<$BlogRSDUrl$>

dimecres, d’abril 09, 2008

Estacions fantasma de metro a Barcelona

Fa uns mesos, en el programa d'Iker Jiménez [en el canal espanyol “Cuatro”] sortia un reportatge sobre una estació abandonada del metro madrileny. Segons el reporter, en ella es veien figures que posaven els pèls de punta als usuaris. Ara, l’ajuntament de la capital ha decidit treure a la llum l’assumpte inaugurant el flamant museu del Metropolità, ubicat en l’estació de Chamberí, la mateixa on suposadament s’apareixien els esperits.
Aquí a Barcelona, per a no ser menys, hem descobert que també tenim les nostres estacions perdudes, els noms de les quals no diran res als actuals transeünts del metro. Des de l’any 2006, la companyia de transports compta amb una unitat de patrimoni històric. I es parla ja de la creació del Museu de la Mobilitat, la seu del qual estarà situada en la Sagrera. Però, mentre arriba aquest dia fem un repàs del que queda.
Segurament, la parada més enigmàtica per als barcelonins corrents sigui la de Ferran, entre Liceu i Drassanes, tancada al 1968. Aquí acabava la línia 3, fins que es va decidir prolongar-la pel Paral·lel. Constava d’un sola andana i a l’actualitat està tapiada sota La Rambla, encara que en el cantó amb el carrer de Ferran encara pot veure’s una gran reixa de ventilació que correspon al seu accés. Idèntic rastre ha deixat l’estació de Correus, al final de la Via Laietana. A l’actualitat només queda un gran enreixat —junt amb l’edifici de Correus—-, que tanca el que va ser la seva entrada. Era el final de la línia 4 i va estar en funcionament entre 1934 i 1972.
Encara més desconeguda és l’estació de Banc, també en la Via Laietana, cantó amb l’avinguda de la catedral. Va ser construïda en 1911 i estava tancada al públic. Servia per a arreplegar les recaptacions diàries i dipositar-les en el Banc d'Espanya (avui Caixa de Catalunya), als soterranis del qual tenia accés directe. Segueix tapiada, encara que a vegades pot veure’s de gairó, baixant d’Urquinaona a Jaume I. Més recentment, al 1983, es va tancar una estació històrica, la de Bordeta, de la que queda un tros d’andana utilitzada per a canvis esporàdics de vagó. I com a anècdota, cal ressenyar la parada de Travessera, entre Diagonal i Fontana, que mai va ser inaugurada.
La millor conservada de totes és l’estació de Gaudí, entre els carrers de Marina i Llepant. Encara que no va arribar a funcionar, té intactes les andanes, dos dels seus accessos i el vestíbul, hui seu de l’associació de treballadors jubilats de TMB. Baixem —Joan Sànchez i jo— junt amb tres representants de la companyia, que ens van donar qualsevol classe de dades sobre la seva història. S’entra en ella per l’actual estació de Sagrada Família.
Allà, darrere d’una porta amagada, s’accedeix a un submón de corredors amb poca ventilació on conviuen vestidors de personal, habitacions de la neteja, instal·lacions de la ONG Conductors Solidaris i una societat de col·leccionistes.
Primera constatació: abans la gent havia de ser més prima. Encara que va ser construïda en els anys seixanta, tant l’andana com les escales són molt estretes; i regna un forta olor, barreja d’humitat i claveguera. Actualment, la parada forma part del túnel. Així que, quan encenen les llums, els passatgers que passen a tota velocitat per aquí ens miren absorts des de les finestretes, com si fóssim espectres eixits del passat.
Això no és tan estrany perquè, a l'utilitzar-se per a distints fins, s’ha creat una llegenda urbana semblant a la que antany va tenir la madrilenya estació de Chamberí. Qui sap si —en aquest mateix instant— algú jura haver vist uns sers fantasmals en una estació desconeguda. Per si les mosques, cal aclarir que érem nosaltres.

Xavier Theros. Traducció de l’original “Estaciones Fantasma”, El País.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?