<$BlogRSDUrl$>

dijous, de desembre 27, 2007

El misteri vivent

Sant Francesc d'Assís va impulsar la tradició de representar el pessebre


Si bé els primers temps del cristianisme l'Església prohibia qualsevol imatge, el segle IV es va adonar del valor catequètic de les representacions de tema religiós. Meropi Ponç Auli Paulí aportava aquests arguments: "Els homes senzills de cor que no saben llegir, acostumats a adorar els ídols, es converteixen més fàcilment a Crist contemplant els fets dels sants. En la representació, els ignorants veuen qui han de seguir; els analfabets, llegeixen". La cultura de la imatge, que val més que mil paraules. L'impacte de l'espectacle.
El misteri del Nadal és pròdig en aquestes representacions: el cant de la Sibil.la, els pastorets, els pessebres... La més antiga figuració coneguda del naixement data de l'any 343, en un fragment d'un sarcòfag romà, i en el romànic n'hi ha moltes. Se n'atribueix l'origen a la celebració que va organitzar sant Francesc d'As- sís a la cova de Greccio, la nit de Nadal del 1223: el primer pessebre vivent. Sant Bonaventura ho explica així: "Va fer preparar un pessebre amb fenc o herba i va ordenar que hi portessin un bou i un ase. I la missa de la nit de Nadal es va cantar a l'estable mateix". Els franciscans en van ser els seus grans divulgadors.
A finals del segle XV es van començar a organitzar aquestes representacions als temples i als palaus de la noblesa. Els pessebres napolitans van obtenir renom, i des de Nàpols, el segle XVIII, aquest costum es va difondre per tot Espanya i es va popularitzar extraordinàriament a Catalunya. Els escultors Damià Campeny i Ramon Amadeu van modelar precioses figures i van construir suggerents diorames que van influir notablement en el desenvolupament del pessebrisme artístic català. Però no va ser fins al segle XIX quan el pessebre va arribar a tenir tota la seva popularitat.
Pessebres monumentals i en miniatura, de suro i d'escaiola, domèstics i de plaça major, diorames construïts per les associacions locals de pessebristes, portàtils... Fins i tot els grups excursionistes instal.len pessebres als cims de les muntanyes més destacades del país. I els pessebres vivents, el primer dels quals va tenir lloc a Engordany (Andorra) el 1956, obra del folklorista i promotor teatral Esteve Albert.
A Catalunya el pessebrisme ha adquirit especial rellevància. El 1863 es va fundar la Unió de Pessebristes, que va organitzar, el 1952, a Barcelona, el Primer Congrés Pessebrista Internacional, del qual va sorgir la Universalis Foederatio Praesepistica, que integra les principals entitats pessebristes del món. El mestre Gaudí va dedicar al pessebre la primera portada de la Sagrada Família. I Pau Casals l'Oratori simfònic que va compondre en el seu exili de Prada de Conflent.

Nota: La redacció em suggereix parlar del caganer, actualment la figura més mediàtica de totes. Apareix a finals del segle XVII, encara que no adquireix popularitat fins a finals del XIX. Una expressió vulgar i obscena d'un ritu de fertilització de la terra: també caga el tió, i els Reis deixen regals d'aquest estil.

Joan Soler Amigó, El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?