<$BlogRSDUrl$>

dimecres, de febrer 28, 2007

Sobre el lliure albir i l’explicació de la oui-ja

Es tracta de saber si actuem perquè volem o només ens creiem que actuem perquè volem.

Els proposo un experiment: pensen en un gran ós polar. Intentin-ho amb ganes. Ara, decideixin no pensar en un ós polar. Que segueix el pobre ós estant ací?
El lliure albir ha estat tema recurrent en la filosofia des de la nit dels temps. No obstant, des de fa uns anys és camp d'estudi de les neurociències. En particular, és el treball d'un peculiar psicòleg de Harvard, Dan Wegner, entre les aficions del qual es troba col·leccionar ulleres amb nassos de Groucho Marx. «Solem creure que l'albir, la voluntat, és una força, però és un simple sentiment de control sobre les nostres accions», comenta. El que Wegner planteja és que pensar que ens anem a alçar de la cadira i fer-ho tot seguit no demostra la nostra voluntat De fer-ho, sinó el creure'ns Que ho hem fet per això.
Això ho saben els neuròlegs fa temps. Actuant elèctricament en certes regions del cervell s'aconsegueix moure els braços i cames dels pacients. Tot i que s'els «obliga», ells insisteixen en el fet que tenien intenció de fer-ho. Fins i tot en una cosa tan simple com decidir si polsem o no un botó trobem que la voluntat conscient es troba en compromisos. Quan s'ha fet aquest experiment es troba que, com a mitjana, la gent tarda 0,2 Segons a prémer el botó després d'haver-ho decidit. Però l'electroencefalograma registra un pic d'activitat cerebral 0,3 segons abans que decidiren prémer el botó: la mà rep instruccions abans d'obligar-la conscientment.
La famosa oui-ja és un exemple perfecte de moure un got «sense voler», quelcom que va demostrar en el segle XIX Michael Faraday quan va investigar aquesta peculiar versió de l'espiritisme (i llavors es movien pesades taules i no simples gotets). Fem les coses perquè volem o ens creiem que les fem perquè volem? Inquietant, molt inquietant.

Miguel Ángel Sabadell, 20 Minutos (títol canviat)



El Periódico de Catalunya insisteix en la llegenda urbana dels signes dels lladres

L'¡origen sembla que són fets esporàdics i, sobretot, captaires del passat

Quan els gossos lladren alguna cosa senten. Fa molts anys que se senten històries sobre els símbols que alguns lladres marquen a les portes de les cases per aportar informació sobre els habitants. No són pocs els que asseguren que aquest particular alfabet no és més que una llegenda urbana, però fa dos anys la policia local de Moià (Bages) va editar i va repartir entre els 5.000 habitants de la població un tríptic amb 20 pictogrames trobats en cases que van desxifrar agents municipals de diverses policies de la comarca del Bages. Els signes han reaparegut, aquesta vegada a Manresa, i a Moià la policia reeditarà el fullet.
Un agent de la policia municipal va descobrir fa poques setmanes una estrella de David de poc més d'un centímetre gravada a la porta del bloc 16 del barri de la Font dels Capellans de Manresa. Al cap de pocs dies, es van denunciar set robatoris.
"Estem intercanviant informació amb altres policies municipals de la comarca del Bages per actualitzar el catàleg de símbols", va explicar l'agent Antonio Arenas, coordinador de la iniciativa.
Els símbols localitzats per aquestes policies municipals van ser gravats amb un punxó o dibuixats amb bolígraf o guix. Van aparèixer als marcs de la porta, a poc més d'un metre de distància de terra o a les tanques de les cases de les urbanitzacions. Els signes són dispars i fins i tot rocambolescos. Recopilen informació necessària abans d'entrar a robar en una casa i, teòricament, el dibuixen els membres de la banda que tenen la funció de vigilar amb atenció l'objectiu.
Aquests agents van desxifrar des de símbols que alerten de la presència d'un gos gran fins al millor horari per entrar a robar --a la tarda, a la nit o al matí--, i fins i tot un --un cercle amb una línia al centre-- que aconsella "no insistir-hi".
Aquests codis secrets particulars de lladres fa anys que circulen per la xarxa i fins i tot hi ha fòrums d'internet on alguns intenten trobar l'origen de la presumpta llegenda urbana, mentre que d'altres defensen la seva veracitat i aporten fotografies dels codis trobats a les seves cases. La veritat és que entre els consells d'autoprotecció que ofereixen moltes asseguradores de pisos hi ha el d'"avisar la policia si troba algun símbol sospitós a la porta de casa seva". El mateix consell apareix en algun manual de protecció editat a l'estiu pel Cos Nacional de la Policia (CNP) per evitar els robatoris en vivendes.

'Acollidor si es parla de déu' Amb diferents traços, dibuixos i significats, un altre manual de signes dels lladres de cases s'ha publicat recentment al Perú, a Colòmbia, a Mèxic i a l'Argentina. Curiosament, allà, els diccionaris difosos pels mitjans de comunicació local incorporen els mateixos dibuixos, cosa que fa reflexionar sobre la globalització dels assaltadors de domicilis. El seu manual inclou autèntiques perles, com un cercle aixafat que significa "bona acollida si es parla de Déu". Un altre dels símbols curiosos a Llatinoamèrica és el cercle gruixut que alerta que en aquella casa o aquell pis hi viu un policia.
A Mèxic, va ser la mateixa unitat d’intel·ligència de la Policia Nacional la que va elaborar recentment el seu propi catàleg i va comprovar que les marques apareixien a l'entrada d'algunes residències d'adinerats barris de la capital com Miraflores. Alertats, els lladres pinten ara sota l'estora.

Mayka Navarro, El Periódico de Catalunya


dimarts, de febrer 27, 2007

Llamps globulars: un fenomen amb diverses teories

Data: 22 de setembre de 1971. Una gran tempesta amb pluja torrencial i fortes descàrregues elèctriques va afectar Gandesa (Terra Alta). En una masia pròxima a la població, els ocupants van sentir un estrèpit terrible per la xemeneia i, immediatament, va aparèixer una bola de foc de la mida del cap d'una persona. Aquesta bola de foc va anar recorrent lentament les estances de la casa, esquivant persones i objectes. La bola de foc es va situar sobre un safareig ple d'aigua. Sembla que va anar transmetent la seva energia a l'aigua i la va escalfar extraordinàriament. I mentrestant, la bola es va anar empetitint fins a desaparèixer. Va deixar a la masia una pudor repugnant, com de gasos sulfurosos.

Dibuix d'un llamp globular del segle XIX

Aquest és el fenomen conegut com el llamp en forma de bola, que apareix, per exemple, a Les 7 boles de cristall de Tintín. Són globus esfèrics amb un diàmetre que oscil.la entre els tres centímetres i el metre i que van associats a les tempestes. Normalment són rogencs o groguencs, i fins i tot blavosos. Emeten un so especial, com una crepitació. De cada 10.000 llamps, un pot ser en forma de bola. De vegades poden seguir les línies elèctriques i poden desaparèixer mitjançant una gran explosió. Els científics no es posen d'acord sobre la seva formació i hi ha moltes i variades teories. Un grup d'investigadors espanyols intentaran saber més coses d'aquest fenomen. Ja han començat a obtenir informació de particulars que l'hagin vist. Si vostè és un d'ells, enviï el seu nom i senyes a l'adreça electrònica fotocat@anomalia.org i rebrà un breu formulari.

Alfred Rodríguez Picó, El Periódico


Molt negoci i gens de ciència

Un documental de James Cameron afirma que Jesús va ser enterrat amb Maria Magdalena i el fill de tots dos

Jesús i Maria Magdalena van mantenir una relació fruit de la qual va néixer un fill, a qui van posar Judah. Tots tres van ser enterrats a Jerusalem en dues tombes que van ser trobades fa 27 anys. Així ho assegura el documental canadenc L'última tomba de Jesús, que signen el director de Titànic, James Cameron, com a productor, i el realitzador israelià Simcha Jacobovici, com a director.
El documental, que diumenge s'estrena al Discovery Channel, portarà polèmica. Els cineastes argumenten que les tombes de més de 2.000 anys que uns treballadors de la construcció van trobar l'any 1980 en un suburbi de Jerusalem pertanyen a Jesús i la seva família i basen les seves hipòtesis en els anys de feina d'arqueòlegs i experts en genètica, així com en les restes d'ADN que s'han trobat en tots dos taüts. En sis dels deu ossaris que es van trobar hi ha inscrits en arameu els noms de Jesús, fill de Josep, dues Maries (Maria Magdalena i Maria, mare de Jesús), Judah, fill de Jesús, Josep, germà de Jesús, i Mateu. Els escèptics, però, asseguren que aquests noms eren molt comuns a l'època i que, en cas que Jesús i la seva família s'haguessin pogut permetre una tomba, aquesta hauria estat a Natzaret."Mai he dubtat que hi va haver un Jesús històric, però com que no hi havia fotografies ni càmeres no hem pogut tenir-ne proves físiques en imatge", va assegurar ahir l'oscaritzat director, que, de totes maneres, considera que el descobriment de la tomba no contradiu la resurrecció de Jesús, un dels pilars del cristianisme.Ahir també es va presentar el llibre
The Jesus Family Tomb, signat pel director del projecte, Simcha Jacobovici, i l'arqueòleg Charles Pellegrino, en què ofereixen més detalls sobre "el descobriment i la investigació que pot canviar la història", diuen. "El codi Da Vinci és ficció, però L'última tomba de Jesús és realitat", asseguren els creadors d'aquest documental, que ahir es va presentar a Nova York en una roda de premsa precedida de molt secretisme.
Lara Bonilla, Avui (títol canviat)

dijous, de febrer 22, 2007


Forats al cel: Un fenomen causat per l'home

El 29 de gener passat, als estats de Louisiana, Arkansas i Mississipí (EUA), el cel estava tapat per núvols alts i mitjans que deixaven passar el sol una mica esmorteït. De sobte, una sèrie de forats molt grossos van aparèixer als núvols: la seva part central s'havia evaporat i havia deixat com uns cercles a l'interior on apareixia un núvol del tipus cirrus. A la imatge adjunta podem veure una d'aquestes zones ennuvolades afectades pel fenomen.
Des dels satèl.lits meteorològics es podien veure perfectament aquests buits a les fines masses ennuvolades. Poques hores després els núvols van tornar a tancar-se. La NASA va explicar que en aquesta zona dels Estats Units hi havia molta estabilitat i no bufava vent a les diferents capes de la troposfera. La temperatura a la part superior dels núvols era de --25°. La combinació d'aquesta xifra, la gran estabilitat existent i el trànsit aeri van ser la causa del fenomen. En aquests núvols amb temperatures molt baixes hi ha gotes d'aigua superrefredades, és a dir, que no es congelen, tot i els valors negatius. Quan un avió passa per aquesta zona, les partícules líquides es converteixen en gel a l'instant i cauen en forma de vidres de gel cap a altures inferiors. Al caure, aquests vidres deixen un buit: és el forat observat. Els cristalls més fins es queden a la zona del núvol formant cirrus, que és el núvol que veiem a la imatge, a l'interior del buit. Aquesta és l'explicació oficial, però hi ha qui diu que es tracta de foscos experiments que es mantenen en secret. En tot cas, una intervenció més de l'home a la naturalesa.

Alfred Rodriguez Picó, El Periódico de Catalunya


Enquesta sobre els llamps globulars

Ufòlegs i científics s'alien a la recerca d'observacions dels llamps globulars

Un dels misteris més conspicus de la naturalesa – pel poc que se sap del mateix - és el fenomen atmosfèric denominat llamp globular. En efecte, a pesar que la literatura científica sobre aquestes manifestacions lluminoses espontànies data de finals del segle XIX, encara no s'ha donat amb l'exacte mecanisme físic que les produeix.
Es tracta d'un fenomen dotat de llum pròpia que apareix normalment durant les tempestats, té una durada molt breu, es caracteritza per tenir un diàmetre reduït, una densitat superior a la de l'aire, una considerable quantitat d'energia per centímetre cúbic, alta temperatura i una capacitat dinàmica pròpia. No obstant, no s'ha aconseguit desenvolupar un model únic per a aquest fenomen perquè semblen coexistir diversos tipus de raigs globulars, uns inerts i altres explosius, uns diminuts i altres de grans mides, uns de vida curta i altres de llarga durada, uns ocorreguts durant tempestats elèctriques i altres en absència de mal temps, etc. Per això, tampoc hi ha una explicació científica que satisfaça tots els paràmetres observats en els milers de casos estudiats en tot el món.
Ara un equip d'investigadors està procedint amb aquest anunci a sol·licitar als ciutadans que creguen haver tingut l'oportunitat d'observar el fenomen dels llamps globulars, que ho comuniquen perquè els seus testimonis puguen ser estudiats científicament.
L'ufòleg valencià, V. J. Ballester Olmos, autor de diversos treballs sobre el fenomen OVNI en espanyol i anglès, però que mai s'ha preocupat per la llengua del seu país, el psicòleg argentí establert a Madrid Heriberto Janosch González i el doctor. Alexander G. Keul, de la Universitat de Salzburg (Àustria) han format un equip per a la recopilació i estudi dels testimonis de llamps globulars a Espanya.

Agències


dimarts, de febrer 20, 2007

Una recerca que associa zodíac i malalties exemplifica els riscs dels estudis científics mal fets

Hi ha un risc a basar les decisions científiques en resultats d'un estudi, d'ací la importància de provar i reproduir els resultats no esperats en posteriors estudis

Un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciències Avaluatives Clíniques de Toronto (Canadà) sobre les associacions entre zodíac i malalties ha servit els seus autors per a cridar l'atenció sobre les conclusions, a vegades errònies i fruit de la casualitat estadística, que aconsegueixen algunes investigacions científiques. Els autors van presentar el seu treball i conclusions durant la reunió anual de l'Associació americana per l'avanç de la Ciència (AAAS) que se celebra aquests dies a San Francisco.
Els investigadors van realitzar una enquesta de visites hospitalàries en Ontari que mostra que cada un dels dotze signes del zodíac està associat amb almenys dos trastorns mèdics. Així, les persones nascudes sota cada signe zodiacal tindrien un major risc de patir aquests trastorns en comparació amb les persones d'altres signes.
Els resultats de l'estudi, en el que es van utilitzar dades de 10 milions de residents d'Ontari l'any 2000, indiquen per exemple que en comparació amb les persones nascudes sota altres signes del zodíac, els Virgo tenen un major risc de patir vòmits durant l'embaràs, els Peixos de patir insuficiència cardíaca i els Balança fracturar-se la pelvis.
Segons Peter Austin, autor principal de l'estudi, "reemplaces signes astrològics amb altres característiques com a gènere o edat i la teua ment immediatament comença a formar explicacions per a les associacions observades". Austin assenyala que llavors van saltar a les conclusions, construint raons que explicaren els resultats observats.
"Realitzem aquest estudi per A provar un aspecte més ampli, que com Més observem els patrons, més probable és que els descobrim, en particular quan no es comença amb una qüestió en concret".
Els investigadors van descobrir que fins i tot encara que cada signe del zodíac tenia els seus propis trastorns, els resultats inicials no eren reproduïbles Quan van ser avaluats de forma explícita en una segona població.
"Els investigadors s'esforcen a assegurar-se que els seus estudis clínics es realitzen de forma exacta, però algunes vegades es poden obtenir resultats erronis simplement per casualitat". Les casualitats estadístiques suposen aqueix 5 per cent de les vegades en què els científics conclouran de forma incorrecta que hi ha una associació, quan en realitat tal associació no existeix en la població que estan estudiant, assenyala Austin.
Segons els investigadors, una forma de reduir les possibilitats d'arribar a una conclusió equivocada és provar i reproduir aquests resultats no esperats en posteriors estudis.
"Hi ha un perill a basar les decisions científiques en resultats d'un estudi, en particular si els resultats eren inesperats o l'associació no era la que inicialment decidim examinar", assenyala Austin. "Però quan diversos estudis arriben a conclusions semblants, es redueix el risc de resultats incorrectes", explica l'investigador.

AZPrensa


Protesta de professionals i alumnes de fisioteràpia
El sector farà una aturada contra el nou decret de teràpies naturals simplement per motius cooperatius


Els professionals de la fisioteràpia de tot l'Estat faran dimarts vinent una aturada simbòlica d'un quart d'hora, entre les dotze i un quart d'una del migdia, per demostrar el seu rebuig al decret català de teràpies naturals, aprovat fa poc pel govern i que ara ha de passar el tràmit parlamentari. Segons el degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC), Daniel Jiménez, el decret "fomenta l'intrusisme" i està fora de la legalitat. Els alumnes de fisioteràpia de les 33 escoles universitàries que imparteixen aquests estudis estan convocats a fer tota la jornada de vaga.
Jiménez va explicar que aquesta mobilització és només la primera d'un conjunt d'accions que els col·legiats pensen dur a terme en els pròxims mesos en protesta per l'aprovació del decret, el primer que regula les teràpies naturals a l'Estat. El degà del CFC va avançar que el bufet d'advocats Quatrecasas ja està preparant un recurs contra el text. Segons Jiménez, el decret, "jurídicament, està agafat amb pinces", ja que regula "de forma oculta" alguns títols de l'àmbit sanitari per al qual el govern no té competències i corresponen al ministeri de Sanitat.
El principal motiu de malestar és que, segons el col·lectiu de fisioterapeutes, el decret equipara els professionals de la salut, amb títol universitari, amb persones sense titulació oficialment reglada, cosa que no només "lesiona els interessos dels professionals", sinó que, a més, "posa en perill la salut dels ciutadans".
Jiménez va denunciar que la norma permet que amb una formació de tan sols 300 hores es puguin aplicar tractaments. En concret, el decret regula tres grans grups de teràpies naturals: medicina tradicional xinesa, naturisme i homeopatia. Segons Jiménez, el decret respon a les pressions econòmiques de les escoles de formació privades, que, segons va dir, "es nodreixen de persones provinents del fracàs escolar".

Avui

dijous, de febrer 15, 2007

Investiguen la vident de l’Escorial (Madrid)

La fiscalia de la capital d’Espanya i el ministeri públic portuguès estan investigant les suposades irregularitats i coaccions a les residències i fundacions que va posar en marxa la vident Amparo Cuevas, com a conseqüència de les suposades aparicions de la Mare de Déu a la localitat de l'Escorial, propera a Madrid.
La denúncia dirigida a aquest tribunal per Juan Carlos Bueno, president d'una associació que representa a 30 persones que «han estat o estan captades per un grup de fundacions i associacions l'origen del qual està en les conegudes popularment com a aparicions l'Escorial». «Tenim referències - afegeix la denúncia -, que hi ha centenars d'afectats a Espanya, Portugal i França. Hi ha molts casos que no denuncien per por i per desconfiança en la Justícia davant el poder que tenen aquestes organitzacions. Porten 25 anys causant danys».
Juan Carlos Bueno explica que aquestes organitzacions «capten persones de tota edat, basen la seva pertinença al grup en els missatges de la verge a una vident, sense el reconeixement de l'Església, però tampoc la seva reprovació, la qual cosa dóna peu a tot tipus de manipulacions».
Com a conseqüència, diu, es produeixen una sèrie de danys, entre ells: «Estafes (s'apropien dels diners dels nostres familiars perquè la verge ho mana)», «extorsions (perquè un pare es guareixi ha d'ingressar la seva filla com a adepta»), entre 60 i 80 dones «viuen en condicions de maltractament psicològic i físic»; manipulació de menors («nens des de 7 anys apareixen com a testimonis de «estranys i sagnants fenòmens»).


dissabte, de febrer 10, 2007

Tanca el laboratori de parapsicologia de Princeton

El laboratori d'Investigació d'Anomalies en Enginyeria de Princeton (PEAR) tanca les seves portes a fi de mes perquè el seu fundador, Robert G. Jahn, assegura que, després de 28 anys i més de 10 milions de dòlars gastats, han fet tot el que volien fer. "Si la gent no ens creu ja, després dels resultats que hem produït, mai ens creurà", ha dit el que va ser degà de l'Escola d'Enginyers de Princeton. La prestigiosa universitat no ha emès cap comunicat tot i les veus de la immensa majoria de la comunitat acadèmica a l'existència del centre des de la seva posada en marxa en 1979. Alguns científics sí que han dit, el que pensen del laboratori parapsicològic. "Ha esta una vergonya per a la ciència, i crec que una vergonya per a Princeton", ha declarat a “The New York Times” Robert L. Park, físic de la Universitat de Maryland i autor del llibre “Voodoo Science: The Road From Foolishness to Fraud”.
Els treballs sobre la percepció extrasensorial de Jahn i el seu equip no han superat en tots aquests anys els filtres de cap revista científica, Per la qual cosa han vist limitada la seua publicació al “Journal of the Society for Scientific Exploration” a pesar de la insistència de Jahn i la seva col·laboradora principal, Brenda Dunne, que asseguren haver demostrat que efectivament hi ha un efecte PSI.

Benedict Carey, http://www.nytimes.com


divendres, de febrer 09, 2007

Diuen que l'antiga piscina de Castellnou de Bages està embruixada


Una plana web que és distingeix per bajanades sensacionalistes de tipus esotèric explica (http://www.palimpalem.com/3/Enigmasdelmisterio/body5.html) que les piscina era els anys setanta i vuitanta una de les més concorregudes de la zona, fins que diverses morts van crear una espècie de psicosi col·lectiva entre els banyistes que van passar a considerar-la maleïda, sempre segons l'autor del lloc web.
En l'actualitat, segons sembla, pertany a l'empresa constructora Losada la seu del qual està en la carretera de Martorell, a escassos metres del recinte de la piscina, en lamentable estat d'abandó.
Reproduïm els relats fantàstics propis del cinema de terror: "Els meus amics havien estat a la piscina de Castellnou i em van dir que havien vist ombres i escoltat veus, mi les ombres - Aquella nit va ser la que més por vaig passar en tot la meva vida".
“Una vegada a l'interior de la piscina vaig passar per el costat d'un arbre que estava just davant d'una pedra i sense saber per que quelcom em va deixar paralitzat sense poder moure'm. En aquell instant vaig començar a plorar, les llàgrimes em queien soles, era mort de por i no entenia res. El meu company em mirava amb cara de sorpresa i assenyalava al meu voltant, i, segons em va dir minuts després, havia vist diverses ombres al meu voltant que m'impedien el pas. Una vegada vaig poder-me moure, vam tocar el dos.
“Altres companys van tenir una altra experiència aqueix mateix dia amb un gat que van veure mort a la piscina i que posteriorment van observar amb claredat que se'ls creuava davant del cotxe fent-los aturar-se justament a la sortida de la piscina. Segons van coincidir tots els ocupants del vehicle que van poder veure'l durant diversos segons, era el mateix gat que instants abans havia vist a l'interior de la piscina mort"...
Aquest és un testimoni que relata Miguel Ángel Segura, propietari de la pàgina i que afegeix la seva pròpia experiència amb les ubiqües i patètiques psicofonies.
“El dia 1 de Febrer vam realitzar diverses proves de tipus psicofònica a l'antiga entrada de la piscina, lloc on un grup de joves va ser testimoni d'estranys sorolls al mateix temps que segons les seves pròpies paraules s'alçava una agressiva ventada que va desaparèixer en l'instant que van eixir de l'entrada, com si alguna cosa volgués treure’ls d'allà”
“Nosaltres vam deixar les nostres gravadores en aqueix mateix lloc i vam obtenir diverses inclusions d'origen desconegut que semblaven voler dir-nos alguna cosa. Una veu ens va deixar enregistrada en la gravadora una paraula d'advertència ‘ATENCIÓ’ - aparentment totes les paraules en espanyol - , a continuació apareix una altra veu que diu ‘ESTIGUÉ’. Poc després vam enregistrar dues frases en els fons de la gravació com si fos un remor, una que diu ‘NO HA VINGUT’ i una altra més complicada d'interpretar que sembla deixar-nos una pregunta ‘EM VEUS?’
Sens dubte aquestes quatre veus ens van fer pensar força, però no havia arribat el més sorprenent. Això fou en analitzar l’enregistrament de l'altre aparell gravador quan ens vam topar amb dues veus aparentment intel·ligents que responien a les nostres preguntes. Davant una d'elles, ‘què es manifesta en aquest lloc?’, apareix una veu semblant al murmuri que havíem analitzat instants abans que ens diu ‘NINGÚ’ L'altra gravació psicofònica que vam enregistrar és sens dubte la més impressionant i possiblement la més fàcil d'interpretar, davant la pregunta que ‘quin misteri i enigmes guarda aquest lloc?’ apareix una veu greu i contundent que diu ‘AIXÒ MATA’

I després d'una sessió de terror, sona la música i ara una d'espies, si us plau.


diumenge, de febrer 04, 2007

Alice Lakwena: Guerra i superstició a Uganda

Ahir van enterrar a Alice Lakwena en el seu districte natal de Gulu. Tenia 50 anys i era la líder del Moviment de l'Esperit Sant, el Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA, en anglès) que ha estat el grup armat fonamentalista cristià que ha aterrit durant 20 anys el nord d'Uganda, utilitzant nens soldat. Va morir al gener en el camp de refugiats de Daadab (Kenya)
Alice Lakwena, de cognom real Auma, es va fer anomenar Lakwena, que significa "missatgera" en llengua atxoli, sempre es va rodejar d'una aura de bruixa, i va construir al seu entorn un mite per mantenir una barreja de respecte i temor cap a ella.
Lakwena, esgrimint interpretacions pròpies dels deu manaments i argumentant que l'Esperit Sant l'havia escollit després de misteriosos col·loquis en la profunditat de la selva, es va alçar contra la victòria militar en 1986 de Yoweri Museveni sobre els successors d'Idi Amin, Milton Obote i Tito Okello.
Encara que han sobreviscut fins avui en dia, el grup guerriller va sofrir una desfeta significativa el 1988, tot i que Lakwena presumia que els seus soldats, gràcies a un jurament sagrat i a persignar-se ritualment, resultaven invulnerables a les bales enemigues.
El comandament del moviment l’ha pres el seu cosí Joseph Kony, que manté la línia de Lakwena de manera que diu que no es comunica amb Museveni per telèfon, sinó per mitjà dels sants esperits.
Només si la pau a s’assenta definitivament a Uganda, es podrà oblidar en el país l'ombra sinistra, i encara poderosa en el fons dels cors, d'algú com Alice Lakwena. La fundadora del Moviment de l'Esperit Sant es va mostrar irreductible fins al final. Recentment declarava en una entrevista en el camp de refugiats per al Daily Nation de Kampala que era la profeta d’Uganda.

Alice Lakwena

AFP


divendres, de febrer 02, 2007

Un periodista basc publica en el seu bloc que a Catalunya es legalitzarà la "fetilleria sanitària"

El periodista basc Luis Alfonso Gámez, amb el que hem estat crítics en anteriors ocasions per no utilitzar la llengua del seu país, encerta plenament en el seu dur al·legat contra decret de l’executiu del Govern català. A més de puntualitzar fets que haurien de ser obvis per a una persona amb una certa cultura científica, ironitza amb el fet que ara els altres governs autonòmics de la Península Ibèrica poden córrer a demanar el mateix.

El seu text, en espanyol, es pot llegir a:

http://blogs.elcorreodigital.com/index.php/magonia


El decret de teràpies naturals

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar en la darrera reunió un decret en el qual es regulen les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals. En el decret es defineixen aquestes teràpies, s'estableixen uns requisits per a aquestes activitats, es fixa qui les pot practicar i es determinen uns registres i uns controls. Sembla raonable que, en l'exercici de les competències que té el Govern, es dictin unes normes per establir un marc per a unes activitats a les quals acut un nombre creixent de persones, com el preàmbul del decret reconeix. El dilema que es presenta és, d'una banda, reconèixer el dret de qualsevol ciutadà a decidir el que vol fer amb la seva salut, i, d'altra banda, la confusió que es pot crear al reconèixer unes pràctiques amb una base científica que encara està per demostrar.
La justificació d'una regulació d'aquest tipus es pot buscar en la necessitat d'assegurar uns mínims als seus possibles usuaris. De fet, la conselleria cita dades segons les quals un percentatge important de pacients crònics (un 67%, segons el Col·legi de Farmacèutics) utilitza alguna d'aquestes teràpies, en què troba un consol que potser no li dóna la medicina. També hi ha una demanda dels que les practiquen perquè siguin reconeguts dins de la seva especialitat, i per a l'Administració és útil regular unes pràctiques que fan que un nombre de possibles pacients no acudeixin als centres de salut pública, que ja estan prou saturats.
Un altre dels aspectes que sembla que es volen tenir en compte és la situació d'Europa. Aquest aspecte serà complex, perquè les tradicions són molt diferents en els diferents països. Hi ha llocs, com França, on l'homeopatia està molt estesa i l'acupuntura, acceptada, però perquè són pràctiques incloses en l'àmbit de la medicina i practicades per metges. A Alemanya hi ha una llarga tradició de practicants no metges, mentre que en la tradició anglosaxona es deixa llibertat a qualsevol pràctica mentre no es pretengui actuar com a metge. No és clar que la solució proposada a Catalunya pogués ser acceptada en altres països, i el seu desenvolupament no serà gens fàcil: les teràpies que es descriuen són unes concretes, definides amb uns conceptes bastant confusos.
Al preàmbul i a l'articulat del decret s'hi estableix un nombre de pràctiques basades, segons es diu, en "l'existència de diferents maneres d'entendre la persona, el diagnòstic, la malaltia i el tractament, relacionades amb la tradició de les diferents cultures". Com a conseqüència d'aquestes diferències sembla que sigui necessari definir dues medicines: una d'oficial, convencional o al·lopàtica, i una altra basada en les anomenades teràpies naturals. La dificultat està que la medicina, amb adjectius o sense, aplica qualsevol pràctica que estigui recolzada per unes dades i una experiència contrastades. No hi ha dubte que el personal sanitari utilitzarà qualsevol procediment que estigui al seu abast si realment creu que és el més convenient per al pacient i si té unes garanties d'utilitat per a ell. Pràctiques com l'homeopatia han estat reiteradament sotmeses a escrutini sobre la seva eficàcia amb uns resultats sistemàticament negatius.
La medicina tradicional xinesa està al seu país en un procés d'identificació amb aquelles pràctiques en què es pot reconèixer una eficàcia terapèutica que permet utilitzar-les i exportar-les amb una certa base. Per tant, no hi ha una medicina oficial i una d'alternativa, sinó un conjunt de pràctiques destinades a prevenir, diagnosticar i restablir el nostre estat de salut les quals anomenem medicina. De fet, voldríem que la nostra medicina progressés cada cop més en la identificació dels fàrmacs realment eficaços i de les pràctiques que disposen de l'evidència de ser els millors tractaments possibles. Si és així, ens podem preguntar quina funció ocupen en el nostre sistema de salut unes pràctiques que no tenen aquests requeriments.
El Comité de Bioètica de Catalunya va publicar el 2002 unes recomanacions sobre els aspectes relacionats amb les teràpies no convencionals. En aquestes s'hi destaca la necessitat d'harmonitzar la formació amb el que es fa a Europa, es demana que s'ofereixi als individus la informació sobre el risc directe o indirecte que tenen aquestes pràctiques i es proposa una autoregulació de les pràctiques a través d'un codi d'ètica o conducta, amb el compromís formal de no interferir en la pràctica mèdica, "sobretot pel que fa a retardar l'accés dels pacients a un diagnòstic i a un tractament precoços".
De fet, aquest és un punt en el qual el decret passa molt per sobre. A les nostres societats democràtiques, l'autonomia de les persones per escollir un tipus de pràctica que creu que li serà beneficiosa per a la seva salut és respectada en tots els casos. Però també volem que les autoritats que escollim vetllin perquè la decisió personal es prengui sobre la base d'una informació completa i rigorosa. Si una pràctica ofereix la curació d'alguna malaltia, aquesta ha d'estar recolzada en dades contrastades i, sobretot, no ha d'allunyar els pacients d'aquells procediments que han demostrat la seva eficàcia, siguin convencionals o com es vulgui que en diem.

Pere Puigdomènech, Membre del Grup Europeu d'Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies. El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?