<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de gener 02, 2008

Qui res no estrena, res no val

La tradició de regalar en aquestes dates és presagi de sort i bona ventura

No és el mateix consumisme que abundància: la compra compulsiva no té res a veure amb aquest devessall, requisit indispensable de les festes: "Per Nadal, qui res no estrena, res no val".
Les "strenae" provenien d'un ritu augural en honor de la deessa Strenia. Eren regals que els romans es feien per les calendes de gener, primer dia del mes i de l'any, que presagiaven sort i bona ventura. Una ocasió de refer o reforçar amistats malparades o oblidades. De strenae n'ha derivat estrenar, utilitzar per primera vegada una cosa, prendre'n possessió. I estrena, inaugurar una obra de teatre, una pel.lícula, una peça de música...
Encara perviu el costum infantil de "fer estrena", és a dir, de trepitjar unes sabates noves, de fúmer una clatellada a l'amic que s'ha tallat els cabells... Una propina també és una "estrena" o "estreneta". El significat del francès "étrenne" s'estén a la primera venda d'un negoci. El castellà "aguinaldo" s'ha imposat sovint al català "estrena", de vegades convertida en "guinald". Encara que l'Església va prohibir aquesta pràctica pagana ("Us dic que no doneu estrenes, sinó que doneu als pobres", predicava Cesáreo de Arle), tant la paraula com l'ús van perdurar. Al segle XIV consten les estrenes a infants i criats. I els substanciosos lots que rebien els càrrecs i funcionaris de la Casa de la Ciutat de Barcelona per Nadal: fruita seca, pomes, torrons, neules, moscatell i altres llaminadures.
Els forners donaven coques d'estrena; els fideuers, pasta per a l'escudella; els hostalers, un trago de vi... Els padrins, l'usual pa i nous als seus fillols. Els rectors, als seus escolans; els amos, als seus servents; i a l'inrevés, els parcers, als seus terratinents: un parell de capons, expressió de servitud. Els adults donaven pans, panses i figues als nens, que recorrien disfressats per carrers i masies cantant els captiris: els nicolaus per Sant Nicolau; les llucietes per Santa Llúcia, i els que s'engalanaven amb mantells i corones la nit de Reis.
El veïnat afluixava estrenetes a fanalers, escombriaires, serenos, carters, enllustradors, bombers i repartidors, que trucaven a les portes de les cases repartint les seves dècimes amb el desig de "Feliç Pasqua de Nadal i Bon Any Nou". I els urbans, a les cruïlles --abans d'inventar-se els semàfors--, apilaven als seus peus xampany i torrons dels magnificents automobilistes.
Per Nadal i per Cap d'Any començaven o acabaven molts tractes: "Qui vulgui criats, per Nadal en lloguen"; "Any nou, vida nova" (nova feina); "Per Nadal i per Ninou (any nou), muda d'amo i muda el sou"; "Nadal passat, malhaja qui ens ha atipat" (rescabalant-se de les males condicions de treball).
Encara persisteixen les estrenes als lots d'empresa, a les pagues dobles i a les cistelles, com a gratificació pels serveis prestats. A les postals que s'envien per correu postal o per internet a amistats i clients, com a desitjos augurals. I a les loteries de Nadal i del Nen per Reis. Però el temps de les estrenes o propines és a les acaballes: ja no es donen ni a cambrers, acomodadors, cobradors d'autobusos, taxistes ni missatgers. Poca cosa hi ha avui dia que es doni "de propina", tret dels músics de carrer. Abans, un "Bon Nadal" amb la seva estreneta no es negava a ningú (exceptuant-ne Mr. Scrooge, del Conte de Nadal de Dickens).

Joan Soler Amigó, el Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?