<$BlogRSDUrl$>

dilluns, d’octubre 08, 2007

Les suposades curacions miraculoses de Maria Pérez, una altra cara de la pobresa a l’Equador


A uns 3.000 metres d'altura, en un carrer sense nom, Maria Pérez cura amb les seves mans aquells que han perdut tota esperança. Equatorians, colombians que van sentir el rumor, i també espanyols, russos i nord-americans arriben fins al límit físic del sud de Quito per saber si és cert això de les cures miraculoses.
L'església del Señor de los Remedios s'aixeca sota d'un congost imponent que marca el final de Xillogallo. Al darrere del temple no hi ha res més que pedra. Com que existeix perill d'esfondrament, Maria va haver de mudar-se a uns 200 metres. Ara atén en una barraca envoltada de creus, imatges de l'Hermanito Gregorio (Germà Gregori), ampolles d'aigua beneïda, ungüents i pocions d'ungles de gat.
Maria diu que arriba a veure unes 100 persones al dia. Maria té 50 anys i explica que en fa 23 es va curar d'un càncer terminal gràcies que el Germà Gregori se li va aparèixer en somnis.

Aspirant a beat
El Gregori és la verdadera influència veneçolana en aquest país, en què Hugo Chávez pot ser considerat la Providència populista o un esperpèntic dimoni disfressat de bolivarià.
Uns 3.800 equatorians van ser curats de cataractes a Caracas. El tema ha aixecat polseguera a Quito. Fins i tot es va parlar d'"intromissió política". En canvi, el Germà no té dobles intencions ni busca rèdits.
Gregorio Hernández va ser un metge veneçolà nascut el 1864 a qui s'atribueixen molts prodigis. Va morir el 1919. L'Església Catòlica l'ha declarat venerable. "Li falta una miqueta perquè sigui beatificat, però per a nosaltres ja és un sant", explica María. La gent la visita perquè diuen que el Germà actua per mitjà de les mans de la Maria. "Potser vostè no s'ho creu, però aquí, en aquest lloc, hi ha hagut gent que s'ha curat de sida, de càncer, dels ronyons", diu.
La intervenció és simple. "Jo els toco, li reso al Germà, demano per ells". I ells han de seguir al peu de la lletra les indicacions: una habitació blanca i, al costat del llit, gasa, agulla i fil de sutura. Gregori vindrà de nit i farà el que hagi de fer, vés a saber com. Després de l'operació, s'ha de reposar nou dies. L'alta només la dóna María. Amb els diners que rep (una curació pot costar 57 euros) diu que manté el santuari.
Johana Espinosa patia uns mals de cap espantosos i per això va anar fins a l'església del Señor de los Remedios (senyors dels Remeis). Johana va explicar al diari "El Comercio" que un dia estava adormida i va sentir una veu. "Aixeca't", li van ordenar. Johana va caminar cap al bany. El cap li explotava. Va tornar al llit i va seguir dormint. "L'endemà ja estava bé", va confessar.
Per a El Comercio, les curacions de la Maria o altres són part d'una onada de "xarlatanisme" que envaeix la ciutat. Cita el cas d'Alan Paluch, un australià de 66 anys que assegura que té un doctorat en "hipnoteràpia i cura psíquica" i que també fa servir les mans per resoldre el que li és vedat a la medicina. Un tumor maligne es cura amb 12 sessions d'uns 11 euros cadascuna. Paluch atén al seu consultori, al nord de Quito, la part més pròspera de la ciutat.

Desastre sanitari
Més enllà de totes les estratègies d'engalipada que acostuma a denunciar la premsa s'hi amaga una realitat que explica més bé la fe en el Germà o les seves múrries encarnacions. El 80% dels equatorians no tenen cap mena de protecció garantida dels serveis de salut, siguin públics o privats.
Els que van a visitar Maria i pugen fins a les pedreres de Xillogallo, allà on Quito es perd, no només hi porten la seva malaltia sinó l'abandonament. Aquest país compta amb 15,6 metges per cada 10.000 habitants. I el 2006, l'Estat va gastar en salut 29,67 euros per persona.
L'Indicador Bàsic de Salut del 2005 informa que 39 malalties continuen sent una amenaça per a la majoria de la població, entre les quals hi ha infeccions respiratòries, diarrea, salmonel·losi, tifoidea, còlera, rubèola, tos ferina, tuberculosi, hepatitis B, dengue, malària i tètanus. Un de cada cinc nens és desnodrit crònic, i un de cada quatre adults, hipertens.
Per a aquestes persones Gregori (i els seus intermediaris terrenals) és l'última carta. La Maria insisteix que ell és el "verdader metge dels pobres, dels que no tenen hospitals". El destí dels que sempre perden es juga aquí amb cartes marcades.

Abel Gilbert, El Periódico de Catalunya (Títol canviat)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?