Xenologia

Els mags d'Orient van poder ser tres, sis i fins i tot seixanta

Vejam si saps quants són els Reis Mags? La pregunta és aparentment ingènua, ja que en els primers temps del cristianisme el nombre dels Reis d'Orient era imprecís: a les catacumbes de Roma tant en són dos com tres o com sis; els coptes havien arribat a creure que uns 60. Ni tan sols estava clar de quins personatges es tractava. Fins que Tertulià va concretar que eren reis i Orígens, que eren tres. Tampoc com es deien: després d'especular diferents noms, finalment es van quedar en Melkon (després Melcior), Gaspar i Baltasar, representats amb vestimenta persa i capa i gorra frígia.
Segons el monjo Beda el Venerable (segle IV), Melcior tenia una llarga barba blanca; Gaspar era en canvi un jove imberbe de pell blanca i rosada, i Baltasar, més aviat moreno. No va arribar a ser negre fins al segle XVI, a fi de simbolitzar la diversitat de la seva procedència: Europa, l'Àsia i l'Àfrica.
No pertanyien, doncs, al poble escollit i no es van assabentar del naixement del Messies per les Escriptures, sinó que ho van fer per la ciència, és a dir, pel moviment dels astres. ¿Una altra via de revelació? Un tema fora dels esquemes dogmàtics que podria provocar un debat teològic d'una certa envergadura.
¿Quin va ser l'origen de la seva festa? En els primers segles de la nostra era, algunes comunitats gnòstiques celebraven a principis de gener l'Epifania o Manifestació del Crist diví, figurada en el baptisme de Jesús. Aquella secta no feia més que donar versió cristiana a una festa dedicada a Dionís, coincidint amb una festa egípcia anterior en honor a Osiris, que tenia lloc el 6 de gener a la nit, quan les aigües del Nil adquirien virtut regeneradora. La litúrgia oriental va integrar aquesta celebració gnòstica en un cicle que incloïa, a més del baptisme de Jesús, la celebració del naixement, l'anunciació de l'estrella als mags i el miracle de les bodes de Canà. Després aquest cicle va ser assumit per l'Església romana, que va establir l'adoració dels Reis el 6 de gener i mantenint el nom gnòstic d'Epifania.
Reis dóna per a molt. Encara faltaria parlar dels patges reials, de tradició més recent: Xiu-xiu, a Terrassa; Faruk, a Igualada; Hassuan, a Sant Vicenç de Castellet; el Camarlenc, a Lleida; el Mag Maginet, a Cornellà... I també de la tradició dels regals, que antigament es reduïen a llaminadures i estris o a roba d'ús quotidià, i que actualment va més enllà de les consoles de videojocs, en plenitud de l'afany consumista que la publicitat no para d'estimular aquests dies.
Els Reis segueixen sent tres, encara que la seva vocació desborda avui, en plena globalització, la dels evangelis. Ja ho havia denunciat Pere Quart:

"Sou els tres, sou els tres viatjants de comerç.
El Ros, xampany i capons del Prat.
El Negre, perles i abrics d'astracan.
El Blanc, cotxes cromats i artefactes. ... Resarem un parevostre
pels que van errats de comptes
i per llur conversió
a la sagrada àrea del dòlar"

Joan Soler Amigó, el Periódico de Catalunya