<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de juny 07, 2008

Un text de 1778 detalla el suposat miracle de Daroca (Saragossa)

És un document que ha passat de reis a reis. Un tresor que permet traçar els passos de Jaume I en la seua conquesta del Regne de València. Se centra en l’ultima campanya, la que va portar al monarca a les portes de València per a prendre la ciutat en 1239. Ara el Manifiesto de Daroca (Manifest de Daroca) forma part de la col·lecció privada de la immobiliària valenciana Grup0 90 que durant dècades ha anat alimentant el president de la firma, Carlos García Zaragoza.
El volum té gairebé 15 centímetres d'alt i està compost per poc més de 150 pàgines, però el seu valor és incalculable, encara que el col·leccionista Que li'l va vendre a García Zaragoza fa 15 anys no va saber veure-ho o, a pesar de saber-ho, no va poder conservar-lo i es va desprendre d'ell per 150.000 pessetes de l'època.
El col·leccionista per vocació i agent immobiliari de professió Carlos García Zaragoza el va recuperar del Rastre de València, així com altres centenars de documents i peces adquirides gràcies a un treballat olfacte artístic en mercats ambulants de Barcelona, Madrid o Nova York i en prestigioses sales de subhastes com Christie'S o Sotheby's.
La ingent col·lecció forma part del llegat cultural de la immobiliària valenciana, una forma de contribuir a conservar la història comuna dels valencians. Pròximament es crearà una Fundació que gestione estos fons.
El document que atresora Grup 90 Cultural és un Compendio de la Historia de los Santísimos Corporales y Misterio de Daroca (Compendi de la Història dels Santíssims Corporals i Misteri de Daroca), recopilat pel canonge Tomás Orrios de la Torre i imprès en 1778. Daroca, a Saragossa (Espanya), és el lloc on afona les seues arrels la tradició que parla d'un miracle manifestat a les tropes al servici de Jaume I en la reconquista de València.
El Manifest va ser un regal del capítol de l'Església de Daroca al rei Carles III, tal com s'havia realitzat amb els seus antecessors els reis Carles i Isabel. Un altre fet dóna mostra de la importància d'este document i del misteri que relata. En les seues últimes pàgines es reprodueixen dos cartes dictades per la reina Margarida d'Àustria i Baviera, esposa de Felip III, datades a l'agost i octubre de 1601 a Valladolid. En eixes dates la reina estava a punt de donar a llum al seu primer fill -Ana María Mauricia- i agraeix al capítol de l'església de Daroca que li envie del tresor que custodien per a pal·liar els intensos dolors que pateix.
Més enllà del miracle de Daroca, el document exalça les gestes de Jaume I davant del rei Carles III. Del fundador del Regne de València es diu que d’apel·latiu de "conqueridor" bé podia ser substituït per "rellamp" ja que "sabuts havien de ser els efectes del seu braç tan executius com els dels llamps i tan veloços en l'operació com els volcans".
El valor del volum radica que relata amb detall l'estratègia de Jaume I en la campanya de València. S'identifiquen els nobles que van participar en la contesa, les màquines d'atac que van utilitzar les tropes cristianes i les banderes i estendards que portaven.
Així, després de prendre València, Jaume I va haver de viatjar a Montpeller (Montpelher). "Va deixar ben guarnida a València, nomenant per Generalíssim de les seues armes al seu oncle el senyor Berenguer d'Entença, Senyor de Mora i De Falset, a qui es van ajuntar els dos grans Mestres del Tremp i de Sant Joan, amb altres cavallers d'allò més il·lustre d'Aragó com van ser el senyor Fernán Sánchez d'Ayerbe, el senyor Pedro de Luna, el senyor Pedro Jiménez Carroz, el senyor Ramon de Cardona i el senyor Guillen d'Aguiló. Bé va ser necessari s'ajuntaren tan grans cavallers i tan grans mestres per a suplir l'absència d'un Rei tan gran", arreplega el document.

El miracle de Daroca
Berenguer d'Entença va encaminar les tropes cristianes cap al castell de xio (castell vell), a Llutxent. Era el 23 de febrer de 1239 i, abans que els militars aragonesos iniciaren la batalla, el capellà de Daroca va celebrar missa, en la que va consagrar sis formes destinades a la comunió dels capitans de les tropes. Un atac per sorpresa de l'enemic va obligar a suspendre l'Eucaristia i el capellà va decidir guardar les formes ja consagrades, envoltades en el corporal -peça quadrada de tela sobre la qual es realitza l'Eucaristia i sobre la qual es posa la patena i el calze durant la missa- en una cova. A l'acabar la batalla, amb la victòria cristiana a pesar del desigual de les forces -cent a u, especifica el document-, els comandants van demanar al sacerdot que els donara la comunió, per a sorpresa de tots al trobar les formes amerades en sang i pegades al corporal.
"Després de 520 anys -arreplega el document- encara s'adverteixen penetrats els seus teixits fils d'aquella admirable impressió".
Els comandants ho van prendre com un senyal de victòria i van demanar al sacerdot que alçara el corporal a manera d'estendard. Després de reconquistar el castell de Xio, els generals -cada un d'una regió- van discutir on portar la relíquia i, al no arribar a acord, van decidir lligar el corporal una mula àrab i que la relíquia es quedaria on la mula parara. L'animal va caminar durant 12 dies i va parar davant de en l'hospital de Sant Marc Entre Daroca i Calataiud. Allí es va alçar l'església que custòdia la relíquia.

E Pérez, Las Províncias (Títol canviat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?