<$BlogRSDUrl$>

dimarts, d’abril 01, 2008

Una excavació intenta aportar llum a l'enigma de Stonehenge

Una versió neolítica del santuari de Lurdes. Aquesta és la hipòtesi que un equip d'arqueòlegs dirigit pel professor de la Universitat de Bournemouth Tim Darvill i el professor de la Societat d'Antiquaris Geoff Wainwright ha construït al voltant del conjunt monumental de Stonehenge, a Wiltshire (sud d'Anglaterra), potser el més cèlebre dels vestigis arquitectònics que ens han arribat de l'edat de bronze. Per intentar validar la seva teoria, els investigadors van iniciar ahir uns treballs d'excavació, els primers que es porten a terme dins l'anell de pedra des de l'any 1964.
Amb les seves colossals roques, d'un pes que varia de dues tones a 35, disposades en quatre cercles concèntrics, Stonehenge és una construcció fascinant que ha alimentat moltes fantasies i llegendes des de temps ben remots. El seu nom ha estat sovint associat, sense cap mena de fonament, als rituals dels druides celtes i als aquelarres satànics de les més diverses sectes paganes. El segle XII, l'historiador Godofredo de Monmouth va recollir en les seves cròniques artúriques la creença popular que va ser el mag Merlí qui va traslladar fins allà les pedres des d'Irlanda.

250 quilòmetres
En realitat, les pedres no van arribar d'Irlanda, però es creu que algunes sí que van ser portades des de la pedrera gal·lesa de Preseli, que està situada a més de 250 quilòmetres del monument. Es tracta d'unes pedres arenoses de color blavós a les quals, segons la teoria de Darvill i Wainwright, els habitants de la zona atribuïen propietats curatives. Això, afegit a la troballa als voltants del monument d'un nombre inusualment elevat de restes humanes amb algun tipus de patologia (especialment, fractures i deformacions òssies), és un dels elements que sustenta la hipòtesi dels investigadors que Stonehenge constituïa una es-pècie de lloc de pelegrinatge on els malalts anaven a buscar ajuda sobrenatural.
Fins aquest moment, les suposicions més acceptades sobre la finalitat del conjunt megalític han estat les que consideraven que era un temple religiós, un monument funerari o fins i tot un observatori astronòmic, teoria que es fonamenta en el fet que el primer dia d'estiu el sol surt just travessant l'eix de la construcció.
Les tasques d'excavació que ahir van començar, i que duraran unes dues setmanes, ajudaran també, gràcies a les noves tecnologies de datació, a precisar la data en la qual va ser construït aquest monument, una tasca complicada perquè es dóna per fet que el cercle de pedra que es pot veure en l'actualitat no és l'original, sinó una reconstrucció posterior. S'estima que la primera fase del conjunt es va aixecar entre l'any 3000 i el 2600 abans de Crist, però les rudimentàries tècniques utilitzades per datar els materials extrets en anteriors excavacions no han permès fins a l'actualitat aportar més llum sobre aquest enigma mil·lenari.

Rafael Tapounet, El Periódico


This page is powered by Blogger. Isn't yours?