<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de desembre 31, 2007

Tancar la porta al 2007
La broma de l'Home dels Nassos, que té tants nassos com a dies té l'any

"¡Correu a la plaça! Diuen que hi ha un home amb tants nassos com dies té l'any!" I els petits sortien a veure el més "antiespectacular" dels prodigis. ¡Quins nassos! Una més de les enganyifes típiques que els grans feien a les criatures durant l'últim dia de l'any, abans del discret encant de la pedagogia. Perquè avui l'any que s'acaba ja ha gastat 364 dies i no n'hi queda més que un, el 31 de desembre; això si comptem la vida no tant pel temps passat, sinó pel que ens queda per viure. Però això seria ficar-nos en existencialismes on ningú ens ha cridat. Simplement, els nens, perplexos, es quedaven amb un pam de nas.
Però la broma encara donava per més. Se sap que, a finals del segle XIX, un grotesc Home dels Nassos apareixia al Pla de Palau de Barcelona, mocant-se sorollosament el seu enorme nas amb munts de llençols. Avui l'Home dels Nassos barceloní és un vell marí que entrega a les autoritats la clau de l'Any Nou. També les regidories de cultura i festes de moltes poblacions organitzen cercaviles presidides per un esperpèntic Home dels Nassos, un capgròs o qualsevol altre espècimen de nas prominent.
Aquest curiós i insòlit personatge de les acaballes de l'any és possible que sigui un vulgar record de Janus, un antic déu solar relegat a déu menor: era l'encarregat de les portes de les cases, on els romans solien venerar la seva estatueta protectora. Se l'imaginaven amb dues cares: una de vell mirant enrere, cap al passat; l'altra de nen que contempla ingènuament el futur. El vell ostenta una clau per tancar l'any vell. El nounat aixeca la seva copa brindant pel que està a punt d'estrenar.
Janus era el déu dels auguris: tenia la capacitat d'escrutar el passat i de preveure o predeterminar el futur. No era una divinitat de tercera divisió, ni un mer déu porter al qual sant Pere arraconés amb el seu manyoc de claus del cel. Tampoc era un custodi domèstic, com qualsevol sagrat cor de llautó, dels que la gent clavava al costat dels espiells de les portes. Era el déu dels llindars, dels començaments de les coses. És per això que el primer mes, el gener, ianuarius, la porta de l'any, conserva el seu nom.
Janus era també el déu de les portes del cel i del país dels morts: ianua coeli i ianua inferni. I el de les portes de l'hivern i de l'estiu. El calendari cristià va substituir Ianus per Ioannes: d'aquesta manera, el solstici d'estiu correspon a Sant Joan Baptista (24 de juny) i el d'hivern a Sant Joan Evangelista (27 de desembre).
Una altra cosa a retenir d'aquest tancar un any i obrir la porta del següent: segons una vella creença popular, el món va començar un primer de gener i s'acabarà un 31 de desembre. Per aquest motiu, l'alegria acompanya les 12 campanades de la nit de Cap d'Any, ja que el món té un any més de corda, fins al final del nou, almenys. D'aquí prové que tots desitgem felicitat i auguri la millor de les sorts. Perquè, avui de manera especial, "qui dia passa, any empeny!".

Joan Soler, el periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?