<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de novembre 10, 2007

Rehabilitada a Anna Göldi, decapitada i torturada l’any 1782, considerada una bruixa


Una sessió com a mínim inusual va ser la que va tenir lloc al Parlament del cantó suís de Glaris dimecres passat. En aquest plenari es va discutir de l’absolució i rehabilitació pública d'Anna Göldi (o Göldin), considerada com l'última bruixa d'Europa.
La dona, de 48 anys, va ser executada mitjançant decapitació el 18 de juny de 1782. Encara que, segons altres fonts, la vertadera última bruixa hauria sigut una polonesa ajusticiada en 1793.
La rehabilitació de la suposada bruixa suïssa va ser possible per 37 vots contra 29. Però la decisió no compta amb el beneplàcit de l’església protestant de la regió, que considera "difícil certificar la seva innocència després de 225 anys". Aquesta Església va participar en l’època del seu procés i execució.
Tampoc les autoritats municipals de la petita localitat estan molt conformes amb la decisió. L’ajuntament es mostrava més aïna partidari de finançar una investigació històrica sobre la vida de la condemnada. Suïssa, Alemanya, els Països Baixos, França i Anglaterra van ser països on l’integrisme religiós no catòlic va crear un cinturó de duresa equiparable al dels pitjors temps de la inquisició catòlica (que va tenir el seu auge un segle abans).
Encara que sembli difícil de creure, un fet succeït fa més de dos segles pot encara generar debat. I el cas de l’ultima bruixa l’ha reobert en aquesta tranquil·la regió de la Suïssa profunda. El diputat Fritz Schiesser, impulsor de la rehabilitació d'Anna Göldi, va afirmar que "ara es reconeix, a la fi, que la dona va ser condemnada injustament".
La història comença quan Anna Göldi, nascuda en una família pobra en 1734, es va mudar de Sennwald a Glaris, on va exercir modestes ocupacions de criada. Primer va treballar a casa dels Zwicky, i després en la del doctor Johann Jacob Tschudi, on fou finalment denunciada.
La dona havia estat contractada per a ocupar-se de les cinc filles del metge. La raó de la seva condemna va ser que una de les xicotetes del seu patró, Anne-Migeli, de 8 anys, hauria trobat agulles i objectes punxants dins del seu menjar. Finalment, la xiqueta va caure malalta després de trobar repetidament cossos estranys en llet i el pa.
Davant la impossibilitat d’explicar el fenomen, Göldi va ser denunciada i arrestada. Sotmesa a tortura perquè acceptés "els seus pactes amb el diable", Anna Göldi va acabar per reconèixer els fets que se li imputaven. Encara que, segons un reportatge fet públic la setmana passada per la TV suïssa, la vertadera raó de l’acusació del seu patró hauria estat que aquest i Göldi eren amants. L’excusa de la bruixeria apareix llavors com una sortida per al denunciant de lliurar-se d’una situació molesta.
Però el temps ja no era tan propici. Els judicis per bruixeria començaven ja a ser impopulars en aqueixa època, i Göldi va poder salvar-se de ser cremada viva (càstig tradicional a les condemnades com a bruixes) i va ser, en compte d’això, decapitada com a metzinera.
L’interès pel personatge no ve d’avui, almenys a Suïssa. Ja en 1991 es va rodar la pel·lícula Anna Göldi, die letzte Hexe (L’ultima bruixa), dirigida per Gertrud Pinkus. Ara s’ha desencadenat una modesta moda que pren la forma de documentals televisius, la inauguració d’un museu en el seu honor on s’exposen les actes del procés i els instruments de tortura utilitzats, així com nombrosos articles en premsa, la publicació de llibres i fins a la creació d’un carreró que durà el nom de l’ultima bruixa a la ciutat de Mollis.
Segons diversos historiadors, a partir de 1490 va donar començament la caça de bruixes, tant als països catòlics com a protestants. Entre els Segles XV i XVII, unes 100.000 persones van ser cremades vives a Europa baix acusacions de bruixeria després de ser sotmeses a tortura. D’aquestes, més del 80 % eren dones.
Tal manera d’actuar es va repetir en tots els països europeus -abans i després de la reforma protestant de mitjan del XVI-, on tot allò inexplicable, o allò que tenia una raó que no es volia reconèixer públicament, es va eliminar de la societat amb l’excusa de bruixeria. Així van caure dissidents polítics, malalts mentals, suposats heretges, llevadores, avortistes o simples vividors.

Traducció del article de Rodrigo Carrizo Cauto del diari espanyol El País.


This page is powered by Blogger. Isn't yours?