<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de maig 14, 2008

Una creença per ingenus que ni tan sols els creients han de creure

Com i per què reconeix l'Església les suposades aparicions de la Mare de Déu

El passat 4 de maig, durant una missa celebrada en la ciutat occitana de Laus (Llac), als peus dels Alps en el Delfinat (Daufinat, Dalfinat) el bisbe de Gap, monsenyor Jean-Michel di Falque, va notificar l'aprovació oficial de l'Església de les aparicions de la Mare de Déu a Benôite Rencurel, de 17 anys, entre 1664 i 1718.
Entre els assistents estaven el cardenal mexicà Javier Lozano Barragà, president del Consell Pontifici per a la Pastoral de la Salut, el cardenal Sergio Sebastiani, president de la Prefectura d'Assumptes Econòmics de la Santa Seu, el cardenal Jorge Maria Mejía, arxivista i bibliotecari emèrit de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, el bisbe Renato Boccardo, secretari general de l'Estat de la Ciutat del Vaticà, i altres cardenals, bisbes i abats francesos, i el nunci apostòlic a França, l'arquebisbe Fortunato Baldelli.
Monsenyor di Falque va recordar que estes són les primeres aparicions marianes reconegudes oficialment en el segle XXI per l'Església a l’Estat francès i per la Santa Seu. És la primera vegada que un esdeveniment tan singular ocorre des de les aparicions de Lorda (Lurda) el 1862.
Monsenyor di Falque va recordar que «ningú està obligat a creure en les aparicions, fins i tot en aquelles reconegudes oficialment; però sí que són una ajuda en la nostra fe i la nostra vida diària per què caldria rebutjar-les?».
El santuari de la Mare de Déu de Laus atrau uns 120.000 pelegrins a l'any.
Arran del reconeixement de les aparicions el pare Salvatore M. Perrella, expert professor de dogmàtica i mariologia en la Pontifícia Facultat Teològica Marianum, a Roma, ha aclarit els criteris que utilitza l'Església per a determinar la legitimitat de les Aparicions marianes.
En un article aparegut en «l'Osservatore Romà», explica la diferència entre visió i aparició. La primera és d’índole espiritual, mentre que la segona és d’orde físic, és a dir que hi ha l'experiència real i sensible de qui s’apareix.
Actualment se'ls demana «al bisbe diocesà, a l’arquebisbe metropolità –en temps més recents a les conferències episcopals del territori – i al papa el discerniment sobre la veracitat dels fets presentats».
Va indicar que «la Congregació per a la Doctrina de la Fe, després de quatre anys d'estudi des de novembre de 1974, va redactar, el 25 de febrer de 1978, un document intern i supersecret, amb la firma del cardenal prefecte Franjo Šeper, per a ser utilitzat per les autoritats eclesiàstiques competents que porta per títol: "Normae S. Congregationis pro Doctrina Fidei de mode procedendi in iudicandis praesumptis apparitionibus ac revelationibus" (Normes de la Congregació per a la Doctrina de la Fe sobre el mode de procedir per a jutjar les presumptes aparicions i revelacions)».
L'expert va assenyalar que aquest document vaticà estableix que per a procedir amb la verificació, s'obtingi «informació precisa sobre els fets baix observació i la reunió de testimonis dels signes de fe, examen del missatge subjecte en el fet sobrenatural, que no ha d'estar en contra de la fe cristiana, diagnòstic medicopsicològic per a garantir la salut i normalitat del vident, i també per a descartar la possibilitat de fenòmens al·lucinatoris; nivell d'educació del vident, el seu coneixement de la doctrina, la seva vida espiritual, el seu grau de comunió eclesial, fruits espirituals, com el retorn de la fe dels allunyats; moralitat i eclesiastialitat de l'existència, cooperació en l'evangelització del món, cultura i costum, eventuals curacions miraculoses que es reben quant a la referida revelació privada, el judici de l'Església».
Després de minuciosos exàmens dels fets referits a una aparició, va dir el sacerdot, l'Església «va aprovar durant el curs de la història 11 aparicions de 295 propostes per a la seva indagació, entre les quals la 12a és la referida a la Mare de Déu de Laus».
«Una vegada verificades i autenticades per l'autoritat eclesiàstica, les manifestacions extraordinàries consenten la llibertat d'adhesió, perquè la fe es presta només a la revelació pública de Déu conclosa amb la mort de l'últim dels apòstols», va precisar l'expert italià.
Després d'explicar que les aparicions són una gràcia «donada gratuïtament del Cel», el pare Perrella va recordar que si bé estes ajuden a incrementar la fe de les persones, «no amplifiquen la Revelació donada amb la Sagrada Escriptura a l'Església, sinó que ajuden a fer-la actual en un determinat temps».

ZENIT (Títol canviat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?