<$BlogRSDUrl$>

dilluns, de desembre 24, 2007

La profecia de la Sibil·la

Dona de poders esotèrics, anuncia la fi del món i el judici final

Cada nit de Nadal, des de fa més de mil anys, puja al púlpit un nen vestit de dona aguantant una espasa i cantant amb un primitiu dramatisme:

Al jorn del judici
parrà qui haurà fet servici!
Un rei vindrà perpetual
vestit de nostra carn mortal:
del cel vindrà tot certament
per fer del segle jutjament.


Aquest nen representa la figura de la Sibil·la. Es té notícia d'aquesta representació medieval al segle X, a Ripoll, on es recitava el Iudicium signum, que formava part d'un ofici litúrgic que en la mitjanit de la vinguda de Crist "en carn mortal" ja anunciava una tràgica segona vinguda "per fer del segle jutjament", per "jutjar els vius i els morts", segons el Credo.
Al segle XIII, la Sibil·la començava la seva profecia amb l'impressionant cant de l'Audi tellus! Audi magni maris limbus!, "Escolta, oh terra! Escolta, ribera del mar immens!". A partir del segle XIV ja apareixen versions en llengua catalana: la més antiga a Mallorca, i després a Barcelona i a la Seu d'Urgell. L'Ordinarium Urgellensis (1545) prediu el judici final amb els versos citats, que recorden el terrible Dies irae de l'antiga litúrgia de difunts, en què testificaran el rei David i la Sibil·la.
El cant s'havia interpretat a l'Urgell, Tarragona, Vic, Girona, Barcelona, Cervera, i també a Mallorca i a l'Alguer. Fins que el Concili de Trento el va prohibir l'any 1563. Potser la insularitat d'aquestes dues últimes seus va evitar que la prohibició els arribés, perquè el Cant de la Sibil·la s'ha continuat interpretant fins avui. Maria del Mar Bonet l'ha versionat en una estremidora gravació i avui s'ha afegit a aquesta tradició la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Però, ¿qui era la Sibil.la? Era la sacerdotessa d'Apol·lo que, posseïda malgrat ella pel déu a l'interior de la caverna, profetitzava amb veu retronant els torbadors oracles que Apol.lo li encomanava. També va ser la guia d'Enees als Inferns.
Les sibil.les eren personatges esotèrics, dones a les quals s'atribuïen dons profètics. Tenien prestigi social, i per això les esglésies grega i romana van procurar que els seus vaticinis sobre la fi del món predisposessin els pagans a convertir-se. Per això, en l'ofici de matines de Nadal, la Sibil.la va ser reclamada a donar fe de les seves profecies juntament amb Moisès, David i Isaïes, al costat d'altres com el rei Nabucodonosor i el poeta Virgili.
En els frescos del Judici Final de la Capella Sixtina, hi ha, al costat dels profetes de l'ofici de Nadal, les cinc sibil·les més famoses de l'antiguitat clàssica: la Líbica, la Cumana, la Dèlfica, l'Eritrea i la Pèrsica.

Joan Soler Amigó, El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?