<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de juny 30, 2008

L'explosió de Tunguska compleix 100 anys plens d'interrogants

Els científics no troben proves que un asteroide impactés a Sibèria el 1908 Els experts analitzen si el llac Cheko, possible cràter de la col·lisió, es va formar abans

Cent anys, mil indicis, alguna hipòtesi i poques proves. El catastròfic fenomen que va assolar la regió de Tunguska (Sibèria, Rússia), el 30 de juny de 1908 segueix sense explicació. La incertesa persisteix, tot i que una alta probabilitat apunta a l'impacte d'un cos extraterrestre, segurament un asteroide o cometa. Els científics han arribat a aquesta doble hipòtesi al descartar les altres per estranyes. Però fins avui no han trobat restes de cap meteorit, només un possible cràter de l'impacte.
Avui fa un segle, la conca del riu Tunguska es va despertar amb una ensordidora explosió que molta gent va poder sentir des de 800 quilòmetres de distància -la distància entre Barcelona i Jaén-. L'ona expansiva va arrasar 2.150 quilòmetres quadrats de bosc, una extensió equivalent a l'illa de Tenerife. Uns 80 milions d'arbres van sucumbir a l'envestida i es van desplomar en la direcció d'avanç del front. La deflagració va cremar la flora i la fauna de la regió, i va devastar Vanavara, un petit poblat situat a 60 quilòmetres. Un bolet de pols i cendres es va alçar fins als 15 quilòmetres d'altitud i va originar una pluja de foscos flocs a tota la zona. A la nit, un cel 100 vegades més brillant del que és habitual va permetre als habitants de centenars de ciutats europees com Londres, Berlín o Bordeus llegir la premsa o fer fotografies sense llum artificial.
Les convulsions polítiques de Rússia en aquella època van endarrerir 19 anys la primera expedició a la regió. Aquesta va estar capitanejada pel mineròleg Leonid Kulik. "Quan Kulik va veure per primera vegada la magnitud del fenomen, va sentir tanta angoixa que va retrocedir per anar a buscar més ajuda", narra Salvador Ribas, investigador del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i director científic del Parc Astronòmic Montsec. "El mineròleg va atribuir el desastre a la caiguda d'un asteroide, però no va trobar mai restes de ferro meteòric", afegeix.

A 70.000 quilòmetres per hora
La falta de proves en les nombroses expedicions posteriors va fer que els científics especulessin entre asteroides, cometes, antimatèria, forats negres, plats voladors i algunes hipòtesis molt més esotèriques. Les més acceptades són les dues primeres. Segons Ribas, "la velocitat del bòlid era d'uns 70.000 quilòmetres per hora". "El fregament amb els gasos de l'atmosfera a aquesta velocitat li van causar la incandescència i la desintegració de la superfície".
L'orientació dels arbres arrencats ha permès als experts calcular algunes característiques del fenomen. Per exemple, el cos feia entre 60 i 100 metres de diàmetre i va penetrar a l'atmosfera amb un angle de 15 a 45 graus". A una altitud de vuit quilòmetres, l'energia que havia adquirit el bòlid era tan alta que va esclatar, cosa que va donar lloc a la catàstrofe. "L'explosió va ser equivalent a 1.000 bombes d'Hiroshima", afegeix Ribas.
El 2007, físics de la Universitat de Bolonya van trobar un possible cràter creat per un fragment del meteorit. Segons Ribas, "els italians afirmen que el llac Cheko -el presumpte cràter- no apareixia en cap mapa anterior al 1928". El descobriment dels italians ha suscitat nombroses crítiques, entre d'altres, que la taxa amb què s'acumulen els sediments en aquest llac indica que ja existia fa 1.000 anys. Aquests dies, Longo i els seus col·legues han tornat al llac Cheko per esbrinar-ne l'antiguitat. Si verifiquen que té 100 anys, els científics hauran trobat la primera peça del trencaclosques. Si és més antic, l'enigma continuarà, potser, 100 anys més.

Octavi Planells, El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?