<$BlogRSDUrl$>

dissabte, de setembre 22, 2007

Un nou estudi diu que El 'hòbbit' d'Indonèsia no era un humà amb microcefàlia

Una anàlisi confirmaria que els ossos del canell no s'assemblen als dels 'sapiens'

El hòbbit de Flores, el petit homínid de qui es van trobar les restes fòssils el 2003 a l'illa indonèsia del mateix nom, va crear un debat passional en el món dels paleontòlegs: uns deien que era una espècie nova, un sorprenent resultat de l'evolució en un món aïllat, mentre que altres consideraven que es tractava simplement d'un home modern o fins i tot un neandertal, però amb algun tipus de microcefàlia o desordre genètic. Un estudi publicat aquesta setmana a la revista Science dóna per tancada la polèmica -almenys, suposadament- a favor dels primers. La clau ha estat una anàlisi realitzada a partir de tres ossos del canell.
"Els humans moderns no tenen una mà de ximpanzé. El treball posa fi a la discussió", declara amb seguretat un dels autors de l'estudi, Matthew Tocheri, paleoantropòleg de la Smithsonian Institution de Washington. L'anàlisi en tres dimensions ha mostrat que els ossets, corresponents a un individu anomenat en sigles LB1, s'assemblen molt més als d'un simi africà o un homínid primitiu que no pas als d'un Homo sapiens o un Homo neanderthalensis.
Així doncs, a la sorprenent criatura, a qui se li calcula una estatura de 106 centímetres i un cervell de només 400 centímetres cúbics, caldria anomenar-la definitivament Homo floresiensis, tal com van proposar des d'un principi els seus descobridors. Els vincles filogenètics segueixen en suspens, això sí, tot i que la teoria més plausible sosté que el hòbbit descendiria de l'Homo erectus o un altre homínid desembarcat a Flores fa almenys 500.000 anys. Amb posterioritat, l'aïllament insular va accentuar els seus trets únics, com li va passar al dragó de Komodo i a les tortugues de les Galápagos.

Eines
El hòbbit no presenta una innovació moderna que apareix en el sapiens i el neandertal: un canell que distribueix les forces allunyant-les de la base del polze i a través del canell per tenir més capacitat per absorbir impactes. Això suggereix que els homínids de Flores van evolucionar en algun punt anterior. "El canell no mostra la mateixa especialització per construir eines --declara Tocheri--. Ens està dient que els humans moderns i els neandertals comparteixen un avi evolutiu que els hòbbits no van tenir, però tots tres comparteixen un besavi. Si pensem en els humans moderns i els neandertals com a cosins, llavors el hòbbit és més com un cosí segon de tots dos".
El hòbbit analitzat va viure concretament fa 18.000 anys, una època en què els humans moderns ja havien arribat fins i tot a Austràlia. "S'ignora si van coexistir a Flores --diu Tocheri--, però és clar que vam compartir el planeta un cert temps". Fins ara es pensava que els sapiens havien estat els únics homínids sobre la Terra des de la desaparició dels neandertals fa uns 30.000 anys.
Queda clar que aquest nou estudi no ha convençut tothom. Robert Martin, del Museu Field de Chicago, es va oposar des del principi a la nova classificació i es manté inamovible: "El meu punt de vista és que les dimensions cerebrals d'aquest especimen són massa petites -va declarar a l'agència d'informació Reuters-. Aquest problema segueix sense estar resolt. Crec que l'evidència que presenten està bé; però en canvi és la interpretació la que resulta problemàtica".

El Periódico (Títols canviats)


This page is powered by Blogger. Isn't yours?