<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de gener 30, 2007

El Govern de Catalunya aprova el Projecte de decret de les teràpies alternatives

La llei vol controlar un sector en el que es barregen alguna tècnica mèdicament lícites, però no massa rellevant amb altres basades purament amb creences. El Projecte de decret regula les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals i crea la Comissió Assessora per a la Regulació de la Teràpies Naturals. Es tracta d'un decret pioner a Europa que pretén establir els requisits tècnics necessaris i la formació específica que han d'acreditar els establiments, les escoles i els professionals que les exerceixen. La idea és que si no es pot acabar amb una cosa, almenys tenir-la sota control. Però manca valor per lluitar contra aquests fraus de soca-rel.
Segons un estudi del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, les teràpies naturals a Catalunya són utilitzades per un 67% de pacients crònics. S'estima, a més, que un 30% dels ciutadans han fet ús, alguna vegada, d'aquests tipus de teràpies i que actualment existeixen uns 3.500 establiments, 5.000 pràctics i 60 escoles de teràpies naturals.
El Projecte de decret de teràpies naturals regula:

- Els requisits estructurals, d'equipament i d'activitat que han de complir els establiments de teràpies naturals per a la seva autorització i registre.
- El procediment d'autorització dels establiments de pràctica de teràpies naturals.
- Els requisits del personal no sanitari per a l'aplicació de les teràpies naturals; la formació i l'avaluació de coneixements i competències d'aquest personal.
- Els requisits d'acreditació dels centres de formació en teràpies naturals.
- La creació i regulació de diversos registres associats al control de les autoritzacions i acreditacions atorgades.
- El règim de control i sancionador a l'àmbit de les teràpies naturals.

Les teràpies que regula són: Naturopatia, naturopatia amb criteri homeopàtic, acupuntura, teràpia tradicional xinesa, kinesiologia, osteopatia, shiatsu, reflexologia podal, espinologia, drenatge limfàtic, quiromassatge, diafreoteràpia, i alliberació holística d'estrès amb tècniques de kinesiologia.

Text del projecte de decret:
http://www10.gencat.net/gencat/binaris/20070130_text_terap_tcm32-52948.pdf

Veurem que passa en el parlament d’aquest país!


divendres, de gener 26, 2007

El Museu d´Història dedica una mostra a la cacera de bruixes a Catalunya

El Museu d'Història de Catalunya acull des d'ahir i fins al pròxim 27 de maig l'exposició Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya, que reuneix un total de 143 peces de tot Europa en la primera gran mostra a Espanya dedicada a la caça de bruixes.
Entre les peces que reuneix l'exposició destaca un malefici inscrit en una placa de plom del segle II procedent d'Empúries, una sèrie de manuscrits de les Corts de Borgonya, exemplars de processos de bruixeria, volums d'astrologia, diversos exemplars del cèlebre tractat inquisitorial Malleus maleficarum i l'original de les Ordenacions de les Valls d'Àneu, de 1424, que conté la referència més antiga a Catalunya a la suposada existència de bruixes.
L'exposició del Museu d'Història de Catalunya s'inicia amb una sèrie de gravats originals de Francisco de Goya en què aborda el tema de la bruixeria i la superstició popular.
Entre 1450 i 1750, la major part de regions d'Europa van viure diverses onades repressives que es coneixen popularment amb el nom de cacera de bruixes. Els càlculs dels experts apunten la xifra de 110.000 persones processades i de no menys de 60.000 execucions. Les víctimes van ser, arreu, molt majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles.

Diari de Girona


Dones, pobres i bruixes

Ser dona, pobra i bruixa a Catalunya, especialment del 1616 al 1622, no devia ser gens fàcil. Són els anys més foscos de la caça de bruixes al Principat, on en conjunt es calcula que entre 1450 i 1750 -és a dir, més en època moderna i no medieval, com popularment es creu- la repressió va acabar amb la vida de 400 bruixes. La xifra global a Europa encara deixa més astorat: 60.000 execucions i 110.000 persones processades. Déu n'hi do. La crisi econòmica i la coneguda per petita edat glacial del segle XVII van influir en l'afer: calia trobar un culpable de tanta desgràcia.
Aquests són els grans números de la història que explica amb pèls i senyals, sense estalviar detalls escabrosos, la mostra “Per bruixa i metzinera”, que a partir d'avui es pot visitar al Museu d'Història de Catalunya i de la qual l'historiador Agustí Alcoberro i l'antropòloga Josefina Roma són els responsables intel·lectuals.
En la línia de recuperar els oblidats de la història, el museu ha fet un autèntic treball de recerca per mostrar i ajudar a comprendre una realitat catalana i europea sobre la qual sovint es toca d'oïda. Tant el muntatge, farcit de peces singulars i petites descobertes, i molt espectacular en les seves escenografies i recursos estètics, com el catàleg, que suposarà un punt i a part historiogràfic, fan de l'exposició una fita remarcable.
Els documents coetanis -l'exposició mostra exemplars originals d'obres procedents de diferents punts del continent- presenten una sospitosa coincidència a l'hora de descriure els aquelarres, sàbats i aplecs de bruixes i bruixots: arribaven volant damunt de cabrots, bastons o escombres. Adoraven el boc o dimoni fent-li un petó al cul. Després se celebrava una orgia en què el dimoni o boc copulava amb tots els presents pel darrere. Durant la festa, es dansava i les espelmes feien llum blava. I en acabat tornaven a marxar volant.
L'exposició corregeix alguns tòpics falsos. La repressió va venir dels poders civils més que de l'Església. Per exemple, als regnes hispànics no hi va haver quasi persecució gràcies a la Inquisició. Només a Catalunya, on aquesta era més dèbil, es va estendre la plaga. "També en això hi va haver un fet diferencial català", diu Alcoberro.
La mostra també regira les arrels intel·letuals de la caça en el debat teològic entre un sant Agustí que defensava que tot el que passava a la terra era obra de la divina providència i un sant Tomàs d'Aquino que ja veia la mà del diable en acció. Ja es podia començar a empaitar els qui hi entressin en contacte.

Ignasi Aragay, Avui


Penjades per bruixes i metzineres

Una exposició al Museu d'Història de Catalunya descobreix la dimensió de la cacera de bruixes al país i a tot Europa

Francina Redorta va morir penjada el 1616 a Menàrguens. L'escrivà del procés judicial que la va condemnar a mort en va deixar ben clars els motius: «Per bruxa y metsinera.» Al costat d'aquesta sentència va dibuixar un retrat macabre de la seva agonia a la corda. La va dibuixar tal com la van penjar: nua de cintura cap amunt. Francina Redorta era un blanc perfecte de la cacera de bruixes que va tacar de sang Catalunya al segle XVII: era una dona gran, pobra i vivia sola. El seu dibuix, l'únic que hi ha d'una bruixa catalana, i la seva sentència de mort, Per bruixa i metzinera, són la imatge i el títol de l'exposició que va obrir ahir el Museu d'Història de Catalunya. La mostra descobreix la dimensió de la persecució que van patir les bruixes aquí i a tota l'Europa cristiana.
La cacera de bruixes és un període fosc i tenebrós de la història d'Europa que, a Catalunya, fins ara només s'havia investigat en l'àmbit local. Per fer-se una idea del que van representar aquestes sagnants persecucions, hi ha estadístiques locals terribles, com ara la de Viladrau, un poble que tenia entre 75 i 80 cases, on van ser penjades 14 dones. Per primer cop, el projecte expositiu del Museu d'Història de Catalunya permet tenir una visió més àmplia, més nacional, del que va ser la cacera de bruixes al país. No hi ha consens, però la xifra va superar, segur, les 400 víctimes. La majoria eren dones grans, pobres, analfabetes i vivien soles. Pocs homes, menys d'un 10%. Aquestes suposades ànimes diabòliques eren, en molts casos, immigrants occitanes («gavatxes») o les vídues d'immigrants. Eren diferents, estaven assenyalades, algunes tenien deformacions físiques, d'altres comportaments estrafolaris. I les penjaven per uns suposats poders excepcionals.
Fa uns quants anys que el museu del Palau de Mar va al darrere de la investigació d'aquest tema tan suggeridor i opac alhora. Els dos comissaris, Agustí Alcoberro i Josefina Roma, tots dos de la Universitat de Barcelona, en són els principals artífexs. No ha estat gens fàcil, ni el procés previ de recerca ni la presentació museogràfica dels resultats que, per ser atractius per al gran públic, van molt més enllà de l'exposició dels processos judicials. El muntatge final és sorprenent, tant des del punt de vista del disseny, que convida a fer un passeig amè i gens dens, com de continguts, molts dels quals són inèdits.
Tot i que la bruixeria a Catalunya porta el pes del projecte, els dos comissaris també han volgut contextualitzar el cas català en l'àmbit de l'Estat i d'Europa. A tot el continent, entre el 1450 i el 1750, hi va haver 110.000 persones processades i 60.000 execucions. En comparació amb la resta de l'Estat, el cas català és una excepció, i no en un sentit millor. «A diferència del que es creu, els llocs on la Inquisició tenia més força és on menys cacera de bruixes hi va haver. A Espanya, la Inquisició era molt poderosa i, en conseqüència, no hi va haver pràcticament processos contra bruixes. En canvi, a Catalunya tenien molt més poder els consells municipals i la persecució de bruixes, instigada pel fanatisme popular, va ser terrorífica», explica Agustí Alcoberro. Una de les tesis importants de l'exposició és aquesta: no només la Inquisició no va perseguir les bruixes sinó que s'oposava a aquells que les perseguien. A l'Església la preocupaven molt més els heretges, per posar un exemple. «Si, segons Sant Agustí, tot és obra de Déu, quin mal podien fer aquestes pobres dones? Com a molt, l'Església les castigava a anar a peu fins a Montserrat», apunta el comissari. «Era la gent del poble que anava en contra d'elles», sentencia.
Hi ha una altra tesi remarcable de l'exposició que també trenca tòpics. «La cacera de bruixes és un fenomen més modern que medieval», assegura Josefina Roma. Fins al final de l'edat mitjana, les bruixes no van ser titllades de diabòliques. Fins al segle XV eren bruixes inofensives. A partir del XV, demoníaques. Hi ha un document bàsic en l'exposició: el llibre original de les Ordinacions de les valls d'Àneu (1424), que conté la referència més antiga de tot Europa sobre la suposada existència de bruixes satàniques. És justament al Pirineu on, a Catalunya, comença la repressió contra les bruixes. Només va ser un primer brot. Al segle XVI, les execucions s'estenen a les comarques tarragonines, on un personatge sinistre, l'endevinaire Joan Malet, un morisc natural de Flix, cobrava per identificar bruixes. Malet va acabar condemnat a mort per la Inquisició. Hi ha documentats processos a Tortosa, Tarragona, Reus, Montblanc, Valls i Sitges. I al segle XVII hi va haver la gran carnisseria. Els anys més cruels van ser del 1616 al 1622, amb processos macabres sobretot a la Catalunya Central, a Osona (més de 30 víctimes), el Vallès (més de 20), la Garrotxa, el Ripollès, la Selva, el Berguedà, el Bages, el Penedès i l'Anoia, i als comtats de Rosselló i Cerdanya. Llavors els processos es van aturar bruscament, a diferència de la resta d'Europa, on van continuar intensament.
La màgia i la bruixeria han existit sempre. En l'exposició es mostra un defixio (malefici) inscrit en una placa de plom del segle II dC procedent de la necròpolis Ballesta d'Empúries. «És en les èpoques de conflicte entre classes socials quan la bruixeria es converteix en una amenaça. Quan algú pensa i diu: «Ei, aquestes bruixes, si saben fer el bé també poden fer mal», precisa Roma. I el mal agafa la forma d'una tempesta que s'endú les collites riu avall o d'unes febres que maten uns quants nens d'un mateix carrer. Això és el que va ocórrer al segle XVII, un segle de crisi, amb una petita glaciació inclosa, davallada de la producció agrària... La tardor del 1617 hi va haver uns aiguats arrasadors. La culpa la tenien elles, que seguien les ordres del diable. Tot el poble assenyalava amb el dit aquelles dones velles, solitàries i tolides.


Van existir les bruixes?

Els estudiosos no es posen d'acord: alguns creuen que sí que van existir les bruixes catalanes, d'altres ho neguen i les qualifiquen de simples fetilleres o remeieres. Per uns, no és només una llegenda la celebració d'aquelarres, sàbats o, pròpiament en terminologia catalana, aplecs de bruixes. En l'exposició hi ha un mapa que recull els llocs on, per tradició, es creu que es feien aquestes festes prohibides: al Canigó, al Pedraforca, al pla de Beret... En tots els processos judicials es descriu un mateix ritual. Bruixes que arriben volant dalt de cabrons o pals d'escombra. Es reuneixen al bosc per adorar el dimoni. El reben amb un petó al cul. Celebren misses negres i orgies en les quals el dimoni sodomitza totes les bruixes. Les confessions eren arrencades sota tortura. En la mostra del Museu d'Història de Catalunya, que es podrà visitar fins al 27 de maig, una de les més de 140 peces que s'exposen és un aparell de tortura anomenat corriola, que mesurava la capacitat de la bruixa per poder aguantar el seu propi pes amb les mans, lligades a l'esquena.

Maria Palau. El Punt


Terra de bruixes

Francina Redorta, natural de Menàrguens, va ser penjada l'octubre del 1616. Elisabet Martí, una viuda de Seva de 70 anys, va ser torturada horriblement. Elisabet Monic, de Serradell, va confessar haver jurat vassallatge al diable, participat en aquelarres i provocat pedregades. Totes tres eren dones, i totes tres eren pobres i velles, rastres lleus en la història masculina del món.
Almenys unes 400 dones, segons l'historiador Joan Reglà, van ser executades a Catalunya i el Rosselló entre els segles XV i XVII, acusades de ser bruixes. La xifra és considerable i supera de llarg la quarantena d'ajusticiaments que hi va haver a Castella o la relativa tranquil.litat amb què van viure les meigues a Galícia. El Museu d'Història de Catalunya (MHC) invita a aprofundir en aquest tema, encara molt poc estudiat, amb l'exposició “Per bruixa i metzinera.. La caça de bruixes a Catalunya” que es pot visitar fins al 27 de maig que ve. L'exposició, preparada pels historiadors Agustí Alcoberro i Josefina Roma, ens guia per la superstició produïda per la ignorància. I també per la implacable cacera religiosa que va executar l'Església de la Contrareforma.
"Entre els anys 1540 i 1750 van ser processades a Europa unes 110.000 persones, de les quals van ser ajusticiades no menys de 60.000", avalua Alcoberro. L'arquetip de la bruixa és tan antic com la humanitat. La peça més antiga de la mostra és una petita placa de plom, un defixio, malefici en llatí, desenterrat pels arqueòlegs a Empúries. A l'exposició hi ha autèntiques meravelles, com els dos llibres miniats de Jean Tainature, un artista de la cort de Borgonya que va il·luminar cap al 1460 els primers aquelarres --sábats en hebreu o aplecs en català-- amb els bruixots besant el darrere d'un gran boc, el diable, mentre les bruixes cavalquen en l'aire sobre dimonis banyuts.
Ens guien per aquest submón d'àngels i dimonis Shakespeare, que a Macbeth va donar veu principal a les fetilleres, i Goya, que en els seus Caprichos va dibuixar la "caterva infernal que va fent udols per l'aire".


Misogínia
Però, segons subratllen els responsables d'aquesta exposició, la figura de la bruixa té molt a veure amb la misogínia. Tradicionalment les dones sabien d'herbes, atenien els parts com a llevadores i s'ocupaven de mantenir les tradicions, al castell o al call. Massa poder per al sexe sense ànima.
Les èpoques de recessió econòmica estimulaven les purgues. N'hi va haver, segons mostren els antics i esborronadors documents, a Terrassa i Reus, a Ulldecona i el Montseny. La Inquisició se'n va mantenir al marge i va aturar en molts casos delacions i linxaments. Hi ha una reproducció de l'instrument de tortura al qual lligaven les sospitoses. Els penjaven pesos de ferro als peus i davant el dolor i la por totes acabaven confessant el mateix: "Sí, he copulat amb el diable, m'he untat les aixelles amb ungüent i he volat per provocar tempestes que destrossen les collites...".
La tenebrosa però adequada escenografia acompanya amulets com el coral vermell i la figa; els noms de la tropa de Luzbel i algunes taules gòtiques; els efectes al·lucinògens de la mandràgora. Al final, un apartat de contingut antropològic demostra que en l'imaginari cultural segueix viva aquesta por a les tenebres que sorgeix de nit, davant un bon foc cremant a la llar.

Rosario Fontova, El Periòdico


dijous, de gener 25, 2007

El Museu d'Història de Catalunya repassa en una exposició la caça de bruixes a Catalunya


El Museu d'Història de Catalunya acull des d'avui i fins al pròxim 27 de maig l'exposició 'Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya', que reuneix un total de 143 peces de tot Europa a la primera gran mostra a Espanya dedicada a la caça de bruixes.
Entre les peces que reuneix l'exposició destaca un malefici inscrit en una placa de plom del segle II procedent d'Empúries (Alt Empordà), una sèrie de manuscrits de les Corts de Borgonya, exemplars de processos de bruixeria, volums d'astrologia, diversos exemplars del cèlebre tractat inquisitorial 'Malleus maleficarum' i l'original de les 'Ordenacions de les Valls d'Àneu', de 1424, que conté la referència més antiga a Catalunya a la suposada existència de bruixes.
L'exposició del Museu d'Història de Catalunya s'inicia amb una sèrie de gravats originals de Francisco de Goya en què aborda el tema de la bruixeria i la superstició popular.

Un dels comissaris de l'exposició, Josefina Roma, ha explicat avui que la màgia i la bruixeria "existeixen en totes les societats", però que hi ha un moment de fractura social en què "es persegueix" perquè "estan a prop del que és sagrat".
L'exposició es divideix en cinc àmbits, que recorren la bruixeria des de l'edat mitjana fins a la presència d'aquest fenomen en la tradició popular i que mostren com es va viure la cacera de bruixes durant els segles XV, XVI i XVII en un moment que les fronteres entre ciència i màgia "no estaven clares".
El primer àmbit explica les diverses realitats que en l'edat mitjana es reunien sota el nom genèric de 'màgia', fent especial èmfasi en el paper dels guaridors i l'evolució del pensament de l'església.


EN L'ULL DE LA INQUISICIÓ

L'exposició dedica un segon àmbit al procés de construcció de l'estereotip de la bruixa diabòlica i el rol central en aquest assumpte de teòlegs i inquisidors de tot Europa.
Agustí Alcoberro, un altre dels comissaris, ha assegurat que la caça de bruixes és un fenomen "modern", del segle XV, des del moment que es creu la idea que el dimoni actua a la terra "i la lluita entre el bé i la deixa de ser només còsmica".
El tercer apartat de l'exposició gira sobre el procés de 'conversió' a la bruixeria sota l'òptica dels perseguidors, que imaginaven certs ritus o aquelarres. El museu exposa dos manuscrits del segle XV cedits per la Biblioteca Reial de Brussel·les i la Biblioteca Nacional de França que contenen les primeres representacions conegudes d'una reunió de bruixes.
En el quart, espai central de la mostra, s'estructura en episodis de caça de bruixes com els cèlebres processos de Zugarramurdi o la persecució a Catalunya, que va ser la regió d'Espanya en què va haver-hi més execucions sota acusacions de bruixeria.
L'exposició del Museu d'Història de Catalunya es tanca amb una mostra de pervivència de la creença en la bruixeria en la cultura popular i tradicional catalana, especialment a finals del segle XIX, amb l'exhibició d'amulets i talismans. La mostra es tanca amb una selecció d'escombres, el 'transport' de les bruixes en els contes infantils.

Europa Press


Inauguren avui l'exposició "Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya" al Museu Nacional d’Història de Catalunya

Aquesta exposició reuneix més d'un centenar de peces i ocupa la totalitat de la primera planta (1.000 m2). Es tracta d’una mostra singular i pionera a Catalunya i als Països Catalans, ja que és la primera gran exposició que aborda la temàtica de la cacera de bruixes de forma tan àmplia.


Museu d’Història de Catalunya
Plaza de Pau Vila, 3. De 10.00 a 19.00 hores. Entrada: 2,40 euros.
Inici: 25.01.2007 - Fi: 27.05.2007

www.mhcat.net


dilluns, de gener 22, 2007

L'il·lusionista Uri Geller torna a estar envoltat de polèmica


Un reeixit programa de televisió israeliana protagonitzat pel popular mag Uri Geller s'ha vist assetjat per les crítiques després que mags de tot el país hagin denunciat que el programa conduït per l'il·lusionista està ple de "trucs i trampes".
Geller, l'il·lusionista israelià que va saltar a la fama simulant poders psíquics per la televisió, es va embarcar el passat any en la realització d'un programa per a la petita pantalla del seu país amb l'objecte de nomenar un hereu.
El programa, 'Uri Geller cerca un successor' es va convertir en un èxit instantani, amb cotes d'audiència de fins a un 40 per cent. Més d'un milió de persones van presenciar com multitud d'il·lusionistes competien per heretar el tron de Geller realitzant tot tipus de trucs, des d'aturar els rellotges de l'audiència a llegir les seves ments.
No obstant l'èxit es va veure aviat seguit de crítiques. Alguns il·lusionistes van afirmar que no tenia "res de sobrenatural". Quelcom que es va afanyar a desmentir l'il·lusionista, que va insistir que el seu programa no implicava cap tipus de 'truc de mans' i que els participants tenien autèntics poders sobrenaturals capaços d’"obrar meravelles".

Entreteniment i esperança

"No sóc un mag i mai ho he estat", va assenyalar Geller als mitjans. "Mantinc els meus poders misteriosos. Quan era jove solia dir que tenia poders sobrenaturals. Avui li dic a la gent que ni nego ni confirmo res".
Uri Geller va aconseguir la fama mundial no sols després de doblegar milers de culleres o detenir el rellotge del Big Ben simulant que ho feia amb el poder de la seva ment. També ha amassat una considerable fortuna gràcies a nombroses actuacions en què exhibia les seves suposades habilitats telequinètiques i la seva capacitat per a detectar amb els seus poders la presència d'aigua, or i altres metalls.
Milionari als seus 60 anys i resident a Londres, Geller ha defensat el seu programa, que considera font d'entreteniment i distracció per als seus compatriotes: "L'èxit del programa es deu a la tensa atmosfera al país i a la guerra en el Líban", va afirmar. "La gent vol entreteniment però també esperança".
Quan es triï el successor a finals de gener, Geller afirma que el convertirà "en nou ambaixador de bona voluntat d'Israel, igual que jo ho he sigut durant anys".
No obstant, i abans que hagi pogut completar-se el procés de selecció, dotzenes de mags israelians i de fora del país han posat el crit al cel: "És entreteniment – va assenyalar Dandi Asraf, un veterà mag compatriota de Geller –. Però òbviament tot són trucs i acrobàcies. No hi ha poders sobrenaturals. No hi ha màgia. No existeix en aquest món".
Un altre il·lusionista, Eliron Toby, es va manifestar afligit que "un home com aquest hagi enganyat a tanta gent durant tots aquests anys", i va afegir: "(Geller) contradiu el dita que no pots enganyar a tot el món tot el temps".

L'espectacle ha de continuar

Davant la polèmica, la Societat de Mags Israelians es reunirà aquesta setmana per a decidir el destí del programa. El seu president, Dàlia Peled, va assenyalar: "La societat espera i creu que el públic entén que es tracta d'un programa d'entreteniment i que els números de màgia no s'executen amb l'ajuda de poders sobrenaturals".
Entre tant, la controvèrsia no ha fet sinó augmentar la popularitat del programa: "Els cínics i els mags que s'han alçat contra mi han fet un gran treball que val milions", va bromejar Geller sobre els beneficiosos efectes de la polèmica sobre l'audiència del seu programa: "Ha fet a Uri Geller més misteriós i ha creat un aura mística al meu voltant", va afegir.
No és la primera vegada que la polèmica fregadissa de prop a Geller, nascut en Tel Aviv en el si d'una família pobra. En 1973 no va aconseguir doblegar una cullera en el programa de Johnny Carson, cosa que atribuí a que els seus poders s'havien debilitat.
Aquell mateix any es va sotmetre a dues proves científiques a la universitat de Stanford i a l'Institut de Ciència Weizmann d'Israel. Els resultats en ambdós casos no van ser concloents, i els mètodes emprats en sengles proves tenien defectes. Tot i això alguns científics foren enganyats per l’artista.

Agències

dimarts, de gener 16, 2007

Pregàries i folklore patri al Japó

Els primers dies de l'any molts japonesos assisteixen al santuari sintoista que tenen més a prop per complir amb la tradició que es coneix com a hatsumode. Literalment, es tracta del primer rés de l'any, però per a la immensa majoria també és l'últim, així que aguanten a vegades moltes hores de cua per pregar uns segons davant el honden, que és l'edifici que allotja la deïtat principal d'aquest lloc.
El procediment habitual del rés comença glopejant una mica d'aigua i rentant-se les mans per purificar-se amb aigua recollida en un bol de fusta de la font que hi ha a l'entrada. Una vegada davant del honden, es balanceja una gruixuda corda per fer sonar la campana que crida els déus; es llença un donatiu en una gran safata de fusta i s'inclina el cap dues vegades, es pica de mans també dues vegades i s'ajunten les mans a l'altura del front per resar uns segons.
Al gener, a més, els santuaris ofereixen sake (vi d'arròs) i aprofiten per vendre una gran quantitat d'omamori (amulets). Alguns tenen com a data de caducitat el 31 de desembre, i per això el normal és portar aquests dies els vells per llençar-los a una gran foguera que s'encén al recinte, mentre es llegeixen els omikuji, uns textos amb la previsió individual de fortuna per a l'any, que costen entre 100 i 200 iens (entre 0,65 i 1,30 euros) i que després es deixen lligats a la branca d'un arbre. L'afluència de públic és tan gran que membres de la yakuza (màfia japonesa) o simples espavilats intenten colar bitllets falsos de 10.000 iens a les enfeinades miko (escolanes), sovint noies inexpertes contractades per a l'ocasió.
Avui dia, el sintoisme és per a la majoria de japonesos, més que una religió amb un credo clarament identificable, la columna vertebral del folklore patri, un repertori de ritus i de llocs que serveixen com a aglutinant de la identitat nacional. Des del final de la segona guerra mundial, el Japó és un Estat aconfessional, encara que el sintoisme segueix considerant els japonesos una gran família al cap de la qual hi ha el Tenno (Sobirà del cel, però que es tradueix com a Emperador).
L'actual Tenno, Aki Hito, surt cada any l'1 de gener al balcó del palau imperial, des d'on saluda els milers de seguidors reunits, que fan onejar la bandera del hinomaru (disc solar) i que repeteixen les tres vegades de rigor els crits de banzai! (10.000 anys), amb què es desitja que el sobirà tingui una llarga vida. És una bona ocasió per recordar que des de l'any 1868 fins al 1945 el shinto (camí dels déus) va ser la religió de l'Estat i l'Emperador era considerat un Déu, descendent d'Amaterasu, que va ser la deessa creadora del país, segons la llegenda.
Aquest any, coincidint amb el hatsumode i la salutació del Tenno, molts japonesos s'han pogut emocionar als cines veient Cartas desde Iwo Jima, la magistral pel.lícula de Clint Eastwood sobre un dels episodis més sagnants de la guerra del Pacífic, on el general Kuribayashi (Ken Watanabe) commina els seus soldats a entregar la vida pel Japó al crit de Tenno, banzai!, banzai!, banzai! dedicat a l'emperador Hiro Hito, pare d'Aki Hito.


Jordi Juste. El Periódico de Catalunya.


diumenge, de gener 07, 2007

Dos dermatòlegs catalans desmunten en un llibre els falsos mites sobre el cabell i la pell
"Salvem la pell" desmitifica "creences populars" com que fumar produeix arrugues

Barcelona. (EFE).- Ni fumar provoca més arrugues, ni els cosmètics danyen la pell, ni la calvície comuna té solució, afirmen els dermatòlegs Francesc i Ramon Grimalt en el llibre "Salvem la pell", en el que desmenteixen els falsos mites socialment estesos que existeixen sobre la salut del cabell i la pell.
Amb un estil divulgatiu i ple d'ironia i sentit de l'humor, els autors, pare i fill, aborden en aquesta obra aquells problemes que més afecten i preocupen als ciutadans sobre dermatologia, tenint en compte que la pell és un dels pocs òrgans que, "per més que es vesteixi, sempre es veu".
Ramon Grimalt -fill- hi ha explicat a EFE que l'obra "no pretén ser un manual de medicina", sinó un llibre amb què, entretenint, faci passar una bona estona al lector i es transmeten uns coneixements sobre dermatologia que "haurien de ser generals".
"Salvem la pell" (La Campana), doncs, es divideix en diferents apartats en els que els dos prestigiosos especialistes aconsellen els usuaris, analitzen alguns casos clínics amb què els lectors es poden sentir identificats i desmitifiquen "creences populars" que han sobreviscut al llarg dels anys, tot i ser falses.
Un d'aquests "falsos mites" és el que assegura que menjar xocolata provoca grans a la pell, quelcom "totalment fals", perquè els greixos de l'alimentació "es concentren al cul i en la panxa, però no canvien el tipus de pell".
"Una persona obesa pot tenir la pell seca i en canvi algú molt prim pot tenir la pell greix. La greix de la pell depèn de les hormones, no de l'alimentació", ha Recordat Grimalt.
De moment, ha afegit el dermatòleg, tampoc hi ha hagut cap universitat que hagi demostrat que l'ús de cosmètics envelleixi la pell, un procés que depèn únicament i exclusivament de factors genètics i de l'exposició al sol.
Com a prova irrefutable d'això, Grimalt invita a pensar per què sovint el cul de la gent gran presenta un aspecte més ferm i fi que altres zones del cos com la cara o el coll. La clau, afirma l'expert, cal cercar-la en l'exposició que una i una altra part hagin tingut al sol. I el que de moment no té remei, per molts mètodes naturals, nous o miraculosos que s'apliquen, és la calvície comuna, aquest incessant goteig de caiguda del cabell que tant angoixa a molts homes, alguns molt jóves, que són capaços de pagar altes quantitats de diners per a evitar-ho.
Grimalt, no obstant, adverteix que aquest és un procés natural "inevitable" i que els nous mètodes que publiciten cada vegada més centres de tractament capil·lar, i que poden superar els 3.000 Euros, "no serveixen absolutament per a res". "El que dóna més ràbia és que els clients, tot i pagar grans quantitats de diners que reporten enormes beneficis a les empreses, tenen la sensació que els ha anat bé i tenen més pèl", Indica Grimalt, que assegura que, com aquest exemple mostra, en la dermatologia té una gran importància l'aspecte emocional.
De fet, en el 60 per cent de les consultes que fan els dermatòlegs s'observa algun tipus d'alteració en l'estat d'ànim de la persona, la qual cosa evidència que cada vegada adquireix més importància la "psicodermatologia", és a dir, la relació entre la pell i l'estat anímic del pacient. "Salvem la pell" també ofereix consells i informació útil sobre aspectes relacionats amb l'atenció de la pell, entre ells com distingir les pigues sospitoses, com utilitzar correctament les cremes de protecció solar, com evitar les al·lèrgies o quins són els millors remeis per a tractar la molesta olor de peus.
Francesc Grimalt és professor jubilat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB), centre en què actualment exerceix la docència el seu fill, Ramon Grimalt, que a més és president de la Societat Europea de Dermatologia Pediàtrica.

EFE

dimecres, de gener 03, 2007

Reprenen a Madonna, Tom Cruise i a l'antiga esposa de McCartney per parlar de temes de teràpies i salut sense coneixements

Un grup defensor de la ciència ha reprès a diversos famosos, entre elles Madonna i Heather Mills, antiga esposa de Paul McCartney, per parlar de temes científics i de salut sense tenir coneixements.
El grup, conegut amb el nom de "Sense About Science" ("Ciència amb sentit"), que defensa la importància de les proves científiques, es queixa de la tendència de molts famosos a propagar teories i teràpies absurdes.


No tenen sentit.
Per això ha publicat un fullet en què explica per què algunes d'aqustess teories no tenen sentit i es dóna un número de telèfon al qual poden telefonar els famosos per a contactar amb experts en distints camps que els informen degudament.
Quant a Madonna, el grup es queixa que la cantant s'hagi referit a la necessitat de "neutralitzar la radiació", quelcom impossible, o que Mills relacionés la ingesta de llet amb l'obesitat infantil.
Segons Tracey Broown, directora de "Sense About Science", ningú espera que els famosos siguin experts científics, però el pitjor és que moltes vegades es dediquen a popularitzar teories absurdes.

Un poder, Una responsabilitat.
"Hi ha nombrosos exemples d'actors i de músics que tracten d'espantar a la gent amb afirmacions sobre vacunes o pesticides quan són temes sobre els quals gairebé no en tenen idea si és que tenen alguna", critica el conegut escriptor de temes científics Simon Singh, citat pel diari "The Times".
"Els famosos tenen una gran influència sobre el públic en general, però haurien d'assegurar-se que fan més bé que dany verificant els fets abans de fer proclames públiques", va ressaltar Singh.
Una cosa semblant va ocórrer l'any passat quan l'Associació de Psiquiatria d'EUA (APA) va qualificar de "irresponsables" les declaracions de l'actor Tom Cruise, qui va afirmar que aquesta branca mèdica és una "pseudociència" i va posar en tela de judici el valor dels fàrmacs contra la depressió.
Steven Sharfstein, president de l'APA, va dir en un comunicat que "és irresponsable que el Senyor Cruise aprofiti la seva publicitat cinematogràfica per a promoure punts de vista ideològics i tractar de convèncer a persones amb problemes mentals de què no cerquen l'ajuda mèdica que necessiten".

Jo sé, jo dic.
En una de les seves entrevistes, l'actor es va mostrar escèptic sobre les bondats de la psiquiatria en explicar els ensenyaments de l'església de La Cienciologia a la que pertany.
"Abans de ser un seguidor de la Cienciologia mai vaig creure en la psiquiatria. I en estudiar ara la història de la psiquiatria, comprenc més i més per què no creia en la psicologia. Jo sé que la psiquiatria és una pseudociència", va assenyalar.
Cruise també va criticar l'actriu Brooke hields, qui va revelar que havia utilitzat medicaments contra la depressió, i va dubtar sobre l'eficàcia d'aquestes medicines en afirmar que només serveixen per a ocultar un problema.
L'APA, que representa a uns 36.000 metges especialistes en problemes mentals, va indicar que durant molts anys s'han realitzat estudis sobre els tractaments psiquiàtrics i els fàrmacs per als problemes de naturalesa mental.
"Els medicaments poden ser part important i vital en un pla de tractament integral i individualitzat. Com en altres àrees de la medicina, els fàrmacs són una forma segura i eficaç de millorar la qualitat de vida de milions de nord-americans que tenen problemes de salut mental", va dir l'APA.

Agències


This page is powered by Blogger. Isn't yours?