<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de desembre 22, 2007

Immersió de fe al Jordà

Un telepredicador atrau fidels d'arreu del món a les aigües del baptisme de Jesús

"Prepareu-vos, perquè d'aquí a uns minuts morireu. Jesús us crucificarà i us tornarà a la vida. A ell li va costar tres dies ressuscitar, vosaltres ho fareu en només tres segons. ¿Esteu preparats?", pregunta el predicador Benni Hinn a més d'un miler de fervents cristians que esperen per ser batejats al riu Jordà. La música de fons, un gospel farcit d'harmonies psicòtropes new age, irromp com una flamarada. Tots a una, els fidels aixequen les mans cap al cel i amb emoció desbordada responen: "¡Al·leluia!".
L'escena transcorre a la riba del riu Jordà, on Joan Baptista va batejar Jesús, segons s'explica a la Bíblia. El sol llueix generós. Salzes i pins es contorsionen sobre les aigües manses del riu, avui gairebé estàtiques, com congelades en la imatge d'un vell daguerreotip. L'excitació es palpa entre els centenars de pelegrins evangèlics, arribats de 35 països i vestits amb túniques blanques, que esperen pacientment el seu torn en una cua interminable.


Dejuni i pregàries
"He dejunat i he resat intensament per viure aquesta trobada cara a cara amb el Senyor que em canviarà la vida", explica Larry Murphrey, un texà d'uns 40 anys. Larry es defineix com un cristià devot que intenta viure complint els preceptes bíblics al peu de la lletra. És un cristià militant. Cada mes entrega un percentatge del seu sou a nou ministeris dedicats a evangelitzar la població de diferents països. A més a més, també finança programes per promoure la tornada dels jueus a la Terra Promesa, una condició indispensable, segons la creença de molts fonamentalistes evangèlics, perquè Jesús, el Messies, retorni a la terra.
L'hora del baptisme s'acosta. El sermó de Benni Hinn creix en octanatge. "Repetiu amb mi --invoca amb els braços oberts i amb l'aigua fins als genolls--: El pecat no té poder sobre mi, el pecat ha deixat de ser el meu mestre. Jesús, el fill de Déu, és ara el meu únic mestre". Hi ha alguna cosa còmica en el carismàtic i teatral Benni Hinn. No només l'aspecte de submarinista que li confereix el neoprè que porta sota la túnica. Més jocós és el deix àrab del seu accent i la paradoxa de veure un palestí batejant cristians sionistes al Jordà.


En avió privat
Hinn va néixer a Jafa (avui Israel), en el si d'una família àrab grecoortodoxa, per reconvertir-se més tard en telepredicador d'èxit, amb diversos programes a la televisió. En comptes de decantar-se pel vot de pobresa, va aixecar un imperi financer. Viu en una mansió de més de 2.000 m2, col.lecciona cotxes de luxe i viatja sempre en cinc estrelles. L'any passat va enviar una carta als seus acòlits demanant-los en nom de Déu una donació de 1.000 dòlars (uns 700 euros) per pagar-se un avió privat de 25 milions d'euros. L'única forma, va declarar, de poder complir amb el seu atapeït calendari.
Part dels fons els obté durant les seves "croades miraculoses", misses multitudinàries en què sana, segons els seus adeptes, els malalts. Un guia turístic israelià va assistir la vigília a una d'elles a Tiberíades i ara relata l'experiència amb escepticisme: "Un home li explica entre sanglots que fa 10 anys que no potr moure el braç. Hinn li diu 'Mira'm als ulls', el toca i un instant després l'individu aixeca el braç. ¡Al.leluia!".
El baptisme ha començat. Flanquejat pels seus guardaespatlles, Hinn submergeix, l'un rere l'altre, els caps dels pelegrins. "En el nom de Jesús", repeteix. De tant en tant es permet llicències humorístiques que remata amb sonores riallades: "¿Quants indonesis hi ha? Sembla com si tot Indonèsia s'estigués batejant". Alguns dels "nounats en Crist" surten de l'aigua en complet èxtasi. Una dona es desmaia; una altra plora; un home riu d'alegria, i un altre es recargola.
"Sento que Déu em toca", afirma Rodney Gunn, un sexagenari de Wisconsin, poc després de sortir de les aigües fredes del Jordà. Ha complert el seu somni: "Una nit vaig somiar una cosa molt profunda. Al despertar vaig saber que havia de venir a renéixer a Terra Santa".
Una dona negra amb el cabell mullat li assegura a la seva amiga: "Sento que porto Jesús a dins" i, tot seguit, fa una llepada a un gelat de xocolata. A la cara de tots hi ha alegria. Gairebé tanta felicitat com la que destil·la el riure de Benny Hinn, que ara arriba llunyà, filtrat pels altaveus, gairebé obscè.

Ricardo Mir de Francia, El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?