<$BlogRSDUrl$>

diumenge, d’abril 29, 2007

La bestiesa del 'Feng shui', a BioCultura

Aquest article del diari Avui cau en el parany de la credulitat

"Una vegada va venir una senyora amb les seves dues filles perquè estaven deprimides. Quan vam anar a casa seva a tot arreu hi havia imatges de dones soles i dones tristes i melancòliques. Tots els colors de la casa eren grisos i marrons. A la casa no hi entrava la llum, estava molt tancada. Vam veure que el pes de la vivenda els afectava directament l'ànim. Nosaltres els vam aconsellar que traguessin tots els quadres, fotografies i figures de dones soles, que pintessin de nou les parets i que hi posessin colors alegres, perquè els entressin l'energia de la primavera, el sol, els colors càlids. La mare, a més, dormia malament i nosaltres vam descobrir que era perquè sota el seu llit hi passava un corrent d'aigua subterrani. I li vam fer canviar la posició del llit. Un cop fets els canvis, la mare i les filles van millorar ràpidament. Fins i tot van començar a vestir-se diferent. Van quedar molt contentes". En Silvestre Pérez Pérez i la Natividad Pérez Domingo són especialistes i estudiosos de feng shui tradicional i, des de la seva escola Feng Shui Natural, es dediquen a l'assessorament de particulars i empreses. Com diuen ells per simplificar: "Som una espècie de metges de les cases".
Autors del best seller Feng shui para todos, aquest any són uns dels protagonistes de la fira BioCultura (Palau Sant Jordi, del 4 al 7 de maig), on impartiran una conferència. "El feng shui és una barreja d'art i ciència", expliquen. El que intentaran fer arribar al gran públic interessat en aquesta ciència xinesa mil·lenària és la idea que una casa, un espai, és una entitat viva que afecta directament les persones que hi viuen o hi treballen, que s'hi estan. "Una casa és el que és depenent del moment en què va ser creada, de com va ser creada, d'on va ser creada, de la seva orientació magnètica", explica en Silvestre. "Per tot això -puntualitza la Natividad-, hi ha cases que tenen una energia que afavoreix les discussions o el mal humor, o altres que atreuen més les depressions o les malalties". "Els mestres xinesos diuen que la casa té una influència d'un 30% sobre la vida de les persones. Per això l'hem de conèixer i viure-la adequadament", expliquen.
El feng shui dóna molta importància a l'ordre, a l'harmonia, és contrari a tenir objectes innecessaris i, en el fons, molts dels seus preceptes són pur sentit comú: "Si un nen és hiperactiu o molt nerviós no li hem de posar colors vermells, grocs ni taronges forts a l'habitació. Ni la tele, ni mobles amb cantonades agressives. Convé posar-hi colors pastels, que els mobles tinguin formes arrodonides, que no hi hagi objectes agressius", explica el Silvestre Pérez.

Vent i aigua
El significat literal de les paraules xineses feng shui és vent i aigua: per un cantó els corrents vitals de l'aire i per un altre l'aigua com a fluid catalitzador i font de vida. El feng shui observa la naturalesa i la seva repercussió energètica sobre el nostre entorn i la nostra vida. La seva base descansa sobre els conceptes del txi (l'energia), i els seus pols (el yin i el yang, la lluna i el sol, l'energia femenina i l'energia masculina: els oposats que s'han d'equilibrar). En la base del feng shui hi ha l'assoliment de l'harmonia dels cinc elements de la terra, el respecte envers la natura i l'equilibri entre les seves forces.
Una persona que creu en el feng shui és l'Antonio Sánchez, gerent de l'empresa Construccions Deco. L'Antonio, que ja havia provat l'experiència a casa seva, es va posar en contacte amb en Silvestre i la Natividad quan l'empresa, després de molts anys de tenir l'oficina en un àtic del carrer Galileu, va decidir canviar d'ubicació i traslladar-se a un entresòl de la Travessera de les Corts. "Veníem d'un local que, en comparació amb aquest, tenia molta més llum però se'ns havia quedat petit. Ara, gràcies al feng shui i als decoradors, no sembla que hi hagi poca llum. Ens hi sentim molt còmodes". L'Antonio Sánchez explica que ell confia en el feng shui perquè, entre d'altres coses, "té molt de sentit comú".
"Volíem que el despatx reflectís que aquesta és una empresa amb més de 40 anys d'història que té una perspectiva de, com a mínim, 40 anys més, és a dir, una barreja de tradició i innovació. Volíem que fos còmode per treballar-hi, agradable i que la gent s'hi sentís a gust", explica l'Antonio. "Per això vam pensar que si organitzàvem l'espai basant-nos en la ciència del feng shui s'aconseguiria una harmonia beneficiosa per a l'empresa i els treballadors, perquè hi hauria una comunió entre l'espai i les persones que hi treballen". En Silvestre i la Natividad hi van anar amb els seus estris de feina: les varetes de radiestèsia per detectar els corrents d'aigua subterranis (que, segons el feng shui, s'han d'evitar) i la brúixola tradicional xinesa o luo pan, per interpretar les energies de la casa. Per fer els despatxos van demanar la data de naixement i la tasca que desenvolupa cada una de les persones que n'havia de tenir un.

Sense objectes superflus
Al final entre ells i els decoradors va quedar una oficina impressionant. Un passadís (que està fet just per on passa un corrent d'aigua subterrani i, per tant, és millor que ningú hi treballi al damunt) separa els despatxos (amb envans de vidre) dels responsables de l'empresa de la gran sala on hi ha les taules de la resta de treballadors. No hi ha objectes superflus, tot està ordenat i els pocs quadres que hi ha no són abstractes. Predominen els colors pastel i al final del passadís hi ha una font (l'aigua és bàsica i, a més, significa riquesa; aquest és un dels punts més importants d'aquesta disciplina). No hi ha papers damunt les taules i tampoc quadres abstractes (no convé en una constructora).
Però la confiança en el feng shui de l'Antonio i la Constructora Deco no acaba aquí. L'empresa també ha contractat els especialistes en feng shui per a una promoció de tres xalets que estan fent a Can Cortés, a Sant Cugat. "De moment ja ens han dit com ha de ser la forma de les parcel·les i com han d'estar orientades les cases. En una segona fase també distribuirem els espais interiors segons les regles del feng shui", explica l'Antonio Sánchez. I recorda que, de moment, els experts ja els han fet canviar la ubicació de les piscines privades. "Nosaltres havíem pensat a posar-les davant la porta principal, però ens van dir que no, que això podria provocar trencaments a la família que hi anés a viure. En fi, que ens han recomanat que les posem davant del menjador i així ho farem".
També va confiar en el feng shui la Carmen. "Tot va començar ara fa uns anys, quan em vaig canviar de casa. De cop ens van començar a passar coses que no ens havien passat mai. Van començar a aparèixer conflictes", explica. Aleshores un dia a la perruqueria, tot fullejant una revista, va veure un reportatge de feng shui que, diu, li va interessar molt, i dies després, al Saló Cosmobelleza, va coincidir amb una conferència que feien en Silvestre i la Natividad. "De seguida em vaig apuntar a fer un dels seus cursos a l'Escola Feng Shui Natural i, engrescada, els vaig dir que m'harmonitzessin la casa", recorda. I detalla: "Vam fer l'estudi de la casa i em van dir el que hi funcionava i el que no. Em van fer canviar coses de lloc, els colors de la casa, i en general van racionalitzar l'espai. El resultat és que les coses van començar a canviar a casa meva. De mica en mica la tensió va anar baixant".

Roba ecològica
Feng shui a part (a banda d'en Silvestre i la Natividad, el diumenge 6 a les 11.00 h fan una conferència la Loli Curto, especialista en dietètica oriental i salut natural, i en William Spear, un gran mestre americà de feng shui), en el BioCultura d'aquest any, que ja és la catorzena edició, s'hi poden trobar un total de 650 expositors, entre els quals hi ha gran part de les empreses que es dediquen al comerç just (per alguna cosa aquesta és la Fira de les Alternatives i el Consum Responsable).
Entre aquests hi ha diversos especialitzats en roba ecològica. El dissabte 5 de març, per exemple, l'empresa madrilenya Bio-Bio (que distribueix els productes de la firma francesa Ideo) munta una desfilada per presentar la seva col·lecció Estiu 2007. "Molta gent es pensa que la roba ecològica només és la de tipus ètnic. I no, també és roba esportiva i de prêt-à-porter", explica Manuel Follana, un dels responsables.
Alternativa 3 és una altra cooperativa de comerç just, en aquest cas de Terrassa, que importa i distribueix sobretot cafè però que també toca altres productes alimentaris, artesania i roba ecològica. "La nostra roba ve directament de les illes Maurici, d'un productor que treballa amb disminuïts físics i psíquics", explica la Gemma Ginat, una de les responsables de la cooperativa, que explicita que els seus productes tenen una doble qualitat: "En ser comerç just es prefinança la compra, es paga el 50% en el moment de l'encàrrec, cosa que permet al productor treballar amb dignitat; a més, el preu que se li paga li permet millorar la seva vida i viure de la seva feina". Per un altre cantó hi ha la qualitat física del producte, en aquest cas, el cotó biològic, "elaborat íntegrament sense la intervenció de cap producte químic".
Tot és natural i convida al respecte del medi ambient a BioCultura, una fira que, tal com està el panorama, és cada cop més necessària.

Mireia Rourera. Avui. (Títols canviats)


dimarts, d’abril 24, 2007

Un llibre recull 42 llegendes de Girona i comarques

Girona tindrà en breu un nou llibre sobre llegendes. La Fundació 60 està enllestint la publicació «42 històries màgiques. Llegendes de Girona». Es tracta d´un llibre que es podrà trobar a les principals llibreries de Girona a partir de demà passat i que fa un repàs a aquelles històries que al llarg del temps han anat perdurant entre els gironins.
La gran majoria de llegendes fa referència a la ciutat de Girona. S´hi pot trobar la majordoma de sant Narcís, Gerió, la petjada de sant Narcís, les catacumbes, Carlemany, drac sota el temple, Ermessenda de Carcassona, el falcó d´en Cap d´Estopes, el cul de la lleona, el carrer del Llop, la sirena de Galligans, els jueus a Girona, les mosques de Sant Narcís, les pomes, sant Feliu i el lladre de la col·legiata, el Tarlà, la bruixa de la Catedral, el vampir de la Rambla, el porc de Sant Antoni, vida i miracles de sant Feliu, la campana Beneta, Sant Narcís i el francès emmetzinador, la font d´en Pericot, el cotó miraculós, l´oli de la llàntia, de les lluminàries, la pedra miraculosa, el simbolisme de santa Caterina, el flequer del Mercadal i la Cocollona. Hi ha catorze històries de la figura de Sant Narcís.
Les restants estan relacionades amb les comarques gironines: l´Estany de Sils, les bruixes de Llers, Sant Maurici i la mala vella de Caldes, Guifré el Pilós, La núvia de can Biel d´Anglès, l´Estany de Banyoles, el bruel de Castelló, la reconversió d´Afra, el pont del diable, el bou d'or, la font dels enamorats i el fill del Castell de Santa Coloma de Farners. Totes les llegendes tenen un petit mapa de localització.
Totes les llegendes les ha escrit la periodista i antropòloga Nuri Ros i Rue, i cada una de les històries està acompanyada d´una de les quaranta-dues imatges dels relleus en marbre realitzats per l´escultor Gerard Roca i Ayats que apareixeran en l´hotel Llegendes de Girona, al Pou Rodó, que preveu obrir l´octubre d´aquest any. L´obra sortirà al mercat en multitud de llengües (anglès, francès, alemany, italià, àrab, xinès, japonès). En català i castellà es vendrà per vint euros. La portada del llibre fa referència a una de les llegendes: la petjada de Sant Narcís.
L´obra vol esdevenir pràcticament una guia de la ciutat, una manera de recórrer els carrers de Girona seguint cada una de les llegendes. Al final de la publicació hi ha un mapa on hi ha senyalitzades cada una de les llegendes localitzades a la capital i també hi ha un mapa provincial on apareixen les dotze restants. Les llegendes es complementen amb noranta fotografies que serveixen per localitzar l´entorn on hauria esdevingut la llegenda.
La publicació, que sortirà amb una tirada, de moment, de 3.500 llibres (1.600 en català, 900 en anglès, 400 en castellà i 300 en francès i en alemany), inclou escrits de personatges de renom com ara el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal; l´alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el president del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, Ramon Ramos; la rectora de la UdG, Anna Maria Geli; el director de Caixa Girona, Arcadi Calzada; el subdelegat del govern, Francesc Francisco-Busquets; el delegat de la Generalitat, Jordi Martinoy; el president de la Diputació, Carles Pàramo; el cronista oficial de la ciutat de Girona, Enric Mirambell, o l´arqueòleg Eudald Carbonell. El pròleg ha anat a cura del president del col·legi d'arquitectes, Josep Riera.

Tapi Carreras, Diari de Girona


divendres, d’abril 20, 2007

L´Església anima a encomanar-se a l´olotina Lliberada Ferrarons perquè faci un miracle

L'Església ha exhortat els fidels, creients i no creients, a encomanar-se a l'olotina Lliberada Ferrarons (1803-1842) per permetre el miracle que en faci possible la beatificació. El procés es troba ara en mans dels teòlegs de Roma, que estudien les virtuts d'aquesta jove, laica i obrera, per declarar-la venerable. La vida de Ferrarons va estar marcada per les dificultats, a les quals se li va ajuntar una llarga agonia per malaltia, però mai va deixar de perdre la fe.
Dona, laica, obrera, pobra i malalta, Lliberada Ferrerons no va tenir una vida fàcil, però tot i això va saber mantenir la fe. Nascuda en una família sense recursos, es va quedar sense pare de petita i va haver de començar a treballar als vuit anys. La seva vida va transcórrer entre diferents fàbriques tèxtils d'Olot i Sant Joan les Fonts, i la cura dels seus vuit germans. Fins i tot en els moments més difícils, quan el tumor que patia al fetge l'anava rosegant per dins, mai va apartar-se de Déu. La seva dedicació i valentia va fer que, ja en vida, Olot la tingués com una santa. Un sentiment que va anar incrementant-se després de la seva mort, i que va comportar que s'obrís un procés per a beatificar-la. A partir dels anys noranta, la causa s'ha reprès amb força.
Actualment, els teòlegs de la Santa Seu estudien la vida i les virtuts de Ferrarons i s'espera que es pronunciïn en dos o tres mesos. Un congrés de cardenals i bisbes revisarà la causa i, si reconeix les virtuts de l'olotina, serà considerada venerable. Aquesta, però, només és una part del procés de la beatificació: per tal que Roma la declari beata, cal la seva intervenció en un miracle.

Xavier Pi /ACN, Diari de Girona


dimarts, d’abril 10, 2007

Encara es veuen ovnis al Canadà


Els extraterrestres i les seves naus estan passats de moda actualment, però 736 casos d'observacions a Canadà enguany reafirmen l'existència “d'un fenomen real subjacent”, segons un dels principals investigadors ovni del país.
“És cert que ja no hi ha tants extraterrestres a la tele com abans, quan eixien en anuncis venent-nos tot des de Pepsi fins a fàrmacs”, diu Chris Rutkowski, director de l'Ufology Research Institute amb seu en Winnipeg, “però el fenomen persisteix encara, lo que m'indica que hi ha un fenomen real subjacent que s'estén més enllà dels mitjans i la cultura popular”.
L'enquesta canadenca anual realitzada per Rutkowski l'any passat ocupa el tercer lloc en la major quantitat d'observacions en un període de 17 anys, encara que el rècord de 882 observacions segueix corresponent a 2004.
Les províncies d'Ontari i Colúmbia Britànica van registrar el nombre més gran de casos, però Saskatchewan va batre el rècord amb 98 observacions. Barb Campbell, veïna de Paynton, Sask., va afirmar haver-hi vist un triangle fosc de major tamany que un helicòpter, que s'estenia en l'aire sobre Maidstone l'any passat.
“Estava just per damunt de la resplendor de les llums del carrer, així que no era possible veure'l tot, però tenia una llum variable inusual i estranya just en el seu centre,” diu la testimoni. “I no emetia cap so. Era vertaderament desconcertant”.
Rutkowski, autor d'un llibre sobre observacions OVNI, no dubta a indicar que no existeixen proves irrebatibles sobre el fet que els casos d'ovnis tinguin a veure amb extraterrestres. La majoria dels observacions són llums rares en el cel, i les encontrespròximes són mes bé infreqüents.

Toronto Sun (Títol canviat)


dissabte, d’abril 07, 2007

Fonamentalisme cristià

Els experts valencians troben un 80% de similituds entre el Llençol Sant de Torí i el Sudari d'Oviedo


Experts en l'estudi del Llençol Sant de Torí, pertanyents al Centre Espanyol de Sindonologia amb seu a València, han proposat la realització del primer estudi comparatiu del Llençol Sant amb el Sudari d'Oviedo. La proposta ha sorgit després d'haver detectat “almenys” un 80% de coincidències en distintes taques que apareixen reflectides en les dos teles.
Els especialistes del centre valencià presentaran la setmana que ve, en el II Congrés Internacional del Sant Sudari a Oviedo, les seues últimes investigacions sobre l'autenticitat del sudari, a què se li atribuïx haver sigut utilitzat per a cobrir el cap de Jesucrist en el trasllat de la creu fins al sepulcre.
Entre altres investigacions, s'analitzaran les “nombroses coincidències” entre el Llençol Sant i el Sudari d'Oviedo, “del que ja s'ha pogut esbrinar l'origen de totes les taques que en ell apareixen”, va afirmar ahir el president del Centre Espanyol de Sindonologia, Jorge Manuel Rodríguez.
“La zona del nas i la boca presenta en les dos te les marques molt suaus però idèntiques de líquids fluids darrere de la mort provocats per edema pulmonar”, va explicar Rodríguez.

La mateixa sang
Una altra de les similituds és la que s'observa en la part del bescoll, en la que el tipus de sang que apareix en ambdós llenços “és del grup AB” i en les dos teles es tracta de sang “vital i coagulada, emanada mentres la persona tenia vida”.
El president del centre de València va assegurar que les taques que presenten ambdós teles “són semblants” i “perfectament superposables”. “Les marques provocades per la corona d'espines que va rodejar el cap de la persona que va cobrir encaixen també en les dos teles”.
Durant el simposi, que tindrà lloc del 13 al 15 d'abril, també es tractaran els estudis físics, químics i biològics realitzats sobre el Sant Sudari d'Oviedo així com el seu estat de conservació. Segons Jorge Manuel Rodríguez urgix “conservar de forma apropiada el sudari, tenint en compte la temperatura, humitat i contaminació, ja que actualment no té protecció adequada”.
El congrés comptarà amb la participació de nombrosos experts com el director del Centre Internacional de Sindonologia de Torí, Bruno Barberis; el doctor en Físiques John Jackson, president del Torí Shroud Center de Colorado, Bruno Barberis; el doctor en Físiques Emmanuel Carreira, exprofessor del departament de Física de la Universitat John Carrol de Cleveland o el catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de València, José Delfín Villalaín.
300 especialistes analitzaran la investigació proposada pels experts del Centre Espanyol de Sindonologia en el marc d'este congrés que va dirigit tant a investigadors sobre la figura històrica de Jesús de Natzaret com als interessats que vullguen conéixer profundament la investigació que s'està realitzant en este camp.

Las Provincias. (Títol canviat)


dijous, d’abril 05, 2007

Les presumptes restes de Joana d'Arc són una mòmia egípcia
La falsificació ha estat descoberta per científics francesos arran d'unes anàlisis


Les relíquies d'un dels grans mites de la història de França, Joana d'Arc, s'han revelat un fiasco. Un equip de científics ha descobert que les restes que es conservaven a l'arquebisbat de Tours no pertanyen a l'heroïna que va morir cremada a la foguera el 1431, sinó que corresponen a una mòmia egípcia de l'època faraònica, segons publica avui la revista britànica Nature. L'engany s'ha prolongat durant més d'un segle, ja que els vestigis --que l'Església no ha considerat mai relíquies, segons la diòcesi que els guarda-- es van descobrir al segle XIX coincidint amb el període en què els historiadors francesos van convertir la Donzella d'Orleans en mite nacional.
No és l'únic dogma de fe que ha caigut últimament a França. Al març, la ciència va posar fi a una altra creença relativa a restes funeràries i mantinguda durant un segle. En aquest cas no es tractava d'un heroi nacional sinó d'un dels tresors del Museu del Louvre: els canopis que suposadament contenien restes de Ramsès II guarden afaits.
En canvi, els ossos i el tros de tela que s'atribueixen a Joana d'Arc sí que pertanyien a una mòmia egípcia. ¿Com van arribar aquestes restes a França i van arribar a confondre's amb les relíquies de l'heroïna? El doctor Philippe Charlier, que ha dirigit la recerca, addueix que a l'edat mitjana alguns remeis medicinals utilitzaven restes de mòmies egípcies. Les suposades relíquies van aparèixer el 1867 en una gerra en una farmàcia de París sota la inscripció "Relíquies trobades a la foguera de Joana d'Arc".

Màrtir i santa
Cremada el 29 de maig de 1431, beatificada el 1909 i canonitzada el 1920, Joana d'Arc va arribar a encapçalar diverses campanyes militars franceses durant la Guerra dels Cent Anys. La jove assegurava que se li havien aparegut àngels i sants per transmetre-li el manament diví d'expulsar de França els anglesos. La Donzella d'Orleans va ser capturada i jutjada per heretgia i bruixeria per un tribunal eclesiàstic, que finalment la va condemnar a la foguera.
Tot i que la llegenda diu que les restes es van llançar al riu Sena perquè no quedés res que pogués ser venerat, l'aparició va resultar versemblant perquè el recipient contenia una costella humana aparentment carbonitzada, restes que semblen fusta cremada, un tros de lli i el fè- mur d'un gat, lligat a la pràctica medieval de llançar gats negres a les fogueres en què es cremaven les dones acusades de bruixeria.
A més de proves sofisticades com la del carboni 14, el doctor Charlier s'ha servit de l'olfacte dels perfumistes Sylvaine Delacourte i Jean Michel Duriez. Els seus nassos van revelar que les restes feien olor de guix cremat i de vainilla, cosa que suggereix que es va tractar d'una descomposició natural i no d'un procés de combustió.

Elianne Ros, El Periódico


dimarts, d’abril 03, 2007


El miracle de Karol Wojtyla

La pretesa curació d’una monja francesa

Els metges hi han de trobar una explicació científica; els cardenals, si va ser un miracle

La documentació sobre la curació de Marie Simon Pierre, una monja francesa de 46 anys que patia Parkinson, la mateixa malaltia del Papa Joan Pau II, forma part dels textos que ara haurà d’estudiar la Congregació per a la Causa dels Sants. Dos mesos després de la mort de Karol Wojtyla, la monja es va curar de manera inexplicable, segons el seu testimoni. Un equip de metges haurà de determinar si la curació té explicació científica o no, i, paral·lelament, una comissió de cardenals declararà si es tracta d’un miracle que es pot atribuir a la intercessió de Joan Pau II. Si és així, Benet XVI podrà proclamar-ne la beatificació. De totes maneres, el titular de la Congregació, José Saraiva Martins, no es va atrevir a dir ahir quant de temps es necessitarà per analitzar la documentació. Va precisar també que només Benet XVI pot decidir si se salta o no la fase de beatificació i el proclama santo subito.

Avui (Títol modificat respecte l’original)


diumenge, d’abril 01, 2007

Les dones demanen que la maçoneria es modernitzi «per adaptar-se als canvis socials»

La Gran Lògia Femenina d'Espanya considera que la maçoneria s'ha de modernitzar «per adaptar-se als canvis socials», segons Rosa Elvira Presmanes, gran mestra d'aquesta lògia. «El món canvia i la maçoneria ha de canviar amb ell», va destacar. Amb tot, va precisar també que cal «preservar la tradició». Presmanes, que fa divuit anys que és maçona, presideix aquesta escola iniciàtica formada exclusivament per dones i que va néixer el juny del 2005, després d'independitzar-se de la Gran Lògia Femenina de França, i que té actualment 106 sòcies d'arreu de l'Estat i de «totes les classes socials».
«Es practiquen ritus i mètodes de treball que són fruit d'una vella tradició que se salvaguarda per discreció. No val la pena fer públic el coneixement a qui no el vulgui per al seu propi bé», sosté la gran mestra.
Presmanes lamenta, a més, que les lògies siguin percebudes com una espècie de sectes, cosa que nega rotundament. El secretisme caracteritza ambdues, però Presmanes destaca que «en una secta és molt fàcil entrar-hi i molt difícil sortir-ne, mentre que en la maçoneria passa totalment el contrari». Accedir al món maçó requereix un procés «llarg i difícil», diu, però hi afegeix que les seves portes estan obertes a «qualsevol persona», sempre que demostri que és «honesta i sincera» i vol treballar pel perfeccionament espiritual i moral.

Agència EFE


This page is powered by Blogger. Isn't yours?