<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de maig 30, 2007

Pluges amb sorpresa. Han caigut fins i tot peixos i granotes

La setmana passada va ploure fang a moltes zones d'Espanya o, com diuen al sud de València, pluja de sang, per la seva coloració rogenca. L'anomenada pluja de sang és la que apareix més sovint al llarg de la història. Hi ha escrits de l'any 989 en què es comenta que aquest tipus de precipitació va caure durant tres dies i tres nits a Venècia. El 1551 Lisboa també va quedar tenyida de vermell per una d'aquestes pluges. El juny de 1565 aquesta precipitació rogenca va arribar a afectar el sud d'Anglaterra. La gent relacionava aquest fenomen amb l'arribada de desgràcies imminents, però a finals del segle XIX es va saber que l'origen eren les tempestes de sorra del nord de l'Àfrica.
Les pluges de peixos, granotes i gripaus també són un fenomen natural provocat pel pas de remolins o trombes que aspiren l'aigua i els insectes que troben i els llancen a quilòmetres de distància. Han caigut fins i tot recoberts de gel a l'haver arribat a cotes elevades del núvol tempestuós. El 1892, a Birmingham, van ploure gripaus blancs, i a Buenos Aires, el 1952, van caure milers de granotes congelades. El 1896, Essen (Alemanya) va quedar afectada per una pluja de carpes congelades. A Maryland, el juliol de 1969, van caure centenars d'ànecs morts després d'una tempesta molt violenta.
A Espanya, a Frías de Albarracín (Terol), el 1988, durant una tempesta van caure també milers de granotes, que van estar deambulant diversos dies. I el 20 de maig de l'any passat també va caure un xàfec de granotes a Elgoibar (País Basc
).

Alfred Rodríguez Picó. El Periódico


divendres, de maig 25, 2007

Turistes pelegrins a Koyasan rere la pista del nirvana

A principis d'estiu es compliran tres anys de la inclusió del mont Koya a la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco. En aquest període, els 4.000 habitants d'aquesta muntanya han vist augmentar sense parar el nombre de turistes estrangers. Molts d'ells s'hi arriben per la bellesa de la naturalesa i dels seus nombrosos llocs carregats d'història, i per la possibilitat de sentir de prop la vida dels gairebé mil monjos de la secta Shingon, una de les més importants del budisme japonès.
Segons Junko Tanimoto, recepcionista de l'alberg del temple Shojoshin, més del 80% dels que hi van pernoctar el 2006 eren estrangers. Koyasan (o mont Koya) està situat a la província de Wakayama, al sud d'Osaka, ciutat a la qual està unit per una línia de tren que connecta amb el cremallera que puja fins al cim. Allà es troba un complex de més de 100 temples i monestirs i un gran cementiri que serveix d'accés al lloc més sagrat, l'Okunoin, on es troba la tomba de Kukai, el monjo fundador de la secta i del santuari.
Kukai (774-835), conegut pòstumament com a Kobo Daishi, va ser un jove estudiant que va renunciar a la seva carrera política per fer-se monjo. Posteriorment, va viatjar a la Xina per estudiar i en va tornar convertit en un mestre del budisme esotèric, que defensa la possibilitat d'arribar al nirvana, l'estat espiritual de pau absoluta, en el transcurs de la vida. Kukai es va guanyar el favor de la cort, cosa que li va permetre la fundació de temples a la capital, com el majestuós Toji, i sobretot la construcció del santuari del mont Koya, a la qual dedicaria els seus últims anys, fins que, segons la tradició, va arribar ell mateix al nirvana, i es va convertir en Buda, als 62 anys.
Koyasan ha estat protagonista, i a vegades víctima, dels avatars de la política i la religió, dues esferes fins fa poc íntimament unides. En nombroses ocasions els seus temples van ser destruïts pels seus rivals i reconstruïts una altra vegada. El seu misteriós cementiri acull, entre cedres enormes, tombes de totes les èpoques i estils, moltes cobertes de molsa. A la part antiga destaquen, entre petites escultures budistes, el mausoleu de la família Tokugawa, que va governar el Japó durant gairebé tres segles, i la tomba de Toyotomi Hideyoshi, un dels samurais que van unificar el país a finals del segle XVI. A la part moderna hi ha rareses com el mausoleu d'una companyia comercialitzadora de cafè, amb les seves grans escultures en forma de tassa, o el d'una empresa aeronàutica, presidida per un coet de quatre metres d'altura.
Més de la meitat dels temples de Koyasan compten amb el shukubo, un alberg per a pelegrins. S'hi poden escollir des d'habitacions molt senzilles fins a altres on es té la sensació d'estar experimentant el luxe del segle IX. Això sí, el menjar que ofereixen és el shojin ryori vegetarià, encara que servit amb una presentació i una cura que fan les delícies dels més exigents. A més a més, dormir al shukubo permet assistir a la cerimònia ritual que se celebra a les sis del matí, en la qual els monjos fan la lectura dels sutres, les escriptures que recullen les ensenyances budistes.

Jordi Juste, EL Periódico (Títol canviat)


dijous, de maig 24, 2007

Les Mòmies de l'Havana i la hipòtesi ocultista d’una seguidora de Blavatsky


Entestades d'alguna manera a no abandonar completament aquest món, 482 mòmies mantenen ocupats més de la meitat dels nínxols del panteó de naturals d'Ortigueira, al cementiri havaner de Colón. L'Asociación Naturales de Ortigueira és una de les principals de Cuba, i el nombre dels seus integrants supera per molt el dels ciutadans censats (7.697) en aquesta localitat de la província de la Corunya, que hi va donar origen.
L'associació va ser fundada el 24 de juny del 1929, només radica a la capital cubana i té uns 10.600 membres, entre gallecs nascuts a Espanya i els seus descendents. Ja fa mig segle que va cessar l'emigració gallega a Cuba, i aquesta comunitat autònoma avui segueix representada a l'illa per 49 associacions.
Per Alfredo Bernal, president de l'associació, l'assumpte constitueix tot un maldecap: arriben nous cadàvers que ja no troben lloc, a més que, amb molta probabilitat, s'hauran convertit en mòmies quan els correspongui ser exhumats.

El principal panteó de Cuba

El panteó, el més gran de Cuba, data de principis de la dècada dels 50 i té 716 nínxols d'exhumació, en els quals, evidentment, hi ha totes aquestes mòmies. Hi ha a més 5.000 osseres al soterrani d'aquest immoble de tres nivells.
Bernal ha demanat ajuda a funcionaris de la necròpolis, l'obra d'arquitectura colonial cubana més important de finals del segle XIX, a la recerca de llocs on col.locar de manera provisional els cossos dels que han mort fa poc. "Fa alguns anys vam patir una situació similar", recorda.
Fernando Hernández, responsable del panteó, concreta que la més antiga d'aquestes mòmies data del 17 d'octubre del 1988. Quan va correspondre obrir aquest taüt, al cap de dos anys, precisa, "es va comprovar que el cadàver estava momificat", i així està actualment. Hernández, que va arribar a ser en el seu moment el cap d'exhumació de tot el cementiri de Colón, argumenta que en el procés de momificació hi incideix la falta d'humitat perquè "el panteó està ubicat en un lloc sense arbres al voltant, castigat pel sol tot el dia".
El doctor Héctor Soto, que va participar en la identificació de les restes d'Ernesto Che Guevara, trobades a Bolívia, considera que l’excel·lent estat de conservació de les mòmies pot estar causat pel taponament de les canonades de ventilació. Aquesta obstrucció no permet que "els treballadors de la mort" entrin als nínxols ni que es desenvolupin, per exemple, "la mosca i els àcars, consumidors d'oxigen, perquè aquí gairebé no n'hi ha".
El cementiri de Colón, a més del seu valor arquitectònic, és un dels llocs internacionalment coneguts per l'alt grau de momificació. A la seva monumental façana principal hi ha escrit en llatí: Janua Sum Pacis, és a dir, Sóc la porta de la pau.
Soto pensa que té raó, però subratlla que per emetre una valoració científica hauria de desenvolupar una investigació al mateix panteó. Aquest forense pertany a l'Instituto de Medicina Legal, els empleats del qual van rebre, per la seva feina al dipòsit de cadàvers, un premi col·lectiu que atorga la Central de Trabajadores de Cuba. La central va reconèixer la "proesa laboral realitzada per aquest col·lectiu obrer el 1989".

La hipòtesi de Noemí

"Tot es deu al llamp", afirma Noemí, mística de l'Habana Vieja, seguidora de Madame Blavatsky. Treballa en una pizzeria i, quan té una mica de temps lliure, tira les cartes a les amigues per llegir-los el futur, "és clar, sense cobrar". Ho fa a la “cuartería” (casa de veïnat) on viu. Ella assegura que el llamp violeta, "un dels set que existeixen", és el responsable "absolut" del que passa amb les mòmies.
Jura, al peu d'un quadro on hi ha dibuixada una llengua travessada per una espasa, que una llampada d'aquest llamp, encarnació del comte de Saint Germain, travessa diversos punts de l'illa, i és per això que està molt a prop, en algun lloc encara per descobrir, "la mateixa Atlàntida en carn i ossos".
"Els arcans sabien molt bé el que es feien --emfatitza-- i això que no tenien ordinadors, fins on sabem".
"És clar, el mateix passa amb les piràmides d'Egipte, per on també es mou el llamp, només que aquí no és la mòmia d'un senyor faraó, sinó moltíssimes més, de gent comuna. Així és a Cuba: tots iguals, tant a la terra com al cel".

Hugo L. Sánchez El Periódico (Títol canviat)


dilluns, de maig 21, 2007

Pequín prohibeix les històries de fantasmes

Pequín (EFE). Pequín ha ordenat retirar dels quioscos de tota la ciutat les revistes que narren històries de fantasmes, al·legant que poden afectar psicològicament als joves, han informat avui diversos mitjans locals.
L'Administració d'Indústria i Comerç de Pequín ha decidit concretament la retirada de vuit revistes, quasi totes elles amb la paraula "gui" (fantasma) en el seu titular, i amb noms tals com "Quadern de Mort", "Històries d'Horror" o "Terrorífics Contes d'Apareguts".
Segons les autoritats pequineses, les publicacions no compten amb la necessària llicència per a vendre's, encara que també usen com a argument per a la retirada de les publicacions el fet que podrien afectar a la salut pública.
El diari "Beijing News" explica que en una de les publicacions, que tradueix una història japonesa, es relaten amb detall tota classe d'horribles morts.
En un altre cas, s'assegura que si el lector escriu el nom d'una persona en la revista, aquest morirà aviat. Des del començament d’aquesta campanya contra els escrits fantasmagòrics, s'han retirat de les botigues uns 500 exemplars, especialment en llibreries, quioscos i establiments pròxims a escoles, on aquestes revistes -algunes d'elles impreses en la més liberal Hong Kong- estaven guanyant popularitat.
L'Administració demana d'altra banda als ciutadans de Pequín que informin de qualsevol revista de fantasmes que vegin a la venda en qualsevol establiment de la ciutat.
El bloc sobre mitjans de comunicació i premsa xinesa Danwei (danwei.org) va ha assegurat avui que almenys dues altres publicacions amb històries d'horror, no incloses en la llista, segueixen aquesta setmana a la venda.
El gènere de terror no és aliè del tot a la Xina, on s'han rodat nombroses pel·lícules sobre el tema, si bé és cert que no solen emetre's per la televisió, on els continguts també són estrictament controlats.
Pequín emprèn nombroses campanyes d'imatge des de fa diversos mesos, de cara als JJ.OO. que acollirà l'any que ve.


dimecres, de maig 16, 2007


Monstre de la natura o frau?

No sabem realment de què es tracta, però segons el bloc 'Píndoles' podria ser una tortuga reial amb un desenvolupament gegantí espectacular. A 'Píndoles' es poden veure més imatges.

http://www.marcvidal.cat/pindoles/2007/05/bitxos_raros.html



dimarts, de maig 15, 2007

El diari de Barcelona "La Vanguardia" es fa ressò de pràctiques esotèriques a Catalunya per a fer vi


Encara que encara incipient, l'agricultura biodinàmica, l'art de fer créixer les plantes amb ajuda de l'astrologia, està guanyant adeptes en la vitivinicultura catalana, tot i mantenir pràctiques que molts creuen molt a prop de l'esoterisme.

Els que creuen en la biodinàmica creuen que el zodíac afecta a la viticultura i, per tant, als vins que s'obtenen.
La biodinàmica va ser preconitzada en 1924 per l'austríac Rudolf Steiner en la seva antroposofia, doctrina que advoca per una explotació de la naturalesa integrada en el cosmos i sotmesa a la influència dels planetes.
Pràctiques com la reducció d'insectes a cendres o soterrar al setembre en la vinya una banya de vaca sense cartílag i farcit de fem que ha de ser desenterrat a l'abril (amb l'objectiu d'aportar bacteris naturals i dinamitzar la terra) han portat que s’alcessin veus criticant la validesa científica de part dels arguments defensats per la biodinàmica i altres que, directament, han qualificant aquests corrent com "el vudú de la viticultura".
Els vins biodinàmics compten a França amb un destacat prestigi gràcies al treball de Nicolas Joly, que elabora Clos de la Coulée de Serrant. A Espanya, elaboradors com Álvaro Palacios o Telmo Rodríguez aposten per la biodinàmica i comercialitzen vins amb noms tan explícits com el 7 Llunes, del burgalés Campos Góticos (Ribera del Duero), o els de la línia Al Compás de la Luna, de Bodegas Dionisos de Valdepenyas. A Catalunya, des del Priorat fins a l'Empordà, cada vegada més elaboradors s'estan pujant al carro de la biodinàmica.
Al Priorat elaboradors com René Barbier, Álvaro Palacios o Daphne Glorian s'han unit per a aconseguir una biodinàmica autòctona, adaptada a les seves realitats.
El seu projecte, que coordina el Departament d´Agricultura de la Generalitat i que abraça 100 hectàrees, persegueix "recuperar la biodiversitat". I també el conseller delegat dels cellers Pinord de Vilafranca, Joan Josep Tetas, s’ha sumat a la cosmogonia biodinàmica oficial, la regulada internacionalment amb els segells Demeter i Bio Suisse, en el seu celler del Priorat.

Ramon Francàs. "LA Vanguardia" (Títol canviat)


Xinesos ateus, però igual de supersticiosos

Una enquesta oficial assenyala, que més de la meitat del funcionaris xinesos de baix nivell tenen creences supersticioses.
El 28% considera que el la cara determina el caràcter i la planeta, el 18,5% creu en la interpretacions dels somnis, el 13% en la astrologia...


Quan una Administració recorre a les enquestes per a conèixer-se a si mateixa, pot trobar-se amb sorpreses. Podria ser una màxima de Confuci, però és el que li ha passat a l'Escola Nacional d'Administració de Xina, un dels organismes l'objectiu dels quals és educar als funcionaris. Va encarregar un estudi sobre el nivell cultural dels funcionaris xinesos en els diferents districtes, i s'ha trobat amb un bon desengany.
Entre setembre i desembre de l'any passat van ser enquestats 900 funcionaris de baix nivell en disset províncies i municipis, inclosos els de la proletària Xongqing i la sofisticada Xangai, i el resultat va ser que més de la meitat té "creences supersticioses", va informar el divendres la agència Xina News Service.
La fisiognòmia se’n porta el primer premi. És la tècnica que porta fins a les seves últimes conseqüències el popular dit que afirma que la cara és l'espill de l'ànima i dedueix el comportament de les persones, com qui diu, pel seu rostre.
Segons alguns intèrprets d'aquest art adivinatòria, és estrany, per exemple, que un guerxo no sigui buscabregues, envejós i mentider, i és freqüent que una persona de cabells gruixuts i curts sigui més feliç del que mereix. Tot això i molt més, es dedueix per la cara. Doncs bé, un 28,3% dels funcionaris xinesos de baix nivell sondejats creu en això, bé "amb fermesa", bé "en certes circumstàncies".
La interpretació dels somnis del llibre de Zhou Gong és una altra font de creences. És un almanac tradicional que inclou set categories de somnis favorables i desfavorables. Somiar amb sols o amb llunes creixents és bona cosa, perquè segurament la família prosperarà, en canvi, si se somia que l'esposa està embarassada significa que ella té un embolic. Si el que somia que té un embolic amb una altra dona és el propi somiador, vol dir que perdrà diners... Segons el almanac, matar animals és una cosa subtil; si les víctimes són porcs, pollastres o ànecs, és auguri de bona sort, en canvi matar una cabra indica perill i és problemàtic. Un 18,5% dels enquestats declara creure en la interpretació dels somnis. Un altre 13,7% creu en l'astrologia, i un 6% en l'endevinació a través del I Quing (I Jing), el Llibre de les Mutacions, un text endevinatori amb més de tres mil anys de tradició en Xina.
Segons l'informe, més de la meitat dels funcionaris (d'aquest nivell), un 54%, temen desastres vaticinats per alguna d'eixes tècniques. "És preocupant", assenyala un dels investigadors vinculats al projecte, citat per un diari d'Hong Kong. "No esperàvem que les xifres fossin tan inflades", en un col·lectiu en què la majoria dels seus membres pertany al Partit Comunista i són ateus, observa.
Així les coses, la notícia publicada el dilluns pel diari Ming Bao sobre les gestes d'un grup de jutges de Xenzhen, la ciutat més moderna xinesa, sona a pura ortodòxia. Els magistrats van contractar a un mestre de feng shui perquè analitzés l'edifici del seu jutjat. L'home va trobar "tres mals". Per l'est, l'edifici tenia davant una xemeneia d’una fàbrica, per l'oest calia col·locar un lleó de pedra per a conjurar les ombres.En tercer lloc va caldre modificar una escala veïna perquè tenia onze escalons (molt mal auguri). Els magistrats es van posar a modificar el seu edifici sense reparar en despeses... i han estat detinguts per malversació de fons.

Rafael Poch. "La Vanguardia" (Títol canviat)


dilluns, de maig 14, 2007

Uri Geller, demandat per intentar eliminar un vídeo del YouTube que el desacredita

Uri Geller, famós en la televisió dels anys 70 per ser capaç de doblegar i trencar una cullera amb el poder de la seva ment, ha pogut veure frustrada la seva carrera després que YouTube.com ha publicat un vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=M9w7jHYriFo), on es demostra que els poders de Geller no existeixen, sinó que són fruit d'un truc a través d'un joc de mans.
La companyia del mentalista, Explorologist, ha demandant a la pàgina en qüestió perquè retirés el vídeo, al·legant que violava les lleis del copyright per mostrar imatges de les quals només ell en té els drets. Però segons la legislació americana, dels gairebé 14 minuts de què consta el vídeo, Geller només podria reclamar tres segons de drets d'autos i que la majoria de les imatges que conformen el reportatge no li pertanyen ja que l'autor alterna la seva pròpia imatge i narració amb intervencions televisives del mentalista.
Per altra banda, L'Electronic Frontier Foundation (EFF), organització nord-americana sense ànim de lucre que lluita pels drets de llibertat d'expressió en el context de l'era digital, ha presentat una demanda contra Geller per abusar de la llei de drets d'autor dels Estats Units.

Avui


dissabte, de maig 12, 2007

Una "gran bola de foc" creua el cel de la Península Ibèrica

Sembla que per una vegada ningú parla d'ovnis


Ciudad Real, Conca, Toledo, Valladolid... Diuen que també des de Màlaga. Una "impressionant bola de foc" --en definició de molts dels seus afortunats espectadors-- va sobrevolar ahir el cel d'Espanya i va deixar --van suposar després els científics-- un rastre de meteorits.
"La lluminositat del fenomen va ser tan gran que fins i tot va ser registrada per pilots de la base de Torrejón de Ardoz en ple vol, a 40.000 peus d'altura", va explicar Josep Maria Trigo, investigador adscrit a la Xarxa de Bòlids i Meteorits. El telè- fon d'emergències 112, evidentment, es va col.lapsar. Va causar alarma. No és estrany, perquè la importància del fenomen va ser notable. Un exemple: en algunes poblacions de Ciudad Real, la "sobtada aparició" (segons més testimonis) va anar acompanyada de l'enorme estrèpit que va provocar el bòlid al trencar la barrera del so.
El succés, lògicament, va desencadenar una enorme excitació entre la comunitat científica. Aquest tipus d'objectes procedents de l'espai solen volatilitzar-se completament abans d'arribar a terra, però el que es va veure ahir pot ser que hagi deixat un rastre de meteorits sobre Espanya. La primera i ràpida resposta dels investigadors va ser fer una crida als organismes oficials perquè revisin les gravacions de les seves cà- meres de seguretat, en especial les que hi ha a Madrid enfocades cap al sud-sud-oest.

LLADRES

La recerca, amb tot, es portarà a terme amb discreció. ¿Per què? Els científics espanyols encara recorden com en l'última ocasió en què es va produir un fet similar, el desembre del 2004, les restes del bòlid van ser robades per un equip de caçameteorits francès i per altres mercenaris enviats per un laboratori alemany. En aquell episodi, el meteorit va caure al municipi de Villalbeto de Peña (Palència). Era el primer que s'aconseguia recuperar des de feia més de 50 anys, i se'n va anar cap a França.
Els professors Jordi Llorca i Javier García Guinea van publicar poc després un treball en què es descrivien les característiques d'aquella bola de foc de 750 quilos que va travessar la Península el 4 de desembre de 2004 a la tarda després d'un viatge interestel.lar de 48 milions d'anys.

El Periódico de Catalunya (Títol canviat)


dilluns, de maig 07, 2007

Continua la creuada contra la ciència i a favor de guaridors i fetillers:

Un nou article de El Periódico de Catalunya


El dolor crònic, fort i persistent, que no s'atenua amb analgèsics ni opiacis, resulta especialment cruel si qui el pateix és un nen de 5 o 10 anys. Un anestesiòleg de l'hospital infantil de Sant Joan de Déu, d'Esplugues, aplica en aquests casos les diminutes agulles de l'acupuntura, unes punxades estratègicament apuntades amb què en tres anys ha tractat uns 80 nens de 5 a 15 anys en situació greu.
El bon resultat de l'experiència, sense precedent en un hospital infantil espanyol, ja no està en discussió, relata el doctor Luis Càncer Villacampa, l'anestesiòleg acupuntor. "Algunes criatures han pogut reduir fins a un 50% els fàrmacs calmants i en altres casos s'han eliminat completament perquè el símptoma dolorós ha desaparegut", assegura Càncer, membre de la secció d'acupuntors del Col·legi de Metges de Barcelona, on es va formar.
Les criatures que ha tractat aquest doctor patien, en molts casos, el dolor intens i indefinit d'un membre fantasma, un braç o una cama absents, amputats gairebé sempre a causa d'un càncer que, malgrat que ja no està unit al cos, fa un mal profund i constant. "És un fenomen que encara no té explicació", diu el metge.

Casos desesperats
En altres casos, els infants patien neuràlgies greus o traumatismes importants. En definitiva, sentien dolor fort i sense remissió pel qual eren profusament tractats i del qual no milloraven. "Al principi, m'arribaven els casos més desesperats, aquells en què el dolor no remet amb res, malalts amb qui ja no saps què fer", confessa l'acupuntor.
L'acupuntura tradicional, d'origen xinès, no tracta el cos humà a partir d'uns sistemes (el digestiu, el pulmonar, etcètera) com ho fa la medicina occidental, sinó que entén l'organisme com un nucli físic sobre el qual circulen uns meridians invisibles d'energia que el mantenen viu i sa.
La malaltia sorgeix, segons aquesta medicina oriental, quan en algun punt d'aquests meridians invisibles sorgeix un bloqueig que estanca l'energia. Si les agulles punxen el punt bloquejat, l'energia torna a circular i la malaltia s'elimina, diuen els principis d'aquesta tècnica.
El doctor Càncer ha fet un pas més enllà de la teoria xinesa. Assegura que estudis científics occidentals han demostrat que les agulles de l'acupuntura, aplicades sobre uns punts de subtil localització pròxims a l'òrgan que fa mal, poden establir contacte amb els centres cerebrals que regulen l'alliberament de les endorfines. Aquestes substàncies naturals actuen com la morfina sintètica, tenen capacitat analgèsica natural i calmen el dolor de l'òrgan de referència, el que es punxa.

Ben fet, no fa mal
L'efecte dels seus tractaments, que aplica en sessions de 30 minuts, es percep a penes 24 hores després de la primera sessió, relata Càncer. No és senzill punxar un nen, però, en set o vuit punts simultàniament i demanar-li que s'estigui quiet. L'anestesiòleg ho aconsegueix, diu, per dues raons: "El primer dia, els nens no veuen les agulles perquè els enganyem amb trucs i distraccions. En la resta de sessions ja no hi ha problema, perquè el malalt sap que no li farà mal: si el punt que s'ha de punxar està ben triat, l'agulla no es nota".
Ni la direcció de l'hospital, ni els pares dels nens malalts, ni els companys del doctor han posat inconvenients que aquest anestesiòleg introdueixi una tècnica que és desconeguda per una majoria de metges. "Als incrèduls només els demano que provin una sessió d'acupuntura quan els faci mal alguna cosa --comenta el metge--. No pretenc suplir els medicaments, sinó integrar aquesta tècnica en els recursos que existeixen per tractar el dolor".

Àngels Gallardo, El Periódico, (Títol canviat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?