<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de setembre 17, 2008

El museu de la superstició


No se sap quan ni com va començar la tradició, però la gent del lloc expliquen que ja fa uns quants anys el tripulant d'un veler fondejat al port d'Horta, a l'illa d'Angra d'Heroismo (arxipèlag de les Açores), va decidir deixar un record del seu pas per allà i va fer un dibuix al mur de la dàrsena.

Ell va ser el primer, però el van seguir molts més. Tants, que avui totes les parets i terres de l'immens port esportiu d'Horta s'han convertit en un gran mural, un museu a l'aire lliure en què les obres d'artistes anònims que travessen l'Atlàntic han substituït el fosc i fred gris del ciment de les parets del moll.
Entre dibuix i dibuix va néixer la superstició següent: els vaixells que, per una raó o una altra, no van deixar testimoni del seu pas per la Marina de Horta, que és com es coneix el port, van tenir accidents. Per això, obedientment, tots els mariners agafen els pinzells i acaben pintant un dibuix a la paret o a terra. També escriuen paraules al.lusives als seus vaixells, a ells mateixos i a les seves nacionalitats. N'hi ha que fins i tot estampen la seva firma. Del que es tracta és de deixar constància que s'hi ha estat.
De fet, no és gens estrany passejar-se pel moll i trobar aquests artistes pintant. Al final del moll, al costat de la paret, hi ha Matthew, un irlandès que va arribar amb el seu vaixell fa cinc dies i que demà salpa rumb a la seva terra. Per això ara està treballant en la seva obra. Un trèvol verd, símbol del seu país, amb el nom del seu vaixell i la data. "Havia sentit parlar de la tradició, però no en vaig fer gaire cas, fins que vaig arribar aquí. Quan vaig veure tot això, no vaig dubtar. No em podia arriscar. A més, és divertit deixar la teva empremta al final de la teva estada", explica.
Les obres es compten per milers i es pot trobar de tot, tot i que a la majoria hi ha una bandera. "És com un mapamundi", explica Manuel Nunes, un veterà mariner jubilat que passa les tardes contemplant els vaixells que van i vénen. "Conec gairebé tots els dibuixos i gràcies a ells sóc capaç de distingir les banderes de molts països. Per exemple, d'Espanya no coneixia les de Catalunya, Galícia, València o el País Basc. Ara ja sóc capaç de diferenciar-les totes", afirma.
Alguns, explica, només firmen, però n'hi ha d'altres que treballen molt i fan dibuixos realment complexos: "Allà n'hi ha un que representa la badia d'Horta amb tota mena de detalls. Un altre és un vaixell pirata. Fins i tot n'hi ha un que és una reproducció de la torre Eiffel".
El problema d'aquest museu espontani és que totes les obres són a l'aire lliure. I això fa que la gent les trepitgi, perquè moltes són a terra. A més, el sol i la brisa del mar les van espatllant a poc a poc. "Però tant és", assenyala Manuel, perquè la gran majoria dels seus autors tornen i les tornen a pintar, i si no, quan estan molt deteriorades altres pinten a sobre. "L'important --diu-- és deixar un record del pas per aquí". I, per descomptat, tornar a Horta, que és la quarta marina oceànica més visitada del món, en què una superstició ha donat lloc a un museu d'artistes anònims.

Patrícia Ameijeiras, El Periódico de Catalunya

This page is powered by Blogger. Isn't yours?