<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de juliol 12, 2008

Brussel·les: una ciutat sota empremta maçònica

En poques capitals europees la maçoneria ha deixat una empremta tan perenne i visible com ho ha fet a Brussel·les. La capital belga no solament deu a la maçoneria la seva prestigiosa Universitat Lliure de Brussel·les, sinó que la vasta xarxa actual d'escoles municipals laiques tampoc existiria sense la tenacitat i l'empenta de les lògies maçòniques al llarg del segle XIX.
Nombrosos edificis de la ciutat, vivendes i monuments conserven visibles els símbols de la maçoneria. Fins i tot el disseny del parc central de Brussel·les reprodueix amb les seves avingudes, jardins i estanys els principals símbols maçònics. El compàs, la plomada, l'escaire, el mall i les altres eines són clarament perceptibles contemplant el plànol del parc.
Després de la independència de Bèlgica i al llarg del segle XIX, la maçoneria va dur a terme un paper fonamental en el desenvolupament polític del país, i molt especialment a la seva capital. Tots els alcaldes de Brussel·les fins al 1909 van ser maçons, amb l'excepció d'Adolphe Max, i les lògies maçòniques van impulsar la creació del Partit Liberal belga per contrarestar el dictat que l'Església imposava a totes les esferes de la vida pública i privada.
Davant el monopoli catòlic de l'ensenyament universitari a Bèlgica, el jurista Pierre Théodore Verhaegen, gran mestre de la lògia Els Amics Filantrops, va impulsar el 1834 la creació d'una universitat laica, totalment independent de l'Estat i de l'Església, i regida pel principi de la llibertat de pensament. Amb el suport de l'alcalde de Brussel·les, Nicolas Rouppe, membre de la mateixa lògia, la nova universitat va néixer el 20 de novembre de 1834. Durant nombroses dècades la Universitat Lliure de Brussel.les només va aconseguir sobreviure a l'hostilitat de l'Església i de l'Estat durant els governs conservadors gràcies a les ingents contribucions financeres maçones.
Les lògies maçòniques van concentrar els seus esforços polítics a aconseguir la laïcitat de l'Estat, a promoure un ensenyament públic laic, obligatori i de qualitat, a instaurar l'educació femenina i a establir el sufragi universal, encara que l'extensió del sufragi els privés del seu paper polític determinant.
Un dels combats més durs que va haver d'entaular la maçoneria belga al segle XIX va ser la secularització dels cementiris, que l'Església considerava com a dependències pròpies en què s'atribuïa el poder de veto. Malgrat haver aconseguit Brussel·les imposar la propietat municipal als cementiris perquè estiguessin oberts a tothom, la pressió dels mitjans eclesiàstics sobre les famílies i les persones que es negaven a sotmetre's al ritual catòlic era tan gran que les lògies van haver d'organitzar cerimònies civils per emparar els seus membres, i molts deixaven escrits testaments maçònics per impedir qualsevol ritual religiós en el seu enterrament.
D'aquella titànica lluita decimonònica n'ha quedat la pràctica freqüent de les esqueles maçòniques presents al diari Le Soir, on es destaca sota el símbol del compàs i l'escaire que la persona va morir "fidel a les seves conviccions filosòfiques".


Eliseo Oliveras, El Periódico (títol modificat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?