<$BlogRSDUrl$>

dimarts, d’octubre 23, 2007

Illapa, déu del llamp.

Llegendes inques lligades a la meteorologia

L'octubre del 2004, un turista que estava fotografiant les ruïnes de Machu Pichu va morir fulminat per la caiguda d'un llamp. Més d'un va apuntar com a causa la venjança d'Illapa, el déu de la pluja, el llamp i el tro.
Entre els segles XII i XV els inques adoraven déus vinculats directament amb la naturalesa. En primer lloc el déu sol o Inti. De fet, disposaven d'uns astrònoms que pronosticaven el dia que tindrien màxima insolació i llavors exercien uns rituals o intiraymin. Els cortesans es vestien amb les seves millors gales i bevien beuratges sagrats, gesticulant i ballant sempre de cara al sol. La dona d'Inti era la lluna, Mamaquille. A Illapa, el déu del tro i la pluja, se'l venerava en temps de sequera amb pelegrinatges a temples situats a les muntanyes més altes. Si persistia la sequera s'arribaven a fer sacrificis humans.
Hi havia una filla del tro amb grans responsabilitats en la comunitat. Havia d'haver nascut en un dia de llamps i trons, i designava la seva successora el dia que coincidia el naixement d'una nena amb una tempesta. Al capdamunt de les muntanyes s'hi construïen unes estances dedicades als déus. La de la lluna estava entapissada amb taulons de plata. La del llamp i el tro estava guarnida d'or, i fins i tot n'hi havia una de dedicada a l'arc de Sant Martí, que es deia que descendia del mateix sol. L'estança estava forrada d'or i hi havia un enorme arc de Sant Martí pintat amb colors vius. Una llegenda deia que, al sortir l'arc de Sant Martí, s'havia de tancar la boca, ja que si descobria les dents, les podria en pocs dies.

Alfred Rodríguez Picó. El Periódico de Catalunya


This page is powered by Blogger. Isn't yours?