<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de juliol 28, 2007

Roma investiga la possible curació miraculosa d'un jovençà valencià per l'arquebisbe García Lahiguera

El Vaticà està investigant la possibilitat que monsenyor José María García Lahiguera, qui va ser Arquebisbe de València entre 1969 i 1978, realitzara la miraculosa curació d'un jovençà valencià.
El possible miracle es va produir ‘‘en la persona d'un jovençà valencià que, al paréixer, hauria salvat la vida per intercessió de monsenyor García Lahiguera’’, van destacar des de l'Arquebisbat valencià.
En estos moments la Santa Seu instruïx la causa de beatificació de García Lahiguera. Este procés es va obrir a Espanya en 1995, sis anys després de la mort del prelat en la seua capital. Transcorreguts cinc anys des que es va iniciar el procés de beatificació, al setembre del 2000, el cardenal i arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, ‘‘declarava clausurada la fase diocesana del seu procés de canonització, que a partir de llavors va començar a ser instruït per la Santa Seu’’.
La Congregació per a les Causes dels Santos va atorgar el decret de validesa de la seua causa de beatificació el dia 25 de gener de l'any 2002. En l'actualitat, en el Vaticà es troba tota la documentació que des de les diòcesis de Madrid, Huelva i València –de què va ser bisbe i arquebisbe– es va remetre durant la qual es coneix com a fase diocesana del procés per a arribar als altars.
En eixa tres diòcesi, ‘‘es van arreplegar nombrosos testimonis i documentació sobre la seua fama de santedat en vida, principalment a Madrid’’. En esta ciutat va ser bisbe auxiliar.
José María García Lahiguera va ser Arquebisbe de València entre els anys 1969 i 1978 i entre les seues suposades virtuts no va brillar per la defensa del valencià (català) sinó que sota el seu pontificat es va celebrar el VIII Congrés Eucarístic Nacional espanyol, en 1972.
Va nàixer el 9 de març de 1903 en Fitero (Navarra) i va morir a Madrid en 1989.


dijous, de juliol 26, 2007


Diuen que un gat vaticina la mort dels avis en un geriàtric dels EUA

Un gat anomenat Oscar de l'estat de Rhode Island, Estats Units, pot predir la mort en poques hores de pacients als quals visita intempestivament, segons ha revelat un metge geriatre a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine.
Oscar visita els residents del Centre de Rehabilitació per a Avis de Providence i el personal de la clínica entra en acció perquè algú morirà en les pròximes hores.
El doctor Oscar Sosa ha decidit estudiar el cas i divulgar les seves conclusions després de comprovar que el felí ha arribat fins al llit de més de 25 residents de la clínica poc abans que morissin.

Gairebé sense errors El gat de dos anys "sembla no cometre gaires errors. Sembla comprendre que els pacients estan a punt de morir", ha manifestat el metge. L'escepticisme que poguessin plantejar les facultats d'Oscar és frenat per la doctora Joan Teno, professora de salut comunitària de la Universitat Brown, que atén els pacients de la clínica. "El gat sempre s'apanya per aparèixer i sempre ho fa durant les últimes dues hores", ha comentat sobre les fatídiques aventures del gat de pelatge gris i blanc que habita principalment en el tercer pis on viuen els pacients dements. "És possible que hi hagi una explicació química", ha manifestat Teno.

EFE


La justícia atura el polèmic decret de teràpies naturals del govern català

El decret de teràpies naturals, de què la Generalitat ha fet tanta publicitat, perilla. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ahir es va pronunciar en contra de la normativa que pretén regular 13 teràpies, arran d'un recurs presentat pel Ministeri de Sanitat espanyol. S'invaliden cinc articles i quatre disposicions que formen part del text aprovat al gener. El contingut tracta de l'acreditació dels professionals, requisits dels establiments i procediment d'acreditació dels professionals, entre altres coses.
El decret de teràpies naturals continua portant cua als jutjats. Arran d'un recurs presentat pel Ministeri de Sanitat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar ahir la suspensió cautelar de bona part d'una normativa que ja s'havia aprovat el passat gener envoltada de polèmica. Fa uns mesos, el tribunal tombava els articles relacionats amb l'homeopatia. Ara, els articles aturats fan referència a l'essència del text: la definició de les teràpies, els requisits per als establiments i el procediment de les acreditacions dels professionals, i altres de més específics. En total són cinc articles i quatre disposicions que donen veu a les al·legacions del ministeri per desaprovar el decret. Una de les més directes, i recollida en la interlocutòria del TSJC, és que amb la posada en marxa del decret existeix «un perill cert per a la salut dels ciutadans que, confiats en l'aparença de legalitat del decret, acudeixin a aquests establiments per posar-se en mans de professionals no preparats». A més el ministeri assegura que es vulnera la legislació de les professions sanitàries perquè «permet a uns denominats pràctics la realització de diagnòstics i de prescripció de tractaments sense la formació ni la capacitació pròpia de les professions sanitàries».
Ahir Salut va emetre un comunicat en què assumia que el decret no es pot aplicar. Va afegir que presentarà un recurs de súplica, i que es «continuarà treballant en una regulació que garanteixi la seguretat dels ciutadans que decideixin utilitzar aquests serveis». Aquesta és la segona vegada en poc temps que una iniciativa del departament topa amb la justícia. La primera va ser fa uns mesos, quan es va aturar el decret que allargava la jornada de treball als metges que fan 2,5 h.

El Punt, (títol modificat)


dilluns, de juliol 23, 2007


La ignorància i la misèria fan creure que el dimoni s'ha apoderat d’una nena

Una xiqueta de 12 anys que es trobava prostrada en llit arran d'una greu malaltia, , es troba possessa pel dimoni que l'obliga a cridar paraules grollers i agredir-se en presència de la seva família, en el llogaret de Cumbrai, a La Llibertat, Perú.
Carmelo Briceño, pare de Blanquita, com l'anomenen, va manifestar entre llàgrimes, que la seva filla ja no és la mateixa d'abans. "Ella només diu renecs, ens insulta i parla en estranys idiomes, a mi em pareix que hi ha una altra persona dins d'ella", va dir.
L’al·lota sol colpejar-se el pit i arrapar-se la cara fins a traure's sang, per la qual cosa han tingut que amarrar-la a el seu llit per a evitar-li majors danys.
A més no dorm i qualifica als seus pares com éssers despreciables que van patir la dissort de tenir-la com a filla.
Tot començà l'any passat, quan Blanquita va ser portada al centre mèdic de la zona per un tifoide, rebent una sèrie d'injeccions que lluny de millorar-la, van empitjorar la seva situació. Després va ser traslladada a l'hospital 'Belén' de Trujillo, on li van diagnosticar meningitis, però per falta de diners no va poder seguir un tractament que aconseguís guarir-la.
Els pares creuen que el dimoni s’ aprofità de la menor per a apoderar-se del seu cos i demanen el suport d'un sacerdot per a exorcitzar-la i que torni a ser la mateixa.

http://www.trome.com. J Rosado (Títol canviat)

diumenge, de juliol 22, 2007

El Govern espanyol recorre la llei catalana de teràpies naturals

El Ministeri de Sanitat ha recorregut davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) part del decret de la Generalitat que regula les condicions d'ús de determinades teràpies naturals per part de personal no sanitari. L'Executiu central ha demanat l'anul.lació de certs articles i la seva suspensió fins que la Sala contenciosa administrativa del TSJC, que ha rebut demandes de col.lectius sanitaris, resolgui el conflicte.
El Ministeri de Sanitat argumenta que la normativa catalana "vulnera la legislació bàsica estatal pel que fa a l'ordenació de les professions sanitàries, dels centres, serveis i establiments relacionats amb la salut i medicaments homeopàtics i plantes medicinals".
Al seu parer, el decret "permet l'exercici de competències i funcions assignades als professionals sanitaris, en particular a metges i fisioterapeutes, a pràctics naturistes, que no tenen els coneixements ni la formació adequada". Així, impugna cinc articles i quatre disposicions transitòries. El Ministeri justifica la seva decisió també al·legant que l'aplicació total de la norma podria provocar una "situació irreparable, generant d'aquesta manera un perill cert a la salut de les persones". Per això també reclama la suspensió d'aquests preceptes fins que el Tribunal Superior no resolgui el fons del plet.

Europa Press


dijous, de juliol 05, 2007

Destronada una deessa vivent

Sajani Shakya és una nena de deu anys de Nepal que, fins ara, estava considerada com una de les principals «deesses vivents» d’aquests estat de l'Himàlaia.
Ara el Govern nepalés ha decidit desposseir-la del seu títol com a càstig per eixir del país per a promocionar un documental sobre les Kumaris.
Segons una tradició del segle XVII, així es coneix a les nenes que són seleccionades amb entre dos i quatre anys al creure's que són la reencarnació de la deessa Taleju, una de les milers de divinitats adorades en aquests reialme hinduista.
Per a escollir a la «deessa vivent», que ha de pertànyer a l'ètnia Nèwar del la vall de Kàtmandu, esta ha de complir els 32 «atributs de la perfecció». Entre ells, destaquen una salut de ferro, el signe del seu horòscop, dents perfectes, cabell molt moreno, un coll com una caragol de mar, pestanyes de vaca, un cos com una figuera, uns cuixes de cérvol, un pit de lleó i la veu dolça i clara d'un ànec.
Però el més important és que no tingui por a la foscor per a poder superar la festa del Dashai, una «nit negra» en la qual ha de romandre en el temple de Taleju mentre es sacrificen 108 búfals i cabres.

Si, a més, reconeix els efectes personals de l'anterior «deessa verge», Taleju s'haurà reencarnat en la xiqueta, que serà venerada per hinduistes i budistes. Vestida de roig, amb el cabell arreplegat en un monyo i maquillada amb un tercer ull, assisteix a festivals religiosos per a rebre l'adoració dels seus fidels, que toquen el seu peu amb el front.
Encara que en el Nepal hi ha diverses «deesses vivents», la més important és la Kumari Reial, que residix en el Temple de Taleju i a penes veu a la sevua família fins que, amb la primera menstruació, perd la seva condició divina.
No era el cas de Sajani Shakya, que vivia amb els seus pares i assistia a classe. Per això, es va convertir en protagonista d'un documental que reflectia la modernització d'aquesta costum.
Però Sajani ha perdut el seu tron al violar una llei sagrada que impedeix a les «deesses vivents» eixir del país. El que no se sap encara és si rebrà la pensió mensual de seixanta euros que el Govern destina a les Kumaris i si tindrà tants problemes com les seves companyes per a trobar un marit, perquè la llegenda diu que l'home que es casa amb elles mor jove..
I és que la vida d'una deessa no és tan fàcil com sembla, i menys en un país amb tantes divinitats i tanta competència com Nepal.

Agències


diumenge, de juliol 01, 2007

Llegendes de Banyoles

Fa molts segles, segons explica la tradició, que la ciutat de Banyoles i l´església del poble veí de Porqueres -la de Santa Maria- es trobaven unides per una fèrtil planúria, força plena de camps de blat, que donaven bon fruit. I també explica la tradició que, en una calorosa tarda d´estiu del mes de juliol, un pagès anomenat Morgat, mentre hi llaurava amb els seus bous, sentí una veu que li deia: «Morgat, Morgat,/ agafa la llaura/ i vés sota teulat». L´home, però, no en féu cas. Al cap d´una estona, aquella veu li aconsellà: «Morgat, Morgat,/ agafa els bous/ i vés-te´n a casa». I tampoc l´home no en féu cas. Un instant després, un tercer avís d´aquella mateixa veu li advertí seriosament: «Morgat, Morgat,/ vés-te´n a casa/ o seràs negat». Aleshores, en Morgat començà a mostrar-se preocupat. La seva preocupació, però, durà ben poc. Perquè, al cap d´uns breus segons, escoltà un gran tro i, la mar d´espantat, veié que tot s´ensorrava al voltant seu, alhora que aquells camps eren negats per les aigües que brollaven de l´interior de la Terra. «Àngels del cel, ajudeu-me!», exclamà en Morgat, mentre, agafant els bous sense pèrdua de temps, emprenia el camí de retorn cap a casa, o sigui, cap a can Morgat, masia encara avui dia existent. I els àngels del cel, als quals aquell pagès havia demanat ajuda, obraren el miracle de salvar-lo del desastre. Així és, més o menys, com es conta -sempre segons la tradició, insisteixo- el naixement de l´estany de Banyoles, el més gran llac natural de Catalunya, situat a les comarques de Girona, i un dels més grans de la península Ibèrica, que té una superfície de 197 hectàrees, el qual es nodreix de deus subterrànies que sorgeixen de les seves profunditats, fenomen gairebé únic al món. Per contra, hi ha qui sosté la teoria que l´estany banyolí es formà amb una petita part d´aigua del Diluvi Universal que no pogué absorbir després aquest forat, obert, igual que molts d´altres a diversos racons del món, per tal de deixar-ho tot tal com estava abans...
Una vegada, un poeta anònim escrigué aquests senzills versos: «Ai, la vila de Banyoles/ i el seu sant Martirià;/ amb un llac ple de misteris/ i amb un drac per espantar;/ i amb una font pudosa,/ put que put que pudirà.» En efecte, l´estany de Banyoles, tal com diu aquest poeta anònim (que hom suposa que fou un periodista de Figueres anomenat Joan Puig i Dalmau, ja traspassat, antic col·laborador del diari gironí Los Sitios i de Ràdio Girona, E.A.J. 38), és ple de misteris. Un dels principals, a part del de la naixença del llac, rau en el fet que mai no s´ha pogut conèixer la profunditat d´alguns dels seus punts. A començament dels anys 60 del segle passat, uns geòlegs italians afirmaren que l´estany banyolí mantenia contacte, per sota la Mediterrània, amb determinats llacs del seu país, ja que havien pogut comprovar que, mentre el nivell de les aigües dels d´Itàlia baixava, el nivell de les aigües del de Banyoles pujava, i viceversa. Per cert que, des de l´antigor, han circulat moltes històries estranyes sobre l´existència de xucladors en aquest cèlebre estany català, paradís dels esports nàutics, on s´efectuaren, l´any 1992, les proves de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona. Uns xucladors que han «xuclat», diuen, algunes persones que mai no han aparegut, tret d´una que ho féu a les illes Balears (a les costes de Mallorca, en concret), cosa que, si fos certa, avalaria, en certa manera, la teoria dels esmentats geòlegs.
Per altra banda, i obviant els fantàstics relats sobre el drac, les goges, etcètera, que habiten a les profunditats de l´estany, així com els greus accidents que han patit algunes embarcacions d´esbarjo fent passejades turístiques damunt les seves aigües, amb la dolorosa pèrdua de vides humanes, cal assenyalar que hi ha qui afirma que, si algú va en barca al bell mig del gran bassal, podrà escoltar, en una nit d´estiu i de lluna plena, el melàncòlic so de les campanes de l´antiga església de Porqueres, que fou engolida per les aigües. Unes aigües, principalment les dels estanyets, formats al voltant de l´estany, que, a voltes, adquireixen una tonalitat rogenca i que, a més, damunt les quals apareixen restes de cendra. Això, diuen, és causat per les erupcions dels principals volcans que hi ha arreu del món. O bé, pels catastròfics terratrèmols que, de tant en tant, s´hi produeixen. En aquest sentit, convé indicar que, en els inicis dels anys 70 -també del segle passat-, hom assegurà que les aigües de l´estanyol de la Cendra havien detectat el terratrèmol de Nicaragua, que destruí del tot la capital d´aquell país americà, Managua, fet que fou desmentit de forma categòrica i més o menys oficial, però amb uns arguments que no a tothom aconseguiren convèncer...
L´estany de Banyoles és ple de misteris, repeteixo. En algun moment, àdhuc s´ha arribat a dir que, en el seu fons, hi havia instal·lada una base d´ovnis, raó per la qual més d´una persona ha afirmat que s´ha «topat», de nit, amb uns éssers rarots, molt menuts i amb el cap gros, al pla de Martís, a quatre passes de Banyoles. Això deurà ser veritat o no. Però, juntament amb d´altres fenòmens estranys que suposadament s´han registrat al llac, cal tenir-ho en consideració, ja que l´italià Guglielmo Marconi, premi Nobel de Física i pare de la ràdio, quan efectuava les seves investigacions per la Mediterrània a bord del iot-laboratori Elettra, equipat amb els més moderns aparells de l´època, en un dels seus mapes figurava marcat amb una creu l´estany banyolí com a lloc d´exploració i estudi. S´ignora, però, si Marconi arribà a posar els peus a Banyoles, deixant l´Elettra ancorat a la Costa Brava. Ell mai no en parlà. En tot cas, la informació sobre aquest assumpte (si és que, realment, aquest assumpte tirà endavant) degué quedar guardada a l´esmentat iot-laboratori, embarcació amb la qual el genial enginyer electrònic i inventor italià, acompanyat dels fidels col·laboradors que tenia, s´assegura que fugí cap a Amèrica del Sud, per tal de prosseguir d´amagatotis els seus treballs i experiments, alguns dels quals foren qualificats d´endimoniats pel Papa de Roma, després d´haver mort, «oficialment», l´any 1937...
Per acabar, convé recordar que hi ha qui diu que l´estany de Banyoles està adormit i que el seu despertar serà terrible, ja que les seves aigües inundaran la ciutat que té per patró sant Martirià. És clar que els banyolins mai no n´han fet cas, d´això (actitud que trobo d´allò més assenyada), i estan molt d´orgullosos de posseir un formosíssim llac, que rep, durant la temporada d´estiu, visitants a dojo. Avui, precisament, primer diumenge de juliol, un dels bells paratges del misteriós estany n´acollirà una bona colla, amb motiu de la celebració del tradicional Aplec de la Sardana de Banyoles...

Emili Casademont i Comas, Diari de Girona (Títol canviat)

This page is powered by Blogger. Isn't yours?