<$BlogRSDUrl$>

diumenge, de desembre 30, 2007

El Pi de Centelles

El dia de la festa, l'arbre i els galejadors es converteixen en protagonistes


És un ritu ancestral, encara que la documentació més antiga del Pi de Centelles data del 1692: s'hi amenaça els galejadors o trabucaires que gosin entrar a l'església amb armes de foc amb una multa de deu lliures i excomunió major.
L'estrèpit va arribar a orelles del bisbe de Vic que, en la seva visita pastoral de l'any 1786, advertia: "Mandamos al rector baxo pena de 25 tt y otras, no permita ni tolere que se entre en la iglesia ni en el campanario con armas ni se dispare en él tiros de fuego". Encara no hi ha cap referència al pi, però se suposa. L'any 1848 ja hi apareix: els comptes de la confraria de Sant Llop i Santa Coloma registren la següent despesa: "Per una soga per penjar lo Pi en lo presbiteri".
Per sant Esteve, una comissió popular va a escollir el pi de capçada més rodona i frondosa del terme. La vigília de santa Coloma, els galejadors van fins a l'ajuntament a proveir-se de municions per als seus trabucs. El repartiment té lloc davant del capità, l'agutzil i l'Associació de Galejadors. Amb l'entrega del lot corresponent, cadascun dels trabucaires firma una assegurança d'accident.
El dia de la festa, a la sortida de missa primera i després d'una botifarrada campestre opípara, es tala el pi i s'ajeu amb compte, evitant destrossar-li el brancam. Després es col.loca en una carreta de bous i es porta a la vila com un trofeu, en una processó d'exaltació vegetal acompanyada del fragor de trabucs dels galejadors i envoltada d'una densa fumera d'intens tuf de pólvora. Els carrers de la població retrunyen al seu pas.
Ja a la plaça, s'executa el tradicional ball del Pi. Després és pujat a força de braços per l'escalinata de l'església i es fa capgirar sobre el seu propi eix davant el portal i entre els crits de la multitud: "Ara balla el pi!". S'entronitza al temple i se suspèn apoteòsicament cap per avall sobre l'altar major, com un baldaquí verd del qual pengen grans neules rodones, sols, llunes i estrelles, i cinc cistells de pomes. Al vespre, des del campanar, un grup de galejadors disparen salves que es barregen amb el repicament de les campanes a sometent.
El pi hi serà fins al dia de Reis. Una vegada s'hagi despenjat, es fan rams amb les seves branques, amulets de la sort. Els cistells de pomes i les neules es distribueixen com segueix: al consistori, a la parròquia, al propietari de l'arbre i la resta, als galejadors. Les pomes curen el dolor de gola i posseeixen virtut fecundadora: la dona que en mengi quedarà embarassada abans de l'any. Tot comença per una poma... Penjats a les portes de les cases, els rams preserven de tempesta i de tot mal.
¿Però quina relació guarda santa Coloma amb el pi? La versió cristianitzada d'aquest ritual pagà s'atribueix al fet que la santa va ser cremada en una foguera de llenya de pi. La seva festa patronal, el 30 de desembre, es va fer coincidir amb l'aniversari de l'arribada de les seves relíquies. Encara que el Pi de Centelles balla des de qui sap quan, ¡i el que ballarà!

Joan Soler Amigó, El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?