<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de novembre 10, 2008

Acabat el congresset de crèduls pomposos sobre el grial

A continuació el lliurament del dia de Las provincias

El I Congrés Internacional sobre el Sant Calze es va clausurar ahir a València amb un important anunci. Els assistents van recolzar amb aplaudiments la conclusió final de les jornades: instar les autoritats competents a què sol·liciten a la UNESCO (Organització de les nacions Unides per a la Ciència, l'Esport i la Cultura) que la relíquia valenciana siga declarada Patrimoni de la Humanitat. Serà el comité científic del congrés l'encarregat de canalitzar la proposta, que es realitzarà de forma immediata.
La petició, realitzada pel president del Centre espanyol de Sindonologia, Jorge Manuel Rodríguez -encarregat de presentar les conclusions del congrés-, se sustenta en el fet que es pot demostrar que el grial valencià va inspirar les narracions medievals que van donar lloc a la literatura èpica europea. Va ser l'escriptor alemany Michael Hesemann qui en la seua ponència del dissabte va mostrar punts de convergència entre les descripcions de llocs i personatges de les llegendes de Perceval de Chrétien de Troyes i Wolfram von Eschenbach (segles XII i XIII) amb entorns com el monestir de Sant Joan de la Penya (Osca) i el rei Alfons II.
La copa que es custodia en la catedral de València des de 1437, a més, no té competidor en cap de les peces que pugnen per l'autenticitat. "Si es va conservar el Sant Calze hauria de ser este", va sentenciar Rodríguez. Entre els fonaments d'esta afirmació, al marge de la datació del grial -entre els segles V i IV abans de Crist i el I de la nostra era-, el material que està fet: pedra d'àgata polida. Entre els seus rivals, n'hi ha de fusta -com el Sacre Catino de Gènova o la Copa de Nanteos-, matèria considerada impura per als jueus per la seua porositat i, per tant, apartada dels ritus sagrats, com ho era la Pasqua, quan Jesucrist va celebrar el sopar amb els seus deixebles.
Altres gots competidors estan fets de metalls com la plata -la Copa de Plata d'Antioquia o el Calder de Gundestrup-, material car i que tampoc gaudia del favor en els rituals hebreus.
No obstant això, l'autenticitat del grial valencià podria reforçar-se delimitant més la seua antiguitat. Per això, les conclusions del congrés van arreplegar la petició del catedràtic de la Universitat de Saragossa Manuel Martín Bueno d'analitzar el calze. Els experts, tot i reconèixer la "vigència" de la recerca realitzada el 1959 pel professor Antonio Beltrán -entre altres aspectes va determinar que el grial estava compost per tres parts-, creuen que amb les tècniques actuals es podria avançar més en la datació i origen de la peça.
No sols animen a continuar investigant en este aspecte, sinó també en altres línies apuntades en el congrés, com l'empremta del calze en la iconografia religiosa. Va ser la ponència del professor d'Història de l'Art Vicent Zuriaga Qui va desvelar l'existència d'un model iconogràfic -la Mare de Déu portadora d'un calze refulgent- que es localitza només en frescos medievals en esglésies i monestirs del Pirineu.

Suport papal
El simposi remarca també que, respecte a la vinculació del grial valencià i el calze de l'Última Cena, "no s'ha trobat cap argument en contra i considera admissible que puga seguir mantenint-se esta tradició multisecular". En opinió del president del Centre espanyol de Sindonologia, fins a les altes autoritats de l'Església han donat valor a la tradició ja que la copa sagrada ha sigut venerada i utilitzada pels dos últims pontífexs (Joan Pau II i Benet XVI).
Així mateix, l'estudi presentat per primera vegada en el congrés sobre la pregària eucarística denominada Cànon Romà que identifica el calze dels papes dels primers segles amb el de Jesús "suposa un avanç enorme amb vista a documentar l'estada del calze de l'Última Cena a Roma en els primers anys del cristianisme, pressupòsit necessari per a donar validesa a la tradició que explica el seu trasllat a Espanya" a la mort de Sant Llorenç (segle III).
Un altre fet que reforçaria la importància del got venerat a València és l'interés que ha despertat en determinats moments. Jorge Manuel Rodríguez va apuntar, per exemple, la intenció dels maçons de fer-se amb el Sant Calze durant els saquejos en la catedral en la Guerra Civil o d'un grup de jueus holandesos, que van oferir set milions de pessetes en or al govern de la República per la relíquia.
També l'art reflecteix la importància del calze. Joan de Joanes, per exemple, el va immortalitzar en 1550 en el quadro sobre l'Última Cena.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?