectir-se en una memòria del projecte, document que espera rebre el capítol Metropolità de la catedral -institució formada per 35 persones de què depén el destí del Sant Calze- per a poder prendre una decisió. Este informe haurà d'aprofundir en els motius de l'estudi, la Tècnica que s'emprarà, on es realitzarà, quant durarà i què pot aportar, segons va explicar ahir Jaime Sancho, canonge zelador del culte al Sant Calze, membre del capítol de la catedral i president de la Comissió Diocesana de Litúrgia i Art Sacre de l'Arquebisbat de València.
El que pareix una condició indispensable per a l'Arquebisbat és que el calze no isca de València per a sotmetre's a eixe estudi, així com que la intervenció no supose un risc per a la relíquia, que al llarg de la seua història ha suportat continus trasllats.
La marxa fora de València, en principi, no seria necessària, segons Va apuntar en un descans del I Congrés Internacional sobre el Sant Calze el catedràtic Martí Bueno, qui va assegurar que en la província hi ha "excel·lents experts" en la matèria. L'historiador va apostar per crear un grup d'especialistes d'unes quantes universitats de l'antiga Corona d'Aragó entre els que estigueren, per tradició, experts de Saragossa, i de València, bressol actual del calze.
El que de moment no hi ha és pressa. Després de llançar la proposta durant la seua participació en congrés que se celebra fins hui en la Beneficència, el catedràtic Martín Bueno espera que siga l'Arquebisbat el que done el següent pas, així com qualsevol altra institució que vullga unir-se al projecte.
A les veus en favor de l'estudi de diversos estudiosos com la doctora en Literatura Espanyola per la Universitat de Colorado Janice Bennett o l'especialista en relíquies Michael Hesemann, ahir es va unir la de l'alcaldessa de València. Rita Barberá va assegurar (...), que l'Ajuntament recolzarà "absolutament" la iniciativa, que contribuirà "d'una manera definitiva a poder dir, sense cap tipus de complexos i amb tota la força, que som la ciutat del Sant Grial".

Iconografia religiosa
Al marge del possible estudi de la relíquia, el congrés sobre el Sant Calze es va situar ahir en l'Edat Mitjana per a mostrar referències del got sagrat tant en la literatura com en la iconografia religiosa. En este últim aspecte es va centrar Vicent Zuriaga, professor d'Història de l'Art en la Universitat Catòlica de València.L'historiador va presentar unes pintures romàniques "úniques en el món per la seua iconografia" que "podrien ser una prova" de la presència del Sant Grial a Espanya en l'Edat Mitjana. Després de rastrejar els arxius d'uns quants museus, principalment el Nacional d'Art de Catalunya, va arribar a la conclusió que hi ha un model iconogràfic -la Mare de Déu eucarística o portadora del calze- que es troba només en esglésies i monestirs del Pirineu espanyol. L'especialista es va preguntar si era només una casualitat o un poc més.
Com a exemples va donar la Mare de Déu portadora dels frescos de Sant Climent de Taüll (segle XII) o el quadro Apoteosi de la Mercé, de José Obstacles. En ambdós va destacar una qualitat, el calze apareix flamejant, una característica de la relíquia valenciana que també queda reflectida en la literatura medieval sobre el Sant Grial.
Ahir també van participar Eduard Mira, president de la Fundació Jaume II el Just, qui va destacar la forta vinculació dels reis aragonesos amb el Sant Calze, sobretot a partir d'Alfons II; i, Vicente Pons, arxiver-bibliotecari de la catedral de València, qui va analitzar el reliquiari dels reis d'Aragó. Va dir que, tret de l'intent realitzat per Martín l'Humà per concentrar les relíquies sagrades en un únic lloc, els monarques de la Corona d'Aragó les van repartir per diversos ubicacions. A la catedral de València, la copa sagrada va arribar en 1437, després de passar per mans de Martín l'Humà (1399), el Palau Reial de Barcelona (1410) i el de València (1424).

E. Pérez . Las Provincias (Títol eliminat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?