<$BlogRSDUrl$>

dimarts, de desembre 25, 2007

La polèmica sobre la data del naixement de Jesús

La data del naixement de Jesús respon a convencions religioses més que a una realitat històrica

¿Quan va néixer Jesús? Aquesta va ser, al segle IV, una qüestió polèmica. Avui, en qualsevol enquesta al carrer la resposta seria el 25 de desembre. ¿Qui assenyalaria l'apartat "no ho sap / no contesta"? No és fins que Constantí va declarar el cristianisme religió de l'Imperi que els cristians comencen a interessar-se per la data del naixement de Jesús.
El Credo tancava la qüestió amb el lacònic: "Va néixer de Maria Verge", i dels quatre Evangelis només dos parlen del naixement de Jesús, sense fixar-ne la data. No devia ser a l'hivern, perquè Lluc indica que "acampats al ras hi havia uns pastors...", i a l'hivern els ramats no passen la nit al ras sinó estabulats.
Els savis atenien a premisses menys meteorològiques. Primera: el Nadal havia de coincidir amb el dia que Déu va crear el món. Segona: el món va començar un 25 de març, perquè el primer gest del Creador va ser separar la llum de les tenebres, és a dir, dividir el dia en dues parts iguals, cosa que passa a l'equinocci de primavera --25 de març, segons els antics--, quan el dia i la nit tenen la mateixa durada. Així va ser fins que Juli Africà, a la seva Cronografia, estableix el Nadal el 25 de desembre. Addueix que si el món va ser creat un 25 de març, Jesús va haver de ser concebut en aquella data, que coincidiria amb la de la seva mort. Nou mesos després, el 25 de desembre, correspondria al naixement.
L'Església es mantenia al marge d'aquestes elucubracions, però va acabar fixant aquesta data. El primer calendari en què consta és de l'any 354. ¿Quin motiu va decantar la decisió? Per una part, l'atribució del caràcter solar a la figura de Crist, un fenomen de "solarització" del déu, el rei o l'heroi comú a altres religions, des de l'egípcia i la romana fins a l'asteca i la incaica: si el Sol, en el seu solstici, neix cada 25 de desembre, també el nou Déu. Un altre motiu hauria pogut ser la influència del culte oriental al déu Mitra, nascut el 25 de desembre en una cova.
També hi van pesar raons d'ordre públic: en aquelles dates tenien lloc les Saturnalia, un precedent llunyà del Carnaval, que armaven aldarulls pel carrer. Gràcies al Nadal, aquests desordres minvarien, tot i que els primers cristians no deixaven d'assistir-hi, per més que l'Església les hagués condemnat.
Així fins que a finals del segle VI, el papa Gregori I va arribar a autoritzar la celebració de sacrificis pagans als temples cristians. I per Nadal recomanava "adornar el tabernacle amb brancam i que els animals no siguin immolats al diable sinó consumits en honor de Déu".

Joan Soler Amigó. El Periódico de Catalunya (Títol canviat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?