<$BlogRSDUrl$>

dijous, de setembre 27, 2007

Diuen que la capital de Mianmar va ser traslladada a la selva per la visió de l'astròleg del general Shwe

El règim militar birmà no ha aconseguit (potser no ha volgut) desenvolupar econòmicament i políticament el país, ni tan sols als nivells dels seus veïns: Tailàndia, Laos i Vietnam. No obstant, de l'actual Junta es diu que li agrada gaudir del luxe, sempre en secret, com secretes són la majoria de les seves incomprensibles accions. Una de les més extravagants va ser el trasllat, el 2005, de la capital de Rangun a Pynmana, un lloc en plena selva ple de serps, insectes, malària i sense aigua potable.
Diuen que la raó d'aquest precipitat trasllat va ser que l'astròleg favorit del general Than Shwe, home fort del país, va predir que perdria el poder si la capital no canviava de lloc. I van marxar. Sense construir carreteres o edificis adequats per albergar una part de l'Administració, que encara viu entre barracons i murs de formigó. El trasllat no es va acabar perquè a la senyora Shwe no li agrada la selva.
No obstant, els analistes assenyalen que darrere de les extravagàncies de la Junta es mouen interessos com el cultiu d'opi i la transformació en morfina i heroïna (el país és un dels tres vèrtexs del Triangle d'Or). O la construcció de l'oleoducte de Yadana, des de Tailàndia, que va forçar en 10 anys la destrucció de 3.000 poblats i el desplaçament de més de 500.000 persones. De les guerrilles que Birmània ha enfrontat en la seva convulsa història queda activa la de la minoria karen.

El periòdico (Títol canviat)


dissabte, de setembre 22, 2007

Un nou estudi diu que El 'hòbbit' d'Indonèsia no era un humà amb microcefàlia

Una anàlisi confirmaria que els ossos del canell no s'assemblen als dels 'sapiens'

El hòbbit de Flores, el petit homínid de qui es van trobar les restes fòssils el 2003 a l'illa indonèsia del mateix nom, va crear un debat passional en el món dels paleontòlegs: uns deien que era una espècie nova, un sorprenent resultat de l'evolució en un món aïllat, mentre que altres consideraven que es tractava simplement d'un home modern o fins i tot un neandertal, però amb algun tipus de microcefàlia o desordre genètic. Un estudi publicat aquesta setmana a la revista Science dóna per tancada la polèmica -almenys, suposadament- a favor dels primers. La clau ha estat una anàlisi realitzada a partir de tres ossos del canell.
"Els humans moderns no tenen una mà de ximpanzé. El treball posa fi a la discussió", declara amb seguretat un dels autors de l'estudi, Matthew Tocheri, paleoantropòleg de la Smithsonian Institution de Washington. L'anàlisi en tres dimensions ha mostrat que els ossets, corresponents a un individu anomenat en sigles LB1, s'assemblen molt més als d'un simi africà o un homínid primitiu que no pas als d'un Homo sapiens o un Homo neanderthalensis.
Així doncs, a la sorprenent criatura, a qui se li calcula una estatura de 106 centímetres i un cervell de només 400 centímetres cúbics, caldria anomenar-la definitivament Homo floresiensis, tal com van proposar des d'un principi els seus descobridors. Els vincles filogenètics segueixen en suspens, això sí, tot i que la teoria més plausible sosté que el hòbbit descendiria de l'Homo erectus o un altre homínid desembarcat a Flores fa almenys 500.000 anys. Amb posterioritat, l'aïllament insular va accentuar els seus trets únics, com li va passar al dragó de Komodo i a les tortugues de les Galápagos.

Eines
El hòbbit no presenta una innovació moderna que apareix en el sapiens i el neandertal: un canell que distribueix les forces allunyant-les de la base del polze i a través del canell per tenir més capacitat per absorbir impactes. Això suggereix que els homínids de Flores van evolucionar en algun punt anterior. "El canell no mostra la mateixa especialització per construir eines --declara Tocheri--. Ens està dient que els humans moderns i els neandertals comparteixen un avi evolutiu que els hòbbits no van tenir, però tots tres comparteixen un besavi. Si pensem en els humans moderns i els neandertals com a cosins, llavors el hòbbit és més com un cosí segon de tots dos".
El hòbbit analitzat va viure concretament fa 18.000 anys, una època en què els humans moderns ja havien arribat fins i tot a Austràlia. "S'ignora si van coexistir a Flores --diu Tocheri--, però és clar que vam compartir el planeta un cert temps". Fins ara es pensava que els sapiens havien estat els únics homínids sobre la Terra des de la desaparició dels neandertals fa uns 30.000 anys.
Queda clar que aquest nou estudi no ha convençut tothom. Robert Martin, del Museu Field de Chicago, es va oposar des del principi a la nova classificació i es manté inamovible: "El meu punt de vista és que les dimensions cerebrals d'aquest especimen són massa petites -va declarar a l'agència d'informació Reuters-. Aquest problema segueix sense estar resolt. Crec que l'evidència que presenten està bé; però en canvi és la interpretació la que resulta problemàtica".

El Periódico (Títols canviats)


divendres, de setembre 21, 2007

Reflexions sobre parapsicologia

Luis Pardo, Premi Nacional de mentalisme, estrena avui a la Sala Muntaner en horari de nit el seu nou espectacle, Konfidencial_Mente, sobre el qual cal avisar que no té res a veure amb l'anterior, titulat Kasual_Mente. Aquí Pardo ret homenatge al mag Houdini, que es va passar mitja vida desemmascarant la parapsicologia i explicant públicament els trucs de falsos mèdiums i altres espavilats. En actitud intimista i confidencial, Pardo proposa una reflexió sobre els límits de la ment i explica com el llenguatge del cos pot generar il·lusió de telepaties, clarividències i altres misteris, ideals per a la màgia escènica. Però se n'ha de saber!

Teresa Bruna, Avui


diumenge, de setembre 16, 2007

La gent necessita creure en realitats transcendents

Les biblioteques públiques constaten un interès per l’espiritualitat oriental

Les biblioteques públiques de Blanes, Marià Vayreda d’Olot i la de Palafrugell han coincidit a afirmar que els documents sobre cultura i espiritualitat oriental estan entre els més sol·licitats en temàtica religiosa. Blanes i Olot neguen que la immigració hagi tingut impacte directe en la demanda de documents religiosos però Palafrugell ha hagut d’ampliar el fons de la tradició musulmana. Hi ha fets que ajuden a atiar l’interès per formes d’espiritualitat no cristianes. Entre d’altres, la presentació de la cultura oriental com a «fascinant» i que dóna «respostes» en la societat contemporània. Això té conseqüències en el món editorial. Per exemple, Angle Editorial acaba de publicar en català L’art de la felicitat, el «best-seller» que condensa la filosofia del Dalai Lama, líder espiritual del budisme tibetà, coincidint amb la recent visita a Barcelona. Segons l’editorial, el llibre és la conjugació del budisme, raó occidental, psicologia moderna i filosofia clàssica.
El perfil d’usuari en les biblioteques abans citades que cerquen documents sobre religió se situa a partir dels 30 anys. Concepció Fernàndez Marassa, tècnica de la Biblioteca de Blanes, diferencia entre els nens i nenes -«acostumen a demanar aquests llibres per fer treballs escolars»- i els adults -«normalment, són homes d’una edat aproximada de 35-40 anys, en endavant»-. La directora de la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot, Carme Simón, diu que l’usuari tipus és una dona major de 30 anys. La directora de la Biblioteca de Palafrugell, Carme Fenoll, també explicita una diferència. Si bé els que demanen documents sobre religió catòlica són persones entre els 50-70 anys i dels dos sexes, les altres tradicions religioses són homes d’entre 25 i 40. Les biblioteques de Blanes i Olot estan a l’expectativa sobre l’impacte del darrer llibre de Benet XVI - Jesús de Nazaret - però la de Palafrugell ha avançat que no es preveu «una allau de sol·licituds». Concepció Fernàndez ha explicat que, tot i que no hi ha cap recull estadístic realitzat, els llibres sobre temàtica religiosa i/o espiritual més demanats són la Bíblia, l’Alcorà i els llibres sobre budisme. Carme Simón ha afegit, en aquest mateix sentit, les religions orientals i els documents sobre espiritualitat. Carme Fenoll, ha dit que els documents religiosos més demanats són la Bíblia, llibres que comparen tradicions i manuals sobre confessions orientals. En referència a l’impacte de la immigració, que porta noves formes d’expressió religiosa, Concepció Fernàndez, a més de no creure’l molt significatiu en la demanda de documents, ha divulgat que «el fons més consultat és, deixant de banda la cristiana, especialment la catòlica, aquell referent a l’islamisme i la càbala, pel fet que és un corrent de moda, sobretot als EUA». Carme Simón nega que l’arribada d’immigració hagi abocat a una major sol·licituds d’aquest tipus de documents. A més d’incrementar el fons sobre religió musulmana, la Biblioteca Pública de Palafrugell ha fet el mateix amb llibres de tradició oriental, segons Fenoll, que també ha destacat la incorporació de documents audiovisuals.

Joaquim Bohigas. Diari de Girona. (Titol principal afegit).


divendres, de setembre 14, 2007

Vampirs de fantasia i de realitat
'Gossos vampir i 'vampirs arna', espècies rares d'animals que atemoreixen a la població

Els primers són descrits sense pèl, de color blau i amb dos allargats claus amb què xuclen la sang d'altres animals. Els segons també viuen de sang, però humana.
Els gossos han assassinat a un centenar de pollastres, gallines i més d'una desena de gats en Cuero, Texes (EU)
Phylis Canion, propietària d'una de les granges afectades assegura que "només apareixen de nit. Són allargats com els gossos de caça. Ataquen sempre de la mateixa forma: clavant els seus claus al coll dels aterrits animals. Les bèsties mortes apareixen sempre sense una gota de sang i amb dos orificis al coll".
Segons els pobladors, els gossos de Dràcula, com els han batejat, semblen personatges d'una pel·lícula de terror.

D'on van eixir?
Ningú sap d'on van sortir, l'única cosa cert és que s'han multiplicat ràpidament.
Des de la setmana passada un grup de científics analitza el cos d'un d'aquests estranys gossos, que va aparèixer mort prop d'un ranxo en Cuero, Texes.
"He vist tot tipus d'animals, però res es compara amb aquestes bèsties que s'alimenten de sang d'animals vius.
Són veritablement horripilants. Han de ser producte de la mutació d'un animal salvatge", assenyala el veterinari Travis Schaar, qui examina el ADN del misteriós gos blau.
Mentre avancen els estudis, els pobladors de Cuero ampliaran les mesures de seguretat per a protegir els animals i es resguardaran en els seus habitatges des de ben d'hora per a evitar trobar-se cara a cara amb el diabòlic gos blau.

Vampirs arna
Els gossos vampir no són l'únic espècimen estrany. Des de juny, una plaga de petits i misteriosos vampirs, amb aparença d'arnes, es van prendre els carrers de Lapònia (Finlàndia).
Les estranyes criatures van trobar en el calorós clima que assota per aquests dies als països nòrdics, l'hàbitat ideal per a establir-se. Poc se sap dels nous visitants.
Segons un equip d'investigadors del museu d'Història Natural d'Hèlsinki, l'estranya raça d'arnes satisfà la seva gana amb sang humana. "El mos del vampir causa picor i irritació de la pell durant diverses hores", comenten els experts.
D'acord amb les informacions, aquest exemplar, conegut com Calyptra thalictri, va ser descobert per primera vegada l'any 2000 a Finlàndia, on actualment hi ha una immensa població.

Font: http://vampbloc.blogspot.com

dimarts, de setembre 11, 2007

Els fantasmes de la Misericòrdia

Llums que s'apaguen i s'encenen de bon matí, crits de gent pobre i esperits de monges, passos i portes que s'obrin i es tanquen. Són alguns dels episodis que asseguren haver viscut els treballadors de La Misericòrdia, un dels edificis més emblemàtics de Palma i un dels més grans, un immoble amb molta història, part d'ella maleïda, protagonitzada per al·lots bords i ancians sense família ni mitjans de subsistència.
"Nosaltres no creiem en fantasmes ni hem vist cap, però a La Misericòrdia es van viure situacions no molt agradables temps arrere i potser hi haurà una energia" que es manifesta en forma de sons, assenyalen Pepita Mates i Carmen Rojas, que han treballat durant sis anys en una de les sales de La Misericòrdia, en la mateixa en què assaja el cor infantil del Teatre Principal. Elles són les encarregades de donar forma al vestuari de les produccions de la Fundació del Principal. En els dies previs a una estrena els han arribat a donar les tres de la matinada i han sigut diversos els successos que els han encongit l'ànima.
Més que de por, Pepita i Carmen prefereixen parlar d’"aprensió". La Misericòrdia "és molt antiga i molt inhòspita, i quan escoltes sorolls estranys, t'entren unes ganes boges de deixar-ho tot i anar per a casa, cosa que hem arribat a fer en alguna ocasió".
La resta del personal de La Misericòrdia els gasta bromes sobre els seus fantasmes, encara que elles no riuen quan conten un dels capítols d'esperits més coneguts de l'antiga casa de la caritat: "Diuen que en l'anomenat pati de les dones una vegada va aparèixer una monja amb una al·lota".
Va ser a principis del segle XIX quan van començar les obres de l'edifici, tal com el coneixem avui. En ser situat sobre un petit puig, el del Sitjar, era un lloc ideal per a tractar malalts ja que en aquell punt corria més aire. La Misericòrdia, que no sols acollia pobres, ancians i mainada, també va funcionar com a manicomi, i va ser construït sobre l'antic cementeri de Camp Roig. Sa Riera va servir d'enderroc per als ossos, tot i que encara avui, quan s'escomet alguna reforma, surten a la llum restes humanes.
L'immoble poc ha canviat des del segle XIX. Moltes de les seves sales, que es compten per desenes, romanen tal com eren llavors, en especial les de la planta superior, a l'espera d'una reforma que tarda a arribar. Quan cau la nit, la majoria del personal abandona l'edifici. Només són uns pocs els que es queden més enllà de la mitjanit, entre ells, els vigilants.
El guàrdia jurat Marc Adrover ha escoltat la història de l'aparició de la monja junt amb una al·lota, "una llegenda", diu amb un somriure. "És cert que jo he sentit coses, però segur que era el vent o algun animal. Jo no em crec això que narren de crits de gent pobra i esperits de monges".
Siga certa o no l'existència d'ànimes desencarnades, en els últims anys han sigut diverses les persones que han deixat de treballar allí farts de "sorollets i coses rares". Així ho afirma Joan Morlà, antic cap de seguretat, lligat a La Misericòrdia des de 1987. "Va haver-hi un obrer, que treballava en la zona de l'Hospital de Nit, que es negava a anar en horari d'horabaixa perquè deia que escoltava crits i xiulets estranys. I vaig tenir un company, guàrdia jurat, que també va abandonar la feina: deia que hi havia algú que ens feia la punyeta i de bon matí encenia i apagava els llums".
Fa unes setmanes un equip del programa d'IB3 "Misteris illencs", ja retirat de la graella, va entrar en La Misericòrdia a la recerca de fenòmens paranormals. "Buscaven presències i, encara que no la van emetre, es diu que van gravar unes psicofonia en què la famosa monja s'identificava", assegura Joan Morlà.

Gabriel Rodas. Diario de Mallorca


dissabte, de setembre 08, 2007

Duatló assegurada contra el monstre del llac Ness

Els organitzadors del duatló que ha tingut lloc el proppassat 2 de setembre sobre les ribes del Llac Ness no han volgut prendre de risc. D’aquesta manera han subscrit una assegurança per a protegir els esportistes contra un eventual atac de Nessie. La Royal and Sun Alliance hauria d’haver d’abonar 1,46 milió d'euros si el monstre del Llac Ness hagués aprofitat la carrera per prendre exhibir-se. La duatló, combina ciclisme i carrera a peu, però no implica tanmateix, cap prova nàutica...

Agències


dimecres, de setembre 05, 2007

Estudiants sud-africans cremen dues dones per a alliberar la seva escola de mals esperits

Johannesburg. Dues dones van morir cremades després que uns estudiants de Kwazulu Natal, al nord-est de Sudàfrica, els calessin foc per a desfer-se dels dimonis que havien ocupat la seva escola, van informar fonts locals.
Segons va relatar el portaveu policial, Jabulani Mdletshe, a l'agència de notícies sud-africana, un nombrós grup de joves va arrossegar les dues dones, ambdues d'uns 60 anys, des de sa casa fins a un camp d'esports local, on les van ruixar amb benzina i les van cremar. Una d'elles va morir a l’indret dels fets, mentre que l'altra ho va fer a l'hospital.
Mdletshe va dir que els estudiants, tots ells de l'Escola Superior Manhlenga de la localitat de Manguzi, van creure que un esperit demoníac els havia posseït, després d'observar entre ells curioses reaccions. "Molts estudiants ploraven sense raó aparent, alguns reclamaven carn entre els plors", va explicar Mdletshe, qui va dir que els joves s'estaven comportant "de forma estranya" des de feia unes tres setmanes.
Sembla que va ser després d'algunes reunions per a discutir sobre la qüestió, que els alumnes van arribar a la conclusió que dues dones havien encantat l'escola. "Estem investigant als estudiants però no s'ha produït cap detenció", va afegir Mdletshe.
El departament d'educació de la província ha enviat una delegació al lloc i ha mostrat el seu horror davant d'accions en què cal detenir els responsables.

Agència EFE


This page is powered by Blogger. Isn't yours?