<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’abril 20, 2008

L'ombra de Sant Jordi abriga a Jaume I

Llegenda mítica i fets provats. Són termes que els historiadors distancien per a evitar qualsevol tipus de toxicitat a l'hora de recuperar fidelment el passat. La seua fusió pareix inevitable quan la mirada retrocedeix a l'Edat Mitjana. El camí de l'ahir remot es tornarà a recórrer dimecres que ve, quan se celebre el dia de Sant Jordi.
Esta data té una major repercussió a Catalunya, patró del País, i a Alcoi, on les filaes de Moros i Cristians commemoren la victòria de les milícies cristianes de Jaume I davant dels musulmans el 23 d'abril de 1276 gràcies a la intervenció de Sant Jordi, segons conta la tradició.
En el País Valencià, la història del rei Conqueridor s'entremescla habitualment amb l'empremta imaginària del sant medieval. La unió no deixa de ser paradoxal ja que Sant Jordi, segons pareix, "no va existir i Jaume I és un Personatge real", va destacar el professor d'Història Medieval de la Universitat de València (UV), Rafael Narbona.
La permanència pretèrita de l'empremta de Sant Jordi és una herència de la devoció cristiana exportada des de Grècia a la resta del vell continent durant els segles XI i XII, va explicar Narbona. És un altre llegat judeocristià. "L'arquebisbe de Gènova, Jacobo de la Voràgine, va realitzar la primera compilació de la vida dels sants en el llibre Legenda sanctorum, que es va difondre per tot Europa. En eixe volum va recuperar la figura de Sant Jordi com un soldat sant que lluita contra el mal. A partir d'ací es converteix en un símbol devocional per a les monarquies que combaten contra els regnes musulmans", va argumentar el professor de la UV.

Mort per decapitació

De la Voràgine arreplega que, segons la tradició popular, el Sant va ser un militar romà nascut en el segle III en la Capadòcia (Turquia). Servia sota les ordes de Dioclecià, quan es va negar a executar un edicte de l'emperador que l'obligava a perseguir els cristians en tot el territori de l'Imperi romà. Sant Jordi va ser martiritzat i decapitat. La seua tràgica mort va originar no sols una veneració com a sant en la zona oriental de l'Imperi romà, sinó l'aparició d'històries fantàstiques lligades a la seua figura.
En l'època medieval, la de les croades i els cavallers que lluiten contra els heretges, la referència a Sant Jordi és permanent. No sols simbolitza la guerra contra l'infidel en la Corona d'Aragó, sinó pràcticament en tot Europa.
"En les seues Cròniques el Conqueridor escriu que un cavaller vestit de blanc encapçala l'avanç de les tropes cristianes en la conquesta de Mallorca. El fundador del Regne de València arreplega estes paraules com un testimoni que prové del bàndol dels vençuts", va comentar Narbona.
Esta és l'única referència escrita que el rei nascut fa 800 anys a Montpeller fa al sant medieval. No obstant això, la tradició i la llegenda influeixen en la recreació posterior dels fets històrics. Un exemple que ressalta Narbona és el retaule El Centenar de la Ploma, una obra creada per Marçal de Sax en el segle XV (dos cents anys després de la gesta bèl·lica) que simbolitza la batalla d'El Puig. En la peça gòtica que conserva en el Victòria & Albert Museum de Londres, es representa a Jaume I amb les seues milícies i just al costat del monarca apareix Sant Jordi, "tot i que en les Cròniques del Conqueridor del 15 d'agost de 1237, el rei no estava en el front", va matisar el professor d'Història Medieval.
El cavaller Jaume I entronca amb Sant Jordi que ambdós simbolitzen la lluita contra l'infidel, contra els musulmans, contra el mal. El primer entaula la seua particular croada i el segon arrossega la glòria antiquíssima de sacrificar la seua vida abans que causar una ferida a les seua fe cristiana.
Amb el temps, el sant medieval es va erigir com el patró de les gents d'armes al qual honraven les milícies plebees, com la de València i el seu Centenar de la Ploma. Segons el Diccionari d'Història Medieval del Regne de València, la milícia urbana es va constituir inicialment per una companyia de ballesters fundada per Jaume I. La seua missió era la guarda i servici de la ciutat junt amb la custòdia de la Senyera (sempre que esta haguera d'eixir de València amb exèrcit d'armes).
"El Conqueridor va voler que la companyia tinguera per patró al mateix que ho era de l'exèrcit d'Aragó, Sant Jordi, Per la qual cosa també es denominava la Companyia el Centenar del gloriós Sant Jordi", detalla la publicació.

La Ploma, en el Teatre Principal

Els ballesters van fundar, posteriorment, una confraria en els temps de Pere IV el Cerimoniós la residència del qual era l'església de Sant Jordi. Contigu a la casa-confraria es va destinar als ballesters per a la pràctica dels seus exercicis un pati descobert, que correspon en l'actualitat a la part del Teatre Principal que recau al carrer de les Barques, per on passava l'antiga muralla de la ciutat. Tant este local per a exercicis, com l'església de Sant Jordi donaven Al carrer anomenada encara per esta circumstància, carrer de Ballesters.
Tot i que la fundació de la companyia datava de temps de Jaume I, no va ser militarment organitzada, ni com a milícia ciutadana va prendre part en cap acte. La vertadera raó que va portar a la ciutat a disposar d'una milícia ben preparada, segons el Diccionari d'Història Medieval, va ser la necessitat comptar amb una força urbana permanent, prompta i disposada a complir les ordes dels jurats. Va ser cap al segle XIV i als ballesters es va sumar la cavalleria.
Els membres de la milícia urbana eren gents de conducta impecable i gaudien de grans prerrogatives, com la de poder portar armes ofensives i defensives, com les ballestes i l'arcabús.
La indumentària dels ballesters del Centenar consistia en una sobrevesta blanca de llenç o tafetà, amb dos creus vermelles de Sant Jordi, col·locades una sobre el pit i una altra sobre l'esquena; al cap portaven el cabasset adornat pel plomall, vistós adornament d'on procedix el nom de la Ploma, com vulgarment es denominava a la Companyia del Centenar.
Com a defensora de la bandera de la Companyia havia d'assistir a totes les guerres on anava la Senyera, la qual cosa li va permetre participar en destacats episodis de la vida valenciana. "També concorria a altres actes de caràcter pacífic i solemne, com eren les processons, sobretot les del 9 d'octubre, data en què es commemorava l'entrada de Jaume I a València, i la del 23 d'abril, dia de Sant Jordi, en record de la batalla miraculosa del Puig", segons la publicació.
El Centenar va ser suprimit en 1707 per Felip V, junt amb els furs. L'única forma per a recuperar la milícia apunta a Londres: a la tornada quasi utòpica del retaule El Centenar de la Ploma a terres valencianes. Però eixa és una altra història.

C. Velasco, Las Provincias


This page is powered by Blogger. Isn't yours?