<$BlogRSDUrl$>

divendres, de juny 29, 2007

Mor Barry Beyerstein, estudiós seriós de la parapsicologia i l'ocultisme

El proppassat 25 de juny va morir, Barry Beyerstein, als 60 anys d’edat. Autor d’un nombre impressionant de publicacions serioses sobre grafologia, criptozoologia, medicines alternatives, PES, EPM, sempre des d'un punt de vista crític.
Professor de psicologia a la Universitat Simon Fraser al Canadà, les seves recerques versaren sobre, percepció, consciència i efectes de les drogues en el cervell.


dijous, de juny 28, 2007

El Tribunal superior de Justícia de Catalunya suspèn cautelarment una part del decret de teràpies naturals


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat la suspensió cautelar dels articles del decret de teràpies naturals aprovats pel govern el gener passat, que fan referència a l'homeopatia i en què es regulen les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals en què s'apliquen tractaments homeopàtics. El president de l'Acadèmia Mèdica Homeopàtica de Barcelona (AMHB) –institució que va impugnar els quatre punts referents a l'homeopatia–, Manuel Mateu, va afirmar ahir que se sent satisfet per l'argumentació «lògica» del jutge, que assenyala que la creació de títols de terapeutes naturals en homeopatia comportaria una «nova professió mèdica», cosa que és competència de l'Estat espanyol.
El TSJC considera necessari suspendre de manera cautelar l'aplicació d'alguns articles, perquè la seva execució «ocasionaria perjudicis d'impossible o difícil reparació futura». Aquests articles regulen les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals que l'AMHB ha impugnat perquè considera que són competència dels metges especialistes.

El Punt


Una expedició troba a Sibèria un cràter de la gran explosió del 1908

El 30 de juny del 1908 més de 2.100 quilòmetres quadrats de taigà siberiana a prop del riu Tunguska, un afluent del Ienissei, van quedar arrasats per una detonació a l'atmosfera que va tenir una potència equivalent a la de 500 bombes nuclears com la que es va llançar sobre Hiroshima. Vuit milions d'arbres es van doblegar i molts d'ells es van cremar. La regió estava gairebé deshabitada, per la qual cosa gairebé no hi va haver víctimes, però vells relats expliquen que l'ona expansiva va arribar a tombar persones que eren a 400 quilòmetres de distància. Més lluny encara, el conductor del Transsiberià va aturar el tren quan va notar una vibració violenta dels vagons. Van sorgir moltes hipòtesis per explicar aquell fenomen tan estrany, però la més versemblant sempre va ser que un objecte espacial de grans dimensions --80 metres de diàmetre-- havia esclatat i havia quedat fet miques just abans d'impactar sobre la Terra, a uns vuit quilòmetres d'altitud. Sembla que es tractaria d'un asteroide o, millor encara, d'un cometa de nucli rocós.Malgrat això, totes les expedicions que s'han fet amb l'objectiu de trobar alguna prova d'aquell objecte han acabat fracassant. El 1921, 13 anys després del succés de Tunguska, una investigació encarregada pel jove Govern soviètic va arribar a la zona i la va trobar realment destrossada, amb tots els arbres caiguts, però no hi havia ni restes de pedres estranyes ni cràters. Les primeres imatges aèries de la zona, del 1938, tampoc van detectar el més mínim cràter. Ara, en canvi, un equip de científics italians assegura haver localitzat una sorprenent herència de l'impacte: el llac Txeko, una depressió poc profunda situada a uns vuit quilòmetres de l'epicentre, és en realitat un cràter creat per l'impacte d'un cos rocós que va sobreviure al pas per l'atmosfera. No el mateix asteroide o cometa, sinó una porció despresa, possiblement d'uns 10 metres de diàmetre.


450 metres de diàmetre

Almenys això és el que asseguren Giuseppe Longo, Luca Gasperini i altres investigadors de la Universitat de Bolonya que van recórrer la zona el 1999 i ara publiquen les seves anàlisis a la revista Nova Terra. Un dels principals arguments de la seva tesi és que no hi ha cap evidència històrica ni cap mapa que avalin que el llac Txeko, que té 450 metres de diàmetre i una profunditat màxima de 50 metres, existís abans del 1908. Morfològicament, la particularitat principal del llac, sempre segons l'equip de Bolonya, és que té una forma que no s'observa en altres llacs subàrtics de les rodalies. A uns deu metres de profunditat, a més, els geòlegs asseguren que han localitzat un suposat fragment de la roca. No obstant, fins al 2008, quan tornin a la zona, no podran perforar el terreny per confirmar la troballa.L'inconvenient principal de la tesi de l'equip de Longo i Gasperini és que resulta molt estrany que es formés un únic cràter menor, en lloc d'uns quants. Així mateix, als voltants del llac hi ha arbres sencers que sembla que tenen més de 100 anys. Els detalls de la investigació es poden consultar a internet (www-th.bo.infn.it/tunguska).

Antonio Madridejos, El Periódico de Catalunya


divendres, de juny 22, 2007

Un nou programa de bestieses esotèriques als Països Catalans

MISTERIS ILLENCS a IB3

La televisió de Balears oferirà a partir del dimecres 27 de juny una sèrie de 12 capítols sobre esoterisme i fenòmens paranormals a les Illes.
El programa, segons l'emissora té dues línies d'investigació: d'una banda, l'estudi d'un lloc encantat (casa, possessió, hospital...), i de l'altra, l'entrevista a una sèrie de persones rellevants dins l'àmbit dels enigmes i els misteris, sempre des d'una òptica de serietat, prudència i fonaments d'evidències.
L'estructura de la investigació del lloc comença amb una contextualització històrica i d'estil arquitectònic, per seguir des del punt de vista de la cultura popular, el conte o la llegenda, que conté el nucli del fenomen paranormal.
La recerca continua amb una exploració diürna in situ per part d'un equip format pels presentadors, un mèdium, així com d'altres professionals de reputació contrastada com historiadors o documentalistes, sense oblidar-nos de les persones que viuen al lloc en primera persona com a propietaris, treballadors o veïnats de la zona.
La segona fase de la recerca es basa en l'exploració de l'edificació al vespre, amb càmeres d'òptica infraroja i material sensitiu d'alta tecnologia capaç de captar moviments dins la foscor.
L'altra línia del programa entrevista un conjunt de persones, les activitats de les quals estan directament relacionades amb el món del més enllà, l'esoterisme o la capacitat de sentir fenòmens paranormals com per exemple mèdiums, cercadors d'aigua o guaridors. Dins aquest apartat, també es tracten altres petites històries des del punt de vista de la cultura popular, sempre amb un rerefons misteriós.
"Misteris Illencs" pretén donar llum a una sèrie de fenòmens que segons la cadena de televisió no tenen gaire explicació (potser els caldria estudiar una miqueta de ciència abans de fer-se periodistes) i que, avui en dia al segle XXI, també segons l'emissora, encara angoixen la població de les Illes Balears.
Presentadors Laura López i Kike Díaz
Esquema "Misteris Illencs" és un programa de 12 capítols que examina el món esotèric de les Balears i les evidències d'activitats paranormals a les Illes.

dimecres, de juny 13, 2007

L’Ajuntament d’Altafulla promociona l’obscurantisme amb el suport del Consell Comarcal del Tarragonès

Que Altafulla es terra de bruixes, ens ho recorda el mateix nom. I en bon record tenim a Antoni Gelabert Casas que va immortalitzar-les en el seu preciosos gravats artístics a “Història de les bruixes d’Altafulla” (1968). Les bruixes, segons la tradició, s’ubicaven a la part alta del poble, a l’entorn de l’església, on hi hagué la casa de la Xoixeta, una de les bruixes més famoses dels Països Catalans, la de la Paula del Sol i la de les bruixetes.
Per a celebrar-ho el Patronat Municipal de Turisme i el de Cultura d’Altafulla organitzen cada any una “Nit de les bruixes” que enguany arriba a la 7a edició. No ens sembla malament la festa, però si que serveixi per donar entrada a aspectes d’obscurantisme com els de la Fira-Marcat esotèric. Per cert que la promoció va a càrrec d’un conegut postulant d’aquestes temàtiques, a l’ensems que enemic de la nostra pàtria.

http://www.tarragones.org/simun/img/102233/Nit_bruixes.pdf


dimarts, de juny 12, 2007

Al·lucinant trobada d’entusiastes de l’obscurantisme

La Delegació a Catalunya de la Societat espanyola dels Amics del misteri i la parapsicologia (SEAMP) ha organitzat per al dia 7 de juliol una alerta ovni a la zona del dolmen de Vallgorgina, al Parc Natural del Montnegre i el Corredor (Maresme). A més de mirar al cel esperant l'extraterrestre (l'àngel o esperit tecnificat) hi haurà diverses pràctiques religioses de canalització (oui-ja i psicofonies).
El fet d’utilitzar tecnologies modernes no amaga que aquestes pràctiques no són més que l’actualització d’antigues creences sobre l’existència d’esperits que es mantenen arrelades a la gent per manca d’esperit crític.
I una cosa molt curiosa: els organitzadors han publicat el permís per desenvolupar l’activitat a la pàgina de la SEAMP


dilluns, de juny 11, 2007


Pedres viatgeres: Un fenomen a la Vall de la Mort de Califòrnia

La Vall de la Mort a Califòrnia (Els EUA) guarda un misteri encara sense resoldre. Científics de tot el món, des de geòlegs a astrònoms i meteoròlegs investiguen un fenomen molt curiós i del qual es té constància des de fa més d'un segle. En aquesta zona desèrtica i extrema pel que fa a temperatures i sequedat hi ha uns llacs secs que únicament aconsegueixen omplir-se d'aigua amb esporàdiques tempestes hivernals. A les "platges" o zones seques de terra argilós hi ha pedres de diferents mides, algunes de les quals arriben a pesar fins a 200 quilos. Però no es tracta de pedres normals, perquè resulta que tenen la virtut de viatjar, de lliscar per sobre de la terra argilosa. El 1900 van sorgir les primeres teories que relacionaven el moviment amb el camp magnètic de la Terra. També hi havia qui pensava que era producte de forces alienígenes. El 1955 va sorgir una nova teoria. El fenomen es produeix a l'hivern i se suposa que sota les pedres hi ha petites làmines de gel. Per poc vent que bufi, la pedra llisca sobre la làmina de gel que té a la base. No obstant, investigacions posteriors han observat que el fenomen es pot produir amb temperatures molt per sobre de 0°, així que també es poden moure sense gel. La teoria que de moment té més pes, sense ser la definitiva, és la del vent. Les pedres es poden moure sobre el terreny argilós empeses pel vent. Com que ho fan a poca velocitat, si el vent canvia de direcció, les marques deixades per les pedres també varien de direcció. Des de l'aire es poden observar desenes d'aquestes marques, algunes fins i tot de centenars de metres.

Alfred Rodríguez Picó, El Periódico


dissabte, de juny 09, 2007

El creacionisme en clau turca

Es dóna a conèixer l'autor del ridícul 'Atles de la creació'

El febrer passat, diversos professors de la Universitat de Barcelona (UB) van rebre un luxós volum de més de 700 pàgines i cinc quilos titulat ‘Atles de la creació’. No foren els primers, puix abans, diverses universitats europees havien estat objecte d'idèntics misteriosos enviaments i d'altres llibres contraris a la teoria de l'evolució i firmats amb pseudònim de Harun Iahja. L’obra, que té certa gràcia visual, és un compendi de ximpleries i pensament màgic, com tot el que hi ha darrera del creacionisme.
"Senyors, l'evolució no existeix. Si hagués existit estaria escrit a l'Alcorà, la Bíblia i la Torà". Això és el que diu Adnan Oktar l’autor del lliibre. Divendres va donar la cara en una roda de premsa celebrada en un luxós iot de ruta pel Bòsfor.
Oktar va començar a escriure a la dècada dels 80, quan van arribar a Turquia els primers llibres dels creacionistes nord-americans. Igual que els seus afins americans, considera que el món va ser creat per Déu en sis dies i que les troballes de fòssils datats fa milers d'anys de criatures existents actualment proven que la idea de l’evolució és ridícula.
La fixació amb el darwinisme de l'autor prové de la seva pròpia frustració per entendre la teoria: "El darwinisme és una idea elitista, és tan difícil que sols els científics poden entendre-la, i això significa que és una manipulació", afirma Oktar, que va cursar Art i Filosofia, encara que no va acabar els estudis i no té formació científica. Però això no ha estat un obstacle per escriure llibres. "Per entendre que no existeix l'evolució no cal formació acadèmica", justifica. I afegeix: "El que no té base científica és el darwinisme".
Adnan Oktar, que ha passat dues vegades per la presó i una pel sanatori mental, ha aconseguit atraure, gràcies a la seva oratòria, un nodrit grup de seguidors al voltant de diverses fundacions. No obstant, no es tracta d'un orde religiós com les típiques tarikat musulmanes. Malgrat que Oktar actua com a predicador de l'islam, no es veuen dones amb vel al seu voltant i els seus seguidors són, majoritàriament, joves de famílies riques d'Istanbul que són la seva font de finançament. L'estricta normativa turca sobre les fundacions religioses estudia escrupulosament els fons d'aquestes associacions, i per això els diners han de procedir de les donacions privades dels seus seguidors. Alguns mitjans turcs denuncien que Oktar rep diners del potent Institute for Creation Research dels creacionistes dels EUA, cosa que ell desmenteix.


Un veí de Canet de Mar (Maresma) atribueix la curació d'un fèmur operat a la intercessió de Gaudí

La devoció religiosa per Antoni Gaudí progressa a més velocitat que les obres de la Sagrada Família, de manera que la data del seu ingrés en el santoral podria arribar abans que es donin per acabats els treballs al temple. L'associació que promou la causa de beatificació de l'arquitecte ha començat a documentar casos d'aparents miracles que podrien franquejar-li la porta de la santedat per traslladar-los al Vaticà, on una comissió científica, primer, i una de teològica, després, han de validar-los.
El més recent i de més entitat dels reunits fins ara afecta Ramon Amargant, un catòlic practicant de 62 anys, que resideix a Canet de Mar. Amargant va explicar ahir per telèfon a aquest diari que després de successives intervencions per implantar-li una pròtesi de titani al fèmur que se saldaven amb una ferida oberta que no deixava de supurar va experimentar, fa tres setmanes, un canvi radical en 48 hores.
Això va passar després que ell mateix, la seva família i els seus amics elevessin les seves pregàries a l'arquitecte, valent-se de les estampes editades per rendir-li culte, reclamant-li que intercedís per ell. "La ferida ha cicatritzat i no tinc cap molèstia. Els metges no troben explicació al que ha passat", va resumir.
No era la primera vegada que Amargant demanava ajuda a Gaudí, a qui professa una gran admiració --"no crec que un ésser humà pogués haver iniciat la Sagrada Família sense intercessió divina", afirma--. Abans havia advertit que les seves pregàries davant la tomba de l'arquitecte a la cripta del temple en demanda de curació per a un amic amb càncer havien, aparentment, donat resultat. "Les persones que ara han resat per mi han estat escoltades. Jo no sé si això és un miracle. Jo em limito a explicar la meva experiència", va dir.


El fotògraf

El vicepostulador de la causa i rector de la parròquia de la Sagrada Família, el sacerdot Lluís Bonet, va narrar ahir un altre episodi suposadament d'ordre sobrenatural que ha estat documentat pel mateix protagonista, el fotògraf Andreu Català, fill del cèlebre fotògraf Francesc Català Roca.
Andreu Català explica que el 6 de febrer del 2002, mentre estava fent fotografies dalt de la grua de la nau central de la Sagrada Família, va perdre momentàniament l'equilibri per culpa d'una ràfega de vent i una lent òptica va caure a terra des de més de 90 metres d'altura. Immediatament, assegura, va invocar Gaudí davant de la por que hagués pogut fer mal a algú. Després, va buscar la lent i no la va trobar. Al cap d'un mes i mig, va tornar a enfilar-se a la grua i va trobar la lent "sencera, encara que hi havia penetrat l'aigua, i amb dues marques que evidenciaven la caiguda" als baixos de l'estructura.
Un llibre que acaba d'editar l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí que dirigeix l'arquitecte José Manuel Almuzara recull, a més, múltiples favors menors obtinguts sota l'aparent mediació del creador de la Sagrada Família. Des de retrobaments familiars fins a un lloc de treball, passant per ajudes per obtenir una vivenda. Molts d'aquests testimonis provenen de Llatinoamèrica, va revelar Almuzara, on la devoció pel vessant místic i religiós de l'arquitecte competeix amb la passió per l'obra de l'artista que expressen els japonesos.


Joan Pau II

El llibre inclou una carta del que va ser fidel secretari de Joan Pau II i ara cardenal de Cracò- via, el polonès Stanislaw Dziwisz, datada el juny del 2006, en la qual es declara admirador de l'"arquitecte de Déu". "Els confesso que estic profundament commogut llegint la biografia ¡en polonès! amb la qual em van obsequiar durant la meva estada a Barcelona amb el Papa", afirma. "Com que tinc molt interès en la seva ràpida beatificació li asseguro la meva oració particular per aquest assumpte", afegeix. I finalitza formulant una invitació: "Per la meva banda els animo perquè resin per la ràpida beatificació d'un altre servent de Déu, Joan Pau II".

Jordi Casabella, El Periódico (títol canviat)


divendres, de juny 08, 2007

Sembla que proven experimentalment que l’origen del 'déjà vu' és una fallada del cervell

Molta gent ha petit un “déjà vu”, la sensació d’haver viscut ja una situació. Una fallada en la capacitat del cervell per classificar nova informació, un problema de memòria. Aquesta és l'explicació que donen a aquesta sensació en un article publicat a Science un equip de científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (ITM) i la Universitat de Bristol (Regne Unit), liderats pel premi Nobel Susumu Tonegawa,.
Segons va explicar Tonegawa, el cervell emmagatzema de manera mecànica els records en una zona pròxima al seu centre, l'hipocamp. El nou estudi afirma que en una petita part de l'hipocamp es treballa amb els records episòdics, aquells que permeten distingir entre situacions i llocs similars però diferents, o reconèixer ràpidament una cara o un objecte. El déjà vu és la sensació que experimenta el cervell quan intenta discernir si dues situacions extremadament semblants són o no la mateixa. L'edat, si hi ha teixit cerebral danyat en aquesta zona de l'hipocamp o, simplement, una fallada puntual és el que origina el déjà vu.
"Aquesta part del cervell és molt important per a l'ésser humà, ja que gràcies a la mateixa sap el que passa al seu voltant i ho pot recordar després", va indicar Tonegawa. La investigació dels científics es va portar a terme amb ratolins genèticament modificats que no disposaven de la zona de l'hipocamp necessària per als records episòdics. Aquests rosegadors van ser col·locats en dues gàbies diferents: en una rebien descàrregues elèctriques quan volien alimentar-se i a l'altra no. Els ratolins modificats no distingien una gàbia de l'altra, mentre que els rosegadors sans sí que eren capaços de fer-ho. L'activitat cerebral dels animals sans era diferent de la dels modificats.
El descobriment obre ara moltes esperances de futur. "Tenint en compte que els nostres resultats ens permeten conèixer el camí molecular i cel·lular, hi ha la possibilitat d'utilitzar aquests objectius moleculars per desenvolupar fàrmacs que millorin aquestes connexions", va explicar Tonegawa. Això és especialment interessant per al cas de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. També va afegir que l’estudi acaba amb 35 anys de debat sobre com el cervell pot distingir entre experiències i llocs similars. "S’ha donat solució a una de les grans preguntes sobre la memòria".

Font: Reuters (article reescrit)


diumenge, de juny 03, 2007

Medicina basada només en evidències:

el cartílag de tauró no funciona


CHICAGO.- El doctor Bruce Cheson és especialista en Hematologia en la Universitat de Georgetown (EUA). Reconeix que, sovint, quan els pacients li pregunten en la seva consulta per tal o qual teràpia complementària no sap molt bé què dir-los: "Perquè no existeixen estudis científics que responguin a les seves preguntes". I no és l'únic.
Els oncòlegs saben que cada vegada són més els que recorren a aquestes medicines alternatives, i l'única manera de donar resposta a les seves consultes és sotmetre-les al filtre rigorós dels assaigs clínics.
Com a exemple de l'atenció creixent que reben (encara que no existeixen xifres 'oficials' ni estadístiques fiables de quanta gent els usa), la Associació Americana d'Oncologia Clínica (ASCO) ha presentat en el seu congrés anual diversos estudis que valoren productes tan dispars com el ginseng o el cartílag de tauró.
Aquest últim és un d'estos remeis 'estrella' en Internet, i un dels que més intensament s'ha publicitat com antitumoral; tant per l'absència de vasos sanguinis en aquest teixit, com per la creença popular que els taurons no tenen càncer.
Per a donar una resposta a tanta expectació, i amb un mandat del Congrés d'EUA pel mig, l'Institut Nacional del Càncer (NCI) va finançar un assaig clínic del MD Anderson Càncer Center d'Houston amb 384 pacients diagnosticats amb càncer de pulmó de cèl·lules petites (la varietat més freqüent de tumors pulmonars).
Els resultats que ara s'han donat a conèixer en Chicago demostren que afegir aquest complement a la teràpia estàndard amb 'químio' i radioteràpia no aconsegueix prolongar la supervivència d'estos pacients, seleccionats en 53 institucions diferents d'EUA i Canadà. Després d'un seguiment de 3,7 anys, la supervivència mitjana dels que van ser 'tractats' amb el cartílag fou de 14,4 mesos enfront dels 15,6 mesos de els participants que van rebre un placebo (substància inactiva).
"Ara, quan els pacients acudeixin al seu oncòleg i li pregunten sobre les propietats d'aquest compost", ha assenyalat el doctor Charles Lu, coordinador de la investigació, "aquests podran dir-los que els únics treballs que s'han portat a terme han donat resultats negatius".

Lli i ginseng

Diferents són les conclusions que poden extraure's d'altres assaigs clínics presentats en aquest mateix fòrum amb altres productes, com el ginseng o les llavors de lli. En una investigació amb 282 pacients avaluats durant vuit setmanes, el ginseng va ser capaç de reduir un 25% els nivells de fatiga quan es va administrar en dosi de 1.000 i 2.000 mg; enfront del 10% dels que van rebre només 750 mg o una substància placebo.
Tot i que aquests resultats preliminars són "prometedors", la responsable de l'assaig, Debra Barton, de la Clínica Maig, admet que són massa preliminars per a establir cap recomanació al respecte. Un dels principals problemes, assenyala, és que no tots els compostos disponibles en el mercat són uniformes, i hi ha grans diferències d'uns preparats a altres. El següent pas, ha anunciat, serà avaluar diferents tipus de ginseng [existeixen més d'11 espècies de plantes d’aquest gènere] per a poder donar als pacients conclusions més precises.
Quelcom semblant ha assenyalat Wendy Demark-Wahnefried, de la Universitat de Duke (EUA), al parlar de les llavors de lli, un producte conegut des de l'Edat Mitjana i rica en àcids grassos omega 3. Aquestes han estat avaluades en un assaig en fase II amb 161 barons amb càncer de pròstata, i els resultats mostren que són capaços de reduir la proliferació cel·lular (és a dir, el ritme a què es divideixen les cèl·lules malignes). Si el ritme de divisió en el grup control era de 3,23, aquesta xifra va descendir a 1,66 en els que van prendre les llavors i a 1,5 si estes es combinaven amb una dieta baixa en greixos.
"Sabem que molts dels nostres pacients consumeixen una gran varietat de suplements dietètics", admetia Demark, "però aquest és només un primer estudi sobre les llavors de lli. Necessitem replicar aquests resultats abans de poder establir cap indicació per als pacients".
Com concloïa el doctor Cheson en la roda de premsa oficial de presentació dels resultats, no cal oblidar que molts dels compostos que actualment s'utilitzen com quimioteràpics procedeixen de productes naturals. "Una vegada que tenim la idea que una cosa pot tenir algun benefici per als pacients", ha afegit, "el que tenim que fer és sotmetre-ho a un assaig clínic rigorós. No sols per a comprovar si funciona, sinó per a assegurar-nos que no és perjudicial".

Maria Valerio. Diari espanyol 'El Mundo' (Títol canviat)


divendres, de juny 01, 2007

Més sobre el monstre del Llac Ness

Londres.- Un científic aficionat de Yorkshire (nord d'Anglaterra) assegura haver gravat imatges del monstre del Llac Ness, criatura llegendària coneguda popularment com "Nessi” que cada any atrau a milers de visitants a eixa zona d'Escòcia.
Gordon Holmes, de 55 anys, va viatjar la passada setmana a les Terres Altes d'Escòcia, on es troba el llac, amb l'objectiu d'aconseguir una gravació sonora del monstre, informa avui el diari local “Yorkshire Post. “Després de passar el dissabte passat sencer tractant d'obtenir una prova sonora, l'home creu haver anat més lluny i haver gravat imatges de la criatura amb la seva càmera de vídeo."Estava assegut en una àrea de descans, a uns 70 peus (21 metres) sobre el llac.
Eren les 10 de la nit, però el sol encara estava brillant sobre les muntanyes a l'altre costat,” explica Holmes."Estava a punt d'anar-me'n a casa i havia pujat només a relaxar-me i gaudir de les vistes quan vaig veure una cosa movent-se en la superfície de l'aigua, així que vaig córrer a per la càmera,” continua.
L'home assegura que no era “una onada,” perquè es movia en el sentit oposat al corrent, i afegeix que el que ell creu que és "Nessi” mesura uns 15 metres, és de color negre i es mou ràpidament en l'aigua.
"La meva càmera grava en blanc i negre, així que em va costar una estona trobar-ho de nou a l'aigua, però tinc una gravació de dos minuts i mig que he mostrat als experts i ells creuen que és una criatura viva,” indica.
Holmes, que treballa com a tècnic en la Universitat de Bradford, ha visitat Escòcia en sis ocasions en els últims sis anys per a investigar al monstre del Llac Ness."Sempre he estat interessat en la ciència, l'astronomia i l’allò desconegut. Tinc una ment oberta sobre el monstre,” afegeix.
L'investigador aficionat està organitzant l'emissió de la seva gravació en una televisió i una botiga de la ciutat escocesa d'Inverness, a més de mostrar-la a biòlegs que treballen en el centre d'exposicions del Llac Ness.
L'última suposada “observació” del monstre coincideix amb la iniciativa de l'organització turística local Destination Loch Ness (DLN) per a sol·licitar a l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) la inclusió del bell paratge en la seua Llista Mundial de Patrimonis.
Si la UNESCO arribés a aprovar la proposta, “Nessi” i el seu hàbitat natural formarien part del “exclusiu club” que integren meravelles naturals com el Gran Canó (EUA), el Kilimanjaro (Tanzània) o les Illes Tortugues (Equador).
Radicat en les Terres Altes d'Escòcia, el llac, que s'estén uns 37 quilòmetres al sud-est d'Inverness, té una profunditat màxima d'uns 225 metres -més del doble que la del Mar del Nord-, per la qual es suposa que ronda “Nessi.”

Agència EFE (Títol canviat)


Una nova gravació revifa la llegenda del Monstre del Llac Ness

Un científic aficionat afirma haver gravat a Nessie, el llegendari monstre del Llac Ness, a Escòcia, segons publica l'edició digital de CNN.
"No podia creure el que veien els meus ulls quan vaig observar aquest solc negre d'uns 15 metres movent-se prou ràpid per l'aigua", explica Gordon Holmes, un tècnic de laboratori de 55 anys de Shipley, en el comtat de Yorkshire, que va realitzar la gravació dissabte passat.
Des de 1930, quan es va reportar el primer observació, més de 4.000 testimonis sobre aquest "monstre", que alguns afirmen es tracta d'un dinosaure, han contribuït a alimentar una de les llegendes més famoses del món.
"Primer vaig pensar que es tractava d'una anguila molt gran. Aquests animals tenen característiques de serp i podrien explicar les observacions en el Llac Ness al llarg dels anys", afirma Holmes a la CNN.
Aquest mitjà ha recollit les declaracions de l'expert en Nessie i biòleg marí Adrian Shine, que treballa en el Centre Llac Ness 2000 a Drumnadrochit, una de les riberes del llac. Shine ha vist la gravació i espera poder analitzar-la adequadament properament.
"Em considero un intèrpret prou escèptic del que passa en el llac, però mantinc una ment oberta sobre estes coses i no hi ha dubte que s'uneix de les millors gravacions que he vist", afirma Shine.
Aquest biòleg afegeix que el vídeo és particularment útil perquè Holmes realitza un balanceig (oviment de càmera horitzontal) i capta la ombra de l'alguna cosa. Això significa que és menys problable que es tracti d'un muntatge i, a més, ofereix una referència geogràfica per a calcular la mida de la criatura i a quina velocitat es desplaça.
La CNN assegura que els mitjans de comunicació escocesos són habitualment escèptics amb les històries sobre Nessie, però el material d'Holmes és de tan bona qualitat que fins i tot la cautelosa BBC va emetre el vídeo ahir.

Agències

This page is powered by Blogger. Isn't yours?