<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de novembre 27, 2007

Perun, déu del llamp: una història de la mitologia eslava

Trobem una història realment fascinant, relacionada amb els llamps i els trons, en la mitologia eslava. Es creia que el món tenia forma d'arbre. El tronc i les branques era el món dels vius i estava governat per Perun, déu del llamp i el tro. Les arrels eren el regne dels morts, i hi habitava Veles, déu de totes les desgràcies i enemic de Perun. En ocasions, Veles s'enfilava a les branques de l'arbre i robava els animals, les possessions i fins i tot els fills i la dona de Perun. Aquest el perseguia llançant-li llamps, però Veles sempre aconseguia fugir. Amb l'arribada del cristianisme, Perun va ser substituït per sant Miquel Arcàngel, i es va perdre tota la màgia de la llegenda. Però encara avui dia, i segons creences populars, on ha caigut un llamp és un lloc on Veles s'ha amagat. En algunes zones dels països eslaus, fins i tot encara es creu que les tempestes continuen sent batalles de Perun per combatre contra el déu del mal.
I ara un detall força curiós. Fa uns quants mesos els explicàvem en aquesta mateixa secció què són les fulgurites, espècie d'aliatge de pedres, minerals o sorra que es fonen per l'impacte d'un llamp. Poden agafar la forma de tubs molt curiosos, semblants als d'un orgue. Als països eslaus, es considera que qui troba una fulgurita posseeix un verdader tresor, ja que es creu que són les armes que ha utilitzat Perun, normalment fletxes sagrades, per combatre Veles. En la imatge adjunta veiem una versió moderna de Perun amb la seva dona, el malvat Veles i uns quants llamps que serveixen per allunyar-lo del regne dels vius.

Alfred Rodríguez Picó, El Periódico


dijous, de novembre 15, 2007

Filmen suposats ovnis a Montserrat


El suposat contactat Luis José Grigol, que porta tres dècades demanant manifestacions als «senyors del cel», com li agrada a ell anomenar als suposats extraterrestres, va protagonitzar la passada nit del 11 a 12 un altre dels seus espectacles a Montserrat, però aquest cop amb la presència de les càmeres del programa España Directo, del canal públic espanyol (TVE).

Durant la nit es van veure llums al cel que foren interpretats lliurament per en Grifol i altres assistents. Tanmateix, quan el canal de televisió havia començat a enregistrar imatges d’un avió comercial per a documentar gràficament la trobada, Grifol va assenyalar que sorgirien alguna lluminària a la zona. Immediatament dues llums blanques van aparèixer en direcció ascendent cap a l’avió, van retrocedir i van tornar a remuntar mentre les càmeres ho enregistraven. Tot entre les exclamacions dels assistents.

Aquests curiós pelegrinatge de crèduls i curiosos, és un lamentable espectacle propi de les supersticions de l'Edat Mitjana que es reprodueix cada dia 11 a la muntanya de Montserrat.


Basat en informació de www.documentant.net


dimecres, de novembre 14, 2007


Un indi es casa amb una gossa per a aturar una maledicció

Madràs (Índia).- Un home indi s'ha casat amb una gossa amb la esperança d'aturar el que ell creu que és una maledicció que té des que va lapidar fa 15 anys a dos gossos, informa la premsa local. L'home, de 34 anys, ha estat identificat amb el nom de Selvakumar i viu en l'Estat meridional de Tàmil Nadu, i està convençut de portar perseguit per la mala sort des que va matar els dos gossos fa 15 anys al seu arrossar i va penjar els seus cadàvers d'un arbre. Uns dies després de lapidar els animals, tenia dificultats per a parlar, sordesa i era incapaç de caminar. Els metges no troben cap explicació científica, però un astròleg li va dir a l'home que els esperits dels gossos difunts havien tornat per a aparèixer-se-li i llançar-li un malefici. La maledicció no acabaria fins que l'home es casés amb una gossa, va dir l'astròleg. Després d'haver cercat durant molt de temps "l'esposa ideal", Selvakumar va acabar per inclinar-se per una gossa de quatre anys, Selvi, que li va presentar un amic. La boda hindú va tenir lloc el diumenge en una localitat de Tàmil Nadu. Selvi anava vestida amb un sari i decorada amb flors. Les dones del poble del districte de Sivagangawas van portar a la gossa al temple, on un sacerdot hindú va pronunciar el matrimoni religiós. Segons la premsa local, Selvi va intentar escapar-se abans de ser portada als braços del seu "marit". "La gossa serveix només per a allunyar la maledicció. Després d'això, Selvakumar preveu trobar una vertadera esposa", va prometre un dels seus amics.

AP


dissabte, de novembre 10, 2007

Rehabilitada a Anna Göldi, decapitada i torturada l’any 1782, considerada una bruixa


Una sessió com a mínim inusual va ser la que va tenir lloc al Parlament del cantó suís de Glaris dimecres passat. En aquest plenari es va discutir de l’absolució i rehabilitació pública d'Anna Göldi (o Göldin), considerada com l'última bruixa d'Europa.
La dona, de 48 anys, va ser executada mitjançant decapitació el 18 de juny de 1782. Encara que, segons altres fonts, la vertadera última bruixa hauria sigut una polonesa ajusticiada en 1793.
La rehabilitació de la suposada bruixa suïssa va ser possible per 37 vots contra 29. Però la decisió no compta amb el beneplàcit de l’església protestant de la regió, que considera "difícil certificar la seva innocència després de 225 anys". Aquesta Església va participar en l’època del seu procés i execució.
Tampoc les autoritats municipals de la petita localitat estan molt conformes amb la decisió. L’ajuntament es mostrava més aïna partidari de finançar una investigació històrica sobre la vida de la condemnada. Suïssa, Alemanya, els Països Baixos, França i Anglaterra van ser països on l’integrisme religiós no catòlic va crear un cinturó de duresa equiparable al dels pitjors temps de la inquisició catòlica (que va tenir el seu auge un segle abans).
Encara que sembli difícil de creure, un fet succeït fa més de dos segles pot encara generar debat. I el cas de l’ultima bruixa l’ha reobert en aquesta tranquil·la regió de la Suïssa profunda. El diputat Fritz Schiesser, impulsor de la rehabilitació d'Anna Göldi, va afirmar que "ara es reconeix, a la fi, que la dona va ser condemnada injustament".
La història comença quan Anna Göldi, nascuda en una família pobra en 1734, es va mudar de Sennwald a Glaris, on va exercir modestes ocupacions de criada. Primer va treballar a casa dels Zwicky, i després en la del doctor Johann Jacob Tschudi, on fou finalment denunciada.
La dona havia estat contractada per a ocupar-se de les cinc filles del metge. La raó de la seva condemna va ser que una de les xicotetes del seu patró, Anne-Migeli, de 8 anys, hauria trobat agulles i objectes punxants dins del seu menjar. Finalment, la xiqueta va caure malalta després de trobar repetidament cossos estranys en llet i el pa.
Davant la impossibilitat d’explicar el fenomen, Göldi va ser denunciada i arrestada. Sotmesa a tortura perquè acceptés "els seus pactes amb el diable", Anna Göldi va acabar per reconèixer els fets que se li imputaven. Encara que, segons un reportatge fet públic la setmana passada per la TV suïssa, la vertadera raó de l’acusació del seu patró hauria estat que aquest i Göldi eren amants. L’excusa de la bruixeria apareix llavors com una sortida per al denunciant de lliurar-se d’una situació molesta.
Però el temps ja no era tan propici. Els judicis per bruixeria començaven ja a ser impopulars en aqueixa època, i Göldi va poder salvar-se de ser cremada viva (càstig tradicional a les condemnades com a bruixes) i va ser, en compte d’això, decapitada com a metzinera.
L’interès pel personatge no ve d’avui, almenys a Suïssa. Ja en 1991 es va rodar la pel·lícula Anna Göldi, die letzte Hexe (L’ultima bruixa), dirigida per Gertrud Pinkus. Ara s’ha desencadenat una modesta moda que pren la forma de documentals televisius, la inauguració d’un museu en el seu honor on s’exposen les actes del procés i els instruments de tortura utilitzats, així com nombrosos articles en premsa, la publicació de llibres i fins a la creació d’un carreró que durà el nom de l’ultima bruixa a la ciutat de Mollis.
Segons diversos historiadors, a partir de 1490 va donar començament la caça de bruixes, tant als països catòlics com a protestants. Entre els Segles XV i XVII, unes 100.000 persones van ser cremades vives a Europa baix acusacions de bruixeria després de ser sotmeses a tortura. D’aquestes, més del 80 % eren dones.
Tal manera d’actuar es va repetir en tots els països europeus -abans i després de la reforma protestant de mitjan del XVI-, on tot allò inexplicable, o allò que tenia una raó que no es volia reconèixer públicament, es va eliminar de la societat amb l’excusa de bruixeria. Així van caure dissidents polítics, malalts mentals, suposats heretges, llevadores, avortistes o simples vividors.

Traducció del article de Rodrigo Carrizo Cauto del diari espanyol El País.


La maledicció jueva de la "pulsa denura": Política, fanatisme i superstició

Molts israelians van sentir parlar per primera vegada de la pulsa denura l'octubre del 1995. Una vintena de rabins i cabalistes de provades credencials extremistes es van reunir de matinada al cementiri de Rosh Pina (nord) per convocar "els àngels de la destrucció". Davant de la tomba de Shlomo Ben Yosef, un heroi del sionisme revisionista penjat pels britànics per disparar el 1938 contra un autobús ple de palestins, van escenificar un vell conjur en arameu per propiciar la mort de l’antic primer ministre Yitzhak Rabin.
L’acusaven de trair el poble jueu per cedir als palestins en els acords d'Oslo la sobirania de part de la Terra Promesa. Un mes després de proferir-se aquesta maledicció, Rabin era assassinat a trets a Tel Aviv pel fanàtic ortodox Yigal Amir. Des d’aleshores la sinistra pulsa denura (fuet de foc en arameu) ha entrat en el vocabulari dels israelians. Hi ha una dita, fins i tot, que diu que no ets ningú en política fins que t'ha maleït la pulsa denura. Altres dirigents amb el dubtós honor de pertànyer a aquest selecte club són Ariel Sharon i d’actual primer ministre, Ehud Olmert, a més a més dels organitzadors de la Marxa Gai de Jerusalem.
La cerimònia, que està descrita en alguns textos, és complexa i té aires de màgia negra, una disciplina prohibida per les lleis del judaisme. El ritual es convoca a mitjanit i hi participen almenys una desena de savis de les Escriptures, tots homes i més grans de 40 anys. En els casos de Rabin, Sharon i Olmert, els oficiants eren rabins messiànics d’extrema dreta, residents als territoris ocupats palestins. Abans de l’aquelarre dejunen durant tres dies i se sotmeten al mikve o bany ritual que precedeix les pregàries matutines. Després d’apagar espelmes negres i bufar el sofar --banya de moltó utilitzada ocasionalment com a instrument de vent en la litúrgia--, convoquen l’àngel protector del subjecte condemnat. Segons la llegenda, si sobreviu al sortilegi, la maledicció de la pulsa denura recaurà sobre els seus oficiants.
Tradicionalment es vincula l’origen d’aquest ritual esotèric amb el Zohar, l’obra més important de la càbala, la branca mística del judaisme. Però experts de la Universitat de Florida han refutat aquesta tesi. Segons les seves investigacions, la primera pulsa denura es va aplicar poc després de la fundació de l’estat d’Israel. I va ser la secta antisionista Neturei Karta, els membres de la qual visiten periòdicament l’Iran d'Ahmadinejad, la primera que la va oficiar com a protesta contra el Govern per exhumar unes tombes. Després l’extrema dreta messiànica es va apropiar del ritual per utilitzar-lo com a arma política contra els dirigents disposats a fer concessions als palestins. I per a això han tergiversat el seu sentit original, ja que al Zohar apareix com una força divina que protegeix del mal.
¿Què és la pulsa denura? ¿Un acudit o una temible maledicció? Potser l’atzar es va conjurar amb els seus oficiants, però Rabin va morir un mes després de rebre-la, Sharon va entrar en coma al cap de sis mesos i Olmert pateix un càncer de pròstata. Massa elements que alimenten la llegenda.

Ricardo Mir de Francia, el Periódico (Títol canviat)


diumenge, de novembre 04, 2007

El pare Pius acusat de ser un farsant

La sentència de Joan XXIII, el Papa del Concili Vaticà II, referida al caputxí italià Pius de Pietrelcina (1887-1968), al qual va qualificar d'"engany immens", ha tornat, de sobte, a adquirir rellevància. El problema resideix en què, a diferència de llavors, ara el pare Pius no és només un frare extravagant amb estigmes a les mans (les marques sagnants de Crist a la creu) que li van donar notorietat, sinó que s'ha convertit en el sant més popular d'Itàlia. Un llibre que aquesta setmana ha sortit a la venda a Itàlia apunta que el frare adquiria productes químics capaços de ser usats per mantenir obertes les ferides que van propagar la seva fama d'administrador de dons sobrenaturals.
L'historiador Sergio Luzzatto, professor de la Universitat de Torí, acaba de qüestionar, sense haver-s'ho proposat, la infal.libilitat del Papa, en aquest cas de Joan Pau II, que el 1999 va beatificar el pare Pius i el 2002 el va canonitzar, sempre impulsat per les multituds. És difícil, no obstant, que la pròspera indústria de la santedat noti el cop, perquè, com el mateix Luzzatto diu, "és sant perquè la gent ho ha volgut", i contra això, poca cosa s'hi pot fer.
Per mesurar la magnitud a la qual s'enfronten les 400 pàgines de Pare Pius. Miracles i política de la Itàlia del segle XX es poden fer servir dues dades objectives: el santuari que es va construir a la població de San Giovanni Rotondo, al sud-est d'Itàlia, el poble perdut on va passar bona part de la seva vida, rep més de set milions de pelegrins anuals. Per comparar-ho amb una magnitud pròxima, diguem que equival a multiplicar per tres les visites al monestir de Montserrat.


Àcid Fènic
Una altra xifra que dóna una idea de la popularitat del frare és que, quan estava al cim de la fama, fa 50 anys, rebia diàriament entre sis i 10 sacs de correu. No és estrany, doncs, que els italians l'invoquin més que a Crist i a la Verge, segons diuen els experts. Els grups d'oració del pare Pius estan molt estesos, no només al sud d'Itàlia, sinó també entre les parròquies romanes. Fins i tot han brotat a Barcelona.
Luzzatto, que ha utilitzat documentació inèdita, explica que el frare obtenia àcid fènic, una substància que té un efecte càustic sobre la pell, a part d'intentar aconseguir veratrina, un potent alcaloide, no se sap amb quin objectiu. Les explicacions, per part dels caputxins, que diuen que amb l'àcid fènic desinfectava les xeringues que feia servir per posar injeccions als novicis, no aclareixen per què, en lloc de demanar la substància per la via habitual, recorria a familiars de farmacèutics.


Sospita Perenne
Pius de Pietrelcina va conviure sempre amb la sospita. Els successius enviats del Vaticà acabaven desacreditant la seva fama de santedat, i fins i tot l'arribaven a titllar de "psicòpata" que s'infringia càstigs físics, cosa que no va impedir que es desboqués la devoció per la seva figura.
Paral·lelament, va començar a atraure grans quantitats de diners, en forma de donacions, a vegades procedents de fortunes d'origen fosc, que van permetre aixecar un hospital a San Giovanni Rotondo, una petita població inhòspit fins llavors, deixada de la mà de Déu. La seva aurèola d'heroi no es corresponia amb el tracte que rebia del Vaticà, com un farsant.
La sort li va canviar amb l'arribada de Karol Wojtyla al papat el 1978. Les peticions perquè el beatifiquessin estaven guardades al congelador. Joan Pau II coneixia personalment el frare. Una amiga del Pontífex s'havia curat miraculosament d'un càncer després d'invocar el rude i tossut religiós. Arran d'aquest cas en van ploure d'altres, deixant expedit el seu camí cap a la santedat. 160.000 feligresos van acudir el 1999 a la seva beatificació. 300.000 van tornar l'any 2002 al Vaticà per certificar la seva canonització. "Un sant es creu, no s'estudia", destaca Luzzatto, convençut de la inutilitat teològica de la seva obra.

Jordi Casabella, El Periódico. Titol canviat


La Cienciologia obrirà una megaesglésia a Barcelona


L'Església de la Cienciologia serà tractada com una entitat religiosa. Així ho ha decidit l'Audiència Nacional, la qual, en una sentència recent, anul·la una resolució del Ministeri de Justícia del 2005 per la qual es va denegar la inscripció en el Registre d'Entitats Religioses d'aquesta peculiar congregació de la qual formen part famosos com Tom Cruise, John Travolta o Dustin Hoffman.
En declaracions al setmanari EL TRIANGLE, el responsable de l'Església de la Cienciologia a Espanya, el tarragoní Iván Arjona, apunta que la sentència suposa «el final d'una era en la qual hem hagut de lluitar pels nostres drets: ara ens reconeixen el que som, una entitat religiosa». Segons Arjona, l'Església de la Cienciologia té 10.000 seguidors a Espanya, dels quals uns 3.500 resideixen a Catalunya i al País Valencià.
La congregació disposa d'una seu al carrer Dos de Maig de Barcelona, prop de l'Hospital de Sant Pau, però ja està buscant un nou local a la ciutat o a l'àrea metropolitana, d'uns 5.000 metres quadrats, per convertir-lo en el seu nou centre de culte. A més, també té intenció d'obrir, d'aquí a dos o tres anys, centres de rehabilitació de drogodependents a Catalunya i al País Valencià regentats per cienciòlegs.
Iván Arjona, de 27 anys, afirma que no era «gens religiós», però que, després de deixar la seva Tarragona natal fa deu anys, es va interessar per la Cienciologia, de la qual ara porta la veu cantant a Espanya des de la seva condició de portaveu i «sacerdot». Respecte a la sentència de l'Audiència Nacional que els permetrà inscriure's com a entitat religiosa, Arjona subratlla que és una «victòria immensa» i que «Espanya va en camí de ser una democràcia plena si cadascú té dret de tenir les seves creences».
La Cienciologia està reconeguda com a religió als EUA, a Austràlia, a Sud-àfrica, a Veneçuela i a Suècia, però a França està considerada com una «secta absoluta» i en altres països europeus com una simple organització. A Bèlgica se la tracta com una entitat potencialment perillosa i els tribunals suïssos li han negat el caràcter religiós.

J.M.C. www.eldebat.cat


This page is powered by Blogger. Isn't yours?